blogbusters4-blog

[blogbusters4-blog]

Crear comunitat: La coordinadora d'ONGD Lleida i el 2.0

Per a la coordinadora d'ONGD i altres moviments solidaris de Lleida, una organització que s'encarrega de recollir i difondre informació d'interès social, és imprescindible fer un bon ús de la tecnologia 2.0. I com ho fan? Creant perfils d'usuaris a les xarxes socials, com ho són Facebook, Twitter i Flickr, o servint-se de llocs web com YouTube o Vimeo per difondre de manera més directa els seus reportatges i, així, arribar molt més al públic. A més, utilitzen els serveis de la biblioteca virtual ISSUU, a través de la qual pengen tríptics i altres documents de les seves activitats de forma gratuïta, i compten amb l'ajuda d'un mitjà potencial com és el diari català Ara, on postegen assíduament mitjançant un bloc personal; gràcies a aquest, aconsegueixen donar veu al territori de Lleida i a la seva organització.

��                            Un dels principals objectius, que és alhora una de les seves majors preocupacions, és el desig de crear comunitat. Des de BlogBusters, analitzarem les pàgines web a través de les quals es promociona la coordinadora i intentarem esbrinar si realitzen una bona tasca a l'hora de fomentar aquesta comunitat dins de la blogosfera.

Si al Google busques coordinadora ONG, Lleida és la primera opció després d'Europa i Espanya. Un cop entrem a la seva web, trobem que està linkada a diverses xarxes socials, i fins i tot podem llegir el timeline de twitter. A més, també hi ha la possibilitat de subscriure's al seu newsletter a través de la mateixa web. Tot i això, a Woorank, la web de la coordinadora té una puntuació de 43.9.

           Pel que fa a les xarxes socials, Twitter està al cas de tot el que tingui a veure amb moviments solidaris, i a més interactua amb altres coordinadores com Mans Unides o Canal Solidari. El seu perfil té un total de 1.023 seguidors. Per evitar el tancament de la Coordinadora, s'ha creat el hashtag #amblacoordi, que ha suscitat un total de 70 respostes; la gran majoria, però, són d'ells mateixos o d'Oscar Sisteré, tècnic en comunicació de la coordinadora. A més, s'ha creat un dibuix amb Twibbon per a que la gent que doni suport a la causa de la coordinadora porti el "flotador" a la seva foto de perfil (tant de Facebook com de Twitter). D'altra banda, més de 3500 persones han llegit els documents d'ISSUU, però no hi ha ni subscriptors ni comentaris. El compte a Youtube té 22 subscriptors i hi ha un total de 6,715 visionats. El vídeo "I qui rescata a la societat? Denunciem el rescat dels bancs i les caixes", és el més vist. En aquest cas, tampoc trobem cap comentari. Vimeo, en canvi, té només sis vídeos pujats i la seva publicació més popular és "Desallotjament violent a l'acampada a Lleida (1/3)", que també va aconseguir arribar al top de Menéame, amb 14,981 visionats. Tot i així, opten per seguir utilitzant Youtube com a principal servidor web. Flickr té un total de sis àlbums, on només pengen fotos de grans esdeveniments. No tenen cap comentari. Pel que fa a la seva pàgina oficial de Facebook, que té un total de 3723 seguidors, no obté molta resposta per part dels usuaris. Les publicacions tenen un total de sis comentaris i d'un "me gusta", aproximadament. El bloc que la coordinadora escriu al diari Ara també té links a Twitter i Facebook, facilitant així a nous usuaris potencials la comunicació amb l'entitat. Per acabar, al marcador social Menéame hi ha una sola notícia pujada sobre el rescat bancari que té un total de set "meneos" i 18 clics.

Un cop analitzats tots els aspectes de la Coordinadora en xarxa, podem trobar la resposta que ens plantejàvem al principi:

Els continguts tenen un interès específic per a persones que tinguin sensibilitat per al món de les ONGs. A més, amb els vídeos de Vimeo sobre el desallotjament de l'acampada es demostra que quan hi ha una causa més conflictiva, l'atenció és més gran i augmenta l'interès dels usuaris. També cal destacar que la creació de contingut propi és constant en les seves diverses formes, ja sigui a través de articles en la web, vídeos a Youtube, fotos a Flickr i el bloc del diari Ara.

Tot i no haver-hi comentaris en la majoria de les publicacions de les diverses xarxes socials, val a dir que hi ha un especial esforç en mobilitzar als seus seguidors perquè hi hagi una major cooperació en la causa de la possible desaparició de la coordinadora, a través del hashtag de Twitter i el flotador de Twibbon, que es pot incorporar a Twitter i Facebook.

Pel que fa a la relació amb els altres, tot i estar al dia de la majoria d'activitats solidàries a la web, la comunicació pública entre entitats és bastant baixa, destacant a Canal Solidari amb qui sí que hi ha un feedback constant.

Com a conclusió final volem dir que l'esforç de la coordinadora és molt gran, sobretot a l'hora de generar nou contingut, però encara li queda un llarg camí per recórrer, ja que hi ha poc feedback entre els usuaris.

[blogbusters4-blog]

3 preguntes que t'has de respondre sobre els marcadors socials

Una de les maneres més fàcils per fer el seguiment d'una pàgina web que ens interessa és agregant-la a la nostra llista personal de preferits. Tot i la facilitat que això ens proporciona a l'hora de navegar per la xarxa, sempre hi ha hagut un petit problema: aquests enllaços només es guarden al nostre ordinador, perquè ho fan mitjançant el navegador web o browser, per la qual cosa només podem consultar-los quan ho fem a través d'aquest. Tot i així, existeix una eina que ens dóna l'oportunitat de poder visitar els nostres llocs web preferits sempre que ho desitgem: els marcadors socials.

Què són?

Els marcadors socials són els "Preferits" de l'era moderna: ens permeten guardar i classificar enllaços a la xarxa a l'hora que ens ofereixen la possibilitat de poder consultar-los sempre que vulguem, doncs gràcies a ells ja no depenem d'un únic servidor: tot al contrari, podem visitar les nostres pàgines preferides des de qualsevol ordinador, sense importar a través de quin navegador ho fem!

          Per a què serveixen?

Els marcadors socials serveixen, com ja hem dit anteriorment, per guardar enllaços, però també tenen un parell d'avantatges més que hauríem de tenir en compte quan els utilitzem. Un d'ells és la opció de poder organitzar els nostres "preferits" a través de les etiquetes. Moltes vegades trobem més d'un lloc web sobre un mateix tema que ens interessaria seguir; utilitzant l'eina d'etiquetatge i les paraules clau, podem agrupar-los de manera que ens sigui molt més fàcil trobar i consultar un lloc web en concret dins d'un caos immens de diverses adreces. Un altre punt que em de tenir en compte és l'efecte socialitzador d'aquesta eina, doncs els marcadors socials també ens permeten compartir les nostres llistes de preferits amb altres usuaris, sempre i quan aquestes siguin públiques, es clar. A partir d'aquí, podem descobrir noves pàgines web gràcies a la consulta de la llista d'un internauta que comparteixi els mateixos gustos que nosaltres per agregar-les a la teva, votar la millor, donar opinió i recomanar-ne, i viceversa. A més, és també molt útil pel que fa a les estratègies de posicionament web (SEO), gràcies a la seva ràpida indexació dins la xarxa. El fet que el teu bloc sigui seguit per algú ja provoca que aquest aparegui en la seva llista de favorits i que, per tant, en faci "propaganda". Com més gran sigui el nombre de persones que agreguin el teu lloc web a la seva llista - més persones poden arribar a visitar-lo, i més bona reputació tindrà aquest. Actualment, moltes empreses, a més de donar-nos els links de les seves xarxes socials, ens faciliten també l'enllaç de la seva llista en els servidors de marcadors socials.

Si sents curiositat per saber quants usuaris han afegit el teu bloc a la seva llista, pots consultar-ho mitjançant l'eina Social Scan. Quins hem de tenir en compte?

Tot i que existeix una gran varietat de marcadors socials (Reedit, Favoriting.com o StumbleUpon.com, entre altres), BlogBusters n'ha escollit tres:

1. Digg

- Què és?

Digg és un servei de web especialitzat on es publiquen, sobretot, notícies sobre ciència i tecnologia. Ofereix als seus usuaris la possibilitat de llegir les notícies capdavanteres de la xarxa, pujar publicacions noves a la web i linkar-les  directament a d'altres xarxes socials (Twitter, Facebook o Google+, entre altres). Digg ens permet seleccionar un tòpic (Economia, entreteniment, jocs, estils de vida, política, ciència, esports, tecnologia i notícies del món). A més també ens dóna la possibilitat de comentar directament la notícia i dir si t'agrada o no, mitjançant un sistema de votació. 

- Com funciona?

Existeix un apartat anomenat digg all on s'inclouen els articles recomanats. Si un article rep més de 30 vots es publica a la portada; sinó, continua a l'apartat esmentat i, fins i tot, pot ser eliminat. La web et premia per participar en totes les formes amb medalles per llegir notícies, comentar-les i pujar a la web publicacions noves. També pots cercar informació escollint si vols veure les més recents o de les que parla més gent, i quantes vols que t'apareguin. L'opció de newsroom és com un fil que pots seguir de manera contínua on t'arribarà informació sobre el tema escollit. Un cop formis part d'aquesta comunitat pots anar escalant posicions gràcies als punts dels quals s'ha parlat abans.

                              A my news pots veure les notícies que a tu t'interessen segons els newsrooms que segueixis i fins i tot pots guardar-te les teves notícies i pàgines web preferides, utilitzant-la com si fos una opció de preferits al teu ordinador, amb la diferència que hi pots accedir des de qualsevol lloc. 

2. Menéame

- Què és?

Menéame és un lloc web on els usuaris registrats envien històries que la resta d'internautes (registrats o no) poden "menear" (votar), i així promoure les més sol·licitades a la pàgina principal. És un projecte personal de Ricardo Galli amb la col·laboració de Benjamí Villoslada; va ser desenvolupat a finals de 2005, fet públic el 7 de desembre de 2005 i alliberat com a programari lliure amb llicència Affero GPL el dia 12 d'aquell mateix mes. Entre les motivacions per crear aquest lloc web, segons el creador, destaca el fet de donar a la blogosfera hispana una eina equivalent al Digg nord-americà, però que fos programari lliure i que qualsevol pogués usar el codi per fer la seva pròpia versió del lloc.  

- Com funciona?

Quan un usuari de Menéame envia una notícia, aquesta passa a una secció especial anomenada Cua de pendents, visible per a tots els internautes. Tant els registrats com els anònims poden votar les notícies (a diferència de Digg), però únicament els registrats poden exercir vots negatius i comentar-les. Cada usuari té un nombre que va del 0 al 20 (partint del 6 que és la puntuació que se li dóna quan un usuari activa el compte) anomenat karma.

                     El karma de tots els visitants que voten una notícia se suma per obtenir el karma acumulat de la mateixa; les publicacions que superen la xifra mínima necessària són les que es publiquen a la portada. Aquest mecanisme de votació accelera el procés de selecció de notícies concretes sense desvirtuar el sistema. Els usuaris registrats, a més, tenen l'opció de reportar un escrit amb problemes, el que es considera com un vot negatiu. Si aquesta acumula cert nombre de vots negatius -dependrà també de la xifra de vots positius que contingui-, el sistema la reenvia a una cua anomenada Cua de descartades, on els usuaris poden seguir comentant-la i votant-la i, des d'on fins i tot, si altres voten, pot tornar a la Cua de pendents. Quan un usuari publica qualsevol escrit, el sistema intenta enviar un trackback -un enllaç intern que permet conèixer quins links apunten cap a un article concret- a la història que enllaça, la qual cosa permet que els bloggers sàpiguen que algú els està "menejant".

3. Del.icio.us

- Què és?

Del.icio.us és un dels serveis de gestió més populars de marcadors socials en xarxa. Ens pot servir per buscar informació, guardar-la, classificar-la i compartir recursos d'interès sobre un tema. Si coneixem a altres usuaris, podem afegir-los a la nostra xarxa i fer recomanacions enviant-los links d'interès per a que els puguin veure i compartir amb nosaltres. Amb això creem una xarxa social de coneixements que amplia la nostra informació. Ens permet, també, agregar els marcadors en diferents navegadors perquè puguem accedir a ells en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Podem  categoritzar-los amb un sistema d'etiquetat anomenat tags; és un servei molt senzill, amb un codi HTML molt simple i un sistema URL fàcil de llegir. Cada cop que vulguem saber d'un tema, gràcies a les etiquetes podem accedir més ràpidament i ens trobem amb tot un llistat d'informació només d'allò que desitgem. També posseeix un servei RSS i una API, que permeten fer aplicacions que treballin amb del.icio.us. Les llistes dels enllaços personals es poden privatitzar per només veure-les tu mateix o també poden ser accessibles públicament; aquestes estan ordenades per criteris d'actualitat, popularitat i etiquetes que han assignat els usuaris.

- Com funciona?

Tenim l'opció d'instal·lar els botons (bookmarks) al navegador que utilitzem al nostre ordenador.

                              Aquests botons ens serveixen  per ajudar-nos a guardar les nostres pàgines i visualitzar-les després. El primer botó ens porta directament al compte del.icio.us, mentre que el segon ens mostra una barra a la part esquerra on podem fer una recerca dins del nostre compte. Al botó anomenat tags podem afegir totes les pàgines que vulguem simplement copiant la URL de la web i, fins i tot, podem afegir notes, paraules claus i etiquetes per a tenir les nostres pàgines ordenades per categories. Un cop guardat, ens apareixeran tots els enllaços que hem afegit a la nostra pàgina inicial; també s'inclou la data en que l'hem guardat. A la part dreta apareixen les etiquetes del moment, que ens ajudaran a trobar els temes que més ens interessin.

Tot i que potser els marcadors socials són poc coneguts entre la gent de la nostra edat, els bloggers hauríem de tenir en compte aquesta eina a l'hora de promocionar el nostre lloc web i, d'aquesta manera, augmentar les visites rebudes i el prestigi dins de la xarxa.

[blogbusters4-blog]

5 raons per utilitzar Google Analytics

Google és el buscador per excel·lència de la xarxa; no hi ha pràcticament ningú que no conegui el significat d'aquesta paraula o que no sàpiga distingir-ne la icona. Aquest gegant virtual ha anat creixent en els darrers anys i ha incorporat altres aplicacions que ens han permès obrir un correu electrònic (Gmail), crear un perfil d'usuari en la seva xarxa social (Google +), o poder accedir ràpidament a la informació que més ens interessa (Google Reader), entre altres.

Recentment, i arrel de l'augment massiu de blocs personals a la xarxa, ha nascut un nou servei que permet als seus usufructuaris conèixer el nombre de visitants que accedeixen a la seva pàgina web, la procedència d'aquests o si utilitzen dispositius mòbils per fer-ho: Google Analitycs.

                                             A continuació us deixem un llistat de les 5 raons que BlogBusters creu que s'han de tenir presents a l'hora de fer ús d'aquesta aplicació.

1. Saber el nombre de visitants diaris que entren al nostre bloc:

 Google Analytics ens facilita gràficament el nombre d'usuaris que entren al nostre bloc cada dia per tal de veure com evoluciona amb el pas del temps. A més, també podem saber on han trobat l'adreça del nostre bloc; així podem esbrinar si la gent coneix la nostra web i la cerca directament, o per contra hi accedeix a partir de links d'altres pàgines o buscant paraules clau a Google.

        També ens mostra des d'on entra la gent, tant el país com el navegador que s'utilitza per visionar la pàgina.

2. Saber quins temes interessen al nostre públic potencial o targets:

Gràcies a Google Analytics tenim una sèrie de referències que ens ajuden a ajustar el nostre perfil de públic i centrar-nos en una temàtica que els pugui interessar, sempre tenint en compte el nostre propi criteri. Per exemple, Analytics permet veure quins són els keywords més buscats a Google per tal de comprovar que estem adjuntant les etiquetes correctes als nostres posts. D'altra banda, també podem observar a quina hora entren els nostres usuaris, cosa que ens permet calcular a l'hora exacta en la que hem de penjar el post per a que el visioni el màxim nombre possible de persones. També caldria tenir en compte el nombre de rebots que tenim a la pàgina, doncs aquests no seran visitants regulars, i el nombre de minuts que els usuaris estan a la pàgina, ja que això és indicador de l'interès de la publicació.

3. Fixar uns objectius per al bloc:

Per tal d’incrementar la motivació per millorar el nostre bloc, Google Analytics ens ofereix una aplicació específica per a que ens puguem fixar els nostres propis objectius. Podem intentar, per exemple, incrementar el nombre d’usuaris per setmana fins a un nombre X i anar veient com progressa l'objectiu inicial. També podem intentar disminuir el nombre de rebots o incrementar el nombre de minuts que l’usuari passa en la nostra web, entre altres coses.

4. Comoditats pels usuaris de Blogger:

Per aquells amb sort que tenen un servei de Blogger, Google ha facilitat la tasca als usuaris que utilitzin una nova plantilla dinàmica i ha incorporat Google Analytics en el mateix servei per tal de que només entrar al seu propi bloc en puguin fer un seguiment.   

5. És gratuït!

Google Analitycs és, doncs, una eina molt útil per a blocs o pàgines webs que desitgin obtenir unes xifres de visitants més elevades, ja sigui perquè els interessa fer publicitat d'allò que ofereixen o pel fet de que es tractin de grups empresarials o de campanyes de màrqueting; el que busquen és rebre el màxim de visites possibles dins d'un període de temps i saber si aquestes són exclusives o de rebot.

Com que BlogBusters no compleix els requisits anteriors, l'ús que fem de Google Analitycs es limita a la curiositat i a l'interès per saber el nombre de gent que accedeix al bloc. Després de consultar el nostre compte el percentatge de "rebot" ha augmentat respecte l'últim cop que ho vam mirar; ens preguntem si els 3 minuts de mitja que la gent inverteix en navegar pel nostre bloc són realment suficients per llegir els articles que hi publiquem.

La fama i la popularitat a la xarxa és una de les metes més difícils d'obtenir, però amb Analitycs podem aconseguir, potser, que aquesta sigui menys lluny.

[blogbusters4-blog]

Víctimes d'una mala organització: la conferència d'Iñaki Gabilondo

El passat dijous 13 d'Octubre es va inaugurar el Curs Acadèmic de la Universitat de Lleida amb l'estelar participació d'Iñaki Gabilondo. El periodista va oferir una lliçó magistral a tots els assistents en la que criticava el model de govern actual i el paper que els mitjans de comunicació tenen dins d'aquest; a més, va afirmar reiteradament que cal dipositar les esperances del nostre futur en les universitats i la formació professional dels joves. Sembla paradoxal com aquest missatge no va poder acabar d'arribar a qui anava dirigit -és a dir, als universitaris, nosaltres-, perquè els estudiants érem només una minoria dins d'un mar de polítics, consellers i alts càrrecs acadèmics. Vam arribar uns quinze minuts abans de que comencés l'acte per tal d'agafar uns llocs privilegiats i poder gaudir de la presència de Gabilondo. Quina va ser la nostra sorpresa quan, no només ens vam trobar que la porta d'entrada estava bloquejada per manifestants que es queixaven de les retallades en educació pública, sinó que, a més a més, els mateixos responsables de l'acte no ens van deixar entrar, al·legant que tots els seients s'havien reservat. Val a dir que a mesura que anaven gotejant els minuts, i a vista de que les butaques reservades seguien desocupades, molts de nosaltres vam optar per assentar-nos-hi. El fet de que aquesta conferència s'anunciés a la web de la Universitat ens feia creure que es tractaria d'una cerimònia oberta per a tothom, i més en especial per a nosaltres, estudiants de Comunicació i Periodisme. Una mala gestió de la informació com aquesta comporta que sorgeixin problemes d'organització i malentesos greus, fins a tal punt de que sigui el mateix Rector el que hagi de venir a posar ordre i a demanar als organitzadors que ens deixin passar: això sí, havent d'escoltar la conferència de peu. Tot i els daltabaixos que varen sorgir, el discurs amb el qual ens va obsequiar Gabilondo va ser molt captivador i ens va fer creure, encara més, que fos injust que molts estudiants es perdessin les seves paraules.

                            Font: http://www.udl.cat/serveis/oficina/Noticies/2011/octubre14bis.html

Nosaltres vam ser unes de les afortunades que poguérem "colar-nos" a l'acte i és potser, gràcies a això, que al sortir de la sala teníem una miqueta més de ganes de seguir en el món del periodisme. Resulta increïble el poder i la força que poden tenir vint minuts de bona oratòria. Els grecs ja ho deien: l'arma més important és la paraula.

[blogbusters4-blog]

Rànquing dels 6 millors blocs sobre Gestió i Producció de la Informació en Xarxa

Vivim en un món que canvia constantment; en un món on les notícies s’actualitzen cada dos per tres; en un món on Internet s’ha convertit en la principal font de gestió i producció de la informació.

És ben sabut per tots que la xarxa és, actualment, l’eina més utilitzada pel seu ràpid accés i per la velocitat amb la qual cerquem resposta a les nostres inquietuds. Cada dia, - per exemple-, el nombre de parats a Espanya creix, i gràcies a Internet estem sempre al corrent de la xifra exacta de persones que segueix sense feina. A més, podem assabentar-nos del que succeeix a l’altra punta del món només amb un click. 

A l’hora d’escollir la informació, són diversos els filtres que aquesta ha de passar per arribar a la pantalla de l’usuari; tot i així, tant les mateixes webs com el propi internauta tenen el poder d’escollir quina és la informació rellevant en la que volen centrar l’atenció.

                                             Per això, des de Blogbusters actuarem de filtre i us mostrarem quins són, segons el nostre criteri, els blocs sobre gestió de la informació en xarxa que cal tenir en compte.

  233grados.com: Informacions breus sobre mitjans periodístics en xarxa i el seu futur. A més de donar l’oportunitat de compartir la notícia en algunes xarxes socials, també dóna l’opció de publicar comentaris a la mateixa web. 

El bloc de Enrique Dans: Bloc de caire més subjectiu i personal que utilitza molts enllaços a informacions suplementàries per tal de complementar el seu article (YouTube, altres blocs, etc.)

Lewis&Carrol, bloc de José Antonio Rodríguez: Equip de bloggers que creen articles d’opinió relacionats amb aspectes de l’actualitat internauta, recolzant-se majoritàriament en llenguatge “twitterià”.

Interactividad.org: Bloc sobre xarxes socials que tracta tot tipus d’aspectes també des d’una vessant bastant personal i que ens ofereix una classificació per temes dels seus articles, facilitant la recerca que ens interessa.

Social Media Blog, de Rosaura Ochoa: Bloc escrit per la periodista mexicana Rosaura Ochoa que ens parla dels social media d’una manera molt gràfica i que hi afegeix la seva contribució a les xarxes socials més importants del moment.

Gestió del coneixement: Bloc de la Generalitat de Catalunya escrit per diversos professionals de la gestió en xarxa que tracta aspectes relacionats més aviat amb la comunicació a Internet.

Degut a l’augment d’internautes que volen tenir el seu propi espai dins el món de la blogosfera, doncs, s’ha incrementat també l’interès per les webs i/o blocs en els que se’ns explica com gestionar la informació a la xarxa.

Si volem ser informadors, una ocupació que avui dia sembla que pot fer tothom, també hauríem de saber convertir-nos en bons gestors i productors de la informació que volem regalar als nostres seguidors.

[blogbusters4-blog]

Les xarxes socials: una nova forma de comunicació

Qui de nosaltres no s’ha connectat al facebook en hores de classe?

Amb la popularització dels smartphones els universitaris tenen accés a Internet a qualsevol hora del dia i en qualsevol moment, incloent-hi les hores lectives. Per això universitats, xarxes socials i alumnes han sabut aprofitar els avantatges que aquestes ofereixen.

                        Patatabrava.com és la web per excel·lència dels universitaris espanyols. El seu funcionament és molt similar a Facebook, tot i que aquesta va ser creada exclusivament per aquests. Els usuaris s’agrupen en universitats, carreres i cursos, tenint així la possibilitat de conèixer la gent de la seva classe, compartir apunts i crear esdeveniments, entre altres coses.

L’altra xarxa social que s'ha inclòs a les universitats és Facebook, que recentment ha agrupat per defecte a la gent d’una mateixa universitat per tal que aquesta conegui el que fan els seus companys.

Des de dins mateix d’algunes universitats d’arreu de Catalunya ja s'ha començat a experimentar amb els beneficis que els pot aportar l’ús d’aquestes xarxes socials. Tant la UAB com la UPF, per exemple, tenen linkats a la seva pàgina d’inici enllaços a Twitter, Facebook o Youtube, entre altres.

Totes dues universitats utilitzen Facebook i Twitter per informar als seus seguidors de tota mena d’actes culturals, esdeveniments i demés notícies que ocorren durant el curs lectiu i que poden ser d'interès no només pels alumnes, sinó que també per als professors o futurs universitaris. A més, la UAB inclou en la pròpia pàgina d’inici un espai on es poden seguir alguns hashtags relatius al seu centre.

No succeeix el mateix en el cas de la UdL, la Universitat de Lleida, doncs no compta amb un servei de Facebook ni Twitter oficial. En l'actualitat, aquesta situació pot causar un efecte social negatiu, ja que els alumnes no poden tenir primícies informatives sobre la seva universitat a qualsevol hora del dia, com sí que passa amb els centres esmentats anteriorment.

És cert que sí que existeixen perfils al Facebook relacionats amb la UdL, però a més de que no es tracten de pàgines oficials, tampoc són anunciats pel propi centre, fet que provoca que l'alumne o l'interessat hagi de cercar-los tot sol, moltes vegades sense tenir-ne referències.

Els mateixos alumnes tenen les seves pròpies eines per tal d'informar-se i comunicar-se sobre temes tractats a classe, dubtes i treballs, a través de grups creats a Facebook per ells i de manera independent. A més, també poden compartir opinions creant hashtags a Twitter per parlar d'un tema determinat relatiu a la seva carrera.

Creiem que les xarxes socials ofereixen moltes més possibilitats de les que en realitat se n'està treient profit, i esperem que en un futur no gaire llunyà així sigui. Per part dels estudiants, la voluntat hi és.

[blogbusters4-blog]

Com penjar mèdia des de serveis externs?

Ja tenim enllestit el bloc: Ara és moment de començar a pujar informació extra i d'utilitzar serveis externs al tumblr, per tal de compartir-ho amb el nostres seguidors.

1) Imatge: Flickr

Programari gratuït on podem compartir imatges i vídeos, sempre i quan siguin originals. Els responsables del servidor flickr s'encarregaran d'eliminar tots aquells perfils que no compleixin aquesta normativa.

- Passos a seguir:

Crear un perfil: per fer-ho, necessitarem crear un compte al Yahoo; també podem utilitzar, si ho preferim, la nostra adreça de correu Google o iniciar sessió amb el nostre perfil de Facebook.

Vincular el bloc amb el compte de flickr: d'aquesta manera, cada cop que volguem publicar una foto o un vídeo al nostre bloc, el flickr l'enllaçarà amb aquest, sense haver de fer cap altre tipus de procediment independent.

Tu >Tu cuenta > Compartiendo y expandiendo > conectar amb el          nostre servidor de bloc

        Pujar foto (afegir etiquetes i descripció, si es creu convenient)

Compartir foto al tumblr

        2) Vídeo: YouTube

Programari gratuït on podem pujar vídeos  amb un límit de temps (màx. 15 minuts si no tenim compte Premium).

- Passos a seguir

3) Àudio: SoundCloud

Servei extern al tumblr que permet pujar tot tipus d'àudio (música, talls de veu, etc.)

- Passos a seguir

Com pujar un fitxer d'audio des d'un servei extern by blogbusters

Tot i que la qualitat dels serveis externs és millor, podem dir que en el cas de tumblr és molt més fàcil i ràpid pujar mèdia des del mateix bloc.

[blogbusters4-blog]

Recepta per fer un bloc

La fam de les persones no té perquè venir sempre del sistema digestiu, sinó que d'altres òrgans també poden tenir un altre tipus de gana. Amb el rau rau de les neurones es va coure el bloc, un espai on saciar un antull de tipus personal però que alhora és públic i accessible per tothom.

Des de la seva creació a meitats dels 90's, la recepta ha anat sofrint petites variacions, per la qual cosa el resultat ha anat canviant; des d'un menú de pàgines web fins a una gran sopa de coneixement i introspecció.

Per això, des de BlogBusters us volem obrir l'apetit presentant-vos la recepta definitiva que explica els secrets que amaga la creació d'un bon bloc.

Estris: 

- 1 ordinador 

- Connexió a Internet  

Ingredients: 

- Nom d'usuari i contrasenya

- 500 g d'inquietuds i coneixements en la matèria del bloc

- Mitja dotzena d’etiquetes i links d’informació

- ½ quilo de fotografies i gràfics

- 1 cullerada sopera de nocions d'ortografia

- 1 tona d’imaginació i creativitat

Preparació:

Un cop registrats en el servei de creació de blocs escollit, barregem mig quilo d’inquietuds i coneixements amb tota la imaginació que puguem abocar a la nostra entrada per tal d’escriure el primer post, a partir dels quals podrem establir un feedback continu amb els internautes. Ara és el moment idoni per afegir una bona cullerada d’exactitud ortogràfica i començar a coure el que esdevindrà un diari interactiu personal. Quan el text acaba de sortir del forn, preparem les paraules que després ens facilitaran la recerca d’informació dins del nostre bloc: les etiquetes. Aquest complement és imprescindible en tots els posts, ja que ens permet agrupar en una sola plana web les diferents temàtiques tractades anteriorment.

Afegir fotografies i gràfics a gust de cadascú per complementar el text. També podem salpebrar amb links per tal d’ampliar o contrastar la informació que donem.

Variacions:

L’estructura d’aquesta recepta, però, pot canviar. Amb el pas del temps, el món dels blocs ha viscut una ràpida evolució: sovint una imatge o un vídeo es converteixen en l’ingredient principal, donant-li un paper secundari al text; d’aquesta manera, sorgeixen els anomenats fotoblocs i videoblocs. A dia d’avui, i degut al ritme frenètic de vida que portem, ha sorgit un nou tipus de format personal que es caracteritza per la brevetat d’allò escrit (150-200 caràcters): els microblocs, el “fast-food” de la xarxa

  Si som capaços de complir tots aquests requisits i barrejar-ho amb una dosi personal d’enginy i originalitat que enganxi als lectors, obtindrem un bloc ben suculent!                                                                           

                                                                                   Bon apetit!