#Alessio Cacciamani

[agendaculturaldelima]

#ElEscenarioDelMundo  #SinMusicaNoExisto

📣 Festival Granda, presenta:

🎶 «LA BOHÈME» 💃🎙️🎸🕺

✍️ Autor: Giacomo Puccini (Italia)

📝 Coreografia: Jean Pierre Gamarra

💥 Una conmovedora historia de amor de jóvenes artistas y bohemios, cargada de escenas llenas de ardor juvenil, alegría, comedia, melancolía, tristeza y dolor. La emocionante partitura, que conmemora los cien años del fallecimiento de su autor, no deja indiferente a ningún espectador, pues es el título favorito de los amantes de la ópera.🤗💯

👥 Carolina López Moreno (Mimì, soprano, Albania-Bolivia), Iván Ayón (Rodolfo, tenor), Patricia Calvache (Musetta, soprano, España), Francesco Samuele Venuti (Marcello, barítono, Italia), Alessio Cacciamani (Colline, bajo, Italia), Giuseppe Toia (Schaunard, barítono) & Orquesta.

🖼 Escenografía y vestuario: Lorenzo Albani

📢 Dirección: Alessandro Bonato (Italia).

📌 FUNCIONES:

📆 Viernes 26 y Martes 30 de Abril 🕗 8:00pm. / Domingo 28 de Abril 🕔 5:00pm.

🏛 Gran Teatro Nacional (av. Javier Prado Este 2225 - San Borja)

🎫 Entrada: S/.40

🖱 Reservas: https://teleticket.com.pe/xi-festival-granda-la-boheme-giacomo-puccini

[goalhofer]

2020 Olympics Italy Roster

Diving

Lorenzo Marsaglia (Rome)

Giovanni Tocci (Cosenza)

Noemi Batki (Trieste)

Sarah Jodoin-Di Maria (Rome)

Elena Bertocchi (Rome)

Chiara Pellacani (Rome)

Gymnastics

Ludovico Edalli (Busto Arsizio)

Marco Lodadio (Frascati)

Alice D’Amato (Genoa)

Asia D’Amato (Genoa)

Vanessa Ferrari (Genivolta)

Martina Maggio (Villasanta)

Lara Mori (Montevarchi)

Alexandra Agiurgiuculese (Udine)

Milie Baldassarri (Ravena)

Alessia Maurelli (Rivoli)

Martina Centofanti (Rome)

Martina Santandrea (Bentivoglio)

Agnese Duranti (Spoleto)

Daniela Mogurean (Padua)

Karate

Angelo Crescenzo (Sarno)

Luigi Busà (Avola)

Mattia Busato (Mirano)

Viviana Bottaro (Rome)

Silvia Semeraro (Faggiano)

Pentathlon

Elena Micheli (Rome)

Alice Sotero (Asti)

Sailing

Giulio Calabrò (Rome)

Giacomo Ferrari (Rome)

Mattia Camboni (Rome)

Ruggero Tita (Rovereto)

Bianca Caruso (Rome)

Caterina Banti (Rome)

Silvia Zennaro (Chioggia)

Elena Berta (Rome)

Marta Maggetti (Cagliari)

Shooting

Tammaro Cassandro (Capua)

Gabriele Rossetti (Florence)

Lorenzo Bacci (Firenze)

Tommaso Chelli (Livorno)

Mauro De Filippis (Taranto)

Marco De Nicolo (Legnano)

Ricardo Mazzetti (Busto Arsizio)

Paolo Monna (Fasano)

Marco Suppini (Porretta Terme)

Diana Bacosi (Città Della Pieve)

Chiara Cainero (Udine)

Sofia Ceccarello (Lugo)

Jessica Rossi (Cento)

Silvana Stanco (Winterthur, Switzerland)

Softball

Alexia Lacatena (Byram Township, New Jersey)

Ilaria Cacciamani (Macerta)

Greta Cecchetti (Bollate)

Elisa Cecchetti (Bollate)

Marta Gasparotto (Monfalcone)

Erika Piancastelli (Carlsbad, California)

Andrea Filler (Ft. Wayne, Indiana)

Amanda Fama (Anaheim, California)

Giulia Longhi (Bussolengo)

Andrea Howard (Albuquerque, New Mexico)

Emily Carosone (Orlando, Florida)

Giulia Koutsoyanopoulos (Mission Viejo, California)

Fabrizia Marrone (Bussolengo)

Laura Vigna (Chieri)

Beatrice Ricchi (Rimini)

Climbing

Ludovico Fossali (Vignola)

Michael Piccolruaz (Bolzano)

Laura Rogora (Rome)

Swimming

Alberto Razzetti (Lavagna)

Federico Burdisso (Pavia)

Thomas Ceccon (Thiene)

Marco De Tullio (Bari)

Gabriele Detti (Livorno)

Nicolò Martinenghi (Varese)

Gregorio Paltrinieri (Carpi)

Mario Sanzullo (Massa Di Somma)

Domenico Acerenza (Potenza)

Stefano Ballo (Bolzano)

Giacomo Carini (Piacenza)

Santo Condorelli (Lake Oswego, Oregon)

Stefano Di Cola (San Benedetto Del Tronto)

Pier Matteazzi (Veneto)

Alessandro Miressi (Turin)

Federico Poggio (Voghera)

Matteo Restivo (Udine)

Simon Sabbioni (Rimini)

Lorenzo Zazzeri (Florence)

Manuel Frigo (Cittadella)

Matteo Ciampi (Rome)

Filippo Megli (Florence)

Rachele Bruni (Florence)

Martina Caramignoli (Rieti)

Martina Carraro (Genoa)

Sara Franceschi (Livorno)

Margherita Panziera (Montebelluna)

Federica Pellegrini (Mirano)

Benedetta Pilato (Taranto)

Simona Quadarella (Rome)

Ilaria Bianchi (Castel San Pietro Terme)

Ilaria Cusinato (Cittadella)

Elena Di Liddo (Bisceglie)

Francesca Fangio (Livorno)

Anna Mascolo (Florence)

Stefania Pirozzi (Benevento)

Giulia Vetrano (Turin)

Arianna Castiglioni (Busto Arsizio)

Linda Cerruti (Savona)

Costanza Ferro (Genoa)

Beatrice Callegari (Castelfranco Veneto)

Domiziana Cavanna (Pietra Ligure)

Francesca Deidda (Cagliari)

Costanza Di Camillo (Rome)

Gemma Galli (Melzo)

Enrica Piccoli (Castelfranco Veneto)

Taekwondo

Vito Dell’Aquila (Mesagne)

Simon Alessio (Livorno)

Wrestling

Frank Chamizo (Rome)

Abraham Conyedo (Rome)

Archery

Mauro Nespoli (Voghera)

Tatiana Andreoli (Venaria Reale)

Lucilla Boari (Mantua)

Chiara Rebagliati (Savona)

Athletics

Lamont Jacobs; Jr. (Rome)

Filippo Tortu (Milan)

Eseosa Desalu (Casalmaggiore)

Antonio Infantino (London, U.K.)

Davide Re (Milan)

Edoardo Scotti (Lodi)

Yeman Crippa (Trento)

Paolo Dal Molin (Belluno)

Hassane Fofana (Gavardo)

Alessandro Sibilio (Naples)

Amed Abdelwahed (Rome)

Ala Zoghlami (Palermo)

Osama Zoghlami (Palermo)

Lorenzo Patta (Oristano)

Vladimir Aceti (Giussano)

Yassine El Fathaouli (Belfaa, Morocco)

Eyob Faniel (Bassano Del Grappa)

Yassine Rachik (Casablanca, Morocco)

Francesco Fortunato (Andria)

Massimo Stano (Palo Del Colle)

Federico Tontodonati (Turin)

Andrea Agrusti (Sassari)

Teodorico Caporaso (Benevento)

Marco De Luca (Rome)

Filippo Randazzo (Cattagirone)

Tobia Bocchi (Parma)

Andrea Dallavalle (Piacenza)

Chiebuke Ihemeje (Verdellino)

Stefano Sottile (Borgosesia)

Gianmarco Tamberi (Civitanova Marche)

Claudio Stecchi (Bagno A Ripoli)

Leonardo Fabbri (Bagno A Ripoli)

Nick Ponzio (San Diego, California)

Zane Weir (Westville, South Africa)

Giovanni Faloci (Umbertide)

Anna Bongiorni (Pisa)

Vittoria Fontana (Gallarate)

Gloria Hooper (Villafranca Di Verona)

Dalia Kaddari (Cagliari)

Elena Bellò (Schio)

Federica Del Buono (Vicenza)

Gaia Sabbatini (Teramo)

Nadia Battocletti (Cles)

Luminosa Bogliolo (Albenga)

Elisa Di Lazzaro (Trieste)

Eleonara Marchiando (Aosta)

Linda Olivieri (Turin)

Yadis Matrone (Sicignano Degli Alburni)

Zaynab Dosso (Rome)

Johanelis Herrera (Vicenza)

Irene Siragusa (Poggibonsi)

Rebecca Borga (Treviso)

Maria Chigbolu (Rome)

Ayomide Folorunso (Fidenza)

Raphaela Lukudo (Modena)

Alice Mangione (Niscemi)

Petra Nardelli (Bolzano)

Anna Polinari (Verona)

Gia Butler (Los Angeles, California)

Giovanna Epis (Venice)

Eleonora Giorgi (Milan)

Antonella Palmisano (Mottola)

Valentina Trapletti (Magenta)

Dariya Derkach (Pagani)

Alessia Trost (Pordenone)

Elena Vallortigara (Schio)

Roberta Bruni (Rome)

Elisa Molinarolo (Soave)

Daisy Osakue (Turin)

Sara Fantini (Fidenza)

Basketball

Marco Spissu (Sassari)

Nicco Mannion (Phoenix, Arizona)

Stefano Tonut (Cantù)

Danilo Gallinari (Sant’Angelo Lodigiano)

Nicolò Melli (Reggio Emilia)

Simon Fontecchio (Pescara)

Amedeo Tessitori (Pisa)

Giampaolo Ricci (Rome)

Riccardo Moraschini (Cento)

Michel Vitali (Bologna)

Achille Polonara (Ancona)

Alessandro Pajola (Ancona)

Chiara Consolini (Peschiara Del Garda)

Rae D’Alie (Waterford, Wisconsin)

Marcella Filippi (Bergamo)

Giulia Rulli (Rome)

Boxing

Giordana Sorrentino (Rome)

Irma Testa (Torre Annunziata)

Rebecca Nicoli (Nicoli)

Angela Carini (Naples)

Canoeing

Giovanni De Gennaro (Brescia)

Manfredi Rizza (Pavia)

Luca Beccaro (Monsélice)

Samuele Burgo (Siracusa)

Marta Bertoncelli (Ferrara)

Stefi De Gennaro (Brescia)

Francesca Genzo (Trieste)

Cycling

Alberto Bettiol (Castelfiorentino)

Damiano Caruso (Ragusa)

Giulio Ciccone (Chieti)

Filippo Ganna (Verbania)

Gianni Moscon (Trento)

Vincenzo Nibali (Messina)

Simon Consonni (Ponte San Pietro)

Francesco Lamon (Mirano)

Jonathan Milan (Tolmezzo)

Elia Viviani (Isola Della Scala)

Luca Braidot (Gorizia)

Nadir Colledani (San Daniele Del Friuli)

Gerhard Kerschbaumer (Bressanone)

Giacomo Fantoni (Zevio)

Marta Bastianelli (Velletri)

Marta Cavalli (Cremona)

Elisa Longo-Borghini (Ornavasso)

Soraya Paladin (Treviso)

Martina Alzini (Legnano)

Rachele Barbieri (Pavullo Nel Frignano)

Martina Fidanza (Ponte San Pietro)

Vittoria Guazzini (Pontedera)

Letizia Paternoster (Cles)

Elisa Balsamo (Cuneo)

Eva Lechner (Bolzano)

Equestrian

Francesco Zaza (Monza)

Emmanuele Guadiano (Matera)

Susanna Bordone (Milan)

Vittoria Panizzon (Rome)

Arianna Schivo (Turin)

Fencing

Marco Fichera (Acireale)

Enrico Garozzo (Catannia)

Andrea Santarelli (Foligno)

Gabriele Cimini (Pisa)

Andrea Cassarà (Passirano)

Alessio Foconi (Rome)

Daniel Garozzo (Acireale)

Giorgio Avola (Modica)

Enrico Berrè (Rome)

Luca Curatoli (Naples)

Luigi Samele (Foggia)

Aldo Montano (Livorno)

Rossella Fiamingo (Catania)

Federica Isola (Milan)

Mara Navarria (Carlino)

Alberta Santuccio (Catania)

Martina Batini (Pisa)

Arianna Errigo (Monza)

Alice Volpi (Siena)

Erica Cipressa (Mirano)

Martina Criscio (Foggia)

Rossella Gregorio (Salerno)

Irene Vecchi (Livorno)

Michela Battiston (Palmanova)

Golf

Guido Migliozzi (Vicenza)

Renato Paratore (Rome)

Giulia Molinaro (Camposampiero)

Lucrezia Colombotto-Rosso (Monte Carlo, Monaco)

Judo

Manuel Lombardo (Turin)

Fabio Basile (Rivoli)

Christian Parlati (Naples)

Nicholas Mungai (Pistoia)

Francesca Milani (Rome)

Odette Giuffrida (Rome)

Maria Centracchio (Castel Di Sangro)

Alice Bellandi (Brescia)

Rowing

Gennaro Di Mauro (Massa Di Somma)

Giovanni Abagnale (Gragnano)

Marco Di Costanzo (Naples)

Stefano Oppo (Oristano)

Pietro Ruta (Gravedona)

Matteo Castaldo (Naples)

Matteo Lodo (Terracina)

Bruno Rosetti (Ravenna)

Giuseppe Vicino (Naples)

Giacomo Gentili (Cremona)

Andrea Panizza (Lecco)

Luca Rambaldi (Ferrara)

Simon Venier (Latina)

Aisha Rocek (Erba)

Kiri Tontodonati (Genoa)

Chiara Ondoli (Cittiglio)

Alessandra Patelli (Conegliano)

Federica Cesarini (Cittiglio)

Valentina Rodini (Cremona)

Stefania Gobbi (Padua)

Valentina Iseppi (Gavardo)

Veronica Lisi (Padua)

Alessandra Montesano (Cassalmaggiore)

Skateboarding

Ivan Federico (Cirié)

Alessandro Mazzara (Erice)

Asia Lanzi (Bologna)

Surfing

Leonardo Fioravanti (Rome)

Table Tennis

Debora Vivarelli (Bolzano)

Tennis

Fabio Fognini (Arma Di Taggia)

Lorenzo Sonego (Turin)

Lorenzo Musetti (Monte Carlo, Monaco)

Camila Giorgi (Tirrenia)

Jasmine Paolini (Bagni Di Lucca)

Sara Errani (Bologna)

Triathlon

Gianluca Pozzatti (Trento)

Delian Stateff (Rome)

Alice Betto (Cavaria)

Angelica Olmo (Pavia)

Verena Steinhauser (Brixen)

Volleyball

Daniel Lupo (Rome)

Paolo Nicolai (Ortona)

Adrian Carambula (Rome)

Enrico Rossi (Cesenatico)

Jiří Kovář (Civitanova Marche)

Luca Vettori (Parma)

Osmany Juantorena (Trento)

Simon Giannelli (Bolzano)

Ivan Zaytsev (Spoleto)

Matteo Piano (Asti)

Massimo Colaci (Gagliano Del Capo)

Gianluca Galassi (Trento)

Riccardo Sbertoli (Milan)

Simon Anzani (Como)

Alessandro Michieletto (Desenzano Del Garda)

Daniel Lavia (Cariati)

Marta Menegatti (Rovigo)

Viktoria Orsi-Toth (Santeramo In Colle)

Indre Sorokaite (Kariya, Japan)

Ofelia Malinov (Bergamo)

Monica De Gennaro (Piano Di Sorrento)

Raphaela Folie (Bolzano)

Alessia Orro (Oristano)

Caterina Bosetti (Busto Arsizio)

Cristina Chirichella (Naples)

Anna Danesi (Brescia)

Sarah Fahr (Piombino)

Elena Pietrini (Imola)

Miriam Sylla (Palermo)

Paola Egonu (Cittadella)

Water Polo

Marco Del Lungo (Tarquinia)

Francesco Di Fulvio (Pescara)

Stefano Luongo (Chiavari)

Pietro Figlioli (Albany Creek, Australia)

Nicholas Presciutti (Rome)

Alessandro Velotto (Naples)

Vincenzo Renzuto-Iodice (Naples)

Gonzalo Echenique (Rosario, Argentina)

Niccolò Figari (Genoa)

Michaël Bodegas (La-Seyne-Sur-Mer, France)

Matteo Aicardi (Finale Ligure)

Vincenzo Dulce (Brescia)

Gianmarco Nicosia (Busto Arisizio)

Weightlifting

Davide Ruiu (Sassari)

Mirko Zanni (Podenone)

Antonino Pizzolato (Castelvetrano)

Maria Alemanno (Galatina)

Giorgia Bordignon (Gallarate)

[joaquimblog]

Carlos Chausson foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

Irina Lungu (Corinna) foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

Pietro Spagnoli, Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

Roberto Tagliavini Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu

La direcció artística del Gran Teatre del Liceu s’ha equivocat de ple llogant per la inauguració de la temporada 2017/2018 la producció d’Emilio Sagi de Il viaggio a Reims, perquè pot ser una producció molt útil per a l’Accademia Rossiniana de Pesaro, amb uns objectius molt diferents als d’un teatre que pretén tenir un estatus de primer nivell, perquè l’error no és contractar un producció senzilla i barata, l’error és contractar una producció inapropiada per a un teatre de les dimensions del Liceu, que perjudica per la col·locació de la bastida, la projecció de les veus, desaprofita les possibilitats de l’escenari i avorreix per la manca de joc teatral i de intel·ligència escènica. Les escenes són buides i els cantants han estat poc dirigits per omplir-les. Si a més a més el lloguer d’aquesta producció elimina el cor, es fa una alteració d ela partitura en detriment del resultat final, que no ajuda gens.

Diuen que Rossini va deixar escrit a la partitura que es podia fer sense cor, no voldria posar-me per sobre dels entesos, però no em crec que Rossini que després de les tres funcions de l’estrena va guardar gelosament la partitura per tal de que no es pogués tornar a presentar deixés acotat que es podia interpretar sense cor si es desitjava, és tot un contrasentit, més aviat deu seu una solució de l’edició crítica, que com diu Gossett en el vídeo que us vaig deixar en l’apunt preparatori,. que com que el manuscrit original no existeix, el que avui coneixem intenta ser una aproximació fidel a l’original, però mai ho sabrem del cert a no ser que en un calaix amagat un dia aparegui  una copia del manuscrit. Rossini per altra part saben que una òpera destinada a una coronació d’un rei determinat no tindria futur i va reciclar més del 60% de la partitura i per això va tenir molta cura en no deixar fer el viaggio. Si en la representació de benéfica del 12  de setembre a benefici de les víctimes d’un incendi a Salins es va prescindir del cor i ara s’agafen en això per estalviar-no-el, ho desconec, però la solució em sembla un menysteniment al cor de la casa i una manca de respecte a la partitura i al  públic.

Si algú em pot donar referències per documentar-me estic molt interessat en saber del cert el tema de la reducció de les parts del cor, ja que crec que és més un producte de l’Accademia Rossiniana i aquesta producció, que no pas d’una voluntat d’un Rossini que no volia que es representés més.

Dit això i lamentant que la producció de Sagi hagi malbarat uns repartiments que sense ser de l’altre dijous es mereixien un embolcall millor, que els fes brillar més, parlaré de la part musical i vocal.

Només comentaré el primer repartiment perquè del segon només he vist l’assaig general i en línies generals i malgrat tractar-se d’una aposta magnífica per donar visibilitat a joves cantants, el Liceu no hauria de vendre aquest segon cast a la mateixa tarifa que el primer, perquè són repartiments que no poden ser tractats de la mateixa manera i suposa un atracament a ma armada al públic. Com també ho ha estat comprar entrades per per aquest primer cast a preu normal quan després el mateix teatre les ofereix a preu de saldo. Ens obliguen a no comprar anticipadament, per ells faran!

Giacomo Sagripanti no ha ajudat gaire a fer més dinàmica l’acció, no ha dirigit malament ja que certament hi havia un esperit rossinià en el seu treball, però no ha sabut fer brillar tant al conjunt com a les intervencions solistes obligades d’alguns primers faristols de l’orquestra liceista, que m’ham semblat a un bon nivell, especialment l’arpa i la flauta amb intervencions notables i belles. En canvi al conjunt l’hi ha mancat més transparència, més vivacitat (no rapidesa en el tempo, que potser també), més distinció i refinament.

Els solistes del primer cast en el seu conjunt tenen un bon nivell. Ahir divendres la Marquesa Melibea no era l’excel·lent Maite Beaumont sinó Marina Viotti, una notable mezzo que de ben segur no trigarà a brillar a la resta no hi havia canvis.

Irina Lungu és una soprano lírica notable que ho fa bonic però no emociona, en aquest sentit Adriana González (guanyadora del 2º premi de la darrere edició del Viñas) i que canta el rol en el segon cast em va semblar molt més captivadora en un rol que precisament ha de captivar a tots els oïdors.

A Maria Viotti li manca un amica més de taules escèniques i vocals per acabar de fer una Marquesa Melibea del tot convincent. Quan consolidi alguna emissió aguda amb més seguretat i pugui dotar de més sonoritat al registre greu que ja té, estic segur que es farà un lloc d’honor en el panorama mezzosopranil. Li manca poc, està a punt.

Sabina Puértolas canta una Comtessa de Folleville estupenda, amb coloratura, gràcia,, registre suficient en tot el rang exigible, greus inclosos amb suficiència en les escales obligades i picats precisos en la zona més aguda i sobreaguda. Només l’afany per deixar una nota conclusiva inexistent ha malmès una interpretació de l’ària del barret modèlica.

No m’ha agradat la Madame Cortese de Ruth Iniesta, perquè crec que la seva veu de líric lleugera no és gens adequada per a un rol molt més central que encara que ha de tenir un cant florit notable, no requereix en cap cas d’una veu tan prima. Al 2003c es van equivocar amb Maria Bayo i ara amb Iniesta.

M’ha agradat Taylor Stayton com a Cavalier Belfiore, la veu no és especialment bella, però la projecció és segura i l’estil elegant i adequat.

Lawrence Brownlee té una tècnica i un estil enlluernadors, però l’emissió és limitada i la veu té poc volum.. Al Liceu s’ha de fer un esforç per escoltar-lo i suposo que depèn de la localitat que s’ocupi és possible que quedi tapat.La ubicació de l’entarimat escènic a un nivell superior per a sobre de l’orquestra no sé si el beneficia o no, però malgrat gaudir del seu art en els moments de lluïment (duo amb Melibea i intervenció individual en el quadre final amb la cançó russa) és inevitable parlar d’un cert desencís.

Roberto Tagliavini, del que no és la primera vegada que destaco, és un jove baix que té molt i molt bon camí per recórrer. El material és de primera qualitat i garanteix ara ja, el color de baix que de ben segur amb els anys assolirà la solidesa per assumir els grans rols del repertori per a la seva corda. L’ombra de Ramey el persegueix, com a tots els cantants que afrontin el Lord Sidney, i aquest és el gran handicap ara per ara insalvable.

També persegueix a tots els que cantin el Don Profondo, la “Medaglie incomparabili” que cantava Ruggero Raimondi. Tot i així Pietro Spagnoli amb veu rotunda de baríton en fa una bona interpretació, molt matisada en cadascun dels accents i perfils dels personatges que descriu, amb una cant silabato d’estil impol·lut.

Carlos Chausson és un mestre, encara en plena forma, que canta un Baró de Trombonok luxós, ja sigui per la categoria del seu cant, la línia i l’estil, ja sigui per la presència sonora i l’emissió d’un artista que quan està a dalt de l’escenari domina i dóna seguretat, coneix tots i cadascun dels paranys i les solucions que cal donar a una interpretació per fer-la excel·lent. El rol és poc per a un artista tan gran.

Magnífic el Don Alvaro de Manel Esteve, un altre cantant que s’alia amb l’escenari i se’l fa seu en totes i cadascuna de les intervencions.

En els rols més secundaris però amb intervencions prou meritòries, destaca el Don Prudenzio de Alessio Cacciamani, la Modestina de Tamara Gura o el majordom de Carles Pachón, al costat de Jorge Franco (Don Luigino), Paula Sánchez-Valverde (Delia), Marzia Marzo (Maddalena) i Beñat Egiarte en el doble rol de Zefirino i Gesolmino.

Rossini mereix una inauguració liceista, però més lluïda, més ben embolcallada i sense ser tractat com el teloner de la “veritable” inauguració del 7 d’octubre amb el Ballo. Si volen reservar la inauguració operística pel mes d’octubre, el setembre l’haurien de dedicar a un altre gènere (sarsuela, opereta, musical, dansa….) sinó sembla i tal com ho han fet aquest any que aquest tal Rossini no es mereixi ser el compositor que obri la temporada, quan realment és qui l’ha obert i amb una òpera senzillament sensacional però erròniament servida.

Abans d’iniciar la representació el Liceu l’ha dedicat a les víctímes i el seus familiars dels atemptats de Barcelona i Cambrils, un gest preciós. En a mi ja em perdonareu si alhora que òbviament amb sumo a l’homenatge liceista, dedico l’apunt a un rossinià de pedra picada que ens ha deixat aquest darrer mes d’agost, descansi en pau l’amic Llorenç, a Pesaro el trobarem a faltar.

LICEU 2017/2108: IL VIAGGIO A REIMS (Lungu-Viotti-Puértolas-Iniesta-Stayton-Brownlee-Tagliavinni-Spagnoli-Chausson-Esteve;Sagi-Sagripanti) La direcció artística del Gran Teatre del Liceu s'ha equivocat de ple llogant per la inauguració de la temporada 2017/2018 la producció d'

[persinsala]

Il Teatro genovese giunge alla conclusione della sua straordinaria stagione e chiude il sipario della lirica con un titolo tra i più conosciuti dal pubblico internazionale: Turandot.

«Popolo di Pekino! La legge è questa: Turandot la Pura sposa sarà di chi, di sangue regio, spieghi i tre enigmi ch’ella proporrà. Ma chi affronta il cimento e vinto resta porga alla scure la superba testa!»

Questo l’incipit pronunciato dal Mandarino di Pechino, subito dopo l’overture a sipario chiuso, in cui è annunciato il nocciolo della trama dell’opera e tutta l’atmosfera che la caratterizza. È infatti questo clima, ricreato con la massima precisione da regia e scene, a rendere questo finale di stagione davvero incredibile. A partire dal grandioso cast e dai loro personaggi, il pubblico è proiettato in uno scenario magico, da favola. La storia della crudele regina, tratta dalla fiaba teatrale omonima di Carlo Gozzi, grazie al maestro Puccini e alle sue note, partitura scheletro del libretto di Giuseppe Adami e Renato Simoni, conquista una platea colma di spettatori curiosi. La grandiosa regia di Giuliano Montaldo, ripresa da Fausto Cosentino, si presenta coerente e complice del testo poetico, grazie anche alle incredibili e maestose scene di Luciano Ricceri. Un panorama tutto orientale, con alti palazzi, lanterne cinesi, gong e imperatori, un ensemble mantenuto vivo dalla direzione musicale del Maestro Giuseppe Acquaviva, a cominciare dall’overture in cui il maestro impeccabilmente fonde i suoni degli ottoni e dei legni, proiettando gli astanti in terre lontane. A partire dal primo atto, la presenza del coro acquista assoluta centralità: è questa un’opera in cui il popolo parla all’unisono, chiede la salvezza e un governo illuminato, mette in guardia i cechi innamorati davanti al pericolo della crudele regina. Immediatamente i singoli personaggi appaiono e si prendono il loro spazio: pur avendo l’opera il nome della regina per titolo, Turandot non appare che nel II atto. Sino alla sua comparsa è la voce di Liù (una grandiosa e acclamatissima Serena Gamberoni, soprano), schiava di Timur (profonda voce di Mihailo Šljivić, basso) che si presenta con una vocalità precisa per la sua prima romanza Signore, Ascolta!, seguita poi dagli interventi di Calaf ( la voce e la presenza teatrale di Rudy Park, Tenore). Ad alleggerire tutta la tragedia, le tre maschere di Ping, Pang e Pong che, intervenendo con il terzetto Olà Pang! Olà Pong!, si presentano come coloro che meglio conoscono la ferocia di Turandot, coscienze personificate che tentano di convincere il buon Calaf a non cimentarsi nell’impresa. Ma è l’arrivo di una maestosa Turandot, nell’interpretazione precisa di Norma Fantini, soprano perfettamente formato per i ruoli pucciniani e non solo, che smuove le corde dei presenti; terrore e ammirazione i sentimenti che accompagnano gli ingressi della crudele sovrana a partire dall’aria In questa reggia e i successivi indovinelli di Straniero, ascolta!. Nel III atto il Tenore protagonista si esibisce nella nota romanza Nessun Dorma che, nonostante a noi di Persinsala non abbia colpito più del resto della sua performance, conquista il fragoroso applauso del pubblico tanto che, ahinoi, il maestro Acquaviva è costretto ad interrompere le ultime note della sinfonia ma in totale equilibrio e precisione rispetto alle note successive. Dà dunque l’addio alla scena. al termine della perfetta aria Tu che di gel sei cinta (e qui il lavoro di Puccini si interrompeva per il sopraggiungere della morte del compositore), Liù, l’innamorata di Calaf, che per amore non pronuncia il nome dell’amato e per questo soccombe.

Conclusa l’opera con il lieto fine per la regina e Calaf (nonostante la morte di Liù), Turandot diretta da Giuliano Montaldo rappresenta, dunque, la degna chiusura della splendida stagione lirica del Teatro Carlo Felice. Plauso per le capacità recitative di Vincenzo Taormina, Blagoj Nacoski e Marcello Nardis (Ping, Pang e Pong) che dalla loro prima apparizione accompagnano l’ingranaggio scenico con perfette abilità canore e recitative. E se Rudy Park emoziona per la sua perfetta dizione italiana e la sua presenza scenica, difficile dare un primo posto unico alle figure femminili. Norma Fantini e Serena Gamberoni infatti calpestano il palco con una grandiosa capacità interpretativa e fanno emozionare tutti, come dimostrano gli applausi scroscianti conclusivi. Coro e corpo di ballo, diretto da Giovanni di Cicco, si presentano come parte integrante ed imprescindibile per la messinscena, perfetto equilibrio di movimento delle masse sia numerose (il popolo) che ridotte (le guardie). La parola chiave è colore, quello degli splendidi abiti di Elisabetta Montaldo, delle scene di Luciano Ricceri e quelli perfetti delle luci scelte da Luciano Novelli. Nel complesso uno spettacolo sotto tutti i punti di vista ben confezionato e impacchettato dai nodi musicali annodati dalla perfetta direzione del Maestro Acquaviva.

«Padre augusto, conosco il nome dello straniero! Il suo nome è… Amor!» Turandot, scena ultima Atto III

#gallery-0-3 { margin: auto; } #gallery-0-3 .gallery-item { float: left; margin-top: 10px; text-align: center; width: 16%; } #gallery-0-3 img { border: 2px solid #cfcfcf; } #gallery-0-3 .gallery-caption { margin-left: 0; } /* see gallery_shortcode() in wp-includes/media.php */

Lo spettacolo è andato in scena Teatro Carlo Felice passo Eugenio Montale 4, Genova venerdì 16, martedì 20 e mercoledì 21 giugno, ore 20.30 sabato 17 e domenica 18 ore 15.30

Turandot dramma lirico in tre atti e cinque quadri libretto di Giuseppe Adami e Renato Simoni (dall’omonima fiaba di Carlo Gozzi) musica di Giacomo Puccini (completamento di Franco Alfano) regia di Giuliano Montaldo Direttore d’Orchestra Giuseppe Acquaviva con Norma Fantini – Turandot Rudy Park – Calaf Serena Gamberoni – Liù Mihailo Šljivić – Timur Alessio Cacciamani – Mandarino Vincenzo Taormina – Ping Pang, Blagoj Nacoski – Pang Marcello Nardis – Pong Max Renè Cosotti – Altoum Alberto Angeleri – Principe di Persia, Annarita Cecchini, Simona Marcello – due ancelle scene Luciano Ricceri costumi Elisabetta Montaldo coreografo Giovanni di Ciccio luci Luciano Novelli Orchestra e Coro del Teatro Carlo Felice Maestro del Coro Franco Sebastiani allestimento Fondazione Teatro Carlo Felice durata circa 180 min. con intervallo

Turandot Il Teatro genovese giunge alla conclusione della sua straordinaria stagione e chiude il sipario della lirica con un titolo tra i più conosciuti dal pubblico internazionale: …

[joaquimblog]

Fondazione Teatro La Fenice RICHARD WAGNER, TANNHÄUSERDirettore Omer Meir Wellber Regia Calixto BieitoPhoto ©Michele Crosera

Fondazione Teatro La Fenice RICHARD WAGNER, TANNHÄUSERDirettore Omer Meir Wellber Regia Calixto BieitoPhoto ©Michele Crosera

Fondazione Teatro La Fenice RICHARD WAGNER, TANNHÄUSER Direttore Omer Meir Wellber Regia Calixto Bieito Photo ©Michele Crosera

Alguna vegada Bieito m’ha exasperat perquè la radicalitat de la seves propostes ha aconseguit el que estic segur que ell pretenia, en altres ocasions senzillament no m’ha agradat i en altres m’ha convençut plenament, sense objeccions possibles, però sempre he reconegut que en tots els seus treballs per l’escena operística hi ha un treball teatral intens, tot s’explica i encara que en moltes ocasions topa amb els inevitables anacronismes que suposa afrontar la modernitat del missatge pretès amb un llibret que l’encotilla, però quasi sempre aconsegueix rompre aquesta barrera i enfortir l’essència que mai traeix, malgrat que els que no accepten que la creativitat artística alteri les acotacions del llibret original, no l’acceptaran mai. És un debat permanent que una vegada més ha sorgit arran de la nova producció del Tannhäuser estrenada a La Fenice de Venècia en coproducció amb la Vlaamse Opera d’Anvers , el Teatro Carlo Felice de Gènova i el Konzert Theater Berna.

El cast no és un gran què, no hi ha grans figures i alguns cantants són massa discrets per  a una òpera de vocalitats rotundes, però el conjunt funciona perquè precisament al darrera hi ha dues direccions que garanteixen la solidesa musical i la dramàtica.

Omer Meir Wellber, el director israelià que va passar fugaçment per Les Arts amb l’encàrrec impossible de succeir a una figura com Lorin Maezel, va ser l’encarregat de la direcció musical. La versió utilitzada va ser la de París (1861) en el primer acte i la de Dresden (1843) per els altres dos, i la veritat és que no sé si això és més trencador o provocador que el controvertida cunnilinció  que Venus obliga a fer a Tannhaüser i que tants comentaris, queixes i protestes ha provocat en la parròquia més ortodoxa.

La direcció és solida, molt teatral i dramàtica, obtenint de l’orquestra del teatre venecià una resposta esplèndida, amb sonoritats corpòries, càlides, sempre preservant l’equilibri i la tensió entre el lirisme intimista de les solituds del tercer acte o l’exaltació sensual de tota la llarga escena inicial al Venusberg. És una direcció més eficaç que genial, però que mai enterboleix la representació i sobretot afavoreix als cantants i jo diria que fins i tot els potencia, ja que sense ser grans i rellevants noms, enforteix el conjunt amb la força que sap extraure des del fossar.

El tenor irlandès Paul McNammara va substituir el dia del streaming a Stefan Vinke, que segons he llegit no va està gaire reeixit en les primeres representacions. No és una veu bellíssima, ni un cantant molt expressiu, però la veu és solida, els aguts són segurs i la línia és resistent, garantint la tranquil·litat en el extenuant tercer acte.

El baríton alemany Cristoph Pohl interpreta un Wolfram von Eschenbach esplèndid, per a mi és el millor de tota la companyia,  mentre que el baix ucraïnès Pavlo Balakin em va semblar massa jove per interpretar el Landgrave i sobretot massa impersonal.

La vessant femenina va estar ben servida per dues cantants bàltiques la intensa Venus de la soprano lituana Ausrine Stundyte, potser massa gèlida ui mancada de la deguda sensualitat i la letona Liene Kinča com a virginal i mística Elisabeth.

Magnífics els cantors Cameron Becker (Walther) i Paolo Antognetti (Heinrich)

Bieito, com no podem imaginar d’altra manera, escenifica el Tannhäuser en una contemporaneïtat poc definida, enmig d’un Venusberg sorprenentment situat en un obscur entorn natural amb els arbres de cap per avall i sense els excesos sexuals d’una bacanal inexistent, que hom podria imaginar del director burgalès, o un saló de Landgrave que més aviat sembla el vestíbul d’una estació de tren o aeroport que una “Dich teure halle”, tot plegat per moure els seus personatges molt ben definits i que construeixen unes situacions dramàtiques ben treballades i millor explicades que no traeixen la dualitat espiritual i sensual de l’original.

Els aspirants cantors són sectaris violents que sotmeten als seus membres (Tannhäuser no se’n lliura) a estranys rituals de sang, Elisabeth és un esser gèlid, un obscur objecte del desig de façana immaculada, mentre que Venus és la creu de la mateixa moneda, tota ella sensualitat. Òbviament no hi ha peregrins en escena i només en el final més obert possible, apareixen com ànimes poc definides a la recerca d’un encontre en la tercera fase. Impossible no reflexionar sobre el que Bieito ens posa sobre l’escenari. Potser la reflexió no ens agradarà, però el que estic segur és que quan la darrera nota s’hagi esvaït no tindrem la sensació d’haver assistit a un espectacle d’entreteniment, sortosament no.

Richard Wagner TANNHÄUSER

Hermann, landgrave de Turíngia, senyor del Wartburg: Pavlo Balakin Heinrich Tannhäuser, un minnesinger, poeta i cantor de l’amor: Paul McNamara Wolfram von Eschenbach, un minnesinger, company de Tannhäuser: Christoph Pohl Walther von der Wogelveide: Cameron Becker Biterolf: Alessio Cacciamani Heinrich der Schreiber: Paolo Antognetti Reinmar von Zweter: Mattia Denti Elisabeth, neboda del Landgrave: Liene Kinča Venus, deessa de l’amor: Ausrine Stundyte Un jove pastor: Chiara Cattelan Patges: Anastasia Bregantin, Laila D’Ascenzio, Emma Formenti, Veronica Mielli, Gianluca Nordio, Francesca Pelizzaro, Matilde Preguerra, Sebastiano Roson, Edoardo Trevisan

Orchestra e Coro del Teatro La Fenice Director del cor: Claudio Marino Moretti Solistes del Kolbe Children’s Choir du Centre Culturel p.M.Kolbe de Mestre-Venezia Director musical: Omer Meir Wellber

Director d’escena: Calixto Bieito Disseny de vestuari: Ingo Krügler Disseny de llums: Michael Bauer Escenografia: Rebecca Ringst

Teatro La Fenice, Venècia 28 de gener de 2017

Mentre es pugui:

Possiblement el Tannhäuser signat per Bieito no esdevindrà icònic com altres produccions seves, però com tot el que ens proposa i moltes de les seves produccions ja han passat per aquí amb el seu corresponent apunt, motiven sempre reflexions a l’entorn de la proposta i això no ho poden dir totes les produccions, ni molt menys aquelles que es queden amb la literalitat del llibret.

LA FENICE 2016/17:TANNHÄUSER (McNamara,Pohl,Balakin,Kinča,Stundyte;Bieito,Meir Wellber) Alguna vegada Bieito m'ha exasperat perquè la radicalitat de la seves propostes ha aconseguit el que estic segur que ell pretenia, en altres ocasions senzillament no m'ha agradat i en altres m'ha convençut plenament, sense objeccions possibles, però sempre he reconegut que en tots els seus treballs per l'escena operística hi ha un treball teatral intens, tot s'explica i encara que en moltes ocasions topa amb els inevitables anacronismes que suposa afrontar la modernitat del missatge pretès amb un llibret que l'encotilla, però quasi sempre aconsegueix rompre aquesta barrera i enfortir l'essència que mai traeix, malgrat que els que no accepten que la creativitat artística alteri les acotacions del llibret original, no l'acceptaran mai.