#oli d’oliva

[l-ours]

Oli d’oliva

[fridagentileschi]

La COOP non sei tu, la COOP sono loro, i comunisti, che non hanno nessun interesse di te e della tua salute

sinostri parassiti e sovvenzionati...ladri patentati...

Fior Fiore Coop spacciato come extravergine d’oliva ma era una miscela di oli: 12 indagati

Vendevano olio d’oliva falsamente dichiarato

Imbottigliato, etichettato e venduto come extravergine d'oliva di origine controllata (dop), in realtà era formato da una miscela di oli non tracciabile. Come riporta Il Corriere della Sera la Procura con il pubblico ministero Carlo Villani titolare dell'inchiesta ha chiuso le indagini a carico di dodici persone, ritenute presunte responsabili del reato di frode alimentare. Avrebbero infatti ingannato il consumatore, spacciando ‘Fior Fiore Coop' come un prodotto di qualità quando non lo era. Ad essere iscritti nel registro degli indagati ci sono i nomi di alcuni dei responsabili della direzione commerciale dei supermercati, ossia Francesco Scocozza e Monica Michieli, dei dirigenti delle agenzie di servizi che acquistavano e trasportavano il prodotto sfuso.

[amateurchefstuff]

Pop al Brandi

Ingredients per 4 persones: 8 pops. Mig got de Brandi. Pebre vermell (al gust: dolç o picant). Oli d’oliva verge. Elaboració: Netegeu bé els pops, poseu-los en una cassola, afegiu el Brandi, tapeu la cassola i coeu a foc mig fins que s’hagi begut el Brandi (no cal salar-los), servir amb un rajolí d’oli i el empolseu per damunt el pebre dolç o picant. PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES…

[nutricio]

ELS DIFERENTS TIPUS DE GREIXOS

Els greixos formen un grup heterogeni caracteritzat per la seva insolubilitat en l’aigua.

Un consum excessiu de greixos engreixa, per això són motiu d’una gran preocupació a la societat actual, on l’obesitat i les malalties derivades d’aquesta (hipertensió arterial, diabetis, malalties càrdio-vasculars) cada dia són més freqüents.

Però tampoc podem prescindir-ne totalment, ja que els greixos permeten l’absorció de les vitamines liposolubles A, D, E i K, protegeixen els òrgans interns de possibles lesions i són la principal reserva energètica de l’organisme.

Els greixos que ingerim amb la dieta es troben en forma d’àcids grassos i colesterol. Aquest últim l’ingerim amb aliments d’origen animal: llet i derivats, vísceres, marisc, carn, peix i ous. Encara que el colesterol és necessari per a la renovació de les cèl•lules que formen el nostre cos, a més de formar part de molècules que intervenen en processos metabòlics importants, en excés fa augmentar la possibilitat de patir malalties càrdio-vasculars, ja que es pot acumular a les parets dels vasos sanguinis.

El que coneixem com a “colesterol bo” i “colesterol dolent” és la mateixa molècula de colesterol, però associada a diferents proteïnes transportadores. La proteïna HDL porta el colesterol des de la sang fins al fetge, on és emmagatzemat, per això aquest colesterol no ens és perjudicial. En canvi, la proteïna LDL transporta el colesterol des del fetge al torrent sanguini, on li és fàcil dipositar-se a les parets arterials.

Com que la nostra font d’energia a curt termini són els hidrats de carboni, els àcids grassos de la dieta s’emmagatzemen al teixit adipós en forma de triglicèrids per a constituir la reserva energètica de l’organisme. Un gram de greixos conté 9 quilocalories, que només seran utilitzades en cas de que l’aport d’hidrats de carboni no sigui suficient. Segons seves propietats, els àcids grassos poden ser saturats o insaturats.

Els àcids grassos saturats (AGS) no presenten dobles enllaços a les seves molècules i tenen consistència sòlida a temperatura ambient. Són d’origen animal (mantega, llard, greix dels embotits i de la carn, ous, lactis) i alguns de vegetal (coco i palma). El seu consum en excés és perjudicial perquè eleven el colesterol-LDL.

Els greixos insaturats presenten dobles enllaços a les seves molècules i són de consistència líquida. Segons si tenen un o més dobles enllaços, es divideixen en àcids grassos monoinsaturats (AGM) i àcids grassos poliinsaturats (AGP).

Segons la seva estructura, els AGM es divideixen en cis o trans. Dels primers, el més abundant es troba principalment a l’oli d’oliva, i en menor quantitat a altres aliments com els alvocats i els fruits secs. Com que resisteix temperatures elevades sense alterar la seva composició, l’oli d’oliva és el greix més indicat per cuinar i sobretot per fregir. Entre les seves propietats destaca la d’elevar el colesterol-HDL i disminuir l’LDL, per la qual cosa redueix el risc de patir malalties càrdio-vasculars.

Els AGM trans, en canvi, han patit un procés d’hidrogenació industrial que els fa actuar com els àcids grassos saturats, és a dir, augmenten el colesterol-LDL i els triglicèrids, i per tant, el risc de patir malalties càrdio-vasculars. Es troben a les margarines dures, al pa de motlle i als productes de pastisseria industrial.

Els àcids grassos poliinsaturats (AGP) poden ser de la sèrie omega-3 o omega-6. Els primers es troben principalment al peix blau i són nutrients essencials (el nostre cos no els pot fabricar i els hem d’ingerir amb la dieta). Disminueixen el colesterol-LDL i els triglicèrids, i tenen una acció antiagregant i vasodilatadora, per això disminueixen el risc de patir trombosis.

Els AGP de la sèrie omega-6 els trobem als olis de llavors (girasol, blat de moro), als fruits secs i a les margarines. Disminueixen el colesterol-LDL, però per altra banda poden augmentar el risc de patir trombosis en persones propenses.

En una dieta equilibrada, els greixos ens han d’aportar del 30 al 35 % del valor calòric total, i d’aquests els AGS han de representar un 7-8 %, els AGM un 10-15 % i els AGP un 7-8 %. El colesterol ingerit no ha de superar els 300 mg al dia.

[sardies]

Tremila Calici di Stelle a Sennori

Sennori. Più di tremila calici distribuiti e un grande successo soprattutto dei laboratori esperienziali per un’edizione 2024 dedicata a Francesca e a tutte le vittime di femminicidi e di violenza sulle donne. “Calici di Stelle” a Sennori ha fatto ancora una volta registrare grandi numeri puntando sulle eccellenze del territorio, in particolare i vini e gli oli d’oliva. Venerdì scorso il centro…

[olivaelisir]

Olio d’oliva salutare online

Stai cercando di migliorare la tua salute con l'olio d'oliva premium? Esplora la nostra gamma di oli d'oliva salutari online! Ricchi di nutrienti essenziali e ricchi di polifenoli, i nostri oli d'oliva sono perfetti per promuovere una vita sana.

[simonettaramogida]

VERONAFIERE/ SOL D’ORO 2024: I MIGLIORI OLI EXTRAVERGINE D’OLIVA DAL TRENTINO ALLA SICILIA ITALIA SUL PODIO IN TUTTE LE CATEGORIE ALLA 22 ESIMA EDIZIONE

[gtggff]

l'olio extra vergine di oliva

l'olio extra vergine di oliva

Progetto Colibri Oliva

Colibri è un progetto di OPCONFOLIVA per scoprire e apprezzare l'olio extravergine di oliva e le olive da tavola in Brasile, cofinanziato dal programma della Commissione Europea 'Promozione dei prodotti agricoli europei' REG 1144/2014.

Il Progetto mira a promuovere i prodotti del settore olivicolo: l’olio d’oliva e le olive da tavola, ed è rivolto al Brasile. Gli obiettivi specifici del programma sono: migliorare il livello di conoscenza dei pregi dei prodotti agricoli dell’Unione Europea e degli elevati standard applicabili ai metodi di produzione nell’UE; ottimizzare l’immagine del prodotto agricolo offerto nel caso dell’olio di oliva e delle olive; aumentare la consapevolezza e il riconoscimento dei sistemi di qualità dell’Unione Europea. La cultura delle olive europee ispira i veri sapori nella tua vita attraverso la tradizione millenaria e la cultura dell’olio d’oliva.

Come Lavoriamo

I nostri prodotti sono il risultato di operazioni controllate e certificate, dalla raccolta alle case dei nostri consumatori...

La raccolta delle Olive

La Molitura delle Olive

La Conservazione delle Olive

Olio EVO

Condire e Cucinare

Cosmetica Naturale

Olio EVO di Origine Europea - Colibri Oliva

Tutti ne parlano, ma cosa si intende per olio extravergine di oliva?

Questo prodotto è noto per la sua elevata qualità e per essere un alleato della dieta.

L’olio EVO si ottiene dalla spremitura di olive senza aggiungere additivi.

Inoltre, presenta un livello di acidità nettamente inferiore rispetto ad altri oli, fissato a 0,8 grammi per 100 grammi di prodotto

Olive da Tavola

Le Migliori sul Mercato

Quali sono le migliori olive da tavola?

Succose, genuine, trattengono tutto il gusto del mare. Perfette da sole o in qualsiasi ricetta, le nostre olive Biologiche da tavola di origine europea sono una goduria per il palato.

La zona del mar mediterraneo è ricca di varietà di olive da tavola buonissime e stuzzicanti. Innanzitutto, la differenza tra oliva da tavola e oliva per olio sta nella consistenza: le prime sono più dure e la polpa si stacca più difficilmente dal nocciolo, rendendo complesso il processo di spremitura.

Ciò che poi differenzia olive da tavola e olive per olio è il loro gusto sensazionale. La Bella di Cerignola, Olive Cellina di Nardò, Intosso, Nocellara del Belice sono le migliori olive da tavola italiane, inimitabili e anche rispettose del territorio.

[lamilanomagazine]

Colori d'Autunno: piante, fiori e idee per terrazzi e giardini

Colori d'Autunno: piante, fiori e idee per terrazzi e giardini. Milano. Sabato 4 e domenica 5 novembre 2023 dalle ore 10 alle 18, Villa Necchi Campiglio, Bene del FAI – Fondo per l’Ambiente Italiano ETS a Milano, ospita la terza edizione di Colori d’Autunno, la mostra mercato dedicata a piante, fiori e accessori per il giardinaggio autunnale. Camelie, piante da frutto, arbusti da bacca e da fiore, rose, erbacee perenni, piante rampicanti e zucche tipiche di questa stagione saranno le grandi protagoniste della manifestazione, insieme a libri, vasi, attrezzi da lavoro, casette per uccelli, cesti in castagno, abbigliamento, arredi da giardino e oggetti di brocantage. Il giardino e il campo da tennis coperto della villa ospiteranno la mostra mercato, in cui una selezione di espositori d’eccellenza proporranno le loro migliori collezioni di prodotti. Tra le novità di quest’anno, capi d’abbigliamento e accessori in canapa italiana: pezzi unici ed esclusivi perché realizzati con materia prima stoccata oltre 20 anni fa, quando la canapa era ancora prodotta nel nostro Paese, o addirittura con tessuti risalenti a fine Ottocento. E ancora, zucche invernali edibili, coltivate senza trattamenti chimici e con tecniche rispettose degli ecosistemi e del suolo, lasciato ciclicamente a riposo per mantenere inalterate fertilità e vitalità. Approfondimenti e laboratori tematici arricchiranno la “due giorni”, mentre gli esperti giardinieri della Fondazione saranno a disposizione del pubblico per offrire idee e suggerimenti sulle piante da acquistare e sulla loro gestione ottimale. L’autunno è anche la stagione della raccolta e della lavorazione delle olive: per questo, tra le attività collaterali della manifestazione si susseguiranno per la prima volta degustazioni guidate e narrate di olio extravergine d’oliva (su prenotazione), a cura dell’Associazione Nazionale Donne dell’Olio APS, che dal 2000 aggrega produttrici, assaggiatrici, imprenditrici, ricercatrici, scienziate, giornaliste e cuoche al fine di promuovere la cultura e la conoscenza dell’olivicoltura e sostenere la custodia dell’ambiente e del paesaggio. Nel corso di sessioni da 45 minuti, i partecipanti potranno scoprire profili e profumi dell’olio extravergine d’oliva e imparare a riconoscerne la qualità, in purezza e in abbinamento con una selezione di risi italiani, forniti dall’Associazione Femminile Agricola Donne & Riso. Tra gli stand della mostra mercato, inoltre, lo staff dei Beni FAI produttori di EVO – Baia di Ieranto a Massa Lubrense (NA), Castello di Avio a Sabbionara di Avio (TN), Villa Caviciana a Gradoli (VT), Bosco di San Francesco ad Assisi (PG) – presenterà, una selezione di oli, descrivendone caratteristiche e peculiarità. Quest’anno Colori d’Autunno – tra le splendide sfumature delle foglie gialle, rossicce, arancioni – si tinge di “verde”. E così, nell’ambito di un progetto più ampio di economia circolare che vede coinvolta l’intera Fondazione e che ha ad oggetto il Green Public Procurement, per questo evento sono stati utilizzati alcuni criteri specifici che rendono le due giornate ancora ancora più sostenibili. E quindi al via: la possibilità di comprare il biglietto solo digitale; l’offerta di materiali promozionali e di segnaletica certificati FSC, con un impatto ridotto sull’ambiente; l’identificazione del luogo come facilmente raggiungibile attraverso una mobilità sostenibile. Ancora, in linea con l’obiettivo di rendere la fruizione dell’evento più equa e sostenibile anche dal punto di vista sociale, le persone con disabilità intellettiva potranno godere di materiali accessibili pensati ad hoc. Ecco, nel dettaglio, il programma di Colori d’Autunno 2023: Sabato 4 novembre Ore 10.30, nel basement: laboratorio creativo Memory Natura con Maura Milani (età 5-10, durata un’ora e 30 minuti. 10 posti, su prenotazione, a pagamento 10 € intero; 8 € iscritti FAI). Maura Milani è un’acquarellista amante dell’ambiente, passione che cerca di trasmettere ai bambini attraverso i suoi laboratori, in cui utilizza esclusivamente elementi naturali. Durante il corso i piccoli partecipanti realizzeranno un originale gioco del memory creato con dischetti di rami di faggio, che ciascuno potrà portare a casa. Ore 11, visita guidata ai giardini di via Palestro condotta dalla guida professionista Silvia Galasso e dal capo giardiniere di Villa Necchi, Luca Dell’Acqua. Camminando fra i viali e gli alberi del Parco Montanelli, Silvia Galasso ripercorrerà le tappe della sua realizzazione attraverso gli edifici che ne testimoniano i diversi utilizzi nel corso del tempo: da luogo di passeggio e raduno sportivo a punto di incontro delle balie, fino a zoo. Attraverso le sculture di giornalisti, astronomi e cavalieri dell’Apocalisse che popolano il parco, verranno raccontati momenti cruciali della vita della città. La passeggiata sarà un’occasione per conoscere le essenze storiche presenti e per riflettere insieme a Luca Dell’Acqua sugli effetti devastanti del cambiamento climatico che hanno contribuito a modificare l’aspetto di questo parco cittadino. Ore 11, nel giardino: consigli per gli acquisti. Visite ragionate agli stand con i giardinieri del FAI Umberto Giolli e Luca dell’Acqua. Accesso libero. Ore 12, nel basement: laboratorio di composizione floreale a cura del Vivaio Millefoglie. Fiori, fronde e bacche per creare una ghirlanda autunnale che i partecipanti potranno portare con sé (durata un’ora e 30 minuti, su prenotazione, 12 posti, a pagamento 80 € intero, 50 € iscritti FAI). Ore 12, nel cortile: laboratorio Terrazzi e piccoli giardini: le buone pratiche della cura e manutenzione autunnale, con Luca Dell’Acqua. Aperto a tutti. Ore 14, nel giardino: consigli per gli acquisti. Visite ragionate agli stand con i giardinieri del FAI Umberto Giolli e Luca dell’Acqua. Ore 15, nel basement: L’Oasi Zegna e il foliage. Federico Amato, Ufficio Stampa Oasi Zegna, e Stefano Maffeo, geologo e guida escursionistica dell’Oasi, descriveranno il trionfo autunnale di quest’area naturalistica in provincia di Biella e patrocinata dal FAI. Ore 16, nel cortile: laboratorio Terrazzi e piccoli giardini: le buone pratiche della cura e manutenzione autunnale, con Luca Dell’Acqua. Aperto a tutti. Domenica 5 novembre Ore 10.30, nel basement: laboratorio creativo Memory Natura con Maura Milani (età 5-10, durata un’ora e 30 minuti. 10 posti, su prenotazione, a pagamento 10 € intero; 8 € iscritti FAI). Ore 11, nel giardino: consigli per gli acquisti. Visite ragionate agli stand con i giardinieri del FAI Umberto Giolli e Luca dell’Acqua. Accesso libero. Ore 12, nel cortile: laboratorio Terrazzi e piccoli giardini: le buone pratiche della cura e manutenzione autunnale, con Luca Dell’Acqua. Aperto a tutti. Ore 12, nel basement: laboratorio di composizione floreale a cura del Vivaio Millefoglie. Fiori, fronde e bacche per creare una ghirlanda autunnale che i partecipanti potranno portare con sé. Su prenotazione, pagamento a parte. Solo 12 posti a turno (80 € intero, 50 € ridotto). Ore 14, nel giardino: consigli per gli acquisti. Visite ragionate agli stand con i giardinieri del FAI Umberto Giolli e Luca dell’Acqua. Ore 15, nel basement: laboratorio di composizione floreale a cura del Vivaio Millefoglie. Fiori, fronde e bacche per creare una ghirlanda autunnale che i partecipanti potranno portare con sé. Su prenotazione, pagamento a parte. Solo 12 posti a turno (80 € intero, 50 € ridotto) Ore 16, nel cortile: laboratorio Terrazzi e piccoli giardini: le buone pratiche della cura e manutenzione autunnale, con Luca Dell’Acqua. Aperto a tutti. Ore 16.30, nel basement: laboratorio creativo Memory Natura con Maura Milani (età 5-10, durata 1h30 ca. 10 posti, su prenotazione, a pagamento 10€ intero 8 € iscritti FAI) Entrambi i giorni Nel basement, su prenotazione, alle 10.30, 12, 14, 15.30, 17 L’Associazione Nazionale Donne dell’Olio APS organizzerà brevi corsi di degustazione di oli di varia provenienza mediterranea. L’olio verrà fatto assaggiare sia in purezza che accompagnato da due tipologie di riso scelte dall'Associazione Femminile Agricola Donne & Riso. Sessioni di 45 minuti per massimo 20 partecipanti. Costo: intero 5 €; iscritti FAI 3 € Grazie alla collaborazione con l’associazione “L’abilità” all’interno del progetto “Bene FAI per tutti”, l’evento “Colori d’autunno” è accessibile alle persone con disabilità intellettiva. In particolare, “L’abilità” ha redatto una brochure accessibile, scritta in linguaggio semplificato, che facilita la partecipazione all’evento di questo tipo di pubblico. La guida è composta da schede di introduzione all'evento e a Villa Necchi, un'agenda visiva che esplicita le attività che verranno proposte e una carta check-in da ritagliare e portare con sé all'evento. Testi facilitati e immagini garantiscono la comprensione dell'esperienza che si vivrà, permettendo la partecipazione delle persone con disabilità intellettiva in modo attivo. Oltre al materiale accessibile, l’équipe di “L’abilità” ha formato il personale del FAI dedicato all’evento affinché sia pronto ad accogliere e a interagire con questo tipo di pubblico. Si ringrazia Viatris, azienda che condivide con il FAI l’importanza dell’inclusione sociale e che per il secondo anno è accanto alla Fondazione in qualità di sponsor del progetto Bene FAI per Tutti. La brochure è scaricabile on line e disponibile cartacea in biglietteria. Con il Patrocinio del Comune di Milano. Il calendario “Eventi nei Beni del FAI 2023” è reso possibile grazie al fondamentale sostegno di Ferrarelle, partner degli eventi istituzionali e acqua ufficiale del FAI; al significativo contributo dei main sponsor BNP Paribas Cardif e Citroen per il primo anno sostenitori del progetto, di Pirelli, accanto al FAI dal 2006, che rinnova per l’undicesimo anno la sua storica vicinanza all’iniziativa e di Delicius che conferma per il terzo anno il suo sostegno al progetto. Villa Necchi Campiglio è museo riconosciuto da Regione Lombardia. Si ringrazia per la collaborazione l’Associazione Nazionale Donne dell’Olio APS e l’Associazione Femminile Agricola Donne & Riso. Biglietti Ingresso solo manifestazione: Intero 7 €; Ridotto (6-18 anni), Iscritti FAI e altre convenzioni 4 €; Bambini fino a 5 anni e disabili gratuito. Ingresso manifestazione + visita alla Villa: Intero 16 €; Studenti 19-25 anni e Ridotto (6-18 anni) 10 €; Iscritti FAI e altre convenzioni 4 €; Bambini fino a 5 anni e disabili gratuito. Per informazioni: Villa Necchi Campiglio, via Mozart 14, Milano; tel. 02/76340121; fainecchi@fondoambiente.it; www.villanecchicampiglio.it; www.coloridautunno.it www.coloridautunno.it - www.fondoambiente.it... #notizie #news #breakingnews #cronaca #politica #eventi #sport #moda Read the full article

[tastatast]

Andreu Genestra

Tot i que feia 3 anys de l’última visita, mengem a l’Andreu Genestra des de l’any 2014, ens agrada la seva cuina, seguir la seva evolució i sempre hem gaudit menjant els seus plats en el marc incomparable que era l’Hotel Son Jaumell de Capdepera (Mallorca).

Per no repetir informació que ja apareix a les altres cròniques, us deixem l’enllaç a tots els àpats que hem fet a l’Andreu Genestra, sempre és interessant repassar l’evolució i veure com hem canviat tant nosaltres com el món en general.

Aquest any, per això, hi ha hagut un canvi substancial i és que, des del 21 d’abril de 2023, es van traslladar a l’Hotel Zoëtry (Hyatt Inclusive Collection), situat en una possessió espectacular del segle XIV ubicada a la històrica finca sa Torre a Llucmajor. Un entorn incomparable que compta amb un hort de més de 2.500 m2 i amb vinyes. A més, el restaurant té la cuina oberta i permet veure i sentir, de més o menys lluny, com cuinen i com emplaten.

Ofereixen 3 menús: el Mediterranean, el Mediterranean Extrem i el Verd (l’opció vegetariana). A més, l’opció de triar 2 o 3 plats d’una selecció de plats dels tres menús.

L’ÀPAT

4 SNACKS.

És curiós com hem canviat el significat d’aquesta paraula que originàriament feia referència a “aliments envasats en petites porcions destinats a ser consumits fora dels àpats principals”. A més, tenint una paraula com “aperitiu” o una expressió tant nostrada com “fer l’aperitiu” per a definir aquestes petites elaboracions inicials que s’ofereixen per a obrir l’estómac i fer venir gana i ganes de començar l’àpat.

Xurro d’olives i vermut.

Una massa fregida, semblant a la d’un xurro, amb una oliva i unes gotes d’un gel de vermut. Quina bona olor de vermut i quin cruixent més bo! Ben llaminer, quin bon començament!

Segons el seu relat, com que hem començat per un xurro que és típic d’Espanya, ara continuarem amb una tècnica francesa (un bombó), un bunyol típic de Turquia i un pastís de formatge que anuncien com a cheesecake de Grècia. Una vegada més, trobo innecessari dir-ho en anglès podent-li dir perfectament pastís de formatge. Trobo que parlar l’idioma local i anunciar els plats en dita llengua és un discurs que va lligat a l’autenticitat, la regionalitat i l’ús de productes autòctons que tenen. Posats a parlar de l’idioma, també em va sorprendre que la pàgina web no estés en català. 

Bombó de pa moreno mallorquí.

Es tracta d'un bombó de xocolata blanca en el que, a dins, diuen que hi ha el pa moreno torrat i un toc mallorquí que és la sobrassada. El gust era ben bé de xocolata blanca, no es notava pas la sobrassada. Un aperitiu massa dolç, semblava un petit four. No m’agrada gens començar els àpats amb dolçor. Si ja trobo innecessari haver d’acabar amb postres… Però, segons el seu relat, com que la seva cuina no fa distincions entre el món dolç i el salat, comencen l’àpat amb els petits fours. O en podríem dir llepolies?

Bunyol de cacauet.

Un bunyol farcit d’una crema de cacauets calenta i amb tres trossets d’un trosset d’anxova per sobre. No em va transportar a Turquia però, per sort, aquest aperitiu no va ser dolç.

Pastís de formatge.

Un pastís de formatge de Maó i botifarró. No vaig entendre la relació amb Grècia però el cas és que va ser el més salat i el més bo. El farciment era ben fred i la galeta molt gustosa i cruixent. Una mossegada deliciosa.

Moment pa i oli.

Serveixen els pans i ens deixen triar els que preferim.

Un pa tradicional blanc i un de llavors fets amb Amadip.esment (Associació Mallorquina per a Persones amb Disminució Psíquica), una ONG fundada el 1962 i amb la que l’Andreu hi col·labora.

Un pa de sègol i cardamom i una coca d’oli d’oliva que fan ells al restaurant.

Serveixen una mantega d’ametlles, diuen que és totalment vegana, feta amb llet de coco i olis vegetals.

Una mantega que semblava emulsionada, força tova.

Serveixen un plat amb una mousse d’ajoblanco feta amb acuafaba (l’aigua de cocció dels llegums, que s’utilitza com a substitut de la clara d’ou per la seva viscositat i el seu poder gelificant en fred, és a dir, un emulsionant) i acompanyada de dues salsetes (una de bitxo i una de blat de moro), amb una pols de bitxo, una de fines herbes i també amb rovell d’ou.

Ens pregunten si voldrem que ens posin una mica d’oli i sal i pebre o si preferim menjar-ho sense. Però insisteixen que és adequat afegir-li l’oli.

Ens ofereixen 4 olis, tots de Mallorca, i n’hem de triar un.

El primer és un oli que fan ells d’Arbequina, Piqual i Empeltre, que diuen que també tenen per separat: un Arbequina d’Aubocassa de Manacor, un Piqual de Son Catiu d’Inca i un Empeltre de Can Axartell de Pollença. Diuen que l’Arbequina té un sabor suau, la Piqual mig i que l’Empeltre és una varietat mallorquina amb un sabor fort. Desconeixia que fos autòctona de l’illa, a la Terra Alta també n’hi ha. Tampoc vaig acabar d’entendre si el primer oli era una barreja dels altres tres o realment el fan ells i, si és així, a on el fan. Recordo que quan estaven a Son Jaumell ens havien ofert un oli d’aquestes tres varietats que deien que tenien cultivades a la finca de l’hotel. 

Força enrevessat. Sembla que mentre fan el servei de pa, mantega i oli aprofitin per servir un últim aperitiu però no és ben bé així. Resulta que t’ofereixen l’oli per a afegir-lo a la mousse perquè la idea és que quedi un allioli; i el pa és per untar el fals allioli, perquè serveixen la mousse sense coberts. La mantega és per anar-la combinant amb tot plegat. 

A més, una vegada t’has menjat el plat, recomanen enretirar també el pa, l’oli i la mantega perquè diuen que serà un menú contundent. Una vegada més, no vam pas tenir temps de provar els quatre pans, només en vaig provar dos i perquè vaig demanar que encara no me’ls retiressin. Potser no es tracta de provar tots els pans, simplement d’agafar-ne un pel plat i prou. 

Total, va ser boníssim, semblava ben bé un allioli. Deliciós i una molt bona idea. Una mena de deconstrucció (diferents textures i diferent forma) d'una salsa tant nostrada com l'allioli. Potser la serviria amb coberts per oferir la possibilitat al comensal de provar-ho sense pa. I també li donaria més importància, tant a l'hora de servir el plat com al recordatori, separant-lo del "moment pa i oli" o simplificant/abreujant les explicacions dels olis.

8 PLATS.

Pebrots asados, guisat de vedella i anguila.

Serveixen un plat on, a la base hi ha un cremós de pebrots vermells, entenc que escalivats; a sobre, un cap i pota boníssim; a sobre, un vel de xampinyons; i, pel voltant, cinc trossets de porro i cinc dauets d’anguila fumada. A taula, serveixen un brou calent de l’aigua del pebrot escalivat. Molt bo, el cap i pota quedava molt bé amb la textura de gelatina fina del vel. El conjunt tenia un punt picant pel porro.

En aquest moment de l’àpat ens van convidar a fer-nos un recorregut pel restaurant; ens van ensenyar, bàsicament, la resta de la sala, és a dir, un espai que queda més reservat, i l’espai Krug. No ens van ensenyar la cuina, ho vaig trobar a faltar.

Truita a la francesa de parpatana de tonyina.

Un plat inesperat que ens va oferir l’Andreu molt amablement. Una truita farcida amb un aguiat de tonyina que va aprendre a fer amb en Neichel (l’aguiat, no la truita) i que ha adaptat fent-lo a la mallorquina (no ens van especificar com és). Desconec el grau d’improvisació d’aquest plat però va ser boníssim. Una truita servida calenta, picanteta i amb una massa brillant/oliosa que semblava una cuirassa (tova però relativament gruixuda i ben separada del farciment); i és que, per cada ou sencer, portava un rovell de més i, a més, també portava vinagre d’Avgvstvs Forvm i una mica de farina/midó d’arròs.

Al mateix moment, ens va servir l’Albergínia confitada amb croissant de mantega.

Un plat que fa en referència al seu hort, on també hi treballa el seu pare.

D’esquerra a dreta: un gelat de trempó; un tàrtar d’ametlla amb mitja albergínia confitada amb una mica de vinagre a sobre; i, per acompanyar, un croissant fet amb saïm de porc enlloc de mantega (tot i que el recordatori digui de mantega).

L’Andreu ens diu que ens ho hem de menjar intercaladament, agafant ara una mica de trempó, ara una mica de truita de parpatana… però jo veig tres plats en un, o quatre! Veig tres seccions totalment separades, de fet, l’emplatat ja és així, tres elaboracions ben diferenciades. Són plats que mai acabo de gaudir plenament, els provo per separat, no els barrejo, vaig d’una banda a l’altra i m’atabalen sense acabar de menjar res de manera concreta i atenta. Tampoc crec que hagi d’agafar les tres parts i barrejar-les (de fet, l’Andreu ja ho diu, recomana anar agafant d’aquí i d’allà). Fa anys que hi dono voltes i, a hores d’ara, encara no sé què fer quan em trobo amb aquest tipus de plats, els “plats 3 en 1”. 

El gelat de trempó era molt bo, gustós i refrescant. El croissant també, boníssim, cruixent, calentó, llaminer, greixós… però em va semblar més per atipar que no pas necessari. En canvi, m’encantaria si ens hagués servit el mateix croissant però farcit amb el deliciós gelat de trempó! El que deia de servir 3 elements separats en un mateix plat, prefereixo que ja vingui elaborat de cuina, sempre és més fàcil de menjar. A més, quedaria un semifred d’aquells que tant feliç em fan.

Ànec musclo.

Tres trossets de lletons d’ànec confitats, tres musclos a la taronja i, al centre, una salsa d’ametlles lleugerament picant. També, cinc pipes de carbassa. Per acompanyar amb la salsa, diuen, una coca de patata. La salsa tenia més gust de coco que d’ametlles i sí, era picanteta. Em va agradar poder menjar lletons d’ànec, és una part que no s'acostuma a servir; això sí, tenien una textura un pèl massa caramel·litzada. El pa de patata no el necessitava i tampoc em va semblar res de l’altre món.

Llagosta amb gírgoles de castanyer.

Un plat que havia de ser amb carabinero i fetge d'ànec però que, després de menjar els aperitius (o petits fours, ara no sé com n’hauria de dir), l’Andreu ens va comentar que no n’havia trobat i que el substituiria per una llagosta. Vam acceptar el canvi sense que se’ns comentés que, a sobre, tindria un suplement de 30€ per persona, un percentatge bastant alt del preu total del menú. Trobo que això s’hauria d’avisar. Entenc que la llagosta sigui més cara que el carabinero però, fent un menú tancat, si a més és el restaurant qui fa el canvi, crec que són ells que haurien de trobar una solució que estès dins els seus marges i no fer pagar al client aquesta mena d’imprevistos i, a més, sense avisar-lo.

Una llagosta bullida, ben olorosa, carnosa i gustosa; amb una gírgola de castanyer un pèl insípida o, si més no, no brillava; i un brou fet amb el cap i llevat (emulsionat, sense lecitina ni sucre ni res). Una bona manera de servir la llagosta.

Conill a la mostassa.

Una rodanxa de galantina de conill d’uns 5 cm de diàmetre amb papada de porc negre i festucs i, a sota, un arròs de peix. Al centre de la taula, un tros d’anxova punxat en una petita forquilla. A taula, ens serveixen una culleradeta d’una salsa verda de pèsols i mostassa per sobre la galantina. Una galantina refinada acompanyada d'un correcte arròs de peix que tampoc li aportava gaire.

Mentre es refreda el plat (si és que havia estat calent) mirem com ens serveixen un acompanyament líquid per a la galantina: un suc de remolatxa, poma i ferment de fulla de figuera (entenc que deu ser fulla de figuera fermentada, com les fulles de tabac?) des d’un bidó de coure i en una copa Krug. Ens diuen que el gust terrós de la remolatxa i la galantina ens ha de recordar el que tenim al voltant. Suposo que es deuen referir al que el conill té al seu voltant, no nosaltres.

Calamar, porc negre i rovell d’oca.

Un plat inspirat en els espaguetis a la carbonara. Un calamar de Mallorca, tres minúsculs dauets de cecina curada, tres de formatge curat, uns puntets d’una maionesa d’alga, uns d’una salsa feta amb la pròpia tinta del calamar i una quenelle d’alga còdium. A taula ens serveixen una culleradeta de salsa carbonata (amb T, entenc que vol dir que li han afegit gas exogen) i rovell d’ou d’oca curat (amb bitxo en pols i altres espècies) ratllat per sobre.

Un calamar cuit un moment a 190°C, pràcticament cru, deliciós, pura frescor i textura! Els daus de formatge li donaven salabror i el rovell d’ou d’oca, textura. La quenelle d’alga còdium era molt bona, ben gustosa!

En un plat a part, una forquilla amb una mandonguilleta de calamar encebollado i per on hem de començar a menjar, els hi farem cas.

Peix de llotja a les herbes mallorquines.

Un serranito, un serrà suposo. Ens diuen que és un peix de la mateixa família que el salmó, tot i que és un peix de roca i viu en aigües més profundes. Tot plegat m’estranya molt, en tot cas diria que era de la família dels serrànids, que n’hi ha un munt de gèneres i espècies. Sí que podria ser de roca però diria que no viu en aigües gaire profundes i és més aviat costaner. Un exemplar d’uns 15 cm de llarg, servit sencer, amb cua i amb les espines i tot, però sense cap. Acompanyat amb dues mini-quenelles d’api-rave, mostassa de Dijon, 2 escopinyes i, a taula, servit amb una salsa verda força transparent de la seva versió del Bloody Mary amb herbes mallorquines, julivert i tomàtiga verda. S’ha de reconèixer que té certa valentia servir un peix tant poc valorat com el serrà i, a més, ben poc fet, pràcticament cru però molt sucós. Un peix molt fi però amb forces espines. Molt ben cuinat!

Guatlla a la melassa de figa.

Servida amb un ganivet fet per un cuiner del Port de Pollença que es diu Miquel Magraner i amb un mànec de fusta d’olivera, herència que l’Andreu va prendre de Son Jaumell quan van fer la poda de les oliveres.

Una guatlla de caça preciosa, cuita confitada (sense fer-se al buit) i que l’Andreu ens anuncia com l’acompanyament del plat, l’element principal són les figues de l’increïble eminència Montserrat Pons de Son Mut Nou. Una manera, diu, de dignificar tot el que suposa la figa a la cultura mallorquina.

Per una banda, tenim un ravioli de nap farcit de figues confitades al forn i una mostassa de figues. Per altra banda, el plat principal són les figues rostides al forn durant 10 hores a 90ºC (en sec i en tirades de 10 kg) molt lentament per tal d’extreure’n el nèctar, que colen per decantació amb un sedàs. Aquest nèctar de figues acompanya la caça menor, la guatlla farcida amb fines herbes.

El plat és el xarop de figues que sembla ben bé una demi-glace o una melassa de figa, però simplement és figa, sense cap més ingredient, ni brandi ni Oporto, res. Realment podria ser l’element principal del plat però és que la guatlla estava tant ben cuita i era tant gustosa i de tant bona textura, que calia destacar-la especialment. Plantejar-se quin és l'element principal d'un plat i quin l'acompanyament o la guarnició, una reflexió ben bulliniana que ens fem a la cuina des dels inicis dels noranta.

Ofereixen formatges però no en vam fer.

POSTRES.

Tocinillo de xirivia.

Un tocinillo del cielo fet de xirivia i en forma de cercle; a sota, una magdalena plana; i, a sobre, tres floretes suroses que semblaven de xirivia crua i aromàtica. Al costat, un deliciós gelat de llima i mantega torrada; i, a sota d’aquest gelat, una crema d’avellanes cremosíssima amb un crumble esmicolat per sobre. Unes postres boníssimes, amb cinc elaboracions diferents, totes conegudes i molt ben executades. Un plat molt entretingut d’anar menjant i gaudint.

Dàtils al rom flambée i poma asada.

Una crema de vainilla acompanyada d’un pa de pessic de dàtils flamejat amb rom. Per sobre, poma caramel·litzada a baixa temperatura. I, per acabar, un semifred de xocolata blanca amb tuber aestivium ratllada per sobre. Unes postres boníssimes, sobretot el pa de pessic flamejat i la poma, una llarga cinta laminada i enrotllada. 

PETITS FOURS.

Oliva farcida d’escabetx de poma.

La famosa esferificació amb la cuirassa dura i líquida per dins.

Tomàquet cherri envinagrat amb cirera.

Un tomàquet cherri tal qual, pelat, això sí. Un gust una mica estrany per a finalitzar l’àpat. 

Croqueta de crema cremada.

Molt bona! Tova. El petit four més bo.

Truita de patata i xocolata blanca.

La xocolata blanca es notava poc i tampoc recordava una truita. La idea és bona però potser caldria executar-la diferent per aconseguir una millor combinació. Acabem amb xocolata blanca, com el bombó de l’aperitiu.

Ofereixen herbes aromàtiques del seu hort per a infusionar: alfàbrega, menta, citronel·la, romaní, tomí, marialluïsa, etc.

Vam prendre una infusió de citronel·la i farigola on es notava sobretot la farigola. És d'agrair que ofereixin herbes fresques, la frescor és un luxe!

Pel que fa a la sala, actualment dirigida per en Sebastián Longo com a maître i sommelier, a qui ja coneixíem del Zaranda quan estava a l’Hotel Castell Son Claret de Calvià, trobem que és força correcta però que no està al mateix nivell d’excel·lència que havia aconseguit amb en Joan Arboix (amb un gran coneixement de vins de Mallorca) i en David Serrano (que, a més de dirigir la sala amb una gran professionalitat, oferia una brillant selecció de formatges afinats extraordinàriament bé). També pot ser que, com que “només” fa 4 mesos que s’han traslladat, encara necessitin allò que es diu del rodatge.

VAM BEURE

Una ampolla d’UBE Miraflores 2019 de Bodegas Cota 45 de Sanlúcar de Barrameda. Un blanc tranquil de Palomino Fino de diferents parcel·les de Miraflores Alta i Miraflores Baja, de vinyes amb diferents tipus d’albarizas (lentejuelas, lustrillos i tosca cerrada). Un vi fermentat en bóta però que, a la vegada, té la típica expressió nítida de mineralitat i fruita, marca de la casa. Som uns incondicionals de la feina d’en Willy Pérez i en Ramiro Ibáñez.

Una ampolla de Tianna Negre 3, Escursac 2020, de la línia The Sommelier Collection. Un vi negre ecològic i sense filtrar d’un celler amb un perfil un pèl industrial que pertany a Distribucions Túnel. L’Escursac més comercial i menys diferenciat de la resta d’Escursacs que es fan a Mallorca i que tant ens agraden. Un negre que ha sigut tamitzat per una criança de 8 mesos en barrica de roure francès de 500 litres i que li ha fet perdre el seu caràcter eteri, fresc i fragant que sol mostrar aquesta varietat autòctona. Un vi de tant sols 670 ampolles i elaborat pel sommelier Patrick Paulen (d’Alsàcia i ex-sommelier del mític Tristán de Puerto Portals) que, curiosament, és el pare del cambrer que ens va atendre.

CONCLUSIONS

La cuina segueix la línia de l’Andreu: productes locals i de molt bona qualitat; una marcada base de cuina clàssica francesa; tocs d’altres països del Mediterrani com Itàlia, Grècia, Turquia o el Marroc, sense oblidar un receptari mallorquí que, segons l’any es fa més o menys palès; plats amb moltes elaboracions diverses en les que, moltes vegades es generen tres o quatre plats en un; gustos refinats i contundents a la vegada però sempre dins un marc equilibrat i amable. Una cuina que sempre demostra personalitat pròpia, un punt de genialitat creativa, complexitat, bona execució tècnica i força coherència. A més, amb una posada en escena per a comunicar el seu relat i fer un servei davant del comensal, moltes vegades per ell mateix, cosa que agraïm molt.

En resum, la sensació final aquesta vegada va ser d’haver menjat molt (quantitat, cosa que darrerament havíem criticat per les racions excessivament petites que estava oferint) i menjat molt bé (qualitat i gustos plaents). Això sí, aquesta vegada vam trobar massa pans als plats: el xurro i el bunyol dels aperitius, tots els pans del principi i l’allioli que s’havia d’untar, el croissant amb l’albergínia i el gelat de trempó, la coca de patata de l’ànec musclo, l’arròs de peix del conill a la mostassa…; i això que vam dinar enlloc de sopar. Que difícil que deu ser oferir un model que agradi i satisfaci a tothom! I és que, com sempre diem, tants caps, tants barrets!

[xaviportales]

Bon Nadal amb una torrada de pa amb oli d’oliva d’Eslida 🥰🌳 ☕️ Desdijunis nadalencs. (at Castelló, País Valencià) https://www.instagram.com/p/CmlmWbvICMT/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[amateurchefstuff]

Seitons marinats amb vinagre de sidra i suc de taronja

Ingredients: 1 kg. de seitons frescos sal gruixuda 100cc. de vinagre de sidra 100cc. de suc de taronja julivert 2 grans d’all pebre en gra (de 5 pebres) oli d’oliva verge extra Preparació: Netegeu els seitons de cap, tripes i espina, deixant sols els lloms. Poseu sal grixuda en una safata, els seitons, amb la pell al davall i un altre polsim de sal gruixuda damunt. Reserveu a la nevera, durant…

[daniela--anna]

🍇🍒🥬🥕 I CIBI PIÙ EFFICACI PER ABBASSARE IL COLESTEROLO.

L'alimentazione insieme ad attività fisica e peso corporeo, ha un peso determinante per il mantenimento della buona salute e dei parametri.

Quindi, anche se si è già in cura con terapie specifiche (che

si raccomanda di non interrompere se non dietro parere del medico curante), imparare a sciegliere i cibi giusti è indispensabile per creare la giusta sinergia.

Cosa preferire:

🔺Avena

rappresenta la scelta migliore quando si parla di colesterolo perché l’elevata presenza di fibra solubile è in grado di apportare i preziosi beta-glucani.

Il modo migliore per consumarla è in chicchi integrali, ma una buona alternativa è rappresentata dai fiocchi, sempre integrali, che possono essere usati per la preparazione di deliziosi porridge dolci e salati.

Attenzione,per dolce ci si riferisce a preparazioni con frutta e dolcificanti naturali come l’eritritolo, Stevia, ecc. non certamente allo zucchero raffinato.

🔺Orzo decorticato.

Oltre a garantire un indice glicemico particolarmente basso, può sostituire il riso in quasi tutte le ricette, garantendo un ulteriore vantaggio in termini di colesterolemia perché in grado di incidere in modo molto meno rilevante sulla produzione di insulina.

🔺Legumi

Ricchissimi di fibra e, in molti casi, anche di fitosteroli, tutti i legumi rappresentano una scelta particolarmente felice per gli ipercolesterolemici, soprattutto quando prendono il posto della carne.

Favorire ceci, lenticchie, piselli, soia, cicerchie, fagioli cannellini, fagioli borlotti, fagioli dall’occhio, Soia.

🔺Frutta secca a guscio. (Avendo cura di non esagerare per).

Le Noci in primis grazie al buon rapporto omega-3/omega-6, ma sostanzialmente tutta la frutta secca a guscio.

Anche le mandorle sono un’ottima scelta per chi deve abbassare i valori di colesterolo, perché contengono fitosteroli.

🔺Oli

Eccellente quello extravergine d’oliva.

Ma fanno molto bene anche quello di semi d'uva (vinacciolo),

oppure di riso.

Dal sapore neutro, non causano acidità in stomaci delicati.

🔺Avocado

ricchissimo di preziosi grassi monoinsaturi.

🔺Sesamo

ricchissimo di lecitina e steroli vegetali, consumabile aggiunto alle insalate o in forma di hummus di ceci.

🔺Mele, uva, fragole, agrumi

ricchi di pectina, una fibra solubile che si è dimostrata in grado di abbassare i valori di colesterolo LDL.

🔺Verdura

le più efficaci sono carote, melanzate e okra, tutte buone fonti di pectina come le mele, oppure i broccoli che godono tra l’altro di un discreto contenuto di fitosteroli.

🔺 Il carciofo e il cardo mariano.

Grazie al loro effetto colagogo, determinano una maggior espulsione di bile (ricca di colesterolo) nell’intestino.

Parte di questo colesterolo verrà sequestrato ed eliminato con le feci, anziché essere riassorbito e quindi recuperato.

🔺The verde

le catechine contenute, sono le responsabili di un effetto misurabile in termini di abbassamento del colesterolo cattivo (LDL).

📌Conclusione

Puntare su un graduale cambiamento delle nostre abitudini alimentari indirizzandoci verso una dieta basata principalmente su verdura, frutta, cereali integrali, semi ed anche proteine da fonte vegetale, come ad esempio i legumi, è la cosa migliore da fare.

Il cibo deve essere la prima medicina per arrivare ad uno stato di prevenzione e salute che non richieda l'uso di medicine!

🖊️Elaborato su un articolo

del dott.Roberto Gindro

#informazioni #salute #benessere #starbene

[levysoft]

Diciamocelo: almeno per noi italiani fare il caffè con la moka è come imparare a camminare. Un blasone necessario, che ci fa avanzare di un passo nell’età adulta. È un processo spesso appresso per imitazione: in questo passaggio vengono trasferiti anche i tanti vizi di forma legati a questa pratica. «La verità è che fare il caffè con la moka è difficilissimo», spiega Moreno Faina, direttore dell’Università del Caffè Illy. Del resto lo facciamo al mattino appena svegli, quando non siamo proprio al 100 per cento. Possiamo migliorare, possiamo migliorarci: ecco gli errori da non fare quando si prepara il caffè con la moka.

Quale moka scegliere

Iniziamo dalle basi. La moka deve essere in alluminio o in acciaio. «Uno dei problemi più comuni quando si prepara il caffè è evitare di bruciarlo – spiega Faina – alcune caffettiere in commercio, come la Pulcina, hanno la caldaia conformata in modo tale da ridurre l’impatto del cosiddetto effetto stromboliano», cioè quell’accattivante gorgoglio che ci fa dire “Il caffè è pronto!”. Che in realtà è un segnale tutt’altro che positivo.

Le dimensioni (della polvere) contano

Partendo dalle due specie di caffè più comuni – Arabica e Robusta – si passa a farsi comporre miscele su misura o a scegliere quelle più adatte al proprio gusto negli scaffali dei supermercati. «La diversa composizione della miscela avrà anche un contenuto di caffeina variabile». È preferibile acquistare polvere di caffè già macinata perché, a meno di non avere uno strumento professionale per sbriciolare i chicchi, si rischia di bruciare il risultato col calore meccanico. Inoltre, può risentirne anche la granulometria.

«La dimensione della materia che andiamo a mettere in caffettiera è importante per ottenere una buona tazzina. La polvere di caffè viene attraversata dal vapore acqueo, questo risale attraverso il caffè e ne estrae i componenti. Se la granulometria è troppo grande, il passaggio potrebbe essere troppo rapido con una scarsa estrazione delle sostanze dal caffè. Se la polvere è troppo compatta, l’estrazione sarà più lenta e difficile. Quindi l’acqua andrà a bruciare il caffè. La giusta granulometria della polvere permette un’estrazione costante».

Ottenuti i grani perfetti, bisogna fare attenzione a quanto caffè si mette nella caffettiera. «Tecnicamente nel filtro di una moka da tre dosi vanno inseriti tra i 15 e i 17 grammi di caffè. In assenza di una bilancia digitale, usiamo un cucchiaino, rasando la polvere alla fine. Questa non va né battuta né compattata: deve essere soffice per non opporre resistenza al vapore. Non è vero che, compattando la polvere, si avrà un caffè più forte. Sarà solo più bruciato».

Fattore acqua

Se siete dei puristi del caffè, il vostro palato vi ha già detto che l’acqua del rubinetto non è proprio il massimo per preparare una buona tazzina. «Purtroppo quella che arriva dall’acquedotto può avere sentori di cloro. A meno che non si abbia un impianto domestico di filtraggio, è preferibile utilizzare l’acqua minerale naturale in bottiglia». Attenzione alla temperatura: deve essere fredda. Se si ha fretta, si può essere tentati di usare l’acqua calda per velocizzare il processo di estrazione. Il pericolo è quello di ottenere un caffè veloce, ma bruciato. Poi c’è la giusta quantità. Nel rito di iniziazione alla caffettiera, ci è stato detto di riempire la caldaia dell’acqua della moka almeno fino a metà della valvola. E da quel momento abbiamo continuato a sbagliare. «Il volume deve sfiorare il dispositivo perché se l’acqua dovesse coprirla, si andrebbe a incrostare, rendendo vano il suo effetto protettivo».

Questione di tempo

Per ottenere un buon caffè bisogna avere pazienza, almeno per due-tre minuti. Secondo l’Università del caffè Illy è questo il tempo ottimale per far fare alla caffettiera un buon lavoro. Si parte con la fiamma bassa, per garantire la graduale e corretta estrazione di tutte le sostanze dalla polvere di caffè. Completata l’operazione, il caffè fuoriuscirà a circa 65 gradi. Per evitare di portare la caffettiera all’effetto stromboliamo, rimaniamo lì, accanto al fornello e aspettiamo, tenendo la moka aperta per prevenire il temuto gorgoglio eruttivo. Avremo il 15-50 per cento di caffè in meno, ma il risultato sarà perfetto.

La tazzina perfetta

Il caffè è pronto, è il momento di servirlo. Ma prima, aiutandovi con un cucchiaino, mescolate il liquido scuro emerso nella moka: il caffè più denso, fuoriuscito all’inizio dell’estrazione, si mescolerà a quello finale, più acquoso. Qualche consiglio edonistico per fare le cose per bene. Scaldiamo la tazzina con dell’acqua calda: l’effetto sarà completamente diverso. Inoltre, se potete, evitate di zuccherare il caffè. Solo così si potrà fare una degustazione sensoriale degna di questo nome. Per lo stesso motivo, l’acqua va bevuta prima e non dopo aver accostato le labbra alla tazzina.

La degustazione

Se abbiamo fatto tutto per bene e se la miscela è di buona qualità, «nella tazzina percepiremo l’amaro (sempre un po’ più prevalente in moka), l’acido e il dolce. Il caffè deve avere una leggera densità (naturalmente diversa da quella del bar), deve essere leggermente viscoso, ricco e non deve lasciare un retrogusto astringente, che potrebbe farci venir voglia di bere subito». Per poterlo apprezzare davvero, prendiamo un primo sorso, chiudiamo la bocca e facciamo roteare il liquido. Inumidite la superficie della lingua e, tenendo la bocca chiusa, ispirate col naso per percepire tutti i sentori aromatici. «Per avere una sensazione gustativa più intensa, teniamo il naso chiuso con le dita. Quando avremo pervaso la bocca, apriamo e scopriamo un’altra dimensione». Tecnicamente ci sono circa 1.000 composti aromatici legati al caffè, anche se le famiglie più importanti sono 60. In una buona tazzina sentiremo gli aromi di fiori e frutta, ma anche di caramello o cioccolato fondente. I difetti olfattivi legati al caffè sono simili a quelli prodotti dal prosciutto lasciato all’aria per una settimana o all’olio d’oliva ossidato (che di frequente deriva dalla moka, dalla polvere o dalla conservazione).

Come pulire la moka

Il vero tasto dolente nella preparazione del caffè con la caffettiera è la pulizia di questo oggetto. C’è chi, spugna e retina alla mano, si dà da fare per grattare ogni minimo residuo. C’è chi conserva la granitica convinzione che la moka non vada lavata per rafforzare “il vero aroma” del caffè. Nel primo caso si abraderà il materiale, rendendolo più poroso e ricettivo ai residui. Ciò porterà (più lentamente) alla stessa conseguenza della moka lasciata sporca: la creazione di odori e sapori indesiderati, causati dall’ossidazione. Fra questi, il più comune è il rancido, creato dalla stagnazione degli oli essenziali contenuti nel caffè. «Non pulire la moka è un errore grave. Il consiglio è quello di usare acqua bollente e, qualora si renda necessario, un detersivo neutro, non profumato».

Adotta una nuova moka

Dato che la pulizia e l’usura possono danneggiare la moka, non dobbiamo fare l’errore di sacralizzare questo oggetto. «Ogni tanto la moka va rinnovata. Se toccando la parte interna del raccoglitore superiore, si sente che il metallo è liscio, significa che è ancora ben protetta. Se ci sono asperità, va sostituita tutta la macchinetta del caffè». Bisognerebbe cambiarla ogni due-tre anni circa. Tutto passa, anche le nostre amate caffettiere.

[olivaelisir]

Scoprite il miglior olio d'oliva extravergine salutare online

Volete migliorare la vostra salute con un olio d'oliva di qualità? Esplorate la nostra gamma di oli d'oliva online! Ricchi di nutrienti essenziali e di polifenoli, i nostri oli d'oliva sono perfetti per promuovere una vita sana.