Tumgik
#wozzek
lesewut · 5 months
Text
'The degree of civilization in a society can be judged by entering its prisons.' [Dostoevsky 'The House of the Dead']
Tumblr media Tumblr media
'I despise […] no one, because it is in no one's power not to become a fool or a criminal, -because we would all become equal through equal circumstances, and because the circumstances are beyond us.' [Blüchner to his parents, 1834]
Tumblr media
‘Woyzeck’ is considered the seminal and foremost social drama in German literature and altogether Büchner's most influential work. The play, which will always stay in a fragmentary state, was written between 1835 and 1837; it was discovered and published posthumously in 1879 as ‘Wozzek’ and first performed in 1913, primarly edited by Karl Emil Franzos. The play is directly based on the unemployed wig-maker Johan Christian Woyzeck, who was beheaded 1824 in Leipzig for the murderer of his mistress in 1821. Young and idealist Büchner, who studied politics and philosophy, wanted to show how poverty leads to physical and emotional suffering, therefore leading to deteriorating the mental health, which can seen as the cause for criminal activities. In this epoch the interpretation of the paradoxes of human-nature shifted from a philosophical consideration and got replaced by clinical interpretation, which lead to a self-inflicted assumption with reference to the environmental circumstances.
Scientific explanations of the so called ‘Free Will’ mean a voluntariness of 100 per cent for all actions, this means a knowledge and desire for the success of the act and this leads to higher sentencing, because voluntary element increases the sentence: As people are free to decide everything, the voluntary nature of committing murder is therefore a qualifying feature. This scientific optimism is frightening represented by the character of the Doctor in ‘Woyzeck’.
In a time, where social inequalities arise and progress is just feading the machinery, Woyzeck is barely eke out a living: His desperation for money leads him even to selling himself for scientific experiments. It is heart-breaking, how the most innocent soul of the play is treated and abused in his function by his superiors, driving him to murder. Blüchner also critisises the circumstances of the 'labouring poor', Woyzeck was in real life jobless, but he potrayed him as he experienced many workers at that time: Constantly in rush from one part-time-job to the other. The social hierarchy is clearly shown through the range presented in the play. From the Doctor, to the Drum Major and the Captain, a disfavour resonates. The narrative of the ‘virtuous poor’ is continuously depicted and placed into the mouth of the Captain, but Woyzeck confesses that it would be fine to have morals, if he would have no struggles to ensure the livelihood. With this text I am not aiming to summarise, it is just a fish-bit to not let the pictures of this special edition, unaccompanied. It can just be repeated, that we can understand much of our presents problems when we reflect the basic conflicts of the Epoch of the Industrial Revolution and that back then, the paradox of human-life can not be solved by selecting one way or the other, it can’t be the solution to decide rather spiritual believe or science should deal with problems, it is more important to rise the awareness of dogmatic solutions in all ways, to draw attention to the effects economical decisions have on society, especially the financially weakest ones; to ensure healthy circumstances for living, in which no child has to suffer from poverty, which leads to deficits in many areas. Without appreciation for the significant function every system-relevant profession implies, the value of work and working is expecting harmful effect. Some fruits of thoughts are not new, quite the contrary, but we should be thankful for those humanistic ideas and resume work, as we still have much to do as long our ‘modernity’ could not maintain peace and find solution(s) against world-hunger and general exploitation.
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
'A good social policy is the best criminal policy.' [Franz von Lizst]
Tumblr media
'I think if we went to heaven, we would have to help thunder.'
Tumblr media
Gedichte inspiriert nach Woyzeck I. Kindchen, wo sind deine Eltern? Geworfen auf die Welt, musst du bald auch dieser entschwinden Geirrt bist du Tag und Nacht und konntest Niemanden finden und als du im Himmel den Mond sahst, wolltest du dich zu ihm begeben Doch nur faules Holz war der Mond, an dem du dich nicht kannst wärmen Das Kindchen schwamm durch die dunkle Masse in Richtung des Sonnenballs Nur verwelkte Sonnenblumen fandest du da und als du dich zu den Sternen aufmachtest war ihr Licht brennender Mückenschlag Zurück kam das Kind auf die Erde, die war ein umgestürzter Hafen noch immer allein ging es herum und musste sich dann setzen Auf die Welt geworfen das Kind Ohne Wurzeln, geschenkt dem Vergessen II. Das Täglichbrot vermisst von denen, die die Ähren säen Der Himmel wurde eingerahmt und die Robotenden sind in Käfigen Es maschieren in den vordersten Reihen die Ärmsten der Armen niemand kennt die Namen von denen, die als Erstes fallen Dem Hauptmann wird beim Anblick von Windmühlen schwermütig Woyzeck hetzt wie eine offene Klinge Ein guter Mensch, der rennt doch nicht "Es muss was Schönes sein um die Tugend, doch ich bin ein armer Kerl Wäre gern moralisch mit Uhr und gutem Schuhwerk" An dem Körper wird gewerkelt wie an einem lebenden Skelett an allen Wesen dieser Schöpfung experimentiert die ganze Welt Unselig in allen Welten Selbst im Schlafe sie wie auf Arbeit schwitzen und wären sie im Himmel müssten sie beim Donnern helfen! III. Die Wissenschaft verkündet der Mensch ist frei! Er hat den Willen in sich, er ordnet und lässt Sonnenlicht ins Aug hinein! Die Wissenschaft verkündet der Mensch ist frei! Er hat den Willen zu machen was ihm beliebt ob Gutes oder Schlechtes ist allerlei! Die Wissenschaft verkündet der Mensch ist frei! Mit eigenem Willen denkt er in doppelter Raison ihn leitet die Vernünftigkeit
Die Wissenschaft verkündet der Mensch ist frei! Dem Willen sind alle Muskelfasern unterworfen in dem Menschen verklärt sich die Individualität zur Einheit
Die Wissenschaft verkündet der Mensch ist frei! Der Wille reizt nicht zur Wut, wer sich ärgert ist unwissenschaftlich, es gebührt kaltes Blut
Die Wissenschaft verkündet der Mensch ist frei! Der eigene Wille kämpft sich aus der Armut und wer noch in ihr darbt, ist selber daran schuld
Die Wissenschaft verkündet der Mensch ist frei! Tatsachen sind gegeben und werden nicht hinterfragt Der neue Gott: Verbeuget euch vor dem Arzt!
Tumblr media Tumblr media
1 note · View note
Photo
Tumblr media
Pochi furono i generi musicali che nella storia ebbero la fortuna del teatro musicale: la sua capacità di unire musica, poesia e teatro l’hanno reso un genere particolarmente versatile ai diversi stili ed epoche. Tuttavia, dopo il suo apogeo ottenuto con il dramma musicale ottocentesco di Verdi e di Wagner sembrava avviarsi dolcemente verso una fase di declino. L’avvento della modernità e delle sue innovazioni tecniche – tra cui in primis la nascita del cinema – la obbligarono a ripensare il suo scopo e il suo linguaggio: da allora i suoi autori si dedicarono a una ricerca artistica differente, che ognuno sviluppò in maniera più o meno personale. Questo processo le permise una maturazione che produsse in quel periodo capolavori ineguagliati per originalità e fattura artistica; tra questi uno dei maggiori esempi è sicuramente il Wozzeck di Alban Berg. Questo soggetto, poco frequentato fino ad allora, è ricavato da un dramma teatrale ottocentesco riscoperto solamente nei primi anni del Novecento: Woyzeck di Georg Büchner. Elaborato tra il 1836 e il 1837, venne poi dimenticato per il resto del secolo e solo nel 1913 a Monaco conobbe la sua prima rappresentazione. L’originalità del personaggio e dell’intreccio interessarono enormemente un già maturo Berg, che decise di elaborarne una sua versione operistica; egli redasse personalmente il libretto adattandolo alle esigenze musicali, apportando tuttavia solo minime variazioni all’originale. L’opera, andata per la prima volta in scena il 14 dicembre del 1925, vede come protagonista il soldato Franz Wozzeck. Questi, cercando in tutti modi di supportare la compagna Marie – non sono sposati – e il loro figlio, serve con zelo un arrogante capitano; la disperata ricerca di mezzi di sostentamento lo porta inoltre a fare da cavia a un medico... Continua a leggere l'articolo su 👉 www.lintellettualedissidente.it (link diretto all'articolo sulle instastory) #13maggio #lintellettualedissidente #news #notizia #notizie #informazione #quotidiano #giornale #societa #albanberg #berg #musica #tradizione #wozzeck #wozzek #lirica #operalirica #musicaclassica https://www.instagram.com/p/CAIk-AoKYKU/?igshid=1lh9vmvonke6g
0 notes
cameliias · 4 years
Text
OPERA TAG
Favourite Italian opera: La Rondine/La Boheme (Puccini wrote some gorgeous operas and they make me cry all the time.)
Favourite German-language opera: Salome
Opera with the most nostalgic appeal: Tosca (It was my first opera!)
Favourite French opera: Tales of Hoffman
Opera that makes you cry the most: La Boheme, La Rondine, Tosca, and anything else by Puccini probably.
Favourite English-language opera:  The Consul/ The Medium
Favourite comic opera: La Fille du Regiment
Favourite 20th Century opera: The Medium/Wozzek/Sweeney Todd
Favorite pre-classical opera: Alcina
Favourite Mozart opera: La Nozze di Figaro
Favorite Verdi opera: Rigoletto
Favourite Wagner opera: None. That man wrote nothing worth my time. 
Most overrated opera: Anything by Wagner.
Favourite operatic heroine: Violetta
Favorite operatic leading male: Zuniga (RB if you agree)
Favourite operatic villain: Salome
Favourite opera for introducing the genre to children: Wozzek (no JK, probably Hansel and Gretel)
Favourite opera to see during the holiday season: La Boheme
Opera you’re embarrassed that you love: H.M.S. Pinafore (It’s an operetta but still)
Opera that has an unfairly bad reputation: Elektra (I don’t care if you think atonal music isn’t music. It is)
Favourite opera that’s a sequel to another opera: Ghosts of Versailles
Favourite silly operatic convention: The soprano mad scene
Opera you could listen to again and again: La Boheme, Sweeney Todd, Lucia di Lammermoor
1 note · View note
dubalai · 2 years
Photo
Tumblr media
Jeudi 24 mars 2022, vers six heures et demi, devant le magasin Monoprix à Charenton (Val-de-Marne) ; soleil, mais petit temps frais ; je prends là un mauvais sandwich, avant de filer à Bastille (Opéra Wozzek) et le déguste sur une des tables de jardin qui sont installées en terrasse. C’est à l’entrée du magasin, sur une esplanade dégagée, ouverte au vent, tout près de la station de métro, près de l’arrêt de bus ; des groupes de jeunes gens sortent du collège et du lycée tout proche : bref, une foule distrayante et nombreuse s’agite à cet endroit très passant. Quand je me suis assis à ma place, je n’avais pas prêté attention à l’homme qu’on voit sur la photo ci-dessus : il est immobile, et regarde fixement devant lui, pas de quoi se faire remarquer. Je suis occupé aux mots croisés de mon journal, et ne relève que peu la tête. Et puis, tout de même, je finis par noter qu’il n’a pas bougé, qu’il ne bouge pas d’un pouce entre deux regards que je lui accorde, il conserve la même posture raidie qu’on lui voit là, dos droit, jambes à l’équerre, pieds à plat. Il semble battre une sorte de mesure sur le bord de la table de fer, très légèrement, mais assez rapidement. Il conserve un large sourire figé. Tout au plus lève-t-il le bras droit, comme pour interpeller quelqu’un et prononce-t-il quelques mots en silence, remuant à peine les lèvres. Il ne fait pas si chaud pour qu’il reste ainsi, en chemisette légère, planté là à ne rien faire d’autre que ce tremblement de la main et ce pauvre geste. Je vais prendre un renseignement à l’arrêt de bus 24, puis reviens assez rapidement : il est encore là, toujours souriant, toujours immobile. Et puis je file vers Bastille.
0 notes
demoura · 2 years
Text
100,ANOS DA OPERA WOZZEK DE ALBAN BERG ; UMA NOVA PRODUÇÃO DA OPERA DE VIENA COM EXCELÊNCIA MUSICAL :dia 31 assisti ao streaming directo da nova produção de WOZZEK da Opera de Viena .Pouco do que foi escrito no século 19 sera tão moderno quanto a peça Woyzeck, de Georg Büchner. O fragmento dramático, deixado incompleto com a morte do escritor em 1837, aborda temas contemporâneos, como saúde mental, violência doméstica e os efeitos desumanizadores do autoritarismo. Quando se junta a partitura atonal do século 20 de Alban Berg, o trabalho parece ainda mais do nosso tempo, Adicione-se um par de intérpretes principais como Christian Gerhaher e Anja Kampe, e a direção musical de Philippe Jordan que burila a música de câmara na partitura complexa de Berg, e o resultado é fascinante.Menos consensual será a encenação do director Simon Stone que já apresentara em Viena uma Traviata onde Alfredo guiava um tractor e Violeta mungia uma vaga … . Stone situa este Wozzeck em Viena no distrito industrial de Simmering abandona o elemento militar. coloca o foco na classe, no mercado de trabalho e nos serviços sociais (ou na falta deles). O seu Wozzeck torna-se assim mais um homem comum, alguém que está lutando para manter empregos precários – numa barbearia, por exemplo – mas também visto nas filas para a oferta de emprego e oferecendo -se para ensaios clínicos .
Esquecemos irritantes da produção como Wozzek submetido a uma colonoscopia pela beleza da partitura de Berg pela direcção de Philip Jordan e pela competência dos cantores principalmente para o excelente retrato vocal e dramático do anti-herói de Christian Gerhaher.
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
0 notes
joaquimblog · 3 years
Text
LES TIETES DE L'EIXAMPLE SEGONS VÍCTOR GARCÍA DE GOMAR, S'ESVOLOTEN.
LES TIETES DE L’EIXAMPLE SEGONS VÍCTOR GARCÍA DE GOMAR, S’ESVOLOTEN.
Victor García de Gomar, fotografia gentilesa de la web del GT Liceu No ha estat gaire afortunat l’actual director artístic del Liceu a l’artícle que ha publicat a la revista Núvol, revestit d’una suposada entrevista d’Aina Vega que és qui ho signa, quan qualifica de tietes de l’eixample al públic tradicional que suposadament desitja més que li programin Tosca que no pas Wozzek. La revista Núvol…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
speakertoyesterday · 7 years
Text
Other censored musicals
The Magic Flute without kidnapping
Aedia without Egypt
The Ring Cycle without Dwarfgold
Wozzek without sucide
Handel's Naughty Boy
Don Giovanni without Hell
HMS Pinafore without wetnurses
Urintown without Urine
1 note · View note
conversiamoalcaff · 7 years
Text
Giovedí 24 Agosto alle 18, Parco Ducale Tempietto dell'Arcadia, Parma
Una giornata speciale con tante attività e tanta musica, e la presenza molto speciale di tre voci della poesia che insieme a me leggeranno al Tempietto D'Arcadia:
  Enrico Maletti, un conosciutissimo ed amatissimo portavoce del dialetto parmigiano ci farà conoscere e apprezzare la bellezza di questa lingua in poesia;   Francesco Gallina, scrittore molto giovane e già pluripremiato per i suoi saggi, che proprio della poetica nei testi del Boccaccio si è occupato;   Luca Ariano, poeta dalla visione acuta che con le sue opere, Ero altrove (Le Voci della Luna, 2015), Bagliori crepuscolari nel buio (1999), Bitume d’intorno (2005), Contratto a termine (2010) e Tracce nel fango (2011), si distingue nel panorama letterario;   Maria Caruso leggerà alcuni brani da "Reflections of an Unsound Mind", premio Presidential Scholarship USM, e dalla raccolta inedita "L'Aspro e il Sublime" - Il concerto vedrà la presenza di Federica Bartoli, contralto e sensibilissima interprete che coglie le raffinante sfumature della musica e del testo con una voce che suscita emozioni: figlia d'arte, suo padre Giuseppe Bartoli è stato allievo di Arturo Melocchi insieme a Di Stefano, ha respirato fin da piccola l'aria del teatro, debuttando a sei anni nel Wozzek. Insieme a lei, e a Richard Benecchi alla chitarra classica e Sebastiano Airoldi al violino, proporremo le canzoni dell'epoca di fine Ottocento, Napoli e il Sudamerica. Due laboratori pomeridiani ci coinvolgeranno in momenti di svago, bellezza, meditazione e creatività... Summer Kermesse 4 è un Potpourrì quest'anno, ma vi assicuro che OGNI ingrediente mantiene intatto il PROPRIO colore e profumo.
0 notes
lilithsplace · 8 years
Photo
Tumblr media
Wozzek, City Center Opera, New York, 1952 - Mstislav Dobuzhinsky (1875-1957)
gouache and pastel on board  |  source:
70 notes · View notes
Photo
Tumblr media
Pochi furono i generi musicali che nella storia ebbero la fortuna del teatro musicale: la sua capacità di unire musica, poesia e teatro l’hanno reso un genere particolarmente versatile ai diversi stili ed epoche. Tuttavia, dopo il suo apogeo ottenuto con il dramma musicale ottocentesco di Verdi e di Wagner sembrava avviarsi dolcemente verso una fase di declino. L’avvento della modernità e delle sue innovazioni tecniche – tra cui in primis la nascita del cinema – la obbligarono a ripensare il suo scopo e il suo linguaggio: da allora i suoi autori si dedicarono a una ricerca artistica differente, che ognuno sviluppò in maniera più o meno personale. Questo processo le permise una maturazione che produsse in quel periodo capolavori ineguagliati per originalità e fattura artistica; tra questi uno dei maggiori esempi è sicuramente il Wozzeck di Alban Berg. Questo soggetto, poco frequentato fino ad allora, è ricavato da un dramma teatrale ottocentesco riscoperto solamente nei primi anni del Novecento: Woyzeck di Georg Büchner. Elaborato tra il 1836 e il 1837, venne poi dimenticato per il resto del secolo e solo nel 1913 a Monaco conobbe la sua prima rappresentazione. L’originalità del personaggio e dell’intreccio interessarono enormemente un già maturo Berg, che decise di elaborarne una sua versione operistica; egli redasse personalmente il libretto adattandolo alle esigenze musicali, apportando tuttavia solo minime variazioni all’originale. L’opera, andata per la prima volta in scena il 14 dicembre del 1925, vede come protagonista il soldato Franz Wozzeck. Questi, cercando in tutti modi di supportare la compagna Marie – non sono sposati – e il loro figlio, serve con zelo un arrogante capitano; la disperata ricerca di mezzi di sostentamento lo porta inoltre a fare da cavia a un medico... Continua a leggere l'articolo su 👉 www.lintellettualedissidente.it (link diretto all'articolo sulle instastory) #13maggio #lintellettualedissidente #news #notizia #notizie #informazione #quotidiano #giornale #societa #albanberg #berg #musica #tradizione #wozzeck #wozzek #lirica #operalirica #musicaclassica https://www.instagram.com/p/CAIk-AoKYKU/?igshid=1cow06bptu7t7
0 notes
demoura · 2 years
Text
31 DE MARCO DE 2022 : MANHÃ DE SOL , VIEIRAS FRESCAS COMPRA RARA , WOZZEK DE ALBAN BERG TRANSMITIDO DA OPERA DE VIENA COM EXCELÊNCIA MUSICAL : mais uma manhã de sol em Colares e nas compras “o cozinheiro improvável “ encontrou vieiras frescas uma raridade nós tempos actuais ! O dia foi marcado pelo streaming da nova produção de WOZZEK da Opera de Viena .Pouco do que foi escrito no século 19 sera tão moderno quanto a peça Woyzeck, de Georg Büchner. O fragmento dramático, deixado incompleto com a morte do escritor em 1837, aborda temas contemporâneos, como saúde mental, violência doméstica e os efeitos desumanizadores do autoritarismo. Quando se junta a partitura atonal do século 20 de Alban Berg, o trabalho parece ainda mais do nosso tempo, Adicione-se um par de intérpretes principais como Christian Gerhaher e Anja Kampe, e a direção musical de Philippe Jordan que burila a música de câmara na partitura complexa de Berg, e o resultado é fascinante.Menos consensual será a encenação do director Simon Stone que já apresentara em Viena uma Traviata onde Alfredo guiava um tractor e Violeta mungia uma vaga … . Stone situa este Wozzeck em Viena no distrito industrial de Simmering abandona o elemento militar. coloca o foco na classe, no mercado de trabalho e nos serviços sociais (ou na falta deles). O seu Wozzeck torna-se assim mais um homem comum, alguém que está lutando para manter empregos precários – numa barbearia, por exemplo – mas também visto nas filas para a oferta de emprego e oferecendo -se para ensaios clínicos .
Esquecemos irritantes da produção como Wozzek submetido a uma colonoscopia pela beleza da partitura de Berg pela direcção de Philip Jordan e pela competência dos cantores principalmente para o excelente retrato vocal e dramático do anti-herói de Christian Gerhaher.
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
0 notes
demoura · 5 years
Text
CHRISTIAN GERHAHER , CANTOR TOTAL :Há alguns artistas cujas vindas à Gulbenkian não se devem perder ! . O barítono alemão, Christian Gerhaher, e seu acompanhante de piano, Gerold Huber, estão nesse grupo. Ontem voltamos a escutar um recital de altíssimo nível com o mesmo alinhamento que irá apresentar no Wigmore Hall no dia 28 e no Capitole de Toulouse no dia 30.
Nos últimos anos, Gerhaher focou-se em Schubert , Schumann e Brahms com resultados superlativos .Hoje em dia, no entanto, parece interessado em mostrar ao público uma.maior amplitude de repertório, O concerto de ontem começou com Schubert e cinco das belíssimas canções da ligação poético musical com Ruckert para depois ir a Wolfgang Rihm(Monolog-Stücke aus “Torquato Tasso”) e voltar a Schubert com duas canções de Johann Peter Silbert. Após o intervalo o fascínio continuou com as canções do harpista de Hugo Wolf a
Vier Gesänge, op. 2 de Alban Berg para encerrar novamente com Hugo Wolf nas canções de Eduard Mörike .
A mestria técnica e a sensibilidade de Gerhaher estiveram sempre em evidência nas duas horas do recital Consumado cantor de Lied tem comando absoluto da linha, cores vocais e nuances que isso exige. Mas também é cantor de ópera, ( Wozzek e Wolfram ) e produziu “fortes” sem comprometer a sua típica beleza de tom - nos momentos com exigências melodramáticas
Christian Gerhaher Barítono
Gerold Huber Piano
Franz Schubert
Sei mir gegrüßt, D. 741
Dass sie hier gewesen, D. 775
Lachen und Weinen, D. 777
Du bist die Ruh, D. 776
Greisengesang, D. 778
Wolfgang Rihm
Monolog-Stücke aus “Torquato Tasso” *
Franz Schubert
Abendbilder, D. 650
Himmelsfunken, D. 651
Hugo Wolf
Wer sich der Einsamkeit ergibt
An die Türen will ich schleichen
Wer nie sein Brot mit Tränen aß
Alban Berg
Vier Gesänge, op. 2
Hugo Wolf
Begegnung
Lied eines Verliebten
Auf ein altes Bild
Auf eine Christblume II
Schlafendes Jesukind
Grenzen der Menschheit
0 notes
joaquimblog · 7 years
Text
Regie : WILLIAM KENTRIDGE ; CO-Regieb: Luc De Wit Bühne : Sabine Theunissen ; Kostüme : Greta Goiris ; Video Compositor & Editor : Catherine Meyburgh Licht : Urs Schönebaum ; Video Operator : Kim Gunnings
Regie : WILLIAM KENTRIDGE ; CO-Regieb: Luc De Wit Bühne : Sabine Theunissen ; Kostüme : Greta Goiris ; Video Compositor & Editor : Catherine Meyburgh Licht : Urs Schönebaum ; Video Operator : Kim Gunnings
Regie : WILLIAM KENTRIDGE ; CO-Regieb: Luc De Wit Bühne : Sabine Theunissen ; Kostüme : Greta Goiris ; Video Compositor & Editor : Catherine Meyburgh Licht : Urs Schönebaum ; Video Operator : Kim Gunnings
Regie : WILLIAM KENTRIDGE ; CO-Regieb: Luc De Wit Bühne : Sabine Theunissen ; Kostüme : Greta Goiris ; Video Compositor & Editor : Catherine Meyburgh Licht : Urs Schönebaum ; Video Operator : Kim Gunnings
Regie : WILLIAM KENTRIDGE ; CO-Regieb: Luc De Wit Bühne : Sabine Theunissen ; Kostüme : Greta Goiris ; Video Compositor & Editor : Catherine Meyburgh Licht : Urs Schönebaum ; Video Operator : Kim Gunnings
Regie : WILLIAM KENTRIDGE ; CO-Regieb: Luc De Wit Bühne : Sabine Theunissen ; Kostüme : Greta Goiris ; Video Compositor & Editor : Catherine Meyburgh Licht : Urs Schönebaum ; Video Operator : Kim Gunnings
Tot i que el Festival de Salzburg 2017 va finalitzar el passat 30 d’agost, a IFL m’han quedat pendents algunes representacions que espero portar sense gaire demora, per tant avui toca la producció de Wozzeck que sota les direccions de Jurowski i Kentridge, ha protagonitzat el baríton Matthias Goerne, liederista excels que sovinteja poc els escenaris operístics.
La dimensió cósmica de l’art de Goerne no la discutiré, no cal, pocs cantants m’han fet viure tan intensament una interpretació com ho ha fet ell en les múltiples vegades que he assistit embadalit als seus memorables liederabend. Quan això ha succeït en el miraculós, entranyable i recollit marc de la canònica de Vilabertran sempre he caigut en la temptació de preguntar-me perquè Goerne no cantava els grans rols de baríton dramàtic del repertori alemany, ja que el registre poderós i la impactant dramatúrgia amb la qual el baríton alemany dota a totes les seves interpretacions, aparentment el fan un Wotan, un holandès, un Amfortas, un Barak o un Wozzeck ideal, entre altres molts rols que cadascú pot triar segons convingui. Doncs bé, avui tenim el tenim en un  d’aquests rols i potser tindrem l’oportunitat de contestar la meva pregunta, o potser no del tot, perquè malgrat que en algun moment s’intueix, una gravació mai posarà tant en evidència la limitació que Goerne té per cantar aquests rols esmentats o altres, a dalt d’un escenari, com si que ho evidencia una representació teatral vista en la mateixa sala i amb el mur orquestral al davant, que limita la capacitat que té el cantant per arribar al públic, perquè aquella veu gran i poderosa que ens extasia a Vilabertran en un teatre d’òpera i amb una orquestra poderosa tendeix a desaparèixer. Així ho han constatat molts dels “goernians” més aferrissats després de veure aquesta representació a la Haus für Mozart, que tampoc és una sala immensa.
Si a Goerne no se l’escolta prou bé (això a la sala) i si no és un gran actor consumat, que no ho és (això pràcticament és més greu per TV que a la sala), l’experiència teatral d’aquest Wozzeck no és complerta del tot, i això que la producció té grans al·licients, començant per la direcció de  Vladimir Jurowski, contundent, brillant, de força i demolidor salvatgisme sonor d’una partitura que també ofereix moments per destrossar-te, de lirisme sense contemplacions.
Un altre dels encerts demolidors és la producció de William Kentridge, que amb el seu  habitual us i abús de dibuixos animats i vídeos entrellaçats amb l’escena, pot arribar a esgotar com succeïa a les produccions de El Nas i Lulu al Metropolitan, teatre que co-produeix aquest Wozzeck juntament amb Toronto.
La vessant escènica té molta importància en una òpera com aquesta, i el treball amb els actors, amb caràcters molt ben definits tot i que no em sembla tan minuciós com la vessant visual, sempre barroca, brillant i demolidora en moltes escenes on ajuda a embolcallar en un ambient post- bèl·lic la història de la soledat, la humiliació, la maldat, el poder, la crueltat d’una societat immersa en una guerra permanent, també interna,, també mental.
La imatge del fill de Wozzeck i Marie representada per una titella amb una màscara de gas, fa molt de mal. Recordeu que Bieito també feia anar al fill de la desgraciada parella, amb una bombona d’oxigen que feia patir molt.
És una òpera demolidora i a fe de Dèu que William Kentridge i el seu equip creatiu s’ho prenen a pit.
Entre el compacte i competent equip vocal hi ha la Marie de l’estupenda soprano Asmik Grigorian, que aviat esperem veure com a Tamara en El Dimoni que es representarà al Liceu. Té una personalitat dramàtica abassegadora i una presència escènica torbadora. Odio la seva Marie que fa treure de polleguera a un Wozzeck exagerada i permanentment trasbalsat.
Solidíssims John Daszak (Tambor Major), Mauro Peter (andres), l’histriònic Capità del sempre histriònic Gerhard Siegel i el metge de Jens Larsen.
La Wiener Philharmoniker que alternava aquest “tour de force” amb la etèria Aida dirigida per Muti i la brutal Lady Macbeth von Mzensk dirigida per Jansons,  demostra que és una orquestra portentosa, alhora que el festival ens demostra que te molt més encert en la tria de directors que no pas de cantants.
Alban Berg WOZZECK
Matthias Goerne (Wozzeck) John Daszak (Le Tambour-Major) Mauro Peter (Andres) Gerhard Siegel (Le capitaine) Jens Larsen (Le médecin) Tobias Schabel (Le premier ouvrier) Huw Montague Rendall (Le second ouvrier) Heinz Göhrig (Un idiot) Asmik Grigorian (Marie) Frances Pappas (Margret)
Wiener Philharmoniker Direcció musical: Vladimir Jurowski
Direcció d’escena: William Kentridge Co-director: Luc De Wit Escenografia: Sabine Theunissen Disseny de vestuari: Greta Goiris Vídeo: Catherine Meyburgh Operador de vídeo: Kim Gunning Disseny de llums: Urs Schönebaum
Haus für Mozart, Salzburg 27 d’agost de 2017
Wozzeck és una òpera imprescindible que segurament molts  voldreu evitar perquè s’allunya del concepte entreteniment que de mica en mica ens estan inculcant molts dels que gestionen el nostre atzar operístic/cultural, però aquí insistiré sempre en la necessitat de programar títols cabdals de la història de la música que ens posen en  permanent reflexió tan per l’alt valor teatral i dramàtic de la història, com per la cabdal aportació musical de la partitura.
SALZBURG 2017: WOZZEK (Goerne-Daszak-Peter-Siegel-Grigorian;Kentridge-Jurowski) Tot i que el Festival de Salzburg 2017 va finalitzar el passat 30 d'agost, a IFL…
0 notes