Tumgik
#Maurizio Benini
princesssarisa · 6 months
Text
Opera on YouTube, Part 2
Le Nozze di Figaro (The Marriage of Figaro)
Glyndebourne Festival Opera, 1973 (Knut Skram, Ileana Cotrubas, Kiri Te Kanawa, Benjamin Luxon; conducted by John Pritchard; English subtitles)
Jean-Pierre Ponnelle studio film, 1976 (Hermann Prey, Mirella Freni, Kiri Te Kanawa, Dietrich Fischer-Dieskau; conducted by Karl Böhm; English subtitles) – Acts I and II, Acts III and IV
Tokyo National Theatre, 1980 (Hermann Prey, Lucia Popp, Gundula Janowitz, Bernd Weikl; conducted by Karl Böhm; Japanese subtitles)
Théâtre du Châtelet, 1993 (Bryn Terfel, Alison Hagley, Hillevi Martinpelto, Rodney Gilfry; conducted by John Eliot Gardiner; Italian subtitles)
Glyndebourne Festival Opera, 1994 (Gerald Finley, Alison Hagley, Renée Fleming, Andreas Schmidt; conducted by Bernard Haitink; English subtitles)
Zürich Opera House, 1996 (Carlos Chaussón, Isabel Rey, Eva Mei, Rodney Gilfry; conducted by Nikolaus Harnoncourt; English subtitles)
Berlin State Opera, 2005 (Lauri Vasar, Anna Prohaska, Dorothea Röschmann, Ildebrando d'Arcangelo; conducted by Gustavo Dudamel; French subtitles)
Salzburg Festival, 2006 (Ildebrando d'Arcangelo, Anna Netrebko, Dorothea Röschmann, Bo Skovhus; conducted by Nikolas Harnoncourt; English subtitles) – Acts I and II, Acts III and IV
Teatro all Scala, 2006 (Ildebrando d'Arcangelo, Diana Damrau, Marcella Orasatti Talamanca, Pietro Spagnoli; conducted by Gérard Korsten; English and Italian subtitles)
Salzburg Festival, 2015 (Adam Plachetka, Martina Janková, Anett Fritsch, Luca Pisaroni; conducted by Dan Ettinger; no subtitles)
Tosca
Carmine Gallone studio film, 1956 (Franca Duval dubbed by Maria Caniglia, Franco Corelli, Afro Poli dubbed by Giangiacomo Guelfi; conducted by Oliviero de Fabritiis; no subtitles)
Gianfranco de Bosio film, 1976 (Raina Kabaivanska, Plácido Domingo, Sherrill Milnes; conducted by Bruno Bartoletti; English subtitles)
Metropolitan Opera, 1978 (Shirley Verrett, Luciano Pavarotti, Cornell MacNeil; conducted by James Conlon; no subtitles)
Arena di Verona, 1984 (Eva Marton, Jaume Aragall, Ingvar Wixell; conducted by Daniel Oren; no subtitles)
Teatro Real de Madrid, 2004 (Daniela Dessí, Fabio Armiliato, Ruggero Raimondi; conducted by Maurizio Benini; English subtitles)
Royal Opera House, Covent Garden, 2011 (Angela Gheorghiu, Jonas Kaufmann, Bryn Terfel; conducted by Antonio Pappano; English subtitles)
Finnish National Opera, 2018 (Ausrinė Stundytė, Andrea Carè, Tuomas Pursio; conducted by Patrick Fournillier; English subtitles)
Teatro alla Scala 2019 (Anna Netrebko, Francesco Meli, Luca Salsi; conducted by Riccardo Chailly; Hungarian subtitles)
Vienna State Opera, 2019 (Sondra Radvanovsky, Piotr Beczala, Thomas Hampson; conducted by Marco Armiliato; English subtitles)
Ópera de las Palmas, 2024 (Erika Grimaldi, Piotr Beczala, George Gagnidze; conducted by Ramón Tebar; no subtitles)
Don Giovanni
Salzburg Festival, 1954 (Cesare Siepi, Otto Edelmann, Elisabeth Grümmer, Lisa della Casa; conducted by Wilhelm Furtwängler; English subtitles)
Giacomo Vaccari studio film, 1960 (Mario Petri, Sesto Bruscantini, Teresa Stich-Randall, Leyla Gencer; conducted by Francesco Molinari-Pradelli; no subtitles)
Salzburg Festival, 1987 (Samuel Ramey, Ferruccio Furlanetto, Anna Tomowa-Sintow, Julia Varady; conducted by Herbert von Karajan; no subtitles)
Teatro alla Scala, 1987 (Thomas Allen, Claudio Desderi, Edita Gruberova, Ann Murray; conducted by Riccardo Muti; English subtitles)
Peter Sellars studio film, 1990 (Eugene Perry, Herbert Perry, Dominique Labelle, Lorraine Hunt Lieberson; conducted by Craig Smith; English subtitles)
Teatro Comunale di Ferrara, 1997 (Simon Keenlyside, Bryn Terfel, Carmela Remigio, Anna Caterina Antonacci; conducted by Claudio Abbado; no subtitles) – Act I, Act II
Zürich Opera, 2000 (Rodney Gilfry, László Polgár, Isabel Rey, Cecilia Bartoli; conducted by Nikolaus Harnoncourt; English subtitles)
Festival Aix-en-Provence, 2002 (Peter Mattei, Gilles Cachemaille, Alexandra Deshorties, Mirielle Delunsch; conducted by Daniel Harding; no subtitles)
Teatro Real de Madrid, 2006 (Carlos Álvarez, Lorenzo Regazzo, Maria Bayo, Sonia Ganassi; conducted by Victor Pablo Pérez; English subtitles)
Festival Aix-en-Provence, 2017 (Philippe Sly, Nahuel de Pierro, Eleonora Burratto, Isabel Leonard; conducted by Jérémie Rohrer; English subtitles)
Madama Butterfly
Mario Lanfranchi studio film, 1956 (Anna Moffo, Renato Cioni; conducted by Oliviero de Fabritiis; no subtitles)
Jean-Pierre Ponnelle studio film, 1974 (Mirella Freni, Plácido Domingo; conducted by Herbert von Karajan; English subtitles)
New York City Opera, 1982 (Judith Haddon, Jerry Hadley; conducted by Christopher Keene; English subtitles)
Frédéric Mitterand film, 1995 (Ying Huang, Richard Troxell; conducted by James Conlon; English subtitles)
Arena di Verona, 2004 (Fiorenza Cedolins, Marcello Giordani; conducted by Daniel Oren; Spanish subtitles)
Sferisterio Opera Festival, 2009 (Raffaela Angeletti, Massimiliano Pisapia; conducted by Daniele Callegari; no subtitles)
Vienna State Opera, 2017 (Maria José Siri, Murat Karahan; conducted by Jonathan Darlington; no subtitles)
Wichita Grand Opera, 2017 (Yunnie Park, Kirk Dougherty; conducted by Martin Mazik; English subtitles)
Teatro San Carlo, 2019 (Evgenia Muraveva, Saimir Pirgu; conducted by Gabriele Ferro; no subtitles)
Rennes Opera House, 2022 (Karah Son, Angelo Villari; conducted by Rudolf Piehlmayer; French subtitles)
61 notes · View notes
lamilanomagazine · 7 months
Text
Il 26 marzo il primo tavolo di lavoro guidato dal Comune per trovare soluzioni alle problematiche del Carcere di Verona
Tumblr media
Il 26 marzo il primo tavolo di lavoro guidato dal Comune per trovare soluzioni alle problematiche del Carcere di Verona. Si concretizza l'impegno profuso dall'Amministrazione sul fronte del carcere cittadino. E' infatti convocato per il 26 marzo il primo incontro del tavolo di lavoro promosso dal Comune per trovare soluzioni condivise alle problematiche che negli ultimi mesi hanno interessato la casa Circondariale di Verona. Insieme agli assessori alle Politiche sociali Luisa Ceni, alla Sicurezza Stefania Zivelonghi e al Terzo settore Italo Sandrini, ci saranno il Garante nazionale dei detenuti Felice Maurizio D'Ettore, la direttrice della Casa Circondariale di Montorio Francesca Gioieni, il Garante dei diritti delle persone private della libertà personale don Carlo Vinco, il direttore dell'Ufficio distrettuale di esecuzione penale esterna di Verona Enrico Santi, i magistrati dell'Ufficio di Sorveglianza di Verona e il Presidente Camera Penale Veronese Paolo Mastropasqua. Invitata anche la nuova direttrice dell'Ulss 9 Patrizia Benini, mentre si è in attesa di conoscere il delegato che parteciperà a nome del Capo Dipartimento Amministrazione Penitenziaria Giovanni Russo. Al centro dell'incontro il Comune pone la volontà di trovare soluzioni che garantiscano la dignità delle persone. Perché, al di là di qualsiasi visione si possa avere, i detenuti sono persone per le quali deve rimanere sempre alta l'attenzione affinché non si perdano occasioni di recupero dal punto di vista umano e sociale. Ciò in virtù anche della considerazione che per la maggior parte di coloro che entrano in carcere, la detenzione è un'esperienza transitoria, terminata la quale tornano ad essere cittadini a tutti gli effetti. Un reinserimento nel territorio che non può prescindere dal territorio stesso, considerato anche che molti dei detenuti nel carcere di Verona sono residenti del comune. "Si concretizza l'impegno dell'Amministrazione per affrontare in modo condiviso le criticità del carcere di Verona – spiega l'assessora alle Politiche sociali Luisa Ceni-. Come Comune siamo a disposizione delle istituzioni coinvolte per ciò che ci compete. Il carcere è una realtà che si trova all'interno del territorio e con esso deve integrarsi, tenendo conto delle diverse realtà che vi gravitano. Da qui la necessità di un'integrazione tra carcere e territorio che deve rivelarsi efficace e duratura". "Farsi carico di tutto quanto è possibile per il recupero di chi ha commesso reati e contenere così il rischio di recidiva è di fondamentale importanza per la convivenza civile e la sicurezza della comunità –afferma l'assessora alla Sicurezza Stefania Zivelonghi -. In questa direzione converge l'impegno dell'amministrazione con tutti gli assessorati coinvolti".... #notizie #news #breakingnews #cronaca #politica #eventi #sport #moda Read the full article
0 notes
denisberezhnoy · 2 years
Photo
Tumblr media
Bellini’s scorching bel canto drama Norma returns to the Met stage starring soprano @sonyayoncheva in the title role. The extraordinary cast also features mezzo-soprano Ekaterina Gubanova (@gubanova_mezzo) as Norma’s protégée turned rival, tenor Michael Spyres (@spikelmyers) as Norma’s unfaithful Roman lover, and bass-baritone Christian Van Horn (@vanhorncvh) as Norma’s warrior father out for blood. Maestro Maurizio Benini conducts David McVicar’s fiery production. @metopera #Bellini #Norma #BelCanto #MetOpera Но́рма — лирическая трагедия в двух актах итальянского композитора Винченцо Беллини. Итальянское либретто Феличе Романи по трагедии Александра Суме «Норма, или Детоубийство». Премьера состоялась в Милане в театре Ла Скала 26 декабря 1831 года. Является превосходным образцом традиции бельканто. (at The Metropolitan Opera) https://www.instagram.com/p/CpTYZvaOJy-/?igshid=NGJjMDIxMWI=
0 notes
clubmusicweb · 2 years
Text
'La sonnambula': Nadine Sierra se consagra
‘La sonnambula’: Nadine Sierra se consagra
El valor extraordinario de la actuación que Nadine Sierra hizo anoche en el Teatro Real consagrada como una Amina de la que merecerá hablar y mucho en el futuro inmediato Música Vincenzo Bellini Libreto Felice Romani Dirección musical Maurizio Benini Dirección de escena Bárbara Lluch Escenografía Christof Hetzer Vestuario Clara Peluffo Iluminación Urs Schönebaum Coreografía Iratxe Ansa, Igor…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
fyeahgustavo · 5 years
Text
Manon on PBS
The Met’s production of Manon is airing on PBS January 5.  Check local listings for exact times and possible encore presentations.
Nadine Sierra on hosting duty.
1 note · View note
wobc-fm · 4 years
Text
A Virtual Night at the MET: Performance Review
Written by Lilyanna D’Amato
On this twentieth day of quarantine, I have grown weary of watching. I spent the first few days happily catching up on Succession, the next few binge-watching every episode of Tiger King, and now, a week and a half later, I’ve resorted to fruitless channel surfing. On Sunday, I spent a whopping six hours on my phone. So, at 7:30 last night, when I propped my laptop on the edge of my bed and nestled myself under the covers to watch The Metropolitan Opera’s March 24th, 2007 stream of Rossini’s Il Barbiere di Siviglia, I was anticipating another few hours of mind-numbing screen time. But, fortunately, the performance far exceeded my watch-weary skepticism.
Abounding in youthful ardor and delightful impishness, the opera, directed by Bartlett Sher and conducted by Maurizio Benini, opens in Seville as the young Count Almalviva, disguised as a penniless student, vainly serenades the beautiful Rosina from below her balcony. As Almalviva, tenor Juan Diego Flórez exudes his signature boyish charm, brazenly tackling Rossini’s virtuosic melismas with exuberance and grace. He leaps and bounds across the stage, lamenting his lost love, who is kept under lock and key by her guardian, Dr. Bartolo, played by John Del Carlo. Flórez even gallantly struts onto the lip of the orchestra pit to include the audience in his soulful lamentation.
Enter the swashbuckling Figaro, played by debonair Swedish baritone Peter Mattei. Masterfully bellowing the famous “Largo al factotum” with astounding alacrity, Mattei’s Figaro is endearingly pompous, constantly boasting of his popularity. Together, buoyantly weaving their way through set director Michael Yeargan’s matrix of movable doors, stairwells, and orange trees, the two carry out a plot to trick the wicked Bartolo and unite the two lovers.
Here, soprano Joyce DiDonato dazzles as the feisty, effervescent Rosina. Her flirtatious rendition of the seminal aria “una voce poca fa,” left the audience stunned, her sizable voice soaring through rapid coloratura runs with ease. Wearing a disheveled, curly red wig and a sexy, period dress, the aria proves Rosina is no ingénue. In his New York Times review, Anthony Tommasini writes that while “for the most part she is a docile and obedient thing, when crossed in love she becomes a viper.”
Amalviva and Figaro put their plan into action, swindling Bartolo into giving up Rosina, lured by the orchestra’s luxuriant strings. Following a series of comical mishaps and tongue-twisting patter, the young lovers are married and the confusion finally ends.
After the bows, the MET’s chandeliers floated back down to their resting positions and audience members reached for their coats. I watch intently as each person made their way towards the doors, an audience of almost four thousand braving a brisk spring night.
Not to sound dramatic, but twenty days into a quarantine that sight feels pretty unfamiliar.
In my imagination, all of those people put on their fanciest clothes, got babysitters for their kids, sat on musty, leathery taxi seats, put their elbows on wooden bars as they ordered extravagantly priced pre-show drinks, got impatient as they waited in line to use the restroom during intermission, awkwardly touched the hand of the person sitting next to them, maybe got blisters on their heels from their too-tight shoes, or partook in a bevy of other inconsequential moments, all to spend a night at the opera. Doesn’t all that seem a little bit fantastical now?
It’s true, I have grown weary of watching. But, I don’t consider streaming Rossini’s Il Barbiere di Siviglia, or any opera for that matter, to be “watching” at all. For a few hours, I was dropped right in the middle of a whole bunch of small unimportant happenings. I witnessed an amazing performance, yes, but I also gained a newfound reverence for moments, which, prior to this crisis, I would have glazed over and forgotten almost immediately. So, as someone who was incredibly dubious of the “concert streaming” experience, I can confidently say this opera was worth the watch.
1 note · View note
joaquimblog · 7 years
Text
Angela Meade (Semiramide) MET ‘- Fotografia Ken Howard
Javier Camarena (Idreno) a Semiramide MET ‘- Fotografia Ken Howard
Elizabeth DeShong (Arsace)Semiramide) MET ‘- Fotografia Ken Howard
Ildar Abdrazakov (Assur) Semiramide al MET 2018
Semiramide(Rossini) Producció de John Copley MET 2018 Fotografia Ken Howard
Dissabte passat vam tenir lloc una nova representació de la temporada del MET al cinema, amb un títol cabdal del opus rossinià i un cim del romanticisme operístic, Semiramide la darrera òpera de Rossini estranada a Itàlia, que recupera una producció de John Copley estrenada al 1990 com una mena de revival de les produccions del segle XIX, amb una escenografia gegantina i un vestuari impossible de Michael Stennett que no afavoreix a cap dels personatges, que ja és mèrit, eh? Tots els dissenys ridiculitzen de manera sagnant als cantants, especialment a Meade que té un físic molt potent i que els dissenys encara el potencien més. .
Semiramide és una òpera llarguíssima, el testament italià de Rossini, ja que a partir d’aleshores tot el que va escriure ja va ser per a París. Una òpera encara per a Isabella Colbran tot i que l’esposa de Rossini ja havia passat els millors anys de la seva enlluernadora carrera i per tant el compositor va tenir molta cura en no forçar el registre agut de la part, quelcom que després la majoria de sopranos que l’han interpretat, segurament enduts per les “variacions” que les sopranos lleugeres van imposar a mesura que la història va anar adulterant les partitures a plaer de les dives de torn.
A banda que la primera vegada que es va representar al MET, l’any 1892 la protagonista va ser la Patti en una única representació el 22 de març, en la segona representació  quasi dos anys més tard va ser Nelly Melba qui va protagonitzar la reina de Babilònia en la temporada 1894/1895. L’òpera no es tornaria a representar fins l’estrena de la producció de Copley l’any 1990 que ara s’ha reposat i van ser les sopranos Lella Cuberli, June Anderson i Christine Weidinger qui van defensar aquest exigent rol en les següents temporades 1992, 1993.
Dividida en dos actes, originalment el primer tenia una durada de dues hores i mitja, mentre que en el segon la durada era de dues hores, suposo que aquestes durades reflectides en la biografia de Rossini incloïen les mutacions escèniques dels diferents quadres. Sigui com sigui en la reedició de la producció del MET, enguany dirigida per un solvent Maurizio Benini l’òpera s’ha retallat en els recitatius i a banda d’un ritme viu que ha caracteritzat la seva direcció, l’òpera s’ha vist reduïda en un primer acte de 110 minuts i un segon de 100 i malgrat aquesta reducció segurament no acceptable, la versió se’m va fer llarga, tot i ser una òpera que adoro.
Què va passar? Doncs senzillament el cast no va assolir les expectatives que jo hi havia posat i això en una òpera amb una posada en escena estàtica i sense cap treball dramàtic acaba sent letal. La producció hauria d’ajudar i en canvi per anacrònica, plana i immobilista acaba sent un llast que fa impossible que s’enlairés. Quedava doncs l’aposta musical i vocal per fer que possible el miracle. Benini no és Chailly, ni el genial Zedda que va deixar una lliçó de com cal dirigir aquest monument al Teatro Real l’any 2004 en una producció provinent de Pesaro que també varem veure al Liceu. I per suposat que en el cast tampoc es trobava el bo i millor, malgrat que serà difícil trobar en el passat, en el present i segurament en el futur un Idreno amb la qualitat de Javier Camarena.
Tot això em passa perquè he escoltat l’Arsace de la Horne o l’Assur de Samuel Ramey? Doncs perquè enganyar-nos, segurament si. Els tinc massa presents com per deixar-nos endur per la correcció d’Elizabeth DeShong i Ildar Abdrazakov, ambdós cantants de bona línia i estil però lluny del virtuosisme que Camarena si que desborda en una actuació memorable, ells estan bé però no impacten, noi emocionen, no trasbalsan coim els seus il·lustres predecessors en l’estrena d’aquesta producció..
Angela Meade és una soprano quasi dramàtica d’agilitat que ben bé podria tenir la tessitura original del rol, però ella crec que va confondre Rossini amb Verdi i malgrat fer coses molt subtils i boniques, en altres deixava anar un temperament més proper al verisme que no pas al romanticisme tardà del Rossini més belcantista. En el seu cant hi manca subtilesa i refinament, elegància en el fraseig i grandesa. La veu és molt interessant i rica de colors, matisos i un amplissim registre que li permet fer un parell o tres de sobreaguts que la Colbran a l’estrena no podia fer ni pintats a l’oli, ja que en aquell moment no sobrepassava el Si. En aquest sentit i malgrat que no sembla a priori  la veu més idònia, la recent Semiramide de Joyce DiDonato a Munich i Londres  si que té tot això que Meade amb una veu més brillant i generosa, no aporta al rol. No hi ha el refinament, el lirisme i el “fascino” estilístic i vocal que aporta DiDonato, per no parlar del miracle Caballé a Aix-en-Provence.
DeShong no és Horne, obvi, però tampoc és Barcellona. El seu Arsace és correcta, sense màcula però massa anònim, sense la contundència de registre que els grans rols de transvestits escrits per a Rossini demanen.La jove cantant nord-americana té l’estil però no la contundència vocal i el sentit èpic del cant heroic de les contralts dramàtiques, una vocalitat que com els dinosaures es va extingir amb l’aparició de les mezzosopranos.
Aquest és el quart Assur que l’he vist a Ildar Abdrazakov després del ROF del 2003, Teatro Real i Gran Teatre del Liceu i segur que aquest quart és el que menys m’ha interessat. La veu sembla que hagi perdut consistència en la zona més greu, però el cantant se’n surt prou bé, hi ha agilitat i sentit dramàtic en el fraseig, però és clar, no estem parlant de Samuel Ramey,. un baix que fins que no va aparèixer el món no va conèixer en època moderna les possibilitats vocals dels baixos rossinians
Si en canvi que podem dir que el Idreno de Camarena és el millor que he sentit, incloent Juan Diego Flórez. La imponent demostració tècnica i l’explosió de recursos el fa admirable. La veu és plena, clara i solar, el registre molt homogeni, els aguts ferms, l’agilitat enlluernadora, el cant legato és esclatant i el domini vocal en la sempre complicada zona del passaggio és tan admirable com definitiu. Quan escoltes Camarena no pateixes i so saps si admirar més la bellesa de la línia de cant o el domini natural d’un estil endimoniat.
La resta de rols no tenen gaire importància,
El baix baríton Ryan Speedo Green fa un Oroe contundent, mentre que la tan anomenada Azema i a qui Rossini no va donar ni una ària de sorbetto, va estar molt ben defensada per Sarah Shafer.
Poc imponent Jeremy Galyon com a espectre de Nino i correcte Kang Wang en el petit rol de Mitrane.
Possiblement es podia fer una millor Semiramide, sent com és una òpera tan grandiosa, però també haurem d’acceptar que serà molt complicat tornar a escoltar un “Bella immago degli dei” ciom el que cantaven Horne i Ramey.
Gioachino Rossini SEMIRAMIDE òpera en 2 actes llibret de Gaetano Rossi
Semiramide…………..Angela Meade Arsace………………Elizabeth DeShong Assur……………….Ildar Abdrazakov Azema……………….Sarah Shafer Idreno………………Javier Camarena Oroe………………..Ryan Speedo Green Nino’s Ghost…………Jeremy Galyon Mitrane……………..Kang Wang
Chorus and Orchester Metropolitan Opera House Direcció musical…………..Maurizio Benini
Direcció d’escena…………..John Copley Escenografia…………John Conklin Disseny de vestuari……..Michael Stennett Disseny de llums……..John Froelich
Metropolitan Opera House, New York 10 de març de 2018
MET 2018/2019: SEMIRAMIDE (MEADE-DESHONG-ABDRAZAKOV-CAMARENA;COPLEY-BENINI) Dissabte passat vam tenir lloc una nova representació de la temporada del MET al cinema, amb un títol cabdal del opus rossinià i un cim del romanticisme operístic, 
0 notes
froggybangbang · 5 years
Text
Reminder that the Metropolotain Opera offers free Operas stream. Something to do during this quarantine, and why not show the kids some of them so they'll know what an opera is!
I've seen these versions of Macbeth and Le Barbier de Seville when they broadcasted them in a cinema close to where I lived at the time and enjoyed both very much, I highly recommend!
https://www.metopera.org/
UPCOMING SCHEDULE
Week 2: Wagner Week
Supplementary content—including synopses, articles, and more—is available here.
Monday, March 23
Wagner’s Tristan und Isolde
Starring Nina Stemme, Ekaterina Gubanova, Stuart Skelton, Evgeny Nikitin, and René Pape, conducted by Simon Rattle. From October 8, 2016.
Tuesday, March 24
Wagner’s Das Rheingold
Starring Wendy Bryn Harmer, Stephanie Blythe, Richard Croft, Gerhard Siegel, Dwayne Croft, Bryn Terfel, Eric Owens, and Hans-Peter König, conducted by James Levine. From October 9, 2010. 
Wednesday, March 25
Wagner’s Die Walküre
Starring Deborah Voigt, Eva-Maria Westbroek, Stephanie Blythe, Jonas Kaufmann, Bryn Terfel, and Hans-Peter König, conducted by James Levine. From May 14, 2011.
Thursday, March 26
Wagner’s Siegfried
Starring Deborah Voigt, Jay Hunter Morris, Gerhard Siegel, Bryn Terfel, and Eric Owens, conducted by Fabio Luisi. From November 5, 2011.
Friday, March 27
Wagner’s Götterdämmerung
Starring Deborah Voigt, Wendy Bryn Harmer, Waltraud Meier, Jay Hunter Morris, Iain Paterson, Eric Owens, and Hans-Peter König, conducted by Fabio Luisi. From February 11, 2012.
Saturday, March 28
Wagner’s Die Meistersinger von Nürnberg
Starring Annette Dasch, Johan Botha, Paul Appleby, and Michael Volle, conducted by James Levine. From December 13, 2014.
Sunday, March 29
Wagner’s Tannhäuser
Starring Eva-Maria Westbroek, Michelle DeYoung, Johan Botha, Peter Mattei, and Gunther Groissböck, conducted by James Levine. From October 31, 2015.
Week 3
Monday, March 30
Poulenc’s Dialogues des Carmélites
Starring Isabel Leonard, Adrianne Pieczonka, and Karita Mattila, conducted by Yannick Nézet-Séguin. From May 11, 2019. 
Tuesday, March 31
Rossini’s Il Barbiere di Siviglia
Starring Joyce DiDonato, Juan Diego Flórez, and Peter Mattei, conducted by Maurizio Benini. From March 24, 2007.
Wednesday, April 1
John Adams’s Nixon in China
Starring Janis Kelly and James Maddalena, conducted by John Adams. From February 12, 2011.
Thursday, April 2
Verdi’s Don Carlo
Starring Marina Poplavskaya, Roberto Alagna, Simon Keenlyside, and Ferruccio Furlanetto, conducted by Yannick Nézet-Séguin. From December 11, 2010.
Friday, April 3
Bizet’s Les Pêcheurs de Perles 
Starring Diana Damrau, Matthew Polenzani, and Mariusz Kwiecien, conducted by Gianandrea Noseda. From January 16, 2016.
Saturday, April 4
Verdi’s Macbeth
Starring Anna Netrebko, Joseph Calleja, Željko Lučić, and René Pape, conducted by Fabio Luisi. From October 11, 2014.
Sunday, April 5
Bellini’s Norma
Starring Sondra Radvanovsky, Joyce DiDonato, Joseph Calleja, and Matthew Rose, conducted by Carlo Rizzi. From October 7, 2017.   
0 notes
princesssarisa · 2 years
Note
Where do you watch operas?
There are plenty of complete filmed opera performances available on YouTube, which you can watch for free. Unfortunately, not all of them have English subtitles, but if necessary, you can always find a translation of the libretto online to follow along with.
In fact, just for fun, as an example, I'll provide some links to complete filmed performances of the world's top 10 most popular operas, with English subtitles.
Die Zauberflöte (The Magic Flute)
Studio film, 1971 (Nicolai Gedda, Edith Mathis, William Workman, Christina Deutekom, Hans Sotin; directed by Sir Peter Ustinov; conducted by Horst Stein)
La Traviata
Studio film, 1968 (Anna Moffo, Franco Bonisolli, Gino Bechi; directed by Mario Lanfranchi; conducted by Giuseppe Patané)
Carmen
Royal Opera House, Covent Garden, 2006 (Anna Caterina Antonacci, Jonas Kaufmann, Ildebrando d'Arcangelo, Norah Ansellem; staged by Francesca Zambello; conducted by Antonio Pappano)
La Bohéme
Studio film, 1965 (Mirella Freni, Gianni Raimondi, Rolando Panerai, Adriana Martino; directed by Franco Zeffirelli; conducted by Herbert von Karajan)
Le Nozze di Figaro (The Marriage of Figaro)
Teatro alla Scala, 2006 (Ildebrando d'Arcangelo, Diana Damrau, Marcella Orsatti Talamanca, Pietro Spagnoli, Monica Bacelli; staged by Giorgio Strehler; conducted by Gérard Korsten)
Tosca
Teatro Real de Madrid, 2004 (Daniela Dessí, Fabio Armiliato, Ruggero Raimondi; staged by Nuria Espert; conducted by Maurizio Benini)
Madama Butterfly
Theatrical film, 1995 (Ying Huang, Richard Troxell, Ning Liang, Richard Cowan; directed by Frédéric Mitterand; conducted by James Conlon)
Don Giovanni
Zurich Opera, 2001 (Rodney Gilfry, László Polgár, Isabel Rey, Cecilia Bartoli, Liliana Nikiteanu, Roberto Saccá, Oliver Wimer, Matti Salminen; staged by Jürgen Flimm; conducted by Nikolaus Harnoncourt)
Il Barbiere di Siviglia (The Barber of Seville)
Metropolitan Opera, 2007 (Peter Mattei, Juan Diego Florez, Joyce diDonato, John Del Carlo, John Relyea; staged by Bartlett Sher; conducted by Maurizio Benini)
Act I, Act II
Rigoletto
Studio film, 1982 (Ingvar Wixell, Luciano Pavarotti, Edita Gruberova; directed by Jean-Pierre Ponnelle; conducted by Riccardo Chailly)
378 notes · View notes
lamilanomagazine · 10 months
Text
A Verona la prima Popup Sport Zone: obbiettivo quello di accrescere inclusività e attività sportiva all'aria aperta
Tumblr media
A Verona la prima Popup Sport Zone: obbiettivo quello di accrescere inclusività e attività sportiva all'aria aperta. Verona. Un nuovo servizio offerto a tutta la cittadinanza, con l’installazione di attrezzature sportive, dedicate anche ai diversamente abili, all’interno dell’area verde comunale di via Bacchiglione 3, nella zona Sud della città. La città scaligera è fra le dieci in Italia scelte per accogliere questo speciale progetto sportivo, realizzato da ASC Attività Sportive Confederate, con il contributo del Dipartimento per lo Sport. Una grande palestra all’aria aperta, dove tutti e tutte possono praticare sport in un luogo riqualificato e fruibile dalla cittadinanza. E’ stato inaugurato oggi il progetto nazionale Popup Sport Zone di ASC Attività Sportive Confederate, che prevede negli spazi urbani delle dieci località coinvolte la creazione di nuove aree attrezzate all’aperto, accessibili da tutti gratuitamente, per svolgere liberamente diverse tipologie di attività. “Appena ci è stato proposto il progetto è stata destinata l’area verde presente nel quartiere di Santa Lucia – spiega l’assessore a Giardini e Arredo urbano Federico Benini –. Uno spazio di fronte alle scuole che necessitava d’essere rivalutato, per poterne accrescere l’utilizzo e la frequentazione da parte della cittadinanza e in particolare dai giovani. Ora sarà accessibile gratuitamente a tutti, con attrezzatura che può essere utilizzata anche da persone diversamente abili. Tutto a costo zero per il Comune grazie alla collaborazione con i privati. È il primo passo verso una riqualificazione delle aree verdi della nostra città abbandonate. Da qui l’idea del Comune del bando che grazie ad una sponsorizzazione permette ai privati di investire per la sistemazione di aree verdi e parchi giochi che porteranno ad un beneficio della città e dei suoi cittadini. In diversi hanno già aderito e presto vedremo i frutti”. Questa mattina è stata inaugurata la prima Popup Sport Zone di Verona, installata nell’area verde comunale di via Bacchiglione 3, nella zona Sud della città, in 4^ Circoscrizione. Nell’iniziativa, che gode del contributo del Dipartimento per lo Sport, sono coinvolte anche le città di Alessandria, Como, Ferrara, Roma, Salerno, Reggio Calabria, Potenza, Bari e Palermo. Verona dunque, come città capofila della Rete Città sane, ha messo a terra un’altra importante iniziativa per migliorare la qualità di vita dei cittadini, contribuire a generare modelli urbani sostenibili, favorire la diffusione della pratica sportiva come strumento di socialità, inclusione e salvaguardia della salute. Presenti al taglio del nastro, oltre all’assessore a Giardini e Arredo urbano Federico Benini, il direttore generale di ASC Valter Vieri e il presidente provinciale di ASC Enrico de Luca. Testimonial d'eccezione il campione olimpionico Maurizio Damilano. Sono inoltre intervenuti il presidente della 4^ Circoscrizione Alberto Padovani e il consigliere regionale Alberto Bozza. Popup Sport Zone. Il progetto trae origine dalla consapevolezza che la pratica dell'attività fisica è strettamente connessa all'ambiente in cui si risiede e al contesto in cui si vive: il modello di riferimento è quello della ‘città in 15 minuti’, che mira a garantire al cittadino la possibilità di svolgere alcune funzioni essenziali, compresa l'attività sportiva, entro distanze percorribili in 15 minuti a piedi o in bicicletta dalla propria abitazione. Le Popup Sport Zone, oltre ad incentivare la pratica sportiva, la socialità e l’integrazione, mirano dunque a generare modelli di sviluppo urbano sostenibili, favorendo la riduzione dei tempi impiegati per gli spostamenti e contribuendo a contenere le emissioni inquinanti. La realizzazione delle Popup Sport Zone è inoltre accompagnata dalla creazione di una app dedicata e di un sistema ad elevato livello di digitalizzazione. In particolare, in ognuna delle aree attrezzate, sarà presente un QR code che, dopo essere stato inquadrato, consentirà di conoscere le attività che è possibile praticare sugli attrezzi installati. Tutte le informazioni sul progetto su www.ascsport.it/progetto-popup-sport-zone.... #notizie #news #breakingnews #cronaca #politica #eventi #sport #moda Read the full article
0 notes
alainlesourd-14 · 5 years
Video
youtube
1993 Pavarotti Verdi La Traviata - Brindisi
"Libiamo ne'lieti calici"  (Brindisi)
Luciano Pavarotti, Nuccia Focile, 
Royal Philharmonic Orchestra, Maurizio Benini
0 notes
ocioenlinea · 5 years
Text
Romance y tragedia
Tumblr media
La ópera ha sido montada por 67 producciones desde 2009 a 2011
La célebre novela de Antoine Francois Prévost d'Exiles fue la base para la opera de cinco actos con música de Jules Massenet. Trata de la aparentemente verídica historia de una pareja de enamorados: Des Grieux sigue a Manón al destierro norteamericano y allí, después de la muerte de la joven, se casa y echa raíces.
Massenet se ajusta de manera brillante al libreto. Su música es inspirada, llena de melodías que expresan multitud de sentimientos, y está construida e instrumentada de manera brillante.
Massenet completó la ópera en el término de dos años, para lo cual trabajó temporalmente en El Havre, en la misma casa en que un siglo antes había trabajado el abate Prévost en su novela. Para esta ocasión la producción corre a cargo de Laurent Pelly, con la soprano Lisette Oropesa interpretando a Manon.
Participa además el tenor Michael Fabiano en el papel de Chevalier des Grieux, cuyo desesperado amor por Manon lo llevará a la perdición. La dirección correrá a cargo de Maurizio Benini.
EN VIVO DESDE EL MET DE NY: MANON
Sábado 2 de noviembre, 11:55 h
TEATRO DIANA. Av. 16 de septiembre 710. Centro, Guadalajara. T/3614-7072
Boletos: $120 a $290
No.1155. 011119
0 notes
fyeahgustavo · 6 years
Text
Semiramide on PBS
The Met’s Semiramide is airing on PBS July 8.  Check local listings for exact airtimes and possible encore presentations.
Christopher Maltman on hosting duty.
0 notes
tmnotizie · 6 years
Link
PESARO – Domani, martedì 27 novembre, a partire dalle ore 14.45, nella sala Rossa del Comune si terrà l’iniziativa “Pesaro adotta il Manifesto”. All’iniziativa, che ha il patrocinio del Comune di Pesaro, prenderà parte anche l’assessore comunale Mila Della Dora.
Alle ore 15 è previsto l’intervento di Giulio Lucarelli – Diabetologia Marche Nord, che parlerà di “Diabete e obesità nelle città urbane”. Alle ore 15.15 è previsto l’intervento di Chiara Spinato – Direttore generale Health City Institute, che affronterà la questione“presentazione e illustrazione del Manifesto: ‘la Salute nelle città: bene comune quale strumento per migliorare la qualità della vita di tutti i cittadini e in particolare delle generazioni future”.
Alle 15.30 prenderà la parola Elena Zibetti – project manager Cities Changing Diabets, su: “Cities Diabets: diabele e urbanizzazione”. Alle ore 15.45 Emilio Augusto Benini – presidente Associazione Pazienti, affronterà la questione “Ruolo della Associazione Diabetici nella Regione Marche per promuovere il movimento”, mentre alle ore 16 Fabio Sturani – Segreteria del Presidente della Regione Marche, parlerà di “Progetto della Regione Marche ‘Diabete e Movimento’”.
Alle ore 16.15 Maurizio Damilano della Fidal interverrà su “La bandiera Azzurra recepita dal Comune di Pesaro”. Infine, Gianluca Falasca – FMA Novo Nordish, alle ore 16.30, presenterà l’app “Città per camminare e della salute”.
0 notes
joaquimblog · 5 years
Text
MANON DES DEL MET AL CINEMA.
El segon títol de la temporada cinematogràfica del MET ha estat la Manon de Massenet i seguint la rutina del Turandot inaugural, diria que ha estat una nova decepció de luxe. El Met no està passant per un moment gloriós i això ho reflecteixen aquests títols d'òperes de gran repertori presentats amb dignitat òbviament, però amb una sensació de rutina força alarmant. Anys enrere les produccions del MET reunien els millors cantants i ara o els millors cantants són molt pocs o els que podrien cantar Manon de manera sumptuosa com requereix la partitura no hi eren. Jo m'apunto a la segona tesi. Lisette Oropesa és una cantant exquisida i deliciosa, però per ami no és Manon, potser la Manon fins "Adieu notre petite table", si, senzilla, infantil, innocent, somiadora, però la Manon sensual, carnal, passional, inconscient, eixelebrada i patètica, no. Ni vocal, ni escènicament, la Manon d'Oropesa ha aconseguit emocionar-me, excitar-me o remourem al seient. Michael Fabiano no té l'estil elegant que requereix l'òpera francesa. El seu Desgrieux és primari, groller malgrat els intents de regular la veu i cantar en les mitges veus, falsets i pianissims imprescindibles en el cant francès. És un mal actor que gesticula en excés per intentar semblar que actua i recorda constantment a Norman Bates més que no pas el Chevalier enamorat. Artur Ruciński és un altre cantant excel·lent que semblava passar per allà però que no acabava d'encaixar en l'engranatge. El rol és poca cosa Carlo Bosi i Brett Polegato compleixen prou bé els rols ingrats de Guillot de Morfontaine i Brétigny, Mentre que l'estat vocal del baix coreà Kwangchul Youn és molt preocupant, ja que mostra una oscil·lació de desgast que voldria que fos reversible, però no ho crec. Les tres lloques complint a la perfecció uns rols per a mi odiosos que només fan que endarrerir l'acció.
Maurizio Benini potser no ha dotat a la direcció de gaires perfums parisencs i més aviat semblava abocat a una italianització de Massenet no gaire convenient. La producció de Pelly ja no justifica una reposició, o bé li ha passat l'originalitat inicial o bé els cantants d'aquesta temporada, tan lluny del magnetisme d'aquella Netrebko gloriosament explosiva i del refinament de Beczala, l'han feta avorrida, plana i gris en excés. No s'acabava mai...i a la sortida invasió policial
1 note · View note
sunset-supergirl · 7 years
Link
Buon compleanno Saverio Mercadante
0 notes