#Qualsevol nit pot sortir el sol

[shintachief]

Qualsevol nit pot sortir el Sol....Bon dia gent !!! / Cualquier noche puede salir el Sol....Buenos días gente !!!

•

#Girona #gironamenamora #llumiombres_cat #somgirona #cat_nits #catalunya_imagina #raconsde_girona #raconsde_catalunya #gw_silhouettes #ok_catalunya #ok_girona #instantes_fotograficos #gw_details #gw_everything #shots_of_the_moon #total_silhouettes #total_girona #raconsde_nit #galaicoeuropeos #quebonicesgirona #catalunya_fosca #igvoriental #aurisaworld #catalunya_world #llumiombres_cat #catalunya_detalls #iggirona #mira_catalunya #photofeaturemoons

[lesfoteses]

Brasil dia 10: les putes granotes

Dimecres 23 d'agost del 2023

Escric aquestes paraules des d'una cabanya perduda pels boscos de l'Amazones. Ja hem començat l'Antonio Jungle Tour, tot i que el nostre guia no es diu Antonio sinó Leo. No són ni les 14h i fot una calor que ni a Andalusia. Potser la humitat és del 95%, no és broma, és escandalós com es pot arribar a suar. Tot el matí l'hem dedicat a arribar fins aquí en cotxes, hem fet transbord de jeep i tot! De l'hostal hem marxat un grupet d'unes 10 persones, però només nosaltres cinc farem nit en aquestes cabanyes del mig de la selva amazònica, la resta del grup avui dormen en hamaques i demà en unes altres cabanyes. Tot això ho dic perquè m'ha sabut una mica de greu no coincidir amb la resta de la gentada, hi havia dos italians de 34 anys majos, una parella sènior que anaven disfressats iguals amb roba de Dora l'Exploradora, i algú més que no m'he esforçat a retenir les seves cares. De tota aquesta gentada ens n'hem separat durant el transbord de cotxes, llavors a nosaltres ens han dut per unes carreteres de puta pena fins les cabanyes del Leo i el Samba.

Fa tanta calor que la Clara gairebé es desmaia. És que clar, ens hem llevat a les 6 i des de llavors que no menjàvem res. I estem tan deshidratades també... un drama. El Leo ens ha ensenyat la finca i l'hort de plantes aromàtiques i medicinals del veí, i després hem dinat capicuru (peix típic) amb arròs i pasta. Quanta, quanta gana! I que bo que estava. Després: temps lliure, que és el que estic aprofitant per escriure fins aquí.

---

Són les 20:45h i ja estem al llit. Jo amb la Laia, al de matrimoni, tot i que tenim llitera però ja us dic que no la penso fer servir, dormirem juntes. Per què? Doncs comencem pel principi: després de descansar a la cabanya havíem d'anar a veure els ocells des d'una canoa per l'afluent de l'Amazones que dona a la nostra cabanya, que diguem. Abans de sortir, he pensat "calla, aprofito per cagar així la feina feta...". Total, que cago. I m'eixugo, i m'aixeco... i estiro de la cadena... i plop. Una cosa marró que surt de dins del vàter i es queda a la tassa. El primer que penso "quina vergonya, la caca ha sortit del vàter". Però allò que m'hi fixo bé... i és UNA PUTA GRANOTA. No era un cagarro era una granota, petita però marroneta, viva! Ha saltat des de dins!! He fotut un crit que gairebé mato la Laia, fins i tot ens han sentit des de la caseta del costat on dormen les altres. Ens ha costat una estoneta alliberar la granota amb la paperera de l'habitació, hem aprofitat la bossa de plàstic per treure-la.

Llavors hem anat a fer l'activitat, una mica turbades pel que acabava de passar però tot ok. El Leo ens ha dut en canoa pel riu per anar a veure micos, ocells i dofins. Pleno absoluto. Hem vist de tot! Només l'Eli ha portat binocles i la Laia la càmera bona, mare meva tindrem fotos del viatge per parar un tren. Sort que venia el Leo, no només perquè és l'únic que sap fer anar una canoa sinó perquè ens anava indicant cap on havíem de mirar. Ah! I hem vist i fotografiat un parell de peresosos!!! Moníssims! Eren dificilíssims de veure perquè es camuflen de puta mare. Ha estat preciós. De tornada a sobre hem enxampat la Golden Hour i ha estat potser la posta de sol més bonica que he vist mai. Espero viure molts anys i lúcida per recordar-la per sempre més! Un silenci, uns colors, una de sons d'animals...! Brutal, és espectacular. L'Eli ha fet una reflexió que m'ha agradat: "mentre nosaltres a Barcelona ens estiguem rallant per qualsevol merda, aquí el Leo continuarà passejant tranquil·lament en canoa buscant micos". La vida segueix, i aquí la vida que segueix és aquesta. Meravellós.

Quan hem tornat d'aquest bonic somni ha passat el que passa sempre, una de cal y otra de arena. Hem entrat al lavabo de la nostra caseta i oh... què hi havia? Una altra granota. Otra vez el susto, el moment de "què fem ara" i el tràgic final d'haver de posar l'animal dins de la bossa per alliberar-lo. Ho hem hagut de fer dues vegades més perquè n'hem descobert més, de granotetes. Normal, entren per tot arreu, és una casa de fusta de llistons amples que deixen veure el terra de sota. El millor ha estat quan hem cridat a les altres perquè vinguessin a ajudar-nos i la resposta de la Clara ha sigut "no, si aquí en tenim cinc". Les granotes poblen aquest campament. El Leo ens ha dit que no són verinoses i que no hem de patir. Però a mi el que em fa cosa és que se'm fiquin a la boca. La resta me la suda.

Després de sopar (que per cert tot està boníssim) a les 19h, hem sortit a veure els caimans. Fa respecte perquè hem tornat a la canoa (tenim el puto cul quadrat de tant seure i tanta incomoditat) i des d'allà el Leo anava enfocant a la costa per veure els ullets dels caimans reflectides. Bon cangüelo. La Clara tenia molta por. Es veu que -ens ha dit el Leo- els caimans més grossos fan 6 metres i els petits entre un i dos. Pels ulls, el Leo ha sabut que en teníem un de gran just davant, hem fet mitja volta.

Quan hem tornat a les habitacions, OH NO LA PESADILLA. Ens esperaven un arsenal de granotetes dins del lavabo, preparades al mirall i al telèfon de la dutxa per saltar-nos a la puta cara. Surten del vàter. Hem decidit doncs dormir al mateix llit, així ens sentim més protegides. A la Laia també li fan jerna. I mira que la Laia és una exploradora nata. Ah, i deixarem el ventilador encès tota la nit pes espantar els mosquits, perquè joder, hem vingut cagades pels mosquits però qui se'n recorda ara dels putos aquests quan tens l'habitació plena de granotes??

[jaumesclub]

🎵#Tocamela #188 Riure i cantar, amb Toca-me-la en CATALÀ!!! Benvinguts a un nou programa de "Toca-me-la en català", el show on Jau Fibla parodia, versiona o adapta cançons internacionals al català! 😄🎶 Avui us portem una selecció d'èxits musicals amb un toc únic i divertit. Prepareu-vos per riure i ballar amb les nostres versions en català!   00:00:00 Ja comença! 00:02:52 Soft Cell: Amor podrit (Tainted love) 00:07:12 Tom Jones: No és inusual (It's not unusual) 00:11:53 Tina Charles: Estimo estimar (I love to love) 00:15:26 Viceversa: Ella: La teva pell morena (Ella: tu piel morena) 00:21:55 Sepultura: Arrels, arrels sagnants (Roots, bloody roots) 00:26:26 David Bowie: Herois (Heroes) 00:32:40 The Tyets: Coti x Coti 00:35:20 Depeche Mode: Gaudeix del silenci (Enjoy the silence) 00:40:00 Els catarres: Jennifer 00:44:25 Sopa de cabra: Camins 00:48:05 Paulina Rubio: Ni una sola paraula (Ni una sola palabra) 00:53:40 Sisa: Qualsevol nit pot sortir al sol (amb personatges renovats pel club Xusca Trusca) 01:01:00 La mort de Francisco Ibáñez ens enxampa en ple programa. 01:07:40 Frank Sinatra: Et guardo sota la pell (I've got you under my skin) 01:14:20 Paul Simon: Graceland 01:19:12 Elton John: La teva cançó (Your song) 01:24:40 Becky G: Dutxa (Shower) 01:29:44 Francis Cabrel: L'estimo a morir (Je l'aime à mourir) 01:33:10 Guns 'n' roses: Dolça nina meva (Sweet child o' mine) 01:42:02 Maluma: Hawai (No surt bé) 01:47:53 Miley Cyrus: Flors (Flowers) 01:55:40 Repassem tendències del moment a twitter 02:07:10 Roy Orbison: La badia blava (Blue Bayou)  Veniu i gaudiu d'una estona plena de música, humor i emocions. Subscriviu-vos al canal per no perdre-us cap de les nostres divertides versions! 🎤🎶 https://youtu.be/CFyTHSimXcM

[sweetlyunlikelyfun]

"Cualquier noche puede salir el sol" (Qualsevol nit pot sortir el sol) -...

[f0rkiu]

Mai és tard per recordar l'autèntic motor de la meva vida. Qualsevol nit pot sortir el sol. Us estimo!! #dad #daddy #dads #daughter #daughters #son #sons #child #childrens #children #family #familygoals #familyfirst #familyphotography #familytime #familylike #familylive #familyfun #familyfirst #familylife #familylove #familyday #familyphoto #familyphotos #familyreunion #happy #happyfamily #happyday #happytime #happyness https://www.instagram.com/p/B_bf-TnAyH-/?igshid=1fzquuarckdud

[musictomyremember]

Jaume Sisa - "Qualsevol nit pot sortir el sol" (Palau Sant Jordi 2012)

[julio-viernes]

___

Esta no tiene un premio Goya, ni falta que hace porque está en nuestros corazones. La cantó Joaquín Sabina, pero la versión es de La Mandrágora: Javier Krahe, Alberto Pérez, Chicho Sánchez Ferlosio, aunque este último no participó en su único y legendario LP de 1981, cumbre satírica española. Es una grabación pirata de Joaquín Carbonell hecha in situ en aquellos conciertos. Por supuesto es una adaptación al castellano de "Qualsevol Nit Pot Sortir el Sol" de Sisa. Bonita versión, aunque menos emocionante que el original.

[elbauldevictor]

“Qualsevol nit pot sortir el sol”Preparando el #estudioTV para el #transversalCAV junto a los magníficos técnicos de @labscav.upv @upvcampusgandia (en Campus de Gandia - Universitat Politècnica de València) https://www.instagram.com/p/Cdaydh-tpDT/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[eskali55]

Bon dia VIDA.

Els aprenentatges de la primera infància ens acompanyen al llarg de la vida..

De petita jo vivia en una família extensa, pares, germans, avi, tiets, tietes, mestra, algun cosi o cosins i sempre hi havia algú més.... Casa meva era així!!!! una especie de refugi on tothom tenia cabuda. A voltes quand escolto la canço d'en Jaume Sisa "Qualsevol nit pot sortir el sol".... Veig CASA.

En una casa així d'una manera o altra has de transmetre als menuts quins són els familiars més directes... Així que la MARE ens va ensenyar que a darrera hora del dia i a primera del matí féssim un petó a l'avi.... I després en podiem fer tants com el cor 💙🧡❤️💙🧡 volgués.... Peró el de l'avi era sagrat.... Així ho vam fer durant un temps, al mati abans de marxar a escola buscàvem a l'avi, que ja feia estona que feinejava, i li feiem una abraçada i un petó... Un dia l'avi és va posar malalt ens ho va posar més fàcil, estava al llit.... Entràvem corrent a fer el petó al nostre avi😘😘.... Pero un dia en que el meu germà petit i jo ja havíem agafat l'embranzida per veure qui arribava primer a fer el PETO... Ens vàrem trobar a la MARE que ens esperava per ensenyar-nos un TRUC MÀGIC .... Ara l'avi s'havia posat més malalt però havia après a recollir els petons que volavem 💕💕💕i que a partir d'aquell dia faríem servir aquest truc, nosaltres ens faríem un petó a la mà el bufariem i l'avi ens el recolliria..... I així va ser durant els darrers temps de la seva vida... No recordo el darrer petó, però recordo el seu comiat que va ser en un any terrible en que van morir moltes persones, algunes estimades i altres conegudes..... Un mal any.

I ara aquell aprenentatge s'ha tornat esencial, unes carícies a l'ànima.... El dia 12 de març del 2020 quand els avis i els nets varem quedar separats pel mur de la POR hem hagut de rescatar aquest aprenentatge... Peró ara som molt afortunats, hi ha tot un món de tecnología que ens apropa i casi podem sentit com les nostres galtes s'omplen de petons.... Cada dia del món quand acaben els aplaudiments i abans que sigui l'hora de sopar sé que el meu NET em trucarà , al principi les converses eren curtes i tenien tocs de tristor.... Poc a poc ens hem acostumat a aquesta nova manera de fer arribar l'amor.... Ara a voltes quand escolto a la seva mare que el crida per anar a sopar i ell contesta....."enara no mama , ESTIC amb la iaia" jo penso no pot ser.... Portem més de mitja hora i el temps se'ns ha fet curt..... Pk realment ESTEM junts!!!!!..és aleshores que arriba el moment de posar la màgia a fer volar petons..... I VOLEN!!!!!

GRÀCIES MARE per ensenyar-me aquets i molts altres trukis.

#covid19

#yomequedoencasa

#joemquedoacasa

#yonotengotest

#jonotingtest

34 dies de viatge interior

Dedicat a totes les àvies i néts que s'estimen per damunt del mur de la por..

Un mur que cada dia engreixen a cops d'estadístiques.

Que tinguem totes i tots un molt BON DIA

👇👇👇👇👇Deixo la foto del meu net en una de les darreres sortides que varem fer.... No és la millor foto però si un dels moments dolços que varem compartir..... En acabar aquesta baixada ens vam abraçar i vem comentar..... Quin dia més bonic hem passat!!!!!

[explosiodecolor]

Bon dia . Un detall per vosaltres.. Qualsevol nit pot sortir el sol. https://www.instagram.com/p/CBNLVwsKDy_/?igshid=s9baqp8erj8u

[rosieandthekangaroo]

Entrada súper llarga que pretén posar-vos al dia.

Primer de tot, demanar disculpes per aquestes últimes entrades que, tot i mantenir l’ordre cronològic, han vingut mot fora d’hora. Si aconsegueixo posar-vos al dia amb aquesta, intentaré mantenir-me regular amb les següents.

Anava a escriure tot el que he fet detalladament, però m’he adonat que tampoc cal, així que faré un resum, més o menys.

Doncs bé, comencem amb els esports, que van estar tots força concentrats en una setmana: vaig fer acroyoga a Bondi, yoga amb la residència i vòlei amb la uni, on vaig conèixer unes quantes noies i les vaig convèncer per venir a castells. No va tenir infinit èxit, però alguna ha tornat :D Amb dues de castells vam anar a una sala d’aquelles plenes de trampolins. Molt molt divertit, però botàven molt pot i no vaig passar de rudy. Hi vaig demanar feina, evidentment. Encara no entenc per què no se m’havia acudit abans. Tampoc entenc per què encara no m’han trucat... sóc ideal!

El cap de setmana vam fer una BBQ amb els de castells a Coogee, aprofintant que ens acomiadavem de dos team members que tornen a casa. Òbviament hi ha gent amb camisa hi faixa perquè vam fer castells!

Vam tenir globus molt republicans:

Un parell de dilluns vam anar a un restaurant molt guai on els dilluns hi ha pizzes delicioses per 10$ (7€) i posen pelis a l’aire lliure. No vam veure les pelis per qüestions d’horari, però vam passar-ho genial i menjar bé anyway. I una foto perquè sí:

Aprofitant que era la setmana de Mardi Gras, tot Sydney (la gent guai) està de celebració de l’orgull LGBT+. Per això, l’Art Gallery de NSW (aquesta on aparentment vaig tan sovint), tenia actes especials i gent disfressada i molta música i purpurina.

Malauradament (o no) s’apropa el dia de començar el segon semestre, fet que significa que va ser l’orientation day aka free stuff:

Poso foto d’un donut perquè fotografiar els quatre i mig que em vaig menjar es faria repetitiu.

Donaven compreses i gilettes. Què més puc demanar?!

Ah i també vam jugar una mica. Vaig guanyar. 

Què més què méeeeeesss....? AH, Mardi Gras, clar!

Vaig començar el dia anant a casa la companya d’acro que, com que plovia, va translladar la quedada a casa seva. Allà vam fer una mica d’acro però vaig marxar cap allà les 4, ja que anava a la festa del Gure Txoko (club basc, ja us n’he parlat). 

Em vaig disfressar de Rosie the Riveter i em vaig trobar allà amb els de castells i altra gent. 

Els meus nivells de purpurina van anar avançant amb el temps per motius que no conec.

Vam beure, ballar, i anar cap a la parade de Mardi Gras.

A la parade hi havia molta gent i no es veia gaire res.

Per sort, vaig anar-hi amb els de castells! ;) Des del primer pis es veu tot millor:

Evidentment no vaig ser la única que va pujar; aquí tenim l’Anna aka maduixa:

I un noi random que li va molar la idea i ho va voler provar:

Va voler la foto i el vaig agregar al facebook, espero que no llegeixi el blog... (just kidding ningú llegeix això).

A l’acabar la parade vam anar a una disco una estoneta, i lo típic. 

L’endemà vam anar a veure el Surf Open a Manly amb la Maisie i la Katie (companyes de pis) i la Nicole (amiga de la Katie). 

Vam veure skate, bmx i surf, però la Maisie i jo teniem ressaca i vam decidir marxar d’horeta.

Tots tranquils, abans de marxar vam trobar una mica de menjar gratis per no fer-ho tot tan trist.

Què més què méeeesss....? Ah, amb els castellers estem millorant força, i la cervesa després de l’assaig s’està convertint en quelcom regular, i no em queixo gens. L’últim dijous la vam allargar fins a quarts de 3. Invagina’t. 

L’endemà vaig anar a Bondi amb el Bruno (francès) i el Beñat (basc), no sé si us n’havia parlat, però és probable. Allà vam fer un cafè i vam anar a la platja.

El Beñat va marxar lluny a fer bodyboard, el Bruno va anar a l’aigua i jo em vaig quedar a la sorra escoltant el nou disc de la Laura Marling, que havia dortit aquell mateix dia. He de confessar que l’estona que vaig passar escoltant el disc, mirant la gent a l’aigua barrallant-se amb unes de les onades més grans que he vist a la meva vida, i amb el sol i el vent acariciant-me, gairebé em va fer emocionar. Pau absolutíssima. 

Aquella mateixa nit, amb els de castells, vam quedar per anar a sopar/ballar a Frankie’s pizza, un bar/club molt ben decorat i amb molt bona música. I apa, ben tard cap a casa again.

L’endemà vaig anar a la platja amb la Katie i la Nicole. Vam anar a Tamarama, però les onades eren tan fortes que no deixaven banyar. Després de prendre el sol una bona estona, elles van anar a Bondi a banyar-se, i jo em vaig quedar a Tamarama a una festa d’aniversari d’una noia que, tot i que jo personalment no conec, coneix a molts de castells (que evidentment eren a la festa). Vaig menjar com una campiona de tots els pastissos que hi havia, i com no, vam fer una mica de castells i d’acro.

A la nit hi havia una Toga Party a la residència, així que em vaig posar el més semblant a una toga que vaig trobar (un vestit blanc) i cap allà. Com a bona àvia que sóc, i havent dormit poc dues nits seguides, vaig acabar a festa d’horeta, i a dormir!

L’endemà vam tornar a anar a Manly amb la Maisie, que ella volia comprar roba i jo no tenia res a fer. Vam passejar pels mercats i botigues, i vam dinar pizza davant del mar.

A la tornada vam agafar llocs boníssims al ferry i vam dormir. Al final (i durant) ens vam sentir culpables, ja que qualsevol turista els hagués aprofitat més, així que vam decidir fer veure que feiem fotos a la òpera i el pont, però en realitat vam fer selfies:

A l’arribar a casa vaig fer torrijas i la Maisie va fer pà amb tomàquet com una bona campiona.

Al vespre vam anar al Opera Bar, on no havia anat encara. No em venia molt de gust, però era diumenge (i el transport em sortia gratis), així que em vaig animar. Allà no vaig prendre res perquè és caríssim, però va estar bé.

Dilluns al vespre vam anar a sopar a Newtown com a comiat de la Fabi, que marxa demà (dijous). Newtown és un barri molt guai. Tant, de fet, que tenien mil posters del nou disc de la Laura a una botiga de discos i vaig saltar una miqueta al veure’ls.

Vam sopar a un tailandès, i jo em vaig demanar rotllets de verduretes bones.

Ahir (dimarts) vaig llevar-me i no podia parar de pensar en els posters, així que vaig decidir anar a la botiga a demanar-ne un. Tristament, només els donaven si compraves el disc, però tampoc anem de rics...

Mentre tornava, trista i desolada, van anunciar que la Laura Marling (la del poster i la de tots els meus posts i la vida <3) tocarà a la Òpera House el 12 de juny. OMFG. OMFG. Les entrades surten a la venta el dia 20 i si em quedo sense ploraré fort. Després d’insistir tant en estalviar he de confessar que em gastaré el que em demanin per aquestes entrades tbh.

Però mira, avui ja he estalviat en esmorzar, ja que ens l’han donat gratis a la uni:

Sí, hi heu llegit bé, he dit avui. Finalment vaig el dia, i ha arribat el moment de posar moltes fotos random de coses que no recordo quan han passat, però què van per aquí en aquest post.

Em vaig arreglar el cable de l’ordinador, que estava fent un striptease, i ara està cobert en cinta adhesiva especial per cables (no sé el nom concret però m’heu entès). Sent sincera, no ho vaig fer jo, ho va fer la Jarnae (companya de pis amb més talent per posar cinta i/o per sortir a fotos):

Vaig fer un FaceTime amb l’Aura i el Lluc i vaig fer unes fotos tendres:

Després l’Aura li va deixar el mòbil i se’m va emportar de passeig:

Em vaig fer fotos caseras per l’orla:

Vaig participar a la Amazing Race, cursa d’orientació per la ciutat, amb proves i pistes i tal. Força divertida, menys pel pobre que es va haver de menjar una cullerada de vegemite.

En algun moment vam anar al rooftop amb 4/6 companyes de pis i aprofito per presentar-vos les noves. D’esquerra a dreta: Jarnar (no és nova), Marine (nova, francesa), Katie (nova, de Califòrnia) i jo. 

Apa, feels very bien anar al dia, a punt per començar el semestre.

Us escriuré again en breus perquè tinc coes interessants al calendari! Petonets, bonics :)

[javmallo]

#NowPlaying Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa

[axnvlc]

Qualsevol nit pot sortir el sol al País Valencià

[koopaparatroopa]

Jaume Sisa - " Qualsevol nit pot sortir el sol "

[julio-viernes]

Ya que no me puedo tomar un agua de cebada (muy fresca, oiga, se la daban a los burros) con Toni Olivé de Melodrama en el Poble Nou, me conformo con este bonito vídeo de “Qualsevol Nit Pot Sortir el Sol”. Es el clásico de Jaume Sisa pero en la versión avanzada y “cool wave”, que la banda neo beat hizo con el fenómeno de Poble Sec en ¡1979! Parecen La Mode unos cuantos años antes. Hoy Toni ha tenido la amabilidad de comunicarme que ya tiene el clip entero, y aquí se lo sirvo para celebrar los 40 años de su grabación y anticiparnos al cumpleaños de Sisa (24 septiembre, La Mercé). Cónsul y Paje. 

[guillemchacon]

Qualsevol nit pot sortir el sol... (en Crucita, Manabi, Ecuador) https://www.instagram.com/p/BpUOflDlgHY/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=15ikqwk6ipv15