#pere colom

[spilladabalia]

Shouting in a bucket blues + Didn't feel lonely til I thought of you - Kevin Ayers & Friends

[docpiplup]

The Puig family: Etymology and heraldy

@asongofstarkandtargaryen

The word puig in catalan means mount, although it can be used for hill, slope or peak.

The coat of arms shown during ths series seem to be a shape of a mount combined with a fleur de lys at the top, although the form of the shape it's a bit different between Grau, Genís and Roger.

Like the Estanyol coat of arms, the Puig's banners are inspired in historical heraldy, but there is more quantity of Puig heraldy than Estanyol and the Llor ones.

Catalan. Of gold, a mount of sinople of five points, added of trefoiled cross of gules. Coat of arms of the Bishop of Elna. [B. de Lupià, ms] [Ms 157].

Catalan. Of gold, a flowery mount of azure. Burial of the Puig, year 1311, [F. Doménech i R.] [J. R. Vila, ms] [J. del Corral] [Fr. de Alós] [J. P. Colomer, ms]

Catalan. Silver, a mount flowered with azure. [J. P. Colomer, ms]

Catalan. Silver, a mount added to a cross, all saber. [J. R. Vila, ms]

Catalan. Of gold, a mount with a fleur de lys of gules. Seal of Arnau Puig, year 1376, Barcelona Cathedral Archive. [LL. Doménech i M.] [J. R. Vila, ms] [Fr. of Alós]

Catalan. Match: 1st, gules, a mount of gold, added to five gold torches, lit; 2nd, of azure, a silver paschal lamb, with a silver banderilla loaded with a cross of gules, horned with a cross and crowned with gold. [J. R. Vila, ms] [Fr. of Alós]

Catalan. In gold, a sable chevron between three pinecones of the same. [J. R. Vila, ms] [Fr. of Alós]

Catalan. Of azure, a flowered mount of gold. “These can be seen in a tomb at the Jesuit College in Gerona.” [Ms B-87]

Catalan. Of gold, a mount of azure, added to a fleur de lys of gules, loaded with the mount of the JHS anagram, of silver. [ms450]

Catalan. Of gold,a mount with the fleur de lys, of azure. [ms450]

Catalan. Of gold, a saber mount added to a cross of the same. [J. R. Vila, ms] [Fr. of Alós]

Catalan. of Pons. Quartered: 1st and 4th, silver, mount with the fleur de lys of gules; 2nd and 3rd, gules, a silver bridge mazonated with saber. [J. R. Vila, ms] [Fr. of Alós]

Catalan. Of azure, a mount of silver protruding from the point in chief an eight-pointed star of gold. [p. Coast, ms]

Catalan. From Sallit. Gules, a mount with the fleur de lys of gold, loaded with a passing horse. “Ancient family from the County of Pallars.” [p. Coast, ms]

Catalan. From Torruella. Gules, a mount of gold, surmounted by five axes, lit from the same. [Fr. X. de Garma]

Balearic. From Majorca. Quartered: 1st and 4th, of sinople, a mount with a fleur de lys of gold; 2nd and 3rd, gold checkered and sable. [ms450]

Catalan. Of gold, a mountain of rocks of sinople. “Priv. nobility 13 April 1659.” (sic). Entry tests in the Order of San Juan Juan de Ramón Padellás Togores, Puig and Bermúdez. Oran, 1777. [J. M. Alós ***]

Catalan. Of gold, a mountain of three peaks, added to a sinople tree, the highest center in the one on the left a river of silver, at the foot an M (old letter), gules. Sarcophagus of Pere Puig Mº, from Girona, Provincial Museum of Barcelona. [LL. Doménech i M., ms]

Catalan. Of azure, a mount with the fleur de lys, of gold. Banner of Franco Puig, Notary of Bonayre (Sardinia), year 1326. [J. Gramunt]

Catalan. Of... a rock of... lying on two trees of... above all a terrace of... Armory stone, Girona Cathedral. [Fr. Ferrer]

Catalan. of Villademires. Silver, a mountain of sinople added to a natural house. [Fr. Ferrer]

Catalan. From Torroella de Montgri. Gules, a moving mount of the tip and added five lit candles, all gold. [Fr. Ferrer]

Catalan. Quartered: 1st, gules, a gringolado gold vase of three sierpes of sinople; 2nd, silver, three terraced trees of sinople; 2nd, silver, three terraced trees of sinople; 3rd, of azure, a moving mountain from the tip and added to a house, all natural; 4th, party: I. saber, seven silver scallops on two sticks and one in chief. II. From azure, a silver crescent. [Fr. Ferrer]

Catalan. From Vilaur. Of silver, a tree of sinople moving of the tip and added of an eagle outgoing of saber. [Fr. Ferrer]

Catalan. Of azure, a mount with the fleur de lys of gold. Blazon of Franco Puig, Notary of Bonayre (Sardinia), a. 1326. [J. Gramunt]

The Catalan, Valencian and Balearic solar, by the García Carraffa brothers.

Catalan Heraldry from 1150 to 1550, Martí de Riquer 1983 (8485704347)

[visitbarca]

Things You Need To Know About The Barcelona Tourist Places

Over the years, tourism in Barcelona has traveled quite a distance and progressed by leaps and bounds to form the town a major tourist destination within the world, with the large array of barcelona tourist places to visit. Whether you wish to comb the gorgeous beaches with glistening sands and crystal clear waters or inspect the wildlife here or inspect the art museums or move around the lanes and bylanes of the town to catch the character of the place – you get to try to all of it while you're in Barcelona.

Top Barcelona tourist attractions

Walking and bus tours – one among the surest and safest way of learning a few places is to steer around its streets or ride a bus and find out the varied aspects of the people and therefore the place. You’ll choose the organized 90-minute walking tours that cover the world of Ciutat Vella (Old Town) and therefore the bus tours that Ronda Universitat 5 and Gran Viá de Les Corts Catalanes 65. The morning bus tours cover the places in Montjuïc and therefore the Gothic Quarter and afternoon Barcelona bus tours focus mainly on the city's rich heritage of art and architecture.

Casa Mila - Popularly referred to as 'La Pedrera' (The Rock Pile) and constructed between 1905 and 1911, Barcelona's Casa Mila is Gaudi's inimitable and interesting building block, which has an exhibition hall and access to the terrace area. This design of this multi-story apartment block has been created by Gaudi during a unique manner – an entire departure from the known principles of construction. This has made the building look more sort of a piece of artwork instead of a constructional creation. You’ll not find any absolute straight lines; the fascia of the building block features rounded windows alongside metal balcony balustrades intertwined within the manner of climbing plants and an arched roof-line where you'll find the various chimneys lend a proper character rather than a functional one.

La Ramblas – one among the famous Barcelona tourist attractions is that this long boulevard joining the Placa de Catalunya to the Monument a Colom (Columbus monument) by a port. Throughout the daytime, you'll find various sorts of mime artists performing within the area and therefore the little stalls selling items like newspapers, flowers, rabbits, and birds. Inspect the magnificent 18th-century mansion of Palau de la Virreina, positioned to the Boqueria market.

Platja de Sant Sebastià – Talking of beaches, you would like to go to Platja de Sant Sebastià which is one among the foremost barcelona famous places to visit to urge a real feeling of being in exotic beaches. Offering a coastline of quite 4 km / 2.5 miles, the beach is lined with tall swaying palms and strewn with many little shacks, play areas for youngsters, lifeguards, and showers.

L'Aquàrium – one among the highest Barcelona tourist attractions, this sea life aquarium, housed in an exclusive transparent building, witnesses a huge footfall of tourists from various parts of the planet. You’ll view an enormous range of marine life including sharks. The youngsters can have a ball here as there's a play area for them.

Columbus Monument – With a height of 60meters and a weight of 205 tons, the Monument a Cristòfor Colom stands proudly at the Plaça Del Portal de la Pau. Originally built for the planet Exhibition within the year 1888, it's an iron column totally covered with a spread of allegorical figures. You’ll find around the base a string of reliefs portraying the varied important phases within the lifetime of Columbus and his voyages of discovery. A 26ft high statue of Columbus remarking to the ocean adorns the highest of the column. You’ll climb up the structure in an elevator and have a glance at the gorgeous views of the port and therefore the city.

Anella Olimpica – one among the most Barcelona tourist attractions is unquestionably the 'Olympic Ring' in Montjuïc – this was one among the most sites where games were played during the 1992 Olympics. Positioned right beside the Olympic Stadium (Estadi Olimpic), which presently has an exhibition center associated with the Olympic Games, the Anella Olimpica offers numerous sporting facilities like, the Picornell swimming pools. Also, regular sporting events are held within the Palau Sant Jordi, which accommodates almost 17,000 spectators.

Some of the opposite major Barcelona tourist attractions include the Barcelona Zoo, with over 7,000 animals; Plaça Catalunya - Passeig de Graciam, (Ronda de Sant Pere), the city's main square; and Golden Quarter.

For More Info:- top Tourist Attractions places in barcelona

[nomehables2]

Sempre Dijous | 2020 | 70′| Doc

Ver: Sempre Dijous

Seleccionado en: Sección Oficial en Atlàntida Film Fest 2020 (Palma, España) Premio del Jurado a Mejor Documental Nacional In-Edit 2020 (Barcelona, España) Sección Oficial en RETEENA Festival audiovisual jove de Barcelona (Barcelona, España) Sección Oficial en Dock Of The Bay 2021 (San Sebastián, España) Sección Oficial en IBZCF Festival Internacional de Cinema Independent d'Eivissa 2022 (Eivissa, Espáña)

Prod: PowerHouse Hub, con la participación de EPRTVIB - IB3 Televisió i FILMIN.

Sinopsis: Entre Palma y Barcelona. Entre el pueblo de Valldemossa y las calles del Raval. Entre las tonadas mallorquinas y el trap. Júlia Colom siempre ha vivido entre estos dos mundos. Pero este es el año de su gran salto. La publicación de su primer trabajo musical. En un momento incierto donde la madurez se abre camino, la ambición se encuentra con la inseguridad, el deseo con con el riesgo y la aspiración con la duda. Y, mientras tanto, sólo puede saltar.

Dirección: Joan Porcel Ay. dirección: Pere Sastre Guion: Álvaro Augusto y Joan Porcel DoP: Mitchel Pou Foto fija: Alberto Meliá Diseño de producción: Pau Aulí Montaje: Eric Monteagudo Color: Joan Martinez Urango Diseño de sonido: Jordi Font Sonido directo: Olivier Auclair y Guillem Carvajal Prod. Ejecutiva: Martí Torrebadella, Cristina Gomez y Jaume Ripoll

[ideaimateria]

View this post on Instagram

A post shared by Centre d'Art Tecla Sala (@teclasala)

Des del 2015 més de 500 artistes visuals, músics, arquitectes, dissenyadors i agents culturals han escollit la ciutat de L’Hospitalet com a destí creatiu i conviuen avui en espais rehabilitats de l’antiga zona industrial de la ciutat, que s’ha posicionat com un dels principals eixos culturals de l’àrea metropolitana de Barcelona.

A partir d’un recorregut orgànic Our garden needs its flowers proposa una lectura de l’actual context artístic del Districte Cultural posant especial atenció a les arts visuals, la música i el disseny.L’exposició s’acompanya d’un programa d’activitats, concerts i exposicions temporals que tindran lloc al Centre d’Art Tecla Sala i a l’espai públic. Les dues primeres exposicions són les dedicades a l’espai de creació La Infinita i al taller de videocreació del programa Art i Territori. Totes dues es podran visitar del 27 de febrer fins al 2 de maig.El dia de l’obertura tindran lloc tres performances a càrrec dels artistes Pablo del Pozo, Diego Tampanelli i Jaume Clotet.Comissariat general: David Armengol i Albert Mercadé Direcció creativa i comissariat de disseny: DOES Work Idea i coordinació musical: Sala Salamandra

Artistes: Francesca d’Alfonso, Rafael Barradas, Arnau Blanch, Lucía C. Pino, Mireia C. Saladrigues, Ludovica Carbotta, Joan Claret, Paco Chanivet, Jordi Colomer, Germán Consetti, Guillaume Darribau, Pere Díez, Quico Estivill, Arash Fayez, Lara Fluxà, David Franklin, Neus Frigola, Carles Gabarró, Duncan Gibbs, Xavier Grau, Matteo Guidi, Marc Herrero, María I. Barros, La Infinita, Víctor Jaenada, Samuel Labadie, Andrea Leria, Raúl Lobo Baroja, Laura Llaneli, Óscar Martín, Berto Martínez Tello, Paola Massi, Dolores Mendy, Antoni Muntadas, Nevenka Pavic, Rasmus Nilausen, Raúl Páez, Alex Palacín, Diego Paonessa, Ayelen Peressini, Mercedes Pimiento, Mònica Planes, German Portal, Pablo del Pozo, Maria Pratts, Antonio R. Montesinos, Alfredo Sánchez, Mario Santamaria, Isabel Servera, Sitesize, Lolo&Sosaku, TAKK, Pep Vidal, Martin Vitaliti.

Dissenyadores: Èlia Bagó, BoO Barcelona, Oriol Cabarrocas, Júlia Creuheras, Cristian Herrera, Max Milà i Laura Sebastianes, Josep Novell, Polígono 69, Sara Torres, TAKK .

Músics: Neus Borrell i Bru Ferri, Anabel Lee, The Zephyr Bones, Aiala.Amb la col·laboració de LOOP Barcelona.

Exposició del 27 de febrer al 18 de juliol de 2021

www.teclasala.net/

[miquisteps]

🐦 Pere Martí Colom #FCBarcelona #Barça #Barcelona #premsa #periodisme #Bartomeu #JoanLaporta #PepGuardiola #GrupGodó #twitter #piulades #twitterquotes #twitterposts #twitter #algúhohaviadedir #tuitfixat twitter.com/peremarticolom/status/1294373872754712576 (at CATALUNYA) https://www.instagram.com/p/CD7Z9ULJj2t/?igshid=1ge2lhu0p9s9

[veinsgardunya]

HISTÒRIA DE LA CAPELLA

La Capella de l'Antic Hospital està ubicada en el conjunt monumental de l'Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Convalescència, i és un edifici catalogat com a monument historicoartístic d'interès nacional.

Una butlla del papa Benet XII va fer possible la construcció, a partir del 1401, del conjunt hospitalari de la Santa Creu. Aquesta butlla fundacional ratificava l'acord entre el Consell de Cent de la ciutat, el bisbat i el capítol de la catedral de reunir en una sola institució tots els serveis hospitalaris que hi havia a la ciutat en aquells moments. L'Hospital de la Santa Creu es va crear en un context en què Barcelona estava en plena expansió econòmica, i la nova institució va néixer sota un modern concepte de gestió centralitzada.

Es tenen notícies de l'església gràcies a una concòrdia del 1402 entre el rector de Santa Maria del Pi, Guillem Carbonell, els administradors de l'hospital i el Consell de Trenta. A conseqüència d'això, el bisbe de Barcelona va autoritzar els administradors de l'hospital a construir una església, amb diverses capelles i altars. La Capella es va acabar de construir l'any 1444, a la part sud-oest del conjunt, sobre una estructura anterior, pertanyent a l'antic hospital d'en Colom. Al segle XVIII va ser molt reformada, amb l'afegit d'una nova volta perforada per una llanterna i l'obertura d'un portal barroc, decorat amb una imatge al·legòrica de la caritat, obra de Pere Costa (1730).

Més endavant, entre els anys 1930 i 1960, gràcies a les diverses actuacions de restauració del conjunt arquitectònic de l'hospital, es va poder recuperar la volta de canó (romànica) de la Capella, pertanyent a l'edificació del segle XIII, i algunes voltes dels segles XV i XVI.

Al final del segle XIX, l'hospital havia quedat desbordat pel creixement de la ciutat i es va traslladar a la nova seu de l'Hospital de Sant Pau (la construcció del qual va anar a càrrec de Lluís Domènech i Montaner entre el 1902 i el 1930). El 1926, l'Ajuntament de Barcelona va comprar l'edifici antic i en va començar la reconstrucció. La Capella es va destinar a activitats culturals i el 1968 s'hi va presentar una gran exposició retrospectiva de Joan Miró. A partir del 1994, s'ha dedicat a presentar les obres dels artistes emergents de la ciutat.

[bluemagic-girl]

Men’s Basketball : USA vs. Spain 2019

USA Basketball announced the USA Men’s National Team and they will play international rival Spain on Aug. 16, Friday at 7 p.m. at Honda Center leading into the FIBA World Cup for Men 2019.

(adsbygoogle = window.adsbygoogle || []).push({});

Popovich will be helped by NBA head coaches Steve Kerr (Golden State Warriors) and Nate McMillan (Indiana Pacers) as well as Villanova University head coach Jay Wright. Players selected for representing the USA in the year 2019 are expected to be NBA players who are part of the 2019 – 20 USA National Team roster.

USA and San Antonio Spurs head coach Gregg Popovich said, ‘The exhibition games will help our team learn about each other and building up the chemistry that is essential in order to compete at the level needed for the FIBA World Cup. The Blue-White game will be significant in our process to determine the USA team, and playing an outstanding and experienced international team such as Spain will be a challenge and vital in our preparations.’

Team of USA

Players:

Kyle Kuzma (Los Angeles Lakers)

Brook Lopez (Milwaukee Bucks)

Kyle Lowry (Toronto Raptors) 

Khris Middleton (Milwaukee Bucks)

Donovan Mitchell (Utah Jazz)

Mason Plumlee (Denver Nuggets)

Julius Randle (New York Knicks)

Marcus Smart (Boston Celtics)

Jayson Tatum (Boston Celtics)

P.J. Tucker (Houston Rockets)

Myles Turner (Indiana Pacers)

Kemba Walker (Boston Celtics)

Thaddeus Young (Chicago Bulls)

Staff:

Jerry Colangelo (Managing Director)

Gregg Popovich (Head Coach)

Steve Kerr (Assistant Coach)

Lloyd Pierce (Assistant Coach)

Team of Spain 

Players:

Rodrigo SAN MIGUEL: Point Guard

Xabi LOPEZ-AROSTEGUI: Forward

Alberto ABALDE: Forward

Edgar VICEDO: Forward

Nacho LLOVET: Power Forward

Quino COLOM: Point Guard

Sebas SAIZ: Center

Pere TOMAS: Forward

Albert VENTURA: Shooting Guard

Dario BRIZUELA: Shooting Guard

Victor ARTEAGA: Center

Coaches & staff:

Sergio SCARIOLO: Coach

Luis GUIL: Assistant Coach 1

Joaquin PRADO: Assistant Coach 2

Tickets:

According to different rows, the prices of tickets range from $25 to $400+. 

Location:

Honda Center of Anaheim

2695 East Katella Avenue

Anaheim, CA 92806

United States

The post Men’s Basketball : USA vs. Spain 2019 appeared first on Nosy Media.

from Nosy Media https://ift.tt/2YwgRRm via nosymedia.info

[celiceditorial]

CASAS CôtéSud Photographer Pere Peris Stylist Celi Colomer

[art-neutre]

19è Simposi sobre la història censurada de Catalunya | Arenys de Munt | 22 i 23 nov.

19è Simposi sobre la història censurada de Catalunya  22 i 23 de novembre del 2019 a Arenys de Munt Institut Nova Història PROGRAMA: Divendres, 22 de novembre de 2019 Entrada gratuïta Sala municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Munt 7 del vespre Presentació del Simposi: - Albert Codinas, President de l'Institut Nova Història - Josep Sànchez, Batlle d'Arenys de Munt - Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador - Elisenda Sala i Ponsa, Ceramista Ponències: - Francesc Jutglar: «L'horta d'En Ferran Colom a Barcelona. Una proposta d'ubicació». - Vittorio Pedrocchi: «Els terços espanyols i el Gran Capità». - Àlex Vilarroig: «Del relativisme al negacionisme». - Josep Lluís Larriba: «Estratègies per a la internacionalització de la feina de l'Institut Nova Història». —2/4 de 9 Brindis d’obertura —9 vespre: Sopar Dissabte, 23 de novembre de 2019 Entrada: 10€ / Adherits: entrada gratuïta —9 matí: Acreditacions —2/4 de 10 del matí: Tònia Vila, Regidora de Cultura: Benvinguda Conferència inaugural: Neus Rossell, Psicòloga clínica: «Assetjament psicològic i recerca històrica». Ponències del matí: —10 del matí: - Josep Abela: «Els Abela i la presència catalana a Malta. 1283-1530». - David Beltran: «Catalanismes a l'espanyol de Colòmbia». - Miquel Riera: «Anselm Albareda: de Montserrat al Vaticà». - Quim Gibert: «Traces catalanes a Puerto Rico. Notes d'un viatge d'estiu». - Eulàlia Casas: «Brígida Terrer: la mística revolució». —11 del matí: - Miquel Izquierdo: «Shakespeare és Cervantes: enigma resolt». - Jordi Àlvarez: «A la recerca dels veritables Guifré el Pilós i Duoda». - Pol Bragulat: «La casa d'En Sirvent i el temps de la seva estada a Barcelona». - Lluís Botinas: «L'enorme força actual de la nostra veritable història». - Sergi Turiella: «El bateig de Califòrnia: la toponímia catalana». —12 del matí: - Lluís M. Mandado: «La vila d'Escatalans: el primer esment del terme "català" al s. X». - Enric Guillot: «Els comtes de Barcelona i la legitimitat de la monarquia hispànica». - Paolo Pellegrino: «La Calandria, primera novel·la en prosa de l'era moderna». - Dani Bello: «Mitologia nòrdica o mitologia catalana?». - Lluís Batlle: «La font catalana de "en un quítame allá esas pajas"». —1 migdia: - Ramon Serrano: «En Colom i altres curiositats a les Corts catalanes del 1701». - Josep Prats: «El flamenc més antic és català». - Joan Cassola: «Les traduccions catalanes medievals de La Bíblia». - Víctor Cucurull: «Angèlica és Urgèllica a l'Orland Furiós» - Montse Camps: «Els argunets catalans de Malta i els arguments de la fonètica» —2 tarda: - Dinar (arròs cuinat per l'Ateneu Independentista d'Arenys de Munt) Ponències de la tarda/vespre: —5 de la tarda: - Manel Capdevila: «Malta 1429: el Consell Popular» - Josep M. Orteu: «La Historia del rey Canamor y del infante Turian, su hijo: una novel·la catalana passada al castellà» - Pere Baladron: «Similitud de cognoms entre els Colom de Barcelona i els dels Països Baixos» - Joan Casajuana: «Orígens perduts de la guitarra i d'En Juan de la Enzina» - Francesc Magrinyà: «El Coloquio de los perros i la Nació Catalana» —6 del vespre: - Pere Alzina: «100 mots maltesos d'origen català» - Cesc Garrido: «L'església i catedral visigòtica dels Sants Just i Pastor esmentada com a "St. Iuste"» - Rafel Mompó: «L'Inquisidor Fernando de Montemayor i Sigüença» - Pere Coll: «Els Calders de Barcelona i el seu anagrama» - Vicent-Marc Adell: «El Lazarillo i la literatura catalana» —7 del vespre: - David Vilasís: «Les plantes de la Mare de Déu de les Roques d’En Lleonard» - Joanjo Albinyana: «Notes sobre el 1r viatge de Carles I per terres valencianes» - Pep Mayolas: «La reina Maria a la Catalunya ginocèntrica del segle XV» - Ivan Giménez: «Antoni de Nebrixa i la substitució de Tarragona per Aragó» - Albert Fortuny: «El cherry picking i el mètode científic» —8 del vespre: - Lliurament de l'«11è Guardó Nova Història» a En Josep Maria Orteu, editor Conferència de clausura: - Jordi Bilbeny: «El rostre de "Leonardo da Vinci" demostra que no és "Leonardo da Vinci"» Allotjaments a Arenys de Munt: - Art Print Residence: 937938397 - Pensió Garrido: 937951224 - Habitatges turístics a Arenys de Munt: http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=6734 Allotjaments a Arenys de Mar: - Hostal La Lluna: 937959788 - Pensió La Premsa: 937921808 - Sa Voga: 937959293 + informació .

Imatge de dos dels ponents del simposi del 2018.

https://1.bp.blogspot.com/-IrbeXji0Ky8/XdHJ9q9urzI/AAAAAAAACLU/hZqg9l8OqScBAMmL6SL5Vnc86tOTbs0OwCLcBGAsYHQ/s640/EJIDHmqXUAEPAsR.jpg http://www.artneutre.net/2019/11/19e-simposi-sobre-la-historia-censurada-de-catalunya-arenys-de-munt-inh.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[visitbarca]

Things You Need To Know About The Barcelona Tourist Places

Over the years, tourism in Barcelona has traveled quite a distance and progressed by leaps and bounds to form the town a major tourist destination within the world, with the large array of barcelona tourist places to visit. Whether you wish to comb the gorgeous beaches with glistening sands and crystal clear waters or inspect the wildlife here or inspect the art museums or move around the lanes and bylanes of the town to catch the character of the place – you get to try to all of it while you're in Barcelona.

Top Barcelona tourist attractions

Walking and bus tours – one among the surest and safest way of learning a few places is to steer around its streets or ride a bus and find out the varied aspects of the people and therefore the place. You’ll choose the organized 90-minute walking tours that cover the world of Ciutat Vella (Old Town) and therefore the bus tours that Ronda Universitat 5 and Gran Viá de Les Corts Catalanes 65. The morning bus tours cover the places in Montjuïc and therefore the Gothic Quarter and afternoon Barcelona bus tours focus mainly on the city's rich heritage of art and architecture.

Casa Mila - Popularly referred to as 'La Pedrera' (The Rock Pile) and constructed between 1905 and 1911, Barcelona's Casa Mila is Gaudi's inimitable and interesting building block, which has an exhibition hall and access to the terrace area. This design of this multi-story apartment block has been created by Gaudi during a unique manner – an entire departure from the known principles of construction. This has made the building look more sort of a piece of artwork instead of a constructional creation. You’ll not find any absolute straight lines; the fascia of the building block features rounded windows alongside metal balcony balustrades intertwined within the manner of climbing plants and an arched roof-line where you'll find the various chimneys lend a proper character rather than a functional one.

La Ramblas – one among the famous Barcelona tourist attractions is that this long boulevard joining the Placa de Catalunya to the Monument a Colom (Columbus monument) by a port. Throughout the daytime, you'll find various sorts of mime artists performing within the area and therefore the little stalls selling items like newspapers, flowers, rabbits, and birds. Inspect the magnificent 18th-century mansion of Palau de la Virreina, positioned to the Boqueria market.

Platja de Sant Sebastià – Talking of beaches, you would like to go to Platja de Sant Sebastià which is one among the foremost barcelona famous places to visit to urge a real feeling of being in exotic beaches. Offering a coastline of quite 4 km / 2.5 miles, the beach is lined with tall swaying palms and strewn with many little shacks, play areas for youngsters, lifeguards, and showers.

L'Aquàrium – one among the highest Barcelona tourist attractions, this sea life aquarium, housed in an exclusive transparent building, witnesses a huge footfall of tourists from various parts of the planet. You’ll view an enormous range of marine life including sharks. The youngsters can have a ball here as there's a play area for them.

Columbus Monument – With a height of 60meters and a weight of 205 tons, the Monument a Cristòfor Colom stands proudly at the Plaça Del Portal de la Pau. Originally built for the planet Exhibition within the year 1888, it's an iron column totally covered with a spread of allegorical figures. You’ll find around the base a string of reliefs portraying the varied important phases within the lifetime of Columbus and his voyages of discovery. A 26ft high statue of Columbus remarking to the ocean adorns the highest of the column. You’ll climb up the structure in an elevator and have a glance at the gorgeous views of the port and therefore the city.

Anella Olimpica – one among the most Barcelona tourist attractions is unquestionably the 'Olympic Ring' in Montjuïc – this was one among the most sites where games were played during the 1992 Olympics. Positioned right beside the Olympic Stadium (Estadi Olimpic), which presently has an exhibition center associated with the Olympic Games, the Anella Olimpica offers numerous sporting facilities like, the Picornell swimming pools. Also, regular sporting events are held within the Palau Sant Jordi, which accommodates almost 17,000 spectators.

Some of the opposite major Barcelona tourist attractions include the Barcelona Zoo, with over 7,000 animals; Plaça Catalunya - Passeig de Graciam, (Ronda de Sant Pere), the city's main square; and Golden Quarter.

For more info :- barcelona tourist places to visit

[fprigent]

Barcelone est magique

La belle ville de Barcelone, capitale de la Catalogne (province d'Espagne), est située au bord de la mer Méditerranée et est bordée à ses deux extrémités par deux deltas. Barcelone est la deuxième plus grande ville d'Espagne après sa capitale, Madrid. Barcelone compte 1,5 million d'habitants, dont plus de 4 millions, y compris les banlieues. L'histoire variée et mouvementée de la ville remonte à 4 000 ans, à l'origine des premiers peuplements d'anciens agriculteurs. Plus tard, il devint une colonie romaine, la capitale des Wisigoths, puis il passa sous la domination maure. Elle passa par des sièges, des destructions et des occupations pour finalement devenir une démocratie autonome en 1975. La ville a toujours joué un rôle important dans la vie politique et culturelle de l'Espagne et elle se reflète bien dans la variété et la qualité des bâtiments historiques, des musées, etc. attractions touristiques. Aujourd'hui, Barcelone est l'une des villes européennes les plus diversifiées avec une culture unique et de riches traditions. Vous pouvez trouver ici un formidable équilibre entre choses traditionnelles et avant-garde. Métropole cosmopolite, Barcelone offre aux visiteurs un accueil chaleureux et sincère, étant reconnue dans le monde entier comme l'une des villes les plus accueillantes pour les touristes d'Europe. L'organisation des Jeux olympiques de 1992 à Barcelone a permis de régénérer cette ville dynamique et de relancer le développement de ses infrastructures. QUE VOIR ET O: LES POINTS D'INTERET - La Ramble est un boulevard piétonnier bordé d'arbres regorgeant de sonneurs, de statues vivantes, de mimes et de vendeurs itinérants vendant de tout, des billets de loterie au bijoutier. Des trottoirs et des stands vendant des objets d'artisanat, des artistes de rue entourés de curieux, un marché aux oiseaux bruyant, le Palau de la Virreina, un grand manoir rococo du XVIIIe siècle, le Gran Teeter del Liceu, le célèbre opéra du XIXe siècle, tous colorés. parties de la mosaïque de La Rambla. La Rambla se termine au monument noble Colom (Monument à Columbus) et au port. Barri Gotic - également connu sous le nom de quartier gothique, c'est la partie ancienne de la ville. Picasso a vécu et travaillé à Barri Gotic de 1895 à 1904 et Joan Miro est né et a vécu ici pendant sa jeunesse. Le quartier gothique est situé sur le côté droit de la Rambla. Il contient une concentration de hauts bâtiments gothiques médiévaux (14-15ème siècle) dans des rues pavées étroites et abrite à présent une grande partie de la vie nocturne de la ville. La Sagrada Familia - La Sagrada Familia est l'un des monuments les plus célèbres et les plus magnifiques de Barcelone. L'œuvre de la vie du célèbre architecte barcelonais Antoni Gaudi, les magnifiques flèches de la cathédrale inachevée s'impriment hardiment dans le ciel avec des contours gonflés inspirés de la montagne sacrée Montserrat. Au-dessus de chaque façade, il y a quatre tours, douze au total, qui sont dédiées aux apôtres. La tour au centre, la plus haute de 170 m, est dédiée à Jésus-Christ. Autour de celles-ci se trouvent les tours des quatre évangélistes et la tour au-dessus de l'abside est dédiée à la Vierge. Ils sont incrustés d'un enchevêtrement de sculptures qui semblent donner vie à la pierre. Gaudi est mort en 1926 avant l'achèvement de son œuvre. Depuis lors, le programme de construction n'a cessé de faire l'objet de controverses. Néanmoins, la façade sud-ouest (Passion) est presque terminée et la nef commencée en 1978 progresse. La Pedrera - Casa Mila est un immeuble d'appartements. Le dernier exemple du civil de Gaudi est l'une de ses créations les plus raffinées et les plus ambitieuses. Il est extraordinairement novateur dans ses aspects fonctionnel, constructif et décoratif. Les visiteurs peuvent visiter le bâtiment et monter sur le toit, où ils peuvent voir des vues spectaculaires sur Barcelone. Un étage sous le toit abrite un modeste musée consacré au travail de Gaudi. Montjuic - le plus grand espace ouvert de la ville, ses attractions principales sont les installations olympiques, le village espagnol et la forteresse au sommet d'une colline. Montjuic, la colline surplombant le centre-ville depuis le sud-ouest, abrite des galeries d'art, des attractions de loisirs, des parcs apaisants et le groupe principal de sites olympiques de 1992. Montjuic est couverte de jardins d'ornement avec des jeux d'eau et est la destination la plus populaire à Barcelone le dimanche. Tibidabo - est la plus haute colline de la chaîne boisée qui forme la toile de fond de Barcelone. Il offre une vue imprenable sur l'ensemble de Barcelone, une cathédrale magnifique et un parc de loisirs familial, le parc d'attractions, avec des manèges à l'ancienne offrant des vues à couper le souffle. Un ascenseur vitré dans le parc passe à 115 m de la tour d'observation de la tour de télécommunications Torre de Collserola. Modernisme - des créations architecturales modernistes spectaculaires disséminées dans la ville par le célèbre Antoni Gaudi et ses contemporains. Camp Nou - domicile de F.C. Barcelone, l'une des principales équipes de football en Europe, avec une capacité de près de 100 000 spectateurs. La cathédrale de la Seu - Construite à l'époque médiévale sur le site d'un temple romain, La Seu est l'un des plus grands édifices gothiques d'Espagne. Parc de la Ciutadella - Le parc préféré de Barcelone et un rendez-vous le dimanche après-midi pour les familles, les amis et les canards. La Sardana - danse traditionnelle catalane, jouée devant la cathédrale et lors de festivals nationaux, tout le monde étant invité à le rejoindre. MUSEES - Le musée Barbier-Mueller d'art précolombien - le seul musée en Europe consacré exclusivement aux cultures précolombiennes. Installée dans un palais gothique, sa collection est l'une des plus belles du genre et offre aux visiteurs un aperçu du monde riche des premières cultures du continent américain. Ce petit musée contient une centaine de pièces, parmi lesquelles des sculptures en bois et en pierre, des céramiques, des tapisseries, du jade, souvent retrouvées dans les expositions internationales et les publications de prestige. Les expositions représentaient les civilisations olmèque, maya, aztèque, chavin, mochica et inca. Palau de la musique catalane - l'un des music-halls les plus extraordinaires du monde, il s'agit d'un monument emblématique de Barcelone. De ses guichets en céramique polychrome du côté de la rue Sant Pere Mes Alt à ses bustes suspendus de Palestrina, Bach, Beethoven et Wagner, le Palau est le fleuron de l'architecture moderniste de Barcelone. Museu Picasso - est le musée le plus visité de Barcelone. 3 500 pièces constituent la collection permanente. Picasso a passé plusieurs années (1901-2006) à Barcelone, et cette collection est particulièrement forte pour ses débuts. Les expositions incluent des esquisses d'enfance, des images des magnifiques périodes Rose et Bleu et les célèbres variations cubistes des années 1950 dans Las Meninas (Ladies-in-Waiting) de Velazquez. Gaudi Casa-Museu - Gaudi a vécu dans cette maison rose d'Alice-au-Pays des Merveilles de 1906 à 1926, qui abrite maintenant un musée du mobilier, des décorations, des dessins, des portraits et des bustes de l'architecte conçus par Gaudi. Fundacio Miro - C'était un cadeau du célèbre artiste Joan Miro à sa ville natale. Le musée a ouvert ses portes en 1975 et constitue à présent l'une des vitrines les plus passionnantes de l'art contemporain à Barcelone. PLAGES - L'un des plus grands attraits de Barcelone est indéniablement ses belles plages. Outre la Costa Brava et la Costa Dorada, célèbres dans le monde entier et situées à une heure de route de Barcelone, vous trouverez plusieurs belles plages de plus de 4 km dans les limites de la ville. Nous en énumérons quelques-unes ici: Nova Icaria - la plus proche de la Marina olympique, toujours pleine de monde, cette large bande de sable doré est idéale pour les gourmands. Il y a trois bars de plage parfaits et deux restaurants très populaires sur la promenade (Mango et Chiringuito de Moncho) et d'innombrables bars et restaurants se trouvent à quelques pas. Bogatell - Cette plage est deux fois plus longue que la Nova Icaria adjacente et est bordée d'un tronçon de passerelle en pierre parfait pour le jogging, le roller et le cyclisme. Trois grands restaurants informels sur la promenade. Mar Bella (métro Ciutadella Vila Olimpica, plus 20 minutes à pied) - la seule plage naturiste de Barcelone proche d'un parc paisible - idéale pour un pique-nique ou une sieste sous les arbres. Barceloneta- large et long, un tronçon traditionnel et populaire avec les habitants, bondé, bruyant et très joyeux. LE TEMPS: Les meilleures périodes pour visiter Barcelone sont la fin du printemps et le début de l'automne, alors qu'il fait encore très chaud, aux alentours de 21-25 ° C. Les étés sont généralement chauds et humides, avec des températures moyennes de +30 (+ 86 Fahrenheit). Évitez tout particulièrement le mois d'août "mort", lorsque de nombreux magasins, bars et restaurants sont fermés pour le mois et que de nombreux habitants quittent la ville. Les hivers sont frais avec des températures moyennes de jour autour de + 12 ° C (+59 ° F), parfois pluvieuses. Pour vous y rendre: Par un vol direct vers Barcelone, par Madrid ou par une autre grande ville européenne à partir de presque tous les grands aéroports du monde. Les tarifs les plus élevés vont de mai à septembre, les plus bas en mars-avril, octobre-novembre et de décembre à février (sauf Noël et le jour de l'an lorsque les prix sont relevés). Notez également que voler le week-end peut augmenter le coût de votre billet. Si vous voyagez à Barcelone depuis l'Europe, vous pouvez également choisir le train, le bus ou la voiture, bien qu'ils prennent beaucoup plus de temps qu'un avion et ne coûtent souvent pas moins cher. De nombreuses croisières en Méditerranée incluent Barcelone comme escale. HÉBERGEMENTS: Nous pouvons vous proposer une gamme de choix. Vous pouvez choisir une location de vacances à Barcelone à partir de 125 $ US pour une chambre double dans un appart'hôtel 4 étoiles. Vous pouvez également opter pour des hôtels à partir de 65 USD pour une chambre double dans un hôtel 3 étoiles. Les prix des logements ne changent pas beaucoup tout au long de l'année en raison du flux constant de visiteurs toute la saison dans cette ville touristique extrêmement prisée et ses stations balnéaires. DÎNER: Outre les restaurants, vous pouvez manger dans des bars où vous pourrez savourer une succession de tapas (petites collations, trois ou quatre morceaux de poisson, de viande ou de légumes, ou une salade, traditionnellement servie avec un verre) ou de raciones ( les plus grands). L'option du bar peut être beaucoup plus intéressante, vous permettant de faire le tour et de goûter aux spécialités locales. En règle générale, le coût moyen d'un repas composé de deux plats et d'un dessert s'élèverait à environ 25 euros. Les voyageurs disposant d'un budget extrêmement limité peuvent se débrouiller seuls en utilisant les excellents marchés, boulangeries et épiceries fines et en mangeant des sandwichs et des collations. On trouve facilement des restaurants et des cafés de qualité dans toute la ville, même si vous mangez probablement la plupart de vos visites, dans la vieille ville, en particulier autour de La Rambla et du Barri Gotic. Recherchez les meilleurs et les plus authentiques restaurants de fruits de mer à Barceloneta, un quartier balnéaire. Le quartier du quartier gothique abrite certains des restaurants les plus anciens et les plus traditionnels de la ville. Gracia est un quartier très fréquenté par les jeunes le week-end. Il ouvre la voie en matière de restaurants exotiques (libanais, égyptiens, thaïlandais, etc.). TRANSPORTS: Barcelone possède un excellent système de transport comprenant le métro (métro), les bus, les trains et un réseau de funiculaires et de téléphériques. Vous pouvez trouver un lien vers les cartes de transport à la fin de notre guide. Dans tous les transports en commun de la ville, vous pouvez acheter un seul billet à chaque fois que vous montez à bord, mais même en quelques jours, il est moins cher d'acheter un targeta, une bande de billets au rabais. Le T-10 targeta est valable pour dix trajets distincts dans le métro, les bus et les trains. Ces billets peuvent être utilisés par plus d'une personne à la fois. Le métro est le moyen le plus rapide de se déplacer dans Barcelone. Pour les taxis noirs et jaunes, un minimum de 2 euros est demandé. Vous aurez évidemment beaucoup plus de liberté si vous louez une voiture. Les grandes routes de la ville sont généralement bonnes et la circulation est en général bien conduite, bien que l'Espagne connaisse l'un des taux d'accidents de la route les plus élevés d'Europe. Les prix des carburants sont parmi les plus bas du continent. SHOPPING: Barcelone, l'une des villes les plus chics d'Europe, propose de superbes boutiques, des vêtements et accessoires de marque aux articles ménagers. Vous constaterez que la ville est relativement peu coûteuse pour de nombreux articles, surtout si vous coïncidez avec les ventes annuelles (répétitions en espagnol) qui ont lieu de la mi-janvier à la fin du mois de février et aux mois de juillet et août. Les meilleures zones commerçantes de Barcelone sont les vieilles rues de la partie supérieure des Ramblas. Les souvenirs incluent des céramiques, qui sont largement vendues dans les rues autour de la cathédrale; maroquinerie; les charcuteries de la ville, en particulier les viandes et les saucisses catalanes cuites; un porron (le pot en verre à long bec); CD et cassettes de rock et de pop catalans, de sardanes, de rock espagnol ou de flamenco. Si vous êtes à la recherche d'idées cadeaux originales, vous pourrez trouver certains des meilleurs objets de chasse dans les magasins de n'importe quel musée de la ville, où vous trouverez des exemples uniques et peu coûteux de disseny catalan (graphique), ainsi que d'autres articles originaux allant de des cartes postales aux répliques d'oeuvres d'art. Nous vous souhaitons un bon voyage! Suivez le lien pour toute information sur ce séminaire à Barcelone.

[nowhereman9821]

Sería Fantástico

Seria fantàstic

Que anès equivocat

I que el wàter no fos ocupat.

Que fes un bon dia

I que ens fes un bon pes.

Que Sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàstic

Que res no fos urgent.

No passar mai de llarg I servir per quelcom.

Anar per la vida sense compliments

Anomenant les coses pel seu nom.

Cobrar en espècies I sentir-se ben tractat

I pixar-se de riure I fer volar

Coloms.

Seria tot un detall, 

Tot un símptoma d'urbanitat, 

Que no perdessin sempre els mateixos

I que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic

Que guanyés el millor

I que la força no fos la raó.

Que s'instal·lés al barri

El paradís terrenal.

Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic

No passar per l'embut.

Que tot fos com és manat I ningú

No manés.

Que arribés el dia del sentit comú.

Trobar-se com a casa a tot arreu.

Poder badar sense córrer perill.

Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detall

I tot un gest, per la teva part, 

Que coincidíssim, et deixessis convèncer

I fossis... tal com jo t'he imaginat.

[pbcmallorca-blog]

23ª Sesión Photobook Club Mallorca

La esencia de la fotografía de la mano de Miquel Salom (www.miquelsalom.com), en una interesante sesión en la que los procesos que nos hacen recoger ese instante que nunca volverá tuvieron su protagonismo. Miquel, todo un maestro y un placer tenerle presentando su trabajo.

Leni Riefenstahl. Los nuba.

Daisuke Yokota. Outskirts.

Edward S. Curtis. Danzares y sociedades.

Pere Colom. Col·lecció Fotogràfica de les Illes.

Mike Mandel. People in cars.

Maurizio Galimberti. Metacittafica.

Joel Peter Witkin. Gods of Earth and Heaven.

Photography Year book 1978.

[veinsgardunya]

La Capella: 600 anys al Raval

A partir del 27 de gener del 2019. Exposició permanent

LA CAPELLA: 600 ANYS AL RAVAL Exposició permanent

La fundació de l’hospital i la seva església L’any 1401, el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona van fusionar sis hospitals de la ciutat per fundar-ne un de general, anomenat de la Santa Creu, que n’agrupés tots els recursos. Aquell nou centre tingué una importància cabdal en la història de la medicina hispànica i europea, en tractar-se d’un dels primers centres consorciats, amb la participació del poder civil i l’eclesiàstic, sota la protecció de la Corona. En una societat tan profundament religiosa com la medieval, els hospitals, que tenien per finalitat allotjar i assistir —corporalment i espiritualment— a pobres, peregrins i malalts, s’organitzaven de manera similar als convents. Una comunitat religiosa hi feia les funcions administratives i assistencials, ocupant càrrecs com el d’infermer major o el de panicer —encarregat de proveir l’hospital d’aliments—. Perquè aquesta comunitat pogués complir amb les obligacions espirituals, hi era imprescindible una església que, a més, servís d’espai devocional per als interns. El nou hospital es va començar a construir al bell mig del Raval, en els terrenys del desaparegut Hospital d’en Colom. El 1405 es va decidir que, per fer-hi l’església, dedicada també a la Santa Creu, es reaprofitaria un dels seus edificis, que possiblement havia servit de sala principal des de final del segle XIII. Després d’uns anys de remodelacions, la nova església, al vestíbul de la qual us trobeu, va començar a utilitzar-se cap al 1440.

L’assistència a les ànimes de pobres i malalts A l’Europa medieval i moderna era fonamental morir adequadament o, el que era el mateix, cristianament. S’havien d’haver confessat les pròpies faltes i perdonat les dels altres, havent expressat les darreres voluntats i rebut els últims sagraments per tal de ser enterrat en terra sagrada. A l’hospital, els religiosos de la comunitat acompanyaven fins el final els pacients moribunds, gent sovint sense mitjans i sense família ni amics que se n’ocupessin. Després els enterraven ritualment, bé al terra de la mateixa església o al fossar de l’hospital —situat a poca distància d’aquí, als actuals jardins del Doctor Fleming—. La cura de les ànimes prosseguia més enllà de la mort. En els seus testaments, els interns moribunds i les persones que deixaven béns a l’hospital demanaven que, en determinats dies, se celebressin misses a l’església i es pronunciessin oracions en honor seu. Cada matí es distribuïa als religiosos una llista amb aquestes obligacions acumulades durant segles, i aquests les complien durant moltes hores al dia, a vegades amb l'ajuda de laics devots integrats en diverses confraries caritatives. Per la seva banda, el sagristà s’encarregava que els altars estiguessin en condicions i que hi cremessin sempre els ciris.

L’església, el barri i la ciutat L’església no només servia als interns de l’hospital, sinó també a tots els veïns del Raval. Aquí s’hi oficiaven, a les cinc de la matinada, les misses més matineres de la ciutat, a les que assistien «les persones que havien d’emprendre viatge i els obrers que entraven al treball», segons va recollir l’etnòleg Joan Amades. Com que obria molt aviat, moltes persones sense llar aprofitaven l’església per dormir-hi arrecerades durant unes hores. Aquesta església era molt popular i alguns dels seus altars havien estat especialment venerats pels barcelonins. Des del segle XVI, per exemple, moltes processons rogatives s’hi encaminaven per demanar protecció contra la sequera davant l’altar del Sant Crist. L’església de l’hospital també tenia un paper important en les festivitats de la ciutat. El diumenge després de Corpus, l’hospital s’engalanava molt i els barcelonins hi entraven per apreciar-ne els guarnits. De l’església en sortia una processó protagonitzada pels nens i nenes orfes de l’hospital, coneguts com a expòsits. Acompanyats pel bestiam del Corpus, els nens desfilaven pel barri i pel recinte hospitalari. Per a les expòsites, que feien vida conventual, aquella era l’única ocasió de l’any en què sortien de l’establiment, si bé a partir del 1820 se’ls va prohibir que hi participessin.

La cura dels infants Una bona part dels infants orfes o abandonats de la ciutat anaven a parar a l'hospital on, després de ser batejats a l’església, nens i nenes eren separats. Des del segle XVII, les nenes eren internades al Convent de les Donzelles, on aprenien a tenir cura de la llar tot esperant el moment de ser casades o d’entrar al servei d’alguna família benestant. Per contra, els nens eren educats pel mestre, un religiós de la comunitat que els ensenyava la doctrina cristiana i nocions de gramàtica abans que entressin a formar-se com a aprenents en algun taller de la ciutat. A l’església només hi accedien els nens, que oïen missa al matí i passaven el rosari a la tarda. Alguns d’aquests nens expòsits cantaven durant les solemnitats de l’església, integrats a l’escolania de l’hospital. Des del segle XVII, l’Obra de l’Església de l’Hospital, organització integrada per laics que contribuïen al manteniment de l’església, es va encarregar de recollir diners perquè els nens pobres del Raval rebessin, com a mínim, la mateixa educació elemental que els expòsits que vivien a l’hospital.

Expansió i canvis L’Hospital de la Santa Creu va ser, durant centenars d’anys, la principal institució hospitalària de Barcelona. Entre els segles XVI i XVII, l’antic recinte gòtic va anar creixent de manera constant fins a ocupar tota l’illa de cases actual. Aquest creixement va ser paral·lel a l’augment de les necessitats assistencials de la població, provocades per l’impacte de les grans epidèmies del moment, per l’augment de la població de mitjan segle XVIII i per les creixents desigualtats socials que van provocar. L’església de l’hospital també va ser sensible a aquests canvis. Durant l’edat moderna s’hi van afegir tot de dependències annexes a mesura que naixien noves confraries i creixia la comunitat de preveres, que dels cinc membres que tenia el 1417 havia passat a dotze el 1756. A final del segle XVIII el recinte de l’hospital ja presentava greus limitacions d’espai, i l’augment del nombre de morts entre els interns començava a impossibilitar els enterraments dins l’església i el seu fossar. Per tot això i pel creixement de fidels d’un barri cada vegada més populós, l’església va ser ampliada a inici del segle XIX, convertint la seva austera nau única en una veritable església de tres naus amb capelles laterals.

Una església que creix En el moment de la fundació de l’hospital, l’església devia tenir una distribució molt senzilla, amb un espai diàfan de nau única i una capçalera quadrada. De seguida es va fer necessari ampliar l’edifici per tal d’encabir-hi nous espais de devoció, de manera que, als segles XV i XVI, es van construir les dues capelles d’estil gòtic florit que encara avui es conserven al costat dret de la nau. En aquell mateix període es va construir el vestíbul on us trobeu. Al tombant del segle XVIII es van realitzar reformes importants, entre les que destaquen un nou absis de planta semi-circular i el portal barroc orientat al carrer Hospital. En època renaixentista i barroca l’església havia quedat atapeïda d’altars i retaules, motiu pel qual, ja vers l’any 1830, es va fer una gran ampliació que va consistir en l’obertura dels murs de tancament per construir dues naus laterals que van permetre aixecar set capelles laterals i un nou portal que comunicava directament amb el pati central de l’hospital. D’aquesta manera, l’església va arribar fins al segle XX havent gairebé duplicat la seva superfície original.

Un contenidor d’arts Encara que avui sigui un espai diàfan, l’església va arribar al segle XX amb un riquíssim contingut artístic que va anar adaptant-se als nous gustos i necessitats de cada període, al mateix ritme que l’edifici evolucionava. A l’edat mitjana ja hi havia alguns retaules, entre el que destacava el que Francesc Vergós II va pintar per a l’altar major l’any 1443. Encara que no s’ha conservat, aquest retaule deuria ser de qualitat, ja que Vergós pertanyia a una de les principals sagues d’artistes que van modernitzar la pintura gòtica barcelonina. Durant el Renaixement i el Barroc van proliferar els retaules i conjunts decoratius, com el Sant Sepulcre que el gran Bartolomé Ordóñez va esculpir el 1517. Aquell grup escultòric deuria ser un encàrrec de gran importància, ja que Ordóñez només treballava per les grans catedrals i l’alta noblesa hispànica. En el segle XVIII l’església va sumar-se a la innovació artística barroca gràcies a la monumental i trencadora façana dissenyada per Pere Costa, un dels millors arquitectes-escultors catalans del moment. Al mateix temps, Antoni Viladomat, el pintor més famós del moment, treballava en la decoració d’algunes estances de l’hospital entre les que, segons alguns historiadors, també hi havia l’església.

Música a l’església de l’hospital La m��sica era una part bàsica de la litúrgia catòlica i l’església de l’hospital no era una excepció. Segons el reglament que des del 1756 regia la comunitat de religiosos, aquests havien de saber «suficientament de chant pla», és a dir, havien de tenir coneixements de música gregoriana. El reglament prestava especial atenció a com calia cantar la missa a l’església i descrivia l’existència d’un llibre en el que es recollia en quins dies i solemnitats es cantava. Més enllà del cant estrictament litúrgic, a l’església de l’hospital també hi havia lloc per a la música instrumental, ja que era una de les poquíssimes esglésies hospitalàries que comptava —i compta— amb un orgue fixe, segurament des del darrer terç del segle XVIII. Aquell orgue es troba, encara avui, sobre el vestíbul de l’església, presidint el cor elevat des d’on l’escolania deuria cantar durant les misses importants.

A l’església de l’hospital també hi havia lloc per a la música d’arrel popular, sobretot en forma de goigs. Des dels seus inicis els fidels s’hi reunien per cantar aquestes composicions poètiques dirigides a exaltar la figura de Crist, la Mare de Déu i els diferents sants que es veneraven als altars de les capelles.

Un retaule viatger Durant el segle XVII l'altar major de l'església va ser totalment transformat. Darrere seu s’hi va aixecar un enorme retaule d'estil barroc del que no se’n coneix ni la data exacta ni els noms dels artistes que van participar en la seva construcció. Aquell nou i monumental retaule estava presidit per una escultura de Santa Helena, però també contenia quatre grans pintures envoltades d'una riquíssima decoració motllurada, pintada i daurada. En esclatar la Guerra Civil el retaule es va desmuntar i emmagatzemar per evitar que es danyés. Tot just acabar el conflicte es va tornar a refer, però en unes condicions força diferents a les que s'havia construït. Aquest cop el retaule no presidiria l’església de l'hospital, sinó un lateral de la parròquia de Sant Agustí Nou, a pocs metres d'aquí. Reconvertit en altar de Sant Antoni de Pàdua, aquest retaule viatger va patir un parell d'incendis el 1975 i el 1980, però en l'actualitat es pot admirar en tot el seu esplendor gràcies a una recent i acurada restauració. L’atzar ha fet que la peça més important del conjunt moble de l’església barroca arribi als nostres dies com a l’últim dels seus vestigis i, a sobre, fora del seu context original.

Els nous usos: decadència i esplendor A final del segle XIX es va començar a gestar la idea de traslladar l’hospital general a un nou recinte més ampli i modern. Les obres de construcció del nou Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, anomenat així en honor del seu benefactor Pau Gil, dissenyat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, es van iniciar el 1902, però el trasllat de la institució no es va fer efectiu fins al 1930. Preveient que el conjunt de la Santa Creu seria abandonat, l'Ajuntament de Barcelona el va comprar entre els anys 1921 i 1922 per salvar-lo i donar-li nous usos. Entre el 1929 i 1935, el conjunt va ser dividit en sectors per tal d’allotjar-hi la Reial Acadèmia de Medicina, l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i l’Escola Massana d’arts i oficis. Pel que fa a l’església, l’any 1930 va ser dessacralitzada i es va tancar al culte a l’espera de rebre una nova funció. L’edifici va quedar en desús durant el llarg parèntesi de la Guerra Civil espanyola i la dura postguerra i va arribar molt malmès a l’any 1947, quan es va iniciar la seva rehabilitació. L’església, rebatejada com a capella, es convertiria en sala d’actes i exposicions de l’Ajuntament i s’acabaria consolidant com a un espai artístic rellevant al barri i a la ciutat.

La nova capella de l’antic hospital L’any 1947 els arquitectes municipals Adolf Florensa i Antoni Falguera van dirigir una profunda rehabilitació de l'edifici seguint els criteris del moment, força diferents als criteris actuals. La seva idea de restaurar l’antiga església de l’hospital era recrear un aspecte similar al que hauria tingut en el seu moment fundacional, encara que aquest no es conegués del tot bé. Es volia recuperar hipotèticament l’esplendor medieval de l’edifici, esborrant les traces històriques de tots els períodes següents. D’aquesta manera es van enderrocar les naus laterals i l’absis barroc i es van aixecar nous murs de tancament, recuperant l’estructura de nau única amb capçalera quadrada. L’operació va implicar la destrucció de la rica decoració escultòrica i pictòrica que revestia totes les superfícies de l’edifici a excepció del cupulí, l’orgue barroc i la volta que el cobreix, que han arribat als nostres dies com a últims testimonis in situ de l’edifici d’època moderna. La resta va ser refet pràcticament de nou, tant pel que fa als interiors com façanes i teulades. En favor de retrobar l’origen medieval de l’edifici es va sacrificar la riquesa dels seus valors patrimonials acumulats amb el pas del temps.

Un espai per als amants de l'art Després de la seva rehabilitació, la capella va obrir-se al públic com a un espai municipal on s'hi celebraven tot tipus d'actes, conferències, concerts i exposicions. La nova sala de l'Ajuntament va acollir, per exemple, una mostra propagandística sobre l'habitatge social promogut per l'Instituto Nacional de la Vivienda (1957), el cicle Conciertos de Cuaresma del Fòrum Musical (1974), l'Exposició del Centenari de Manuel de Falla (1976) i, ja en democràcia, exposicions sobre la labor de la Guàrdia Urbana. Però aquest espai es va especialitzar, sobretot, en l'organització d'exposicions de caire artístic, com els Salons de Maig que s'hi van celebrar entre el 1956 i 1969, plantant la llavor del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. A més d'acollir tot tipus d'exposicions de divulgació artística, l'any 1968 La Capella va ser escenari de la major exposició monogràfica que fins llavors s'havia fet a l'entorn de Joan Miró, que seria el germen de la fundació que des de llavors difon la seva obra. Amb l'adveniment de la democràcia La Capella va consolidar la seva programació artística amb exposicions històriques per a la ciutat, a l'entorn de figures destacades com Juli González (1980), Josep Guinovart (1981), José Pérez Ocaña (1982) i Francesc Abad (1990) entre d'altres.

La Capella Amb la instauració de l'Ajuntament democràtic, aquest espai va estabilitzar la seva programació d'exposicions artístiques, a partir de l'any 1994 La Capella ha centrat els seus esforços en la promoció de les noves creacions d'artistes emergents de la ciutat.

A través de les seves exposicions gratuïtes, La Capella ha apropat al públic general i a la gent del barri la feina dels artistes novells, els comissaris, els crítics i altres professionals de l'art i la cultura contemporànies. Es tracta d'un espai en què la ciutadania pot dialogar amb els nous corrents artístics a través d'iniciatives com BCN Producció, que des del 2006 incentiva la participació d'artistes oferint el suport necessari per tal de connectar les seves propostes d'innovació artística amb el públic

[noticiasenvalladolid]

http://ift.tt/eA8V8J

La selección española de baloncesto disputa este viernes (20:00 h.) su primer partido de clasificación para el Mundial 2019 en Podgorica ante Montenegro, un ‘experimento con gaseosa’ y sin los mejores jugadores que podría explotar si no se consigue el objetivo.

El equipo español será novedoso. Ningún jugador del pasado Eurobasket estará a las órdenes del seleccionador Sergio Scariolo. No estará ninguno de los que están en la NBA, ni ninguno de los de equipos de Euroliga.

Aún así el equipo tiene mimbres para que el objetivo de la clasificación sea posible, también, en parte, porque el resto de selecciones tienen parecidos problemas.

Será, por decirlo de alguna manera, una clasificación de perfil bajo, profundo, hondo, porque después, los equipos que se clasifiquen acudirán a China a disputar el Mundial con los mejores.

Este es el escenario que se plantea en las ya famosas ventanas con equipos aligerados de calidad por la tozudez de FIBA y Euroliga, que han sido incapaces de ponerse de acuerdo.

La NBA está fuera de todo esto. La FIBA lo dijo desde el primer momento y ese es el problema. NBA no y el resto a pasar por el aro por el bien del baloncesto y de los aficionados, este es el argumento de FIBA. O todos o ninguno, es el de Euroliga. El resultado, selecciones irreconocibles, espectáculo disminuido, interés casi nulo y consecuencias impredecibles.

España ha apelado a la veteranía de Albert Oliver, que debutará con 39 años en el equipo nacional, a la de Fran Vázquez, que vuelve al equipo siete años después tras jugar el Mundial 2010 en Turquía y a la pujanza de exiliados como Quino Colom, además de a la juventud de promesas como Xabier López-Aróstegui, Jonathan Barreiro o Pere Tomás.

En Montenegro estarán siete jugadores que disputaron el Eurobasket, pero pierden a sus mejores figuras. No están Tyrece Rice, Nicola Vucevic, Marko Todorovic, Bojan Dubljevic y Dino Radoncic. Palabras mayores.

Así las cosas, España puede ganar en la sala Moraca de Podgorica pero también perder. En cinco días de concentración y entrenamientos Scariolo ha tenido que coser un equipo con alfileres.

Eso sí, todos saben que caso de conseguirse la clasificación, ninguno estará en el Mundial. Un papelón para los jugadores y para el seleccionador.

Es, de cualquier manera, un ‘experimento con gaseosa’ que todavía está por ver si será explosiva. Tras el partido del domingo, en Burgos contra Eslovenia, la segunda ventana llegará en febrero y volverán los problemas, porque no parece que vaya a haber cambio de posturas alguno.

Esto es lo que hay, porque la NBA está al margen y, entonces, el problema es irresoluble.

Fuente: El Norte de Castilla

La entrada Primer experimento con 'gaseosa explosiva' en Podgorica se publicó primero en Noticias.