#atmetller

[argents-world]

Comedor de la Casa Atmetller, Barcelona

[amateurchefstuff]

ROQUES DE 3 XOCOLATES

INGREDIENTS: 150g. de xocolata negre 150g. de xocolata amb llet 150g. de xocolata blanca uns cereals integrals unes patates xips unes atmetlles filatejades PREPARACIÓ: Desfem les tres xocolates al microones en 3 bols diferents Mentres agafem les patates i les axafem una mica i reservem Fem el mateix amb els cereals Un cop tinguem les xocolates desfetes : A la xocolata blanca i berregem les…

[alexmaduenoam-blog]

aunque se hunda la tierra bajo mis pies y queden desnudas mis costillas aunque el atardecer traiga sangre y la noche aullido de lamento me conformo con un instante de belleza con un poco de harmonía con una granada recién cogida del árbol con un paseo espontáneo con mi madre con un atardece explosivo de mil colores con el arcoíris rompiendo el cielo y quizás también con algo de nostalgia.. aunque se hunda la tierra bajo nuestros pies bailemos.. hasta el último de nuestros tangos.. [a-m] #atardecer con #poesía a #lesgarrigues y paseo.. #atmetller #sky #cielo etc. (en Albí, Cataluna, Spain) https://www.instagram.com/p/B2uuPpCDEy5/?igshid=nlgeasgvq4m8

[rosercabre]

Agost

Dilluns 31

Demà és un lloc que he esperat.  

Diumenge 30

Sovint penso que aquest diari seria més útil si fos descriptiu. Ens hem llevat i hem esmorzat amb màniga llarga. Més tard he respirat la fageda que ha sigut respirar la tardor. El fill volia pinyes però només hi havia molsa que no li he deixat tocar. El fill comença a preguntar que per què no li deixo fer coses. No li dic que, sovint, és per pura comoditat. La comoditat és útil. Aquest diari no és còmode.   

Dissabte 29

Ens hem cregut la pluja i hem perdut el nord. Dic que un dia d’octubre no plourà, potser, o dic mentides que no sé. 

Divendres 28

Agirre, Lamott, de Vigan, Ginzburg, Rodoreda, Roig, Baltasar, Bastašic, Ferrante, Atwood, Braidotti, Enríquez, Schweblin.

Dijous 27

Per exemple, no podria escriure mai sobre què és viure la música. Em sap greu des de lluny. 

Dimecres 26

La mare no sap cantar, la filla no sap dormir. No soc ni l’una ni l’altra i desafino quan no reposo. 

Dimarts 25

He caminat fins als estius de finals dels vuitanta i estaven tapiats i abandonats. Eren un lloc que havia estimat. 

Dilluns 24

Havia enyorat que fos avui i ho sabia sense plorar-ho. 

Diumenge 23

La fideuà d’avui torna a parlar del Nadal que qui sap. És fràgil aquest no saber-nos junts fins quan, fins quan. El fill cull pedres i jo defenso la submissió dels girasols.

Dissabte 22

Havíem de venir al nord per estimar més el sud. Sort, una mica, de Rupià.

Divendres 21

La nit és de les lloques i els mosquits. Em piquen i m’esgarrapen. La son em cou al cap que no sé aguantar. Vaig venir a reposar, a l’Empordà.

Dijous 20

La terra plana m’embala la tristor, que és antiga en mi, més que no pas l’alegria. 

Dimecres 19

Malgrat l’empatx, aprofitem-nos de la menta i les atmetlles. Aviat tindrem mal de panxa.

Dimarts 18

He vist al fill feliç enfilat a la creu. Un dia duia la germana a la falda, en aquest mateix lloc. Un altre dia em creia la ouija, en aquest mateix lloc. Un dia més ballava morada, en aquest mateix lloc. Això de l’espaitemps ho duc poc bé, en aquest mateix lloc.

Dilluns 17

A la una tinc el pit esquerra ple de llet i una punta d’eufòria que feia vuit mesos que no.

Diumenge 16

Dir: ara torno i ser la flor pansida que veu morir els dies. Sí, sé que no tinc motius per enyorar la làpida, però tinc pits i nits i illes i filles, per exemple. Que no m’entenguis no m’és nou però m’escou.

Dissabte 15

Tinc l’estómac brut i les persianes abaixades. Escric per plorar les coses fondes.

Divendres 14

Evitar la pena, levitar els dies: guixar-me les ungles com si fos gener. O bé: acceptar que el consol era una onada. Torno a no estar bé enlloc i tinc un lloc al cap.

Dijous 13

Em poso el vestit verd per mirar la Garrotxa, la filla a coll, el fill a la mà. He de deixar de fer-me venir nostàlgia com qui es fa vomitar. Per por d’entendre el pes que l’habita.

Dimecres 12

Sé fer bé: ajuntar paràgrafs. No sé fer bé: dir les coses quan el lloc no acompanya, no està bé renegar amb aquesta llum de tarda. Tardo molt a entendre que aquest meu mal és culpa de les persianes abaixades. Només llegir, puc fer a la fosca. Dones fosques: Cecilia Ce, Lily von Karachi. La filla fa set mesos i no és fosca o no encara. Quan m’adormo penso en el vestit que no m’he posat.

Dimarts 11

Ho he pensat: era avui de l’any 96 a l’oest austriac. La seva llengua calenta com el talp que ens foradava la terra de sota la tenda. No l’estimava. M’agradaria dir que vint-i-quatre anys més tard estimo millor però tinc una llaga al llavi i no faig cap petó.

Dilluns 10

Tinc un consol que em dura deu dies bons.

Diumenge 9

He menjat sardines per dinar i també per sopar. La calima no em deixa enyorar la ciutat. He obviat el disgust de la licra molla i salada. He escrit una estona més.

Dilluns 3 - Dissabte 8

El fill s’enfila al garrofer i hi creix i creix la filla, dues dents trencant la geniva. Eren aquests els dies que volia i més del que em pensava, els necessitava. No he dut calces cap dia i els tomàquets tenien gust cada dia i els mosquits no ens han picat cap dia i ens hem llevat amb els galls cada dia. També: he escrit sobre el Locus Amoenus i ho he entès tot. Em calia ser aquí per tornar-hi quan em falti.

Diumenge 2

Està bé que falti menys per la tardor que voldria i això ho penso ajaguda a la gespa que després, serà novembre, enyoraré. Si ja em conec no sé per què m’escolto.

Dissabte 1

Torna a ser Nadal. A dins, la taula és plena de gent que beu i sua. Roastbeef i gelat de torró. El fill juga amb un camió nou. La filla dorm com quan encara no hi era. Els cosins tenen ressaca. Els grans sonen vells. A fora, la calima fa boira densa a qui la mira. Qui soc jo.

[kira3rencor]

Spring Bloom. 🌸 Slide for more! ➡👆⬅ #Rencor #Flowers #Flores #Spring #Primavera #Bloom #Florecer #Almendro #Atmetller #Almond #FlorDeAlmendro #Nature #WalkingTheDog #Dogs #Mascotas #Sunny #Detail #NoFilter #Colors #SamsungPictures #SamsungGalaxyS7 #K3RManresa (en Manresa)

[projectediania-blog]

Si la flor del atmetller és preciosa, el perfum és deliciós. Qui puguera olorar-lo... #atmetller #flor #beniarrés #diània #projectediània #flower #almond #almondtree #benicadell #almendra #flordelalmendro (at Beniarrés)

[receptari1234]

Patates al pesto

Pre-escalfar el forn a 150 graus

Bullir les patates durant 15min

Pesto: triturar alfabrega fresca, fastucs, llevat de cervesa i all.

Ficar les patates al forn fins que quedin doradetes

Juntar les patates amb el pesto i emplatar

Risotto

Saltjar l’arròs amb oli i esperar a que es dori, afegir caldo de verdures i llaurer i remoure, seguir afegint fins que l’arròs estigui a punt.

Sofregir ceba, all, bolets, puerro i alls tendres amb oli doliva, pebre negre i herbes provençals.

Juntar el sofregit amb l’arròs i afegir una mica de vi blanc, margarina de coco i llevat de cervesa.

Lassanya

Ficar en aigua calenta la pasta fins que s‘estobi.

Remullar la soja texturitzada fins que s’infli

Fer un sofregit amb tomaquet, all, ceba, pebrot verd, pebrot vermell

Bullir llet d’avena i aplicar farina, treurela del foc i triturar atmetlles per donar consistencia

Muntar tot en una safata, aplicar per sobre llevat de cervesa i al forn

[florynatarecords]

SERCH. acaba de lanzar su single "The Light" con la colaboración de Isabel Atmetller. Remezclas de Et Voilà , Nacho Atmosfera y Westbest

[guiadecoraciondeandorra]

Posted @withregram • @klouz_andorra I si aquesta tarda feu aquest BROWNIE VEGÀ? ✨🎁🎄 200 grs xoco negre bio al 70% 🍫 50 grs margarina vegetal Omega3 180 ml de llet d’atmetlles dolces 90 grs de sucre integral 100 grs atmetlles en pols 50 grs de maicena 10 grs de cacau en pols 1 miqueta de sal Encén el forn a 180 graus. Fon la xocolata amb la llet i la margarina en el micro, o bany María o al robot. Regira fins que la mescla quedi homogènia. En un bol barreja el sucre, la pols d'ametlles, la maicena, el cacau i la sal. Uneix les dues mescles i aboca-la en un motlle rectangular cobert amb paper per a enfornar. Fica-ho en el forn uns 30 minuts. Treu el Brownie i deixa que es refredi. Pots decorar-ho amb flors, fruits vermells... ✨🎁 (at Andorra la Vella, Andorra) https://www.instagram.com/p/CITJkGrH0fz/?igshid=1boltt07cli9r

[aixieslamami]

Diumenge 04 oct

Es fa dur llevarse un diumnege a les 07:45 per anar a preparar l’esmorzar a la mare, suposo que es el primer cap de setmana que no tinc lliure des de l’hopitalització domicilaria de la mare, al final entre pitos i flautes he arribat a casa quasi a les 17 de la tarda.

Al mati he arribat a a les 8:50 estava una mica peleona, no super negativa i histerica com la setmana pasada, però si que va directe a tumbar el teu anim. He marxat abans de les 12 cap a casa del meu teit per parlar amb ell de la situació he arribat 5 minuts abans i es quan m’ha dit el meu germa que sortia de barcelona, a les 12:10 el meu tiet sortia i m’ha trobat a la porta, el meu germà no l’havia avisat de que vindriem els dos a parlar amb ell, he passat i hem estat parlant tranquilament de coses rutinaries de la mare, de que la veiem millor. Li he preguntat si es quedaria a dinar amb nosaltres, i m’ha dit que aniria al cluba nadar. Li he dit que truques a me mare per avisarla que només hi anirem jo i el meu germà que al mati s’havia fet ilusions. Li he comentat que l’interruptor de l’escala quan marxa just el del tercer pis es queda enganxat que s’ha de desbloquejar. Ell ha sigut que ha abordat el tema abans de que arribes els meu germà. Jo la veritat només volia que no fes cap reparació ni gasto fins que li donesin l’alta però es imposible conver de res es tossut com una mula. A  mi m’agrada massa estalviar i ell només sap gastar en lo millor de lo millor. És normal que choquem. Si volia prepaprar el dinar a me mare a la 13 o així hauriem d’estar allà, però el meu germà no volia quedar a la tarde perque havia quedat i arribava amb resca d’haver sortit el dia anterior. El meu tiet va començar amb que admirava a me mare quan ell tenia 12 anys que li havia ensenyat macrobiotica. 

A mi em preocupa el conflicte de fa una setmana de quan va sortir del hospital i que ens ha hipotecat tan al meu tiet com a mi la vida mentre duri la hospitalització domiciliaria que en teoria havia de ser 50% i ell no deixa ni anar a comprar el pà. I jo lo que vull es poderme organitzar si li vaig al mati i m’haig d¡esperar al migdia fins que vinguin els doctors, algun dia no em costa res fer-li el dinar però per ell si no es més de 3 dies no li serveix perque s’ha d’organitzar i veure quins emails va enviar de tot lo que està tramitant. El meu germà m’ha dit que soc poc asecrtiu que no començo la frase amb un si t’entenc perfectament però el mue punt de vista es aquest. Quan el meu tiet no em deixava dir ni una frase seguida, errer que erre amb les histories de sempre que ho ha pagat tot mentre ha estat aquí, que s’ha sacrificat per la familai que la familia es per reconlzar-se. Jo li he dit ja està fins que no he començat a veure millor a me mare jo no creia que teniem que estar fent l’hospitalització a casa, per mi era una imposició teva que no ens vas consultar en cap moment. El seus arguments que el van trucar a ell, i que me mare el va abraçar quan el va veure i que volia sortir d’allà.

Jo no compraria una nevera A+++ de 600 euros miraria una cosa funcional que me mare mai te la nevera plena i el congelador fa risa, no necesita una nevera de 1,90 que no entri ni per la porta. El meu tiet i el meu germà estànt pensant en l’electrodomestic que es comrparien ells i no el que necesita me mare, no tinc ni ganes ni forces de barallarme per tonteries, hi haig de deciar l’esforç estrictament necesari, ja porto la comunitat de veins 100% i aquí ja tinc prous merders. Li he preguntat al meu tiet si les comptes que ens havia fet de resum amb la llibreta es quedaria a casa me mare? De moment no, llavors només ha passat a net tots els gastos que ha anat fent al L&M o al casa atmetller i no ha comptat la gasolina i coses d’aquestes que ell encara i perd diners, doncs que no ho faci, ell sabrà. Clar me mare per unes coses no te cap mena de criteri i esque clar com que no s’estava tractant per això està així de malament i per altres clar esque m’ho ha demanat ella. Fantastic!

Vaig mirar dos cops el rellotge del movil, era la 13:30 o així i me mare va trucar, li vaig dir que en 15 minuts hi anavam, jo hagues agafat les coses i hagues marxat però el meu tiet encara va seguint xerran tuna estona a les 14:09 vaig arribar a casa, i me mare em va ajudar a tallar el moniato i a ficar el pollastre al forn mentre el meu germà feia una siesta. va trigar 40 minuts en ferse, jo vaig arribar a casa a les 16:44. El meu germà em va tornar la camara que li havia deixat fa un any i algo i no se on es va quedar el carregador.

Després ell la va treure a caminar fins la romanica, pobreta com a mínim el cap de setmana necesita sortir una mica de casa. 

[anscari]

En ple #hivern ja tenim els atmetllers florits #flors (en Viladecaballs, Cataluna, Spain) https://www.instagram.com/p/BuW3zwNg5p6YVWcaXDdcHj06RbTKq-JEJk37wo0/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=ifck1d0d2ghj

[aiguanatural]

Músclos i atmetlles

Pruebas de material para bioplástico y bioconcreto a base de residuos orgánicos

[amateurchefstuff]

Hamburgueses de Llenties

Ingredients: 200gr de llenties cuites 1 ceba petita 1 gra d’all 2 nous o atmetlles 4 tomàquets deshidrats farina de galeta Pebre, comí i sal Accions: Posar al vas del turmix tots els ingredients i triturar. Millor si no és una pasta totalment homogènia. Posar-ho en un bol i a la nevera, mínim 1h. Posar en una paella una capa d’oli d’oliva i escalfar. Anar fent hamburgueses amb la…

[martacsr]

Res entre nosaltres

Tu, guapo, 

el meu amor silvestre

fora d’aquest món

extraterrestre

i rock and roll. 

Tu em toques com el sol

a les muntanyes,

tan directe.

No hi ha res entre nosaltres. 

 Tu, guapo, 

el meu amor salvatge,

que contra tot 

i perquè vol, 

es queda a casa. 

Que pensar junts

ens perd el nord

 i ens perd ben lluny

de tots els altres.

Tu tocant-me com el sol

toca aquest vespre. 

No hi ha res entre nosaltres. 

  Tan literal, 

sense paraules

tu ja m’entens, 

no hi ha res entre nosaltres. 

   Oh amor meu

la senzillesa és tan difícil

i és aquí

entre paisatges d’en vayreda

i tip pit

quan no hi ha res entre nosaltres.

Atracar un banc

mentre arbres devallen

molt lentament,

a un altre temps.

Això se sent

quan no hi ha res entre nosaltres.

 Tu guapo,

el meu amor que desafia

la gravetat d’aquesta vida. 

És natural, 

és tot tan lliure

quan no hi ha res entre nosaltres. 

Tu em toques com el sol 

que canvia a re

com a mi m’agrada. 

Que sí, que sí.

No hi ha res entre nosaltres.  

 Tu, guapo,

el meu amor imprevisible.

Iceberg, 

cuentista.

Saps on ets:

tota per tu

aquesta deriva. 

Tu em toques com el sol 

a les acàcies 

aquest migdia. 

i això és la vida

que passa i passa. 

Tan literal, 

tu ja m’entens.

No hi ha res entre nosaltres. 

 Oh amor meu

la gran bellesa sempre s’escapa

fins aquí

entre les plantes i en Dalí,

tan literal.

No vull paraules:

tu em toques com el sol 

em toca a mi.

No hi ha res entre nosaltres. 

   Tu guapo 

el meu amor autèntic

fum i espècies

la teva olor

i bones pelis. 

Tu em torres com el sol  

a les atmetlles.

Que es trenca el cel,

que es fon el gel,

que es paren guerres.

No hi ha res entre nosaltres. 

 Oh amor meu

la veritat

és aquí

entre Calàbria i París.

Eh que ho entens,

diga’m que sí.

 És literal que no hi ha res entre nosaltres. 

[rosercabre]

Juliol

Divendres 31

El pare talla la gespa amb corona i el fill passeja una petxina. No he estimat prou el juliol.

Dijous 30

Després de la nit dic: encara no és agost i la persiana ja no s’alça. Si ser fosc és ser fresc no hauria de suar. I en canvi: em sua el clatell pelat i els mugrons encetats i el cap espantat. No em suen els dits i són els únics que haurien de.

Dimecres 29

Totes les cançons que sé avui diuen la mateIxa mentida. La meva veritat és que l’estiu ja no m’és fàcil. Potser si pogués jeure malgrat tot i creure que els dies només van dels dies.

Dimarts 28

Aquest estar soles, la filla i jo, a la casa gran que ressona les nanes tristes que canto sense amagar que parlen de nosaltres. Que ni la merla les vol escoltar. Filla, desafino i t’estimo. Hi ha mongetes tendres per dinar i la roba s’ha d’eixugar. Esperarem al teu pare i al teu germà. De puntetes, avui també passarà.

Dilluns 27

I si algú em llegeix les ganes hi trobarà: la tardor que no serà.

Diumenge 26

La filla dorm i el fill fa sonar l’harmònica. Més tard, collim maduixes i atmetlles. Tot dolç.

Dissabte 25

Em consola la molsa i també el mascarpone. Tova i greixós, pulmons i boca. Respirar suau i callar lo amarg.

Divendres 24

No puc empassar, encara. Tinc els seitons atropellats a la gola plena d’espines cridades.

Dijous 23

Un dia ell va tenir raó: soc mala persona. Avui ella també en té: soc una decepció. No em deixeu sola amb els ulls a la rotonda, però.

Dimecres 22

La filla sap qui soc i el fill l’estima, que és una cosa que fa com quan menja o es renta les dents. La fa tota aquell moment. Jo d’aquest moment en sé ben poques coses i les transito totes amb el mugró inflamat i l’expressió resseca de sol i sal. No recordo l’últim dia que em vaig pintar els llavis en un motel de Marigny. Ara duc cotó a la boca i sento les genives com agulles i faig petons als fronts. He escrit dues línies i no ho he fet perquè parlin de mi i ara n’escriuré tres perquè en parlin més. No sé: m’atipo i m’enyoro tota l’estona.

Dimarts 21

Que potser la nosa és estimar el record més que la veritat. Vull dir: la memòria d’aquests dies tindrà la filla obrint la boca de joia i el fill jugant al mar salat i els pares vius i la germana forta. El que no tindrà, segur, és aquest sentir-ho tot trist i precari.

Dilluns 20

Que estimar des de fora i des de lluny és estimar millor ja ho sabia els dies d’abril i deia que no, que creia que ara ja no. Burra.

Diumenge 19

No enyoro l’abril (seria reconèixer el refugi de la pena) però hi havia una cadència que sabíem i tot això d’ara no ho coneixem.

Dissabte 18

Hem sigut tres aquesta tarda a l’aigua i no s’ha assemblat a l’estiu passat perquè res s’assembla al que sabíem viure aquell dia.

Divendres 17

No em costa gens estimar les sardines. Si pogués escriure sobre això i prou voldria dir que l’altre amor ja està, que ja el sé, que no me l’haig d’explicar. Les sardines no tenen misteri

Dijous 16

Quin greu no saber-ne l’hivern, d’aquest sol d’aquí. Vull dir: si la platja fos meva com ho és de les gavines i prou. No vull dir això, tampoc. Però tinc un enrenou que no escriuré enlloc.

Dimecres 15

Quan adormo els fills, la fressa del ventilador és la d’un motel de Pensilvània, per exemple, aquell estiu que cap dels tres teníem fills. Teníem les boques pastoses d’haver passat la nit en un bar fosc. Hi havia una dona de Nashville que ens parlava d’un riu. Un home potser va morir aquella nit i potser no ho sabrem mai. Potser tampoc sabrem si els fills, tots tres, hi podran anar, un estiu d’aquí a trenta anys. Per si de cas, guardaré la fressa del ventilador, per poder-los-la explicar.

Dimarts 14

Quan era sempre març, el fill assenyalava el tros de blau de Txernòbil i deia: un dia anirem a Sant Antoni. Un dia ha arribat i s’ha banyat, ha fet tres voltes als caballitos i ha menjat un gelat. Per si un dia torna a marxar i no sé per què ho escric en condicional.

Dilluns 13

Ha plogut i hem anat a veure l’escola del fill. Ha semblat el setembre que enyoraré.

Diumenge 12

Torno a la ciutat i recordo coses desendreçades. Les pistoles de l’avi Enric al despatx de plaça Boston, i la tarda que vam arribar al Matarranya, el fill enfadat qui sap si sabia el que jo només intuïa, i un vespre d’estiu a Montpellier, quan encara bevíem sucre, i la matinada de fa sis mesos que vaig parir la intuïció que el fill ja sabia. Em pensava que això de recordar tant i tota l’estona i sense ordre era una cosa del confinament o d’estar a punt de morir. Avui hem estat a punt de morir. A la carretera. Embastits per un pare de família. El de la nostra ha cridat perquè estàvem vius i encara podiem cridar. També puc recordar.

Dissabte 11

Baixo la baixada i penso que ja ho tinc. Dic a l’amiga: aquesta meva pena fonda és perquè hi tinc massa records, en aquest poble. Avui sé que no podria recomençar una vida en un lloc amb tanta memòria.

Divendres 10

Ha de ser per força l’estiu, aquest malestar. L’estiu moix dels dies greus. Sabíem que havia de ser així però no tant. Em grato l’enèsim mosquit i tinc por. Por del que diu el pare, por del que sent la mare. Som dos pares i dues mares, aquí. De vegades me n’oblido i és mentida. No puc. Recordo una tardor que no serà amb nostàlgia enganxosa que ni el ventilador. Comprar un ventilador, triturar fruita. Que passi l’aire, que creixi la filla. Que passin els dies. Vull fer coses per no haver-les de viure i mai abans, mai abans.

Dijous 9

Fa dies que em noto una pena que sé que tinc i no sé trobar. És a la teta, dic primer. O potser als dits, crec després. Segur que és als ulls, asseguro més tard, que no veuen res clar. O qui sap si és al cap, que se l’ha inventat.

Dimecres 8

S’ha posat unes avarques vermelles i he dit que per molts anys seguim caminant. Al seu ritme sempre, sisplau. Més tard, l’amiga ha parit.

Dimarts 7

Una setmana no és res i el sotrac és tant. La petita brama quan el pare l’adorm. El gran diu que un altre conte meu, que no té son. Jo no enyoro els mesos que van ser abans d’aquest juliol però teníem una manera de fer-los funcionar que ens funcionava. Ara, una mica, ens hem espatllat.

Dilluns 6

Hem marxat del mar i no he escrit res del que havia de. Aviat torna el fill. Enyoro l’abril que vindrà perquè aquests dies me l’han segrestat.

Diumenge 5

M’he capbussat per ofegar la son i després he caminat per fer-la venir. Litres, quilòmetres. Res serveix avui ni servirà demà. Qui sap el juliol que ve com nedaré i caminaré.

Dissabte 4

He dit: avui soc jo la que pateix per una finestra i una cadira i ell, savi fosc, m’ha entès. Em tradueix perquè m’ha escrit, una mica.

Divendres 3

Ho he provat quan plovia i no he rajat res. Tinc el cap sec com el pit dret. 

Dijous 2

Sobretot a teta salada que badalla i sura. Ni amb sorra als meus mugrons que són les seves genives, no diu que no em vol. 

Dimecres 1

He mirat — feia mesos que només veia. He mirat i he dit: mira’t. M’he mirat i m’he dit: tinc tota la vida a l’esquerra. El perfil, el cor i la teta.

[amateurchefstuff]

Puré de poma al forn amb daus de formatge, crema de vainilla i carquinyolis.

Puré de poma al forn amb daus de formatge, crema de vainilla i carquinyolis.

La recepta té 4 parts, pero no us espanteu que es molt fàcil!!! He volgut fer unes postres amb productes d’aquí del Solsonès , que en tenim de molt bons!!! Per un costat les pomes de muntanya de St. LLorenç de Morunys, els formatges Valette , també de St. Llorenç , i atmetlles de collita pròpia….que us sembla…tot d’aqui de casa nostra. Per 4 persones , de carquinyolis us en sobrarà, pero els…