#Benvinguts a la família

[lacolorista]

El nou membre de la nostra petita família, en Mimo, sota el retrat del seu antecessor Puki. Adoptat al @caadmoianes, prèvia acollida a casa, la seva simpatia felina està posant #color i alegria a la nostra vida. Benvingut a la nostra llar, Mimo! 😻 #colorsanimals #colors felins #adopta #acull #moià https://www.instagram.com/p/CpFnlBbI6eZ/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[agernext]

Missió

Agernext.eu és un projecte creat per l'Associació Neorurals que té com a objectiu principal establir les bases d'un full de ruta model que permeti a qualsevol persona, família, grup o entitat del nostre país poder transicionar, de manera permanent i amb totes les garanties possibles, des de qualsevol ciutat cap al medi rural.

Des d'Agernext.eu, som conscients que migrar cap al medi rural mai no havia estat tan fàcil i tan difícil alhora. D'una banda, tenim al nostre abast multitud d'eines digitals, inclosa una administració pública completament telemàtica, que ens permeten desenvolupar qualsevol activitat des de pràcticament qualsevol lloc del país. D'altra banda, en canvi, som testimonis de la despoblació creixent que està vivint el medi rural espanyol, amb una migració cada vegada més gran i més primerenca cap als nuclis més importants de població.

Avui dia, les ciutats són condensadores dactivitat. Disposen de la majoria dels serveis, equipaments culturals i centres sanitaris. També tenen una densitat que permet disposar de totes les comoditats en distàncies relativament curtes o mitjançant trajectes ràpids. No obstant això, el creixement de les ciutats està provocant que aquestes ocupin cada cop més un territori més gran, per la qual cosa moltes d'aquestes comoditats es perden. Avui dia, més de la meitat de les persones que viuen a les ciutats, en realitat viuen a l'extraradi, amb la consegüent despesa en temps, combustible i qualitat de vida.

En contrast a aquesta situació, Espanya atresora multitud de quilòmetres quadrats de superfície de terreny buit, on, en aparença, no passa res. Certament, bona part del territori espanyol està ocupada per una activitat agrícola cada cop més industrialitzada, però encara avui dia, hi ha multitud d'espais sobre els quals l'agroindústria no té cap interès a ocupar. Bona part d‟aquests espais representen el capital peninsular de finques rústiques abandonades. Unes finques, en molts casos amb peculiaritats paisatgístiques i naturals que serien idònies per establir una petita activitat econòmica.

Des de l'Associació Neorurals som conscients que no totes les finques rústiques abandonades són iguals, però sí que sabem que moltes tenen un denominador comú: en algun moment de la història recent van deixar de ser rendibles a ulls dels seus propietaris. Creiem que ha arribat el moment de tornar a l'economia tot el nostre parc de finques rústiques abandonades, per l'enorme quantitat de què disposem i per les oportunitats que ens ofereix la nova economia.

Per facilitar aquesta transició, la nostra associació decideix apostar per reactivar una finca rústica abandonada situada al municipi d'Àger, a la província de Lleida. S'opta per escollir aquesta finca, a més de per la vinculació sentimental amb el territori que l'envolta, per resumir moltes de les característiques que creiem són comunes a la multitud de finques abandonades del nostre país.

Durant els propers anys Agernext.eu es dedicarà a demanar a tota la informació indispensable perquè projectes com el nostre puguin tirar endavant de forma 100% legal. Una informació que anirà sent compartida en aquest espai web ia les nostres xarxes socials amb el desig que us pugui ser útil.

Benvinguts a Agernext.eu

[jaumesclub]

🎬18 #CINEJAU 🍿 Benvinguts a una nova dosi de CINEJAU, el programa de cinema presentat pel carismàtic Jau Fibla que us portarà les millors pel·lícules amb la seva passió inigualable! 😄 Aquesta setmana, us oferim un episodi carregat d'emoció emès en directe al nostre canal de Twitch: JauFibla, i ara, finalment, disponible aquí a YouTube! 🎉 🎥 Prepareu-vos per a una nit plena d'emocions mentre descobrim les últimes estrenes: 1️⃣ "Taylor Swift: The Eras Tour": Un recull de les cançons més icòniques de la nova gira de Taylor Swift en pantalla gran, una experiència musical que us farà ballar i cantar al ritme de la música pop comercial més aclamada del moment! 🎤🎶💃 2️⃣ "Me he hecho viral": Una comèdia espanyola amb Blanca Suárez per riure una mica! 😂🎉 3️⃣ "La Patrulla Canina: La Superpelícula": Els gossets agafen superpoders en aquesta pel·lícula divertida pels petits de la casa! 🐶💥 4️⃣ "Sound of Freedom": Un drama èpic que aborda el tema sensible dels abusos sexuals a menors. Una pel·lícula que us farà reflexionar i remoure els budells!😢🎬 5️⃣ "O Corno": Un drama gallec rural que us transportarà a un món únic i enigmàtic! 🐄🌾 6️⃣ "Al Otro Lado del Río y Entre los Árboles": Drama romàntic que ens porta a la segona guerra mundial, on l'amor i la tragèdia es barregen en una història èpica! 💔🌲 7️⃣ "Orlando, Mi Biografía Política": Un documental emocionant que ens endinsa en el món de la transexualitat i la lluita per la identitat! 🏳️‍⚧️📽️ 8️⃣ "La Vida de Brianeitor": Un documental inspirador sobre aquest streamer amb discapacitat que us demostrarà que no hi ha límits per fer realitat els somnis! ♿🌟 9️⃣ "Los Colonos": Un western xilè que us portarà a un món cru i descarnat!🌵🤠 🔟 "Insensatos": Un drama polonès per reflexionar sobre l'amor, la família i les decisions que prenem a la vida! 😔🇵🇱 A més, us donaré la meva opinió sobre "The Exorcist: Believer," que va ser una gran decepció per a mi. Però no patiu, us recomano un film de terror modern que m'ha agradat i que teniu disponible a Disney Plus: "The Boogeyman," basat en un relat d'Stephen King. I, com sempre, per acabar, us deixo amb una de les meves pel·lícules preferides: "Sweet and Lowdown" de Woody Allen. Un capítol que no us podeu perdre! Subscriviu-vos, deixeu els vostres comentaris i compartiu amb els amics, perquè teniu una cita amb les millors històries del cinema actual! 🍿📽️

[desordrecreatiu]

ERNEST MILLER HEMINGWAY – DEPRESSIÓ CRÒNICA, ATACS PSICÒTICS I SUICIDI

Benvinguts a aquesta entrada en la que us parlaré sobre la vida i l’obra de l’escriptor Ernest Miller Hemingway, un dels principals escriptors i conta contes del segle XX.

Miller va ser un reconegut periodista estatunidenc a part d’escriptor. La seva obra sempre va estar fortament influenciada per l’estil de ficció del segle XX, mentre que la seva vida plena d’aventures i la seva imatge publica va deixar marca a les generacions posteriors de novel·listes.  Entre els premis que va guanyar al llarg de la seva trajectòria destaquen el premi Pulitzer l’any 1953 per El vell i el mar i un any després el premi Nobel de literatura per la seva obra completa. LA majoria de les seves obres avui en dia son considerades clàssiques de la literatura dels Estats Units.

Des de la adolescència va mostrar símptomes de trastorns depressius que intentava sanar amb la pràctica d’esports com el cas de la boxa o la pesca alta mar i de teràpies d’electroxoc combinades amb grans quantitats d’alcohol que evidentment no ajudaven gaire. Abans d’acabar la seva etapa adolescent es av embarcar en l’aventura de  presentar-se com a voluntari per a conduir una ambulància en la Primera Guerra Mundial. Durant una de les travessies amb la ambulància un explosiu va esclatar molt a prop d’on ell passava, tant que quasi perd la vida. Aquest era nomes el principi d’una vida al límit que el portaria per el camí de la depressió, una vida sense il·lusions i la pèrdua de memòria. Aquesta experiència en la Primera Guerra Mundial el va ajudar en la redacció del seu llibre “Adeu a les armes.”

Tot i que la família ho va intentar amagar durant molt de temps, el seu final va veure la llum i es va revelar que Ernest a es va suïcidar a l’edat de 62 anys amb la seva escopeta preferia de la qual havia parlat en diverses ocasions.

Tot apunta a que després de rebre el Premi Nobel va començar a partir atacs de psicosis mes intensos juntament amb la depressió que ja arrossegava, combinat sempre amb l’excés d’alcohol. Fins aquell moment Hemingway sempre parlava de la pressió social a la que estava sotmès degut a la fama i de les males relacions que mantenia amb el FBI. Segons un estudi del psiquiatra Christopher D.Martin l’arrel de tots aquests trastorns en la seva joventut provenien de molt mes enrere quan Miller sembla ser que va desenvolupar un trauma a partir de que la seva mare el vestia de nena i moltes vegades el cridava amb un sobrenom de femení. A aquest fet s’ha de sumar un altre factor i es que el seu pare era un home agressiu, el qual tractava amb desprisi els seus fills i des de ven petits els hi va ensenyar a fer anar una arma de foc amb la qual curiosament es trauria la vida anys després.

LA relació de Miller amb els seus pares era bastant complexa, ja que odiava profundament a la seva mare, no solament pel fet anterior, sinó que també pel fet que quan el seu pare es va treure la vida amb una arma de foc com he esmentat abans, va assenyalar com a la culpable d’aquella presa de decisions a la mare.

A grans trets podem resumir la vida de Hemingway com una lluita interna constant al llarg de la seva vida, carregat de pors i sentiments de culpa que finalment el van convertir en una persona insegura i autodestructiva, fet que mes endavant va propulsar la depressió crònica i el posterior suïcidi l’any 1961.

Escrit per – Arnau Ciutat

[7dinosaures]

VOLEU CONÈIXER-NOS? ENDAVANT!!!

Benvinguts i benvingudes al nostre Tumblr! Som un grup d’estudiants del quart curs del Grau en Educació Infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ens presentem, som el Guillem Mallada, l’Andrea Márquez, la Marta Argüello, la Marta Carbonell, la Núria Sánchez, la Luna del Árbol i l’Alba Ribas, i hem creat aquesta pàgina per presentar diferents activitats del taller que hem creat durant el transcurs de l’assignatura “Joc i activitat matemàtica en educació infantil” que imparteix la professora Mequè Edo Basté.

Com a futures mestres, considerem molt important treballar les matemàtiques també a la primera etapa d’educació infantil perquè és en aquest moment que els infants estan en constant aprenentatge i en procés de desenvolupar les seves capacitats potencials com pensar o elaborar explicacions per als diferents successos. La interacció amb el medi i els diferents objectes i materials que se'ls proposa els ajuda a fomentar aquest desenvolupament global. El fet de fomentar aquests aprenentatges amb la família, és molt positiu per als infants, ja que es pot crear un clima i un entorn de confiança gràcies a l’estreta relació amb els seus adults de referència.

El taller que hem preparat pretén donar-vos a vosaltres, famílies i estudiants, diferents propostes per tal que pugueu dur-les a terme a les vostres cases en aquests moments difícils de confinament. Aquestes activitats formen part d’un taller amb el qual es vol aprendre i gaudir mitjançant les MATEMÀTIQUES i l’AIGUA i amb el que es vol apropar continguts matemàtics com la identificació i reconeixement de diferents qualitats, com la temperatura, el pes, els colors o la flotabilitat. Les activitats que proposem són senzilles i assequibles per a les famílies i, com que estan pensades per dur-les a terme amb aigua, estan plantejades per fer-les a terme a la primavera-estiu.

Les sis activitats que hem dissenyat van dirigides a infants de la primera etapa d’educació infantil, concretament hi podeu trobar dues activitats per a lactants (0-1 any); dues per a infants d’1-2 anys, i dues més per a infants de 2-3 anys. A cada un dels posts expliquem una activitat diferent on us informem dels materials necessaris per dur-la a terme, els continguts que es poden apropar als nens i nens, i el desenvolupament d’aquesta. Ho hem estructurat d’aquesta manera per tal de poder oferir activitats i recursos al nombre més gran de famílies i infants possibles.

Esperem que gaudiu i apreneu molt amb els vostres fills i filles a partir de les activitats que hem pensat amb molta estima per a vosaltres.

[rosercabre]

Maig

Diumenge 31

El fill s’ha fotografiat, un primer pla amb la boca tapada, i l’ha fotografiada, mig esborrada per la son, encara. He dit: quines fotos tan boniques, les guardarem per al record. He callat: sovint se’m gira el cor quan recordo que sou dos. Més tard, ja fosos quan és fosc, estreno un llibre. Comença amb una cita de T.S Eliot: Who is the third who walks always beside you?

Dissabte 30

Per cert, parir de gener és un altre record: un lavabo compartit i un llençol moll. M’ho dic mentre lamento la nit, la son ofuscant el delit per la nena que em menja el pit. Em passa (una mica tot) quan dormo deu minuts seguits.

Divendres 29

M’estiro a la camilla i obro la boca i el forat que es queixa al queixal em torna a l’obertura que riu a l’abdomen. Sempre igual, escric més tard a l’amiga: és ser sota la llum quirúrgica i tornar a parir d’octubre.

Dijous 28

No m’he llevat per dir: he vist totes les hores amb el pit enfora perquè no m’he llevat i prou. Vull dir: com se’n diu de no dormir estirada? Com se’n diu, d’estimar-la d’una manera esgotada, pels ulls i els braços i els mugrons pansits i adolorits i premuts?

Dimecres 27

M’ha contestat: jo et bressolo i la promesa (la certesa) ha sonat melosa com el cotó que li tapa mitja cara. Qui’ns va parir, com ens hem de no veure.

Dimarts 26

He dit una queixa que no ho era i ell l’ha sentit. He callat i he fet. Obeïr, creure. La distopia. Un altre ell m’ha preguntat què passa amb la distopia i la llibertat. No he trobat cap verb i he balbucejat un sedant. Un sedant, vull. No maquillatge ni tampoc frescor mental. Un sedant i dormir dies seguits fins que en torni a saber. De què, de dir. Coses i no queixes.

Dilluns 25

Ha semblat el matí de reis amb mascareta. He dit: encara us enyoro. Una mica ens hem tocat.

Diumenge 24

Qui ho havia de dir que hi hauria onze diumenges així — com demà i com ahir.

Dissabte 23

Pregunto: i a mi qui em bressola?

Divendres 22

M’he tret una escola de l’esquena que és una manera de dir que necessitava dormir més lleugera i no suar possibilitats i probabilitats. Aquest moment també l’escric a la llista de coses-que-no-havien-de-ser-així. Ni aquí. Però no em fa mal i això em fa mal. Vull dir que no sé quan em vaig començar a resignar.

Dijous 21

Ha passat un mes, dic a l’amiga com si això hagués de canviar alguna cosa. L’únic canvi que sé és al carrer: la canalla juga amb globus d’aigua. Porten mascareta i els xiscles s’ofeguen i els riures s’amaguen. Fa calor i em sap greu tot.

Dimecres 20

Dic: hauria de triar una escola i no una mascareta.

Dimarts 19

Un dia com avui duia una pizza i un bambino a la panxa i deia: benvingut a la dècada prodigiosa, amore. Tres anys després duc engrunes de galetes esquinçades i un úter cansat a la panxa i dic: aquests dos prodigis podran amb nosaltres, xaval.

Tornarem a celebrar-te al Rione, un dia, tutti e quatro.

Dilluns 18

Jo ja ho sabia que la teta era una trampa i no em vaig escoltar quan m’ho deia i mira’m ara: farta dels mugrons tibats de matinada.

Diumenge 17

Escolta això que et diré: els diumenges encara em molesten i aquesta record d’una nosa normal em fa feliç. He dit feliç i quan feia que no ho deia i quan feia que no m’hi veia, eh.

Dissabte 16

Vaig deixar de comptar els dissabtes i ja no els reconeixo. Em diuen: cal dir-los i no dic que no. Surto a mirar la plaça, a les mans una cervesa sense alcohol i amb enyorança.

Divendres 15

M’he dit: cada dia és un continuu de no passar res més que créixer.

Dijous 14

Fins avui sabia i després ja no. El calendari de la cuina m’ensenya el dit del mig. Afluixo els ulls i dic: calla, que plou i ja n’hi ha prou. Sempre que ho fa el temps recula i jo no duc paraigua pel diluvi d’estones que no són ni ara ni avui.

Dimecres 13

He dit: fa dos mesos que no t’abraço i la filla ha somicat. Percep aquest meu no estar bé ni avui ni d’aquí a un mes. No corro perquè imagino setembre i no veig res. Vull dir: vaig començar a ser cega de futur el 2017 i encara em trobo forçant els ulls calendari enllà. Que no ho veus, que no t’hi veus ni t’hi veuràs.

Dimarts 12

La filla xerra amb els ulls i no m’agrada el que veu. Què veu: un pit destapat i una boca reclosa. No dorm i penso que és per l’excés d’estímuls del carrer, mitja vida confinada, avui, però potser és perquè les nanes que li canto ressonen ofegades.

Dilluns 11

He dit: quina pena, aquest caminar pel carrer gran engarjolat, que la cadena em tiba al coll si penso en anar a veure què hi ha més enllà de la Rambla. Què hi ha més enllà del maig.

Diumenge 10

Plou de matinada i la sento tota, bressolant d’esma dreta i descalça amb el fred just. Em faria plorar saber que un dia podia tornar al llit i quedar-m’hi un diluvi i mig però no ploro perquè no sé res. Tinc massa son i estic feta de llet.

Dissabte 9

He escrit a l’amiga: no sé recordar-me amb jersei de llana. Però el duia i hi dormia mig glaçada amb els mugrons despullats. La filla era petita com ja no la sé i el fill tenia febre i no respirava bé. Recordo engrunes i només fa quatre mesos. Què en quedarà, d’aquest crostó de dies, un dia?

Divendres 8

De vegades, molt tímides i força afòniques, em mig dic que la reclusió forçada ens ha anat per força bé. Vull dir, mira’ns: som una família sempre, tota l’estona des de fa tanta estona.

Dijous 7

Truca i em pregunta si vull inventar un univers. El farem entre uns quants, afegeix. Per quan ha de ser, pregunto i ell parla d’un octubre que ara és només un nus al cap però sentir-lo una mica em desembolica. Dic que sí i fujo a la tardor. Potser serà pitjor, em diu l’altre més tard, i tanco les orelles perquè té raó però és igual és igual és igual perquè tots aquests dies ja estaran. En vindran uns altres però no seran aquests: un altre futur, un altre univers.

Dimecres 6

Escric una pregunta: quanta ansietat hi cap en un plat d’espaguetis menjat sense gana però amb fam. Ella escriu que no ho sap, que fa temps que no menja pasta, mala mobilitat intestinal. Jo, als intestins hi tinc: una escola, una teta, una casa amb piscina, un estiu fora de la capital, una tardor reclosa, moltes nits despertes i tanta salsa de tomàquet industrial. Vull tornar a tenir gana de veritat.

Dimarts 5

Una cosa, pregunto: què és abans, la mare o la filla? Ser i/o fer i/o enyorar i/o renunciar i/o abraçar i/o allunyar i/o entendre i/o atendre? Eh?

Dilluns 4

Avui una mare ha plorat i una mare m’ha escoltat. Escolta: he cridat al fill amb el puny a la taula i la filla tenia les orelles obertes. Això de plorar als fills no passaria si, dic. No acabo la frase perquè no puc. O un o l’altra m’ha interromput. Més tard, la calma de la son, busco la Magnani. Perquè ella m’ha dit: t’hi assembles. Llegeixo el que Montanelli va dir-ne: Pero, Dios, ¡qué bella es esta mujer fea, despeinada, sin afeites, que se yergue ante mí y, a través de los cristales, contempla discurrir la vida de la ciudad! i l’envejo perquè jo, lletja, despentinada, sense arrecades, a través dels vidres bruts de ditades, no veig moure’s cap vida a la ciutat i voldria, oh si voldria.

Diumenge 3

Avui una mare ha plorat i una mare s’ha llevat amb el pit guixat de llet estancada. Li diuen perla i jo li dic parla, digues què et fa plorar i també dic mama, filla, mama’m, que la pena que no vessa fa mal.

Dissabte 2

Ens hem llevat i li he dit: fa un any que et sé però ja et sabia. Ella també ho sap perquè sap moltes coses sense saber-ho i com ella les diu, sense xerrar, i com jo les entenc, no ho sabré mai.

Divendres 1

Ella diu que té les ungles massa maldestres per dur sandàlies. Jo també: gruixudes i desdentegades. Però tan és: fa calor i tot em pesa. El cotó, els mugrons, les espatlles, la filla que no s’adorm al carrer. Al carrer: falta gent, sobra pol·len. No ho sé: si ha de ser així, que és millor d’ahir, sí, però desemparat i quiet una estona llarga, no sé si ho vull. Què vull: no tenir pressa per tornar a casa.

[estoyalmando]

Arranca el rodaje de la segunda temporada de 'Benvinguts a la família', producida por Filmax para TV3

Arranca el rodaje de la segunda temporada de ‘Benvinguts a la família’, producida por Filmax para TV3

Este lunes, 1 de octubre, empezó el rodaje de la segunda temporada de la serie “Benvinguts a la família”, la comedia de aventuras con tintes de misterio e intriga producida por Filmax, creada por Pau Freixas e Iván Mercadé y dirigida por Paco Caballero, Alejandro Marzoa y Marc Crehuet, que TV3 tiene previsto estrenar en 2019. (more…)

[35milimetross]

Crítica – ‘Bienvenidos a la familia’ (T1)

Bienvenidos a la familia, una de las últimas incorporaciones a la plataforma de streaming Netflix

Título original: Benvinguts a la família

Año: 2018

Duración: 50 min.

País: España

Dirección: Pau Freixas, Paco Caballero

Guion: Paco Caballero, Pol Cortecans, Daniel González, Miguel Ibáñez Monroy, Ivan Mercadé, Eric Navarro, Víctor Sala, Laia Soler, Natalia Durán, Pau Freixas

Música: Arnau Bataller

Fotografía: Gris Jordana, Pol Orpinell

Reparto: Melanie Olivares,  Aina Clotet,  Simón Andreu,  Yolanda Ramos,  Eva Santolaria, Nao Albet,  Georgina Amorós,  Nonna Cardoner,  Miquel Fernández,  Francesc Ferrer, Alex Maruny,  Ivan Massagué,  Leïti Sène,  Betsy Túrnez,  Lluís Villanueva

Productora: Arca Audiovisual/ Filmax

Género: Comedia negra

El nuevo éxito de la televisión pública catalana (TV3) ha aterrizado en Netflix este verano con una gran acogida por parte de la crítica, y eso que aparecía para llenar el hueco dejado por Merlí. Y es que no es para menos. La comedia negra creada por Pau Freixas (Pulseras rojas) e Iván Mercadé (Sé quién eres) ha conseguido llegar al corazón de la gente con un humor refinado, tintes de novelas de Agatha Christie y un elenco que roza la perfección interpretativa.

Bienvenidos a la familia cuenta la historia de Àngela Navarro (Melanie Olivares), una madre de tres hijos que vive con su cuñado Nando (Ivan Massagué) después de que el marido de esta le abandonara. Por circunstancias del destino, tienen que dejar su hogar por una orden de desahucio. Una casa que solo podrán recuperar a cambio de 150.000 euros; un dinero que solo podrán conseguir si se lo pide a su padre.

Hasta aquí parece todo muy sencillo. El padre de Àngela es un famoso escritor venido a menos pero que ha conseguido recaudar un gran patrimonio suficiente como para pagar la deuda de su hija. ¿Cuál es el problema? Que Àngela y su padre no se hablan desde que esta se marchó de casa cuando estaba embarazada de su primer hijo y Eduardo (Simón Andreu), el padre de Àngela, es la única opción que tiene su familia de recuperar la casa.

Del capítulo uno al trece, la familia Navarro va a pasar por una serie de desafortunados y surrealistas eventos que pondrán a prueba la lealtad de cada miembro y el amor que sienten los unos por los otros. Además, conocerán a Victoria (Yolanda Ramos), nueva pareja de Eduardo, y a Álex (Georgina Amorós), hija de Victoria.

Yolanda Ramos se merece un capítulo a parte para elogiar el trabajo que hace en cada película, serie y programa en el que participa, pero es que en Bienvenidos a la familia se supera. Es maravilloso cómo consigue hacerte reír incluso en una escena triste y eso es complicado encontrarlo en el panorama cinematográfico actual. Es, sin duda, una de las grandes protagonistas de la serie, incluso por encima de Melanie Olivares.

Volviendo a la trama, el elenco consigue que el espectador crea que es una familia de verdad de la complicidad que muestran todos ellos. En muchas ocasiones, todo se pondrá patas arriba, pero al final consigue triunfar el amor que impera en la familia Navarro.

Como narra Àngela en uno de los capítulos, lo más importante es que la familia se mantenga unida y ayudar al otro en los momentos bajos. Una enseñanza aplicable a cualquier aspecto de la vida y que hace que cojas cariño a cada personaje porque consigues verte reflejado en ellos.

Poco más que contar sobre Bienvenidos a la familia. Se trata de una gran reflexión sobre la familia, sobre cada uno de los miembros que la componen y de cómo se solucionan los problemas cuando actúan como un equipo. Además de eso, es una tragicomedia fresca y dinámica en la que los trece capítulos se te hacen excesivamente cortos a pesar de la casi hora de duración de cada uno de ellos. Eso sí, es recomendable disfrutar de la serie en VOSE; oportunidad perfecta para aprender catalán.

Lo mejor: la impecable actuación del elenco, en especial de Yolanda Ramos.

Lo peor: esperar al 2019 para una segunda temporada.

Nota: 9/10

La entrada Crítica – ‘Bienvenidos a la familia’ (T1) aparece primero en 35 Milímetros.

from WordPress http://35milimetros.es/critica-bienvenidos-a-la-familia-t1/

[laakeshu]

Inici del camí  | Octubre

Ei! Benvingudes i benvinguts al meu blog de pràctiques. En aquesta pàgina explicaré mes rere mes la meva experiència personal com a Copy Trainee a Ogilvy Barcelona. 

Començaré per explicar-vos que, quan vaig començar les pràctiques a Ogilvy encara no m’ho creia. Havia estat la meva primera opció des del principi! I aquesta il·lusió encara es va fer més gran el primer dia que vaig anar a l’oficina. Tot era nou per a mi. Em van fascinar, fins i tot, les parets de l’oficina plenes de cartells i “memes” creats pels treballadors. Es respirava molt bon ambient. Tot i això, he de dir que quan em van dir que el meu perfil seria el de copywriter, em vaig “espantar” una mica... Jo volia ser d’art! 

Ara, amb la COVID-19, ens han permès treballar des de casa i, en cas que ho necessitem, anar a l’oficina a fer servir els ordinadors i el material que ens ofereixen. Tot i això, la dinàmica no varia molt del funcionament a l’oficina i es fa molt fàcil treballar des de casa. El temps passa volant! 

Cal esmentar que, des del primer moment, tots els meus companys han estat oberts a ajudar-me, m’han donat consells i supervisat la feina per tal de facilitar la meva adaptació a Ogilvy. M’han fet sentir com una més de la família i, gràcies a ells, aquest mes he pogut fer immersions de marques com Cofidis i Campari i començar a crear contingut sense sentir-me perduda. 

Vist el context inicial en el qual vaig iniciar les pràctiques... Parlem de feina feta! Un cop vaig fer les immersions i amb tot el material, briefing i informació sobre la taula ja vaig començar a crear status copy i copy post pel brief de novembre de Cofidis. De moment, pel que a aquesta marca respecta, he redactat i ajudat en un total de 13 posts per xarxes socials (status copy i copy post) i actualitzat la presentació amb les propostes pel client.

La creació de tot el contingut per Cofidis ha estat una tasca complicada. Els primers dies sentia que ho feia tot malament! Però amb temps i l’ajuda dels meus companys he anat agafant el to que caracteritza aquesta marca fins al punt de poder crear un episodi per una miniserie i replantejat tot el copy d’un hero content (spot). A més, aquestes dues últimes tasques són les que m’han fet veure que, potser, la feina de copywriter és més divertida del que jo em pensava.

Actualment, estic treballant en un nou hero content (branded content) per Cofidis i aviat començaré a crear nou contingut per Campari. Crec que cada cop vaig tenint més responsabilitat i van confiant cada cop més en mi i les meves aptituds, fet que ajuda al fet que jo també confiï més en mi mateixa i en el que puc arribar a aconseguir amb esforç. 

En definitiva, crec que en aquest primer mes a Ogilvy no només he après les “normes” bàsiques per redactar contingut per les marques, sinó que he pogut veure el funcionament real d’una agència i la feina que desenvolupa cadascun dels perfils. Tot és bastant diferent del que veiem i aprenem a la universitat, fet que he pogut comprovar clarament amb la feina del copywriter. És a dir, vaig començar pensant que, com a copy, només faria el text dels anuncis o guions quan, realment, faig molt més: Creo, conceptualitzar, penso idees, busco insights i, sobretot, deixo fluir la meva creativitat.

[dsm-v]

Do I go to bed or watch another episode of Benvinguts a la família?

[anscari]

Benvingut a la família “Chui” #hivern2020 (en Viladecaballs, Cataluna, Spain) https://www.instagram.com/p/B85_qaRCqRsinQCOV9SyXUkHgbAkRHo_f84UPg0/?igshid=1mqvuqmxo1p46

[jaumesclub]

🎬15 #CINEJAU 🍿 Benvinguts a un nou episodi de: CINEJAU, el programa de cinema que us portarà les millors pel·lícules amb humor i entusiasme! 😄 Aquesta setmana, tenim un episodi carregat d'emocions emès en directe al nostre canal de Twitch: JauFibla, i ara, finalment, disponible aquí a YouTube! 🎉 🎥 Prepareu-vos per les últimes estrenes: 1️⃣ "¡Vida Perra!": Una comèdia gamberra sobre gossos amb les increïbles veus (en versió original) de Will Ferrell i Jamie Foxx! 🐶😂 2️⃣ "Jeanne Du Barry": El retorn triomfal de Johnny Depp al gran format! 🌟 3️⃣ "El Supervivent d'Auschwitz": Un drama de boxa amb l'horror de l'Holocaust com a teló de fons, amb Ben Foster al seu millor moment! 🥊😢 4️⃣ "La Voz del Sol": Un drama amable que ens transportarà a l'Espanya dels anys seixanta, amb les brillants actuacions de Carmen Machi i Karra Elejalde! 🌞❤️ 5️⃣ "Amics fins a la Mort": Un comèdia dramàtica intensa sobre la mort, l'amistat, i a l'hora un triangle amorós! 💔😭 6️⃣ "Operació Napoleó": Un misteri islandès que us mantindrà intrigats de principi a fi! 🕵️‍♂️❄️ 7️⃣ "The Road Dance": Drama intens que ens transporta a la Primera Guerra Mundial en una illa d'Anglaterra, una història tràgica que ens deixarà fets pols! 🌍💔 8️⃣ "Tregua(s)": Un melodrama romàntic amb Salva Reina i Bruna Cusí! 💘🥺 9️⃣ "Falcon Lake": Un drama romàntic adolescent amb una misteriosa dosi d'intriga que ens mantindrà enganxats a la butaca! 🏞️👩‍❤️‍👨 1⃣0⃣ "Desmadre Incluido": L'espanyolada de la setmana amb Macarena Gómez! 😂🇪🇸 1⃣1⃣ "Carajita": Un interessant drama de la República Dominicana visualment potent! 🇩🇴📽️ 1⃣2⃣"Carlos": Un documental musical que us endinsarà en el món de Carlos Santana! 🎸🎶 1⃣3⃣ "André Rieu": Un concert del rei dels valsos en pantalla gran que us farà ballar de joia! 💃🕺 A més, us recomano la peli de Pixar: "Elemental", disponible a Disney Plus. Diversió per a tota la família! ✨🎬 I com no pot faltar, una de les meves pel·lícules clàssiques preferides: 🌟 "LILI", amb Leslie Caron: Una obra mestra que amb la seva música us transportarà als somnis i a la bellesa del cinema clàssic! ❤️📽️ I ja ho sabeu, cinèfils! subscriviu-vos, deixeu els vostres comentaris i compartiu amb els amics, perquè cada setmana teniu aquí una cita amb el millor cinema i l'humor més fresc!! 🎥🍿

[bocaccio-barcelona]

L´INSPECTOR COMILLES S´INTERNACIONALITZA

Haver resolt el misteri del gos enverinat de la família Adelman, casar-me amb un dels seus membres, i no denunciar l´autor del crim, no em semblaven trets que em fessin mereixedor de tal honor en primera instancia. No obstant, potser per la mateixa raó sí que ho eren, vaig pensar més tard. Al cap i a la fi, m’encomanaven la investigació d´un assassinat on hi podien intervenir pulsions humanes complexes, des de les més tendres, a les més despietades. Com es podia qualificar el meu sentiment de superioritat davant d´un home que cometia l´error de no saber el meu secret, barrejat amb el d´inferioritat per intuir-lo?

-Benvingut a Virginia, inspector Comilles!

El llavors director de la CIA, Robert McMurray, era home d´anar al gra, i després de fer-me seure en una formidable i incòmoda cadira Mackintosh del seu lloydwrightnià despatx, em mostrà la fotografia d´un home d´uns cinquanta-cinc anys de cabell esprimatxat  i mirada incerta. Passats dos segons exclamà:

-Béla Kerstéz, hongarès. Treballava per nosaltres i per... altres governs. El vam trobar mort a l´habitació d´un hotel de Chamonix com a conseqüència de la ingesta d´una triple dosi de Burundanga, el cor tres vegades travessat per sengles armes blanques, i el penis amputat.

-Caram! I on era l´adminicle?

-Ni rastre d´ell.

-Deunidó! Així que volen saber qui és l´autor del crim i sostractor del penis?

-Les autores molt provablement van ser les seves tres esposes. Pel que sembla van ajusticiar la seva poligàmia pel seu compte.

-Llavors on és el misteri?

-Han desaparegut junt amb l´adminicle. Talment com si se l´haguessin volgut emportar de record. És imperatiu per nosaltres trobar-les, poden ser posseïdores de secrets d´estat internacionals de summa importància.

 Dos dies més tard, amb abundant informació respecte les tres dones sota el braç, embarcava en direcció Moscou, on en arribar vaig decidir deixar-me portar per la intuïció. La nit següent del meu acomodament a la mateixa suite on s´allotjà Lenin, la 107 de l´Hotel Nacional, vaig pujar a un taxi i demanà al xofer que em portés a l´antre de la ciutat on es practiquessin les orgies més depravades.

-L´infern, sens dubte –contestà amb un somriure, després d´arreplegar els mil rubles que li vaig posar a la mà.

Pocs minuts després d´acostumar-me a la foscor, d´entre la gent que follava sobre piles de condons i xeringues al compàs d´un heavy metal estripat, em semblà distingir l´esposa americana, la Sheila Haynes.

Era ella, efectivament. Li vaig demanar que m´acompanyés, i després d´identificar-me al sorrut encarregat, que em cedí el despatx de mala gana, vaig iniciar l´interrogatori.

-Què hi fas aquí, desgraciada!

-Abans que res li agrairia que em deixés cridar a les altres, si no li importa...

-Les altres dues dones també són aquí?

-Si senyor, i les tres amants també.

-Però filles meves! –els vaig dir un cop reunides les sis degenerades. Què no veieu que esteu sota la síndrome de l´enyorança de penis! Què no sabeu que el sexe és una font d´aigua salada de la que com més se´n beu més set es té!

L´endemà embarcàvem en el vol 369 d´Aeroflot Moscou-Barcelona, i en arribar, la mitja dotzena d´afectades ingressaven directament en el convent de Las Carmelitas Descalzas del carrer Casp, després de revelar-me el nom dels disset espies internacionals més importants del moment, fet pel qual, la CIA em considerà mereixedor de la Creu de Sant Jordi.

 EPÍLEG

L´organisme no va saber mai el parador de les dones, així com les Carmelitas tampoc es van assabentar que les tres beneites esposes em demanaren que les deixés conservar la seva tercera part de penis en un calaix de la tauleta de nit de la cel·la.

 Joan Portales. 06/05/19

[brianbdn96]

“Desde el día que al mundo llegamos y nos llega el brillo del sol. Hay más que mirar, donde otros solo ven, más que alcanzar en lugar de soñar. Son muchos más los tesoros de los que se podrán descubrir. Y bajo el sol protector, con su luz y calor, aprender todos a convivir en un ciclo son fin, que lo envuelve todo. Y aunque estemos solos, debemos buscar, y así encontrar nuestro gran legado en el ciclo. El ciclo sin fin.” - The Lion King. 🦁☀️ Benvingut a la família Javier. 👶🏻🍼❤️ (at El Ciclo de la Vida) https://www.instagram.com/p/BuE29CxnfC8/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=11prmgoi9pg0w

[buffyisnotonfireinthetardis]

recently watched Benvinguts A La Família on netflix and i loved it ! hilarious, diverse, family orientated comedy

[estoyalmando]

La serie 'Benvinguts a la família', producida por Filmax para TV3, renovada por una segunda temporada

La serie ‘Benvinguts a la família’, producida por Filmax para TV3, renovada por una segunda temporada

La serie “Benvinguts a la família”, producida por Filmax para TV3, tendrá una segunda temporada, que según lo previsto se empezará a rodar durante el último trimestre de este año para que se pueda estrenar a principios de 2019. (more…)