Underwater life at Sa Dragonera Island Marine Reserve in Mallorca (Balearic Islands). Video by Save The Med Foundation.
The sea area around the Sa Dragonera islet is home to a wide diversity of habitats and species in a relatively small space. Like most of the Mediterranean, until recently the biodiversity of this area was endangered. The first critical moment was in the 1970s, with the growth of tourism pressure in the Balearic Islands, when the islets in this area were bought by a company that was going to urbanised them. The local people got organised and did a peaceful occupation of the islets, until they managed to stop the building project, get the island's local government to buy the area and ensure it became a public natural park, and protected as such.
The land was safe, but the biodiversity in the water continued to be endangered. Locals have continued pressuring the government to protect more waters, and each expansion has proven amazing results. Some fish species have shown an increase of 10%, 16%, and even 40% more individuals than before the area was protected.
The last expansion of marine area to be included in the protected area was the "exterior waters" in 2020. In these 3 years, the dusky grouper fish population has grown to be 7 times what it was 3 years ago, brown meagres are 22 times more, and forkbeards are 16 times more (source). The fish species valued as food have triplicated.
All of this has been possible thanks to experts in the field and also local people who are organised in the association Xarxa Dragonera Blava, where everyone takes care of the area from their own sector. All the management and decisions taking processes in relation to this area are done through a participative model with Xarxa Dragonera Blava and all the local community.
These wonderful results give hope around the world, because the marine reserve model works. Particularly in the Mediterranean Sea, with a huge problem of overfishing, it's a model that needs to be applied more widely.
L'esplanada es gegantesca. El Serengeti, lloc mític, te uns quant cents de mils de quilòmetres quadrats, quasi tot cobert per herba daurada de mig metre d'alt.
Veiem nyus, zebres, gaceles de Thompson, pumbas...
L'Stanley va mirant a esquerra i a dreta i, de sobte, dóna un cop de volant i comença a correr camp a través. No podem sortir dels camins marcats, està prohibit. Però l'Stanley, que té carrera, ho fa igualment. S'acosta a un grup de roques petit. De grups així n'hi ha uns quants escampats, són bombolles de magma de fa milions d'anys. També hi ha acàcies solitàries.
I allà, a aquell pilotonet de roques, hi dormen tres lleones i un lleó jove.
La imatge torna a ser esplèndida, mereixedora de lo dur que és arribar fins aquí, i penso que és així com ha de ser. Venir aquí no pot ser fàcil, perdería tota la màgia. Això és el país dels animals, no el nostre. Nosaltres som intrusos.
Les lleones ens miren avorrides i de tant en tant aixequen el cap. D'altres cotxes se n'adonen que hem trobat algo i venen ràpid cap on som. Totes les càmares i els mòbils disparen. Als lleons tan se'ls hi en fot tot.
Seguim la ruta. No se bén ve en quina direcció, tot és semblant i a l'hora tot és diferent.
Uns minuts després, veiem una hiena. Lletja com un pecat. I més amunt, al costat d'un basal no gaire gran, està éll estirat, el rei, el lleó mascle, solitari, reflectin la seva majestuositat a l'aigua bruta. No dorm, ens mira i de tant en tant es belluga.
I seguim la ruta. Dinem a sota d'una acàcia, a peu dret i amb les mans.
I seguim. Veiem tres lleones més, assegudes i cadascuna mirant a una direcció diferent, com si pensesin què podrien sopar avui.
Uns kilòmetres més i llavors l'Stanley fa un crit:
- Cheeta!!
I allà el tenim, caminant tranquil·lament pel costat d'un altra basal, un magnífic guepard.
És elegant, fi, dandy, esbelt. Camina pole-pole mirant aquí i allà i l'anem seguint fins que el perdem entre les herbes.
Més endavant en veiem dos més, mig amagades entre les herbes, mirant cap a l'horitzó.
I seguim. Passem pel costat un grup de roques gran i veiem un llangardaix de cua blava i cap vermell. I més amunt un altra. I un altra... I quan mirem a dalt de tot de les roques veiem dos cadells de lleó, dos lleonets, que ens miren amb curiositat. Per si de cas, baixen de la roca cap a un arbre baix envoltat de matolls. I allà tenen la mama. I les tietes. I més germans, un menjant del pit de sa mare. I un lleonet que surt de l'amagatall i s'allunya fins que el perdem de vista.
Ni pagant ens imaginàvem que veuriem això.
I de tornada, per acabar el dia, veiem un lleopard dormint a dalt de tot d'un arbre. I vint cotxes més (els he comptat) fotografiant-lo.
Tornem al campsite. La Tecla (es diu així), que es una noia bufona i molt riallera, també una mica pallassa, ens pregunta si ens volem dutxar. Donat que portem un dit de pols al damunt de la pell, ens sembla una idea excel·lent. Però com que aquí no hi ha aigua corrent ni electricitat, ve un senyor amb una galleda d'aigua calenta que han escalfat al foc de llenya i omple un dipòsit que hi ha darrera la tenda. I així és com ens dutxem.
I a sopar a la tenda gran, amb taula, cadira, coberts, espelma, vi, liquors, i tot el luxe d'estar al sud del Serengeti.
Botin Militar Dona Blava Granat Negre de Pell Pis Track Cordons Lawren 3062-21 Marca Lawren. Model 3062-21 Botes de dona d'estil militar fetes de cuir. Tancament amb cordons. Disseny de pell suau i colors freds. Sòl de pista resistent, amb plataforma. Alçada de la canya: 16cm(t.38). Alçada del taló: 4cm. * Fabricat a Espanya amb pell natural, les possibles imperfeccions que puguin aparèixer garanteixen la gran qualitat del producte.
la creació del FC Barcelona comença el 1899 per un grup de joves, estrangers i catalans que vivien a Barcelona.Hans Gamper (Winterthur, Suïssa, 1877 - Barcelona, 1930) va arribar a Barcelona el 1898 per motius professionals. A les estones de lleure jugava a futbol amb un grup de companys als carrers de la capital catalanaEl 22 d'octubre de 1899 Gamper publica un anunci a la revista Los Deportes fent una crida per formar un equip de futbol.Es va imaginar un club integrador on tothom pogués dir la seva.En aquells primers moments mitja samarreta era blava i l'altra mitjana, grana, amb les mànigues del color invers i els pantalons blancs.En menys de deu anys, entre el 1899 i el 1908, el FC Barcelona va utilitzar quatre terrenys de joc diferents com a camp propi, a causa de la inestabilitat econòmica i la dificultat per trobar espais a l'aire lliure de grans dimensions en plena expansió urbanística de la ciutat.El 1902 el FC Barcelona guanya la Copa Macaya, embrió del Campionat de Catalunya.Y aquests van ser els inicis del FC Barcelona.
If red flower Florges is Morgana and white flower Florges is ariel and blue flower Florges is king triton and yellow flower Florges is undertow and orange flower Florges is the two sting rays
Si la flor vermella Florges és Morgana i la flor blanca Florges és ariel i la flor blava Florges és el rei tritó i la flor groga Florges és la resaca i la flor taronja Florges són els dos raigs.
“La contemplació des de el jardí, amb la retina impregnada del verd de les frondes, de la mar blava, de les petites platges de color de rosa, dels penya-segats vermellencs, és un somni d’agudíssima sensibilitat” Josep Pla. Guía de la Costa Brava.
“La contemplación desde el jardín, con la retina impregnada del verde de las frondas, del mar azul, de las pequeñas playas de color rosa, de los…