#caputxa

[negreabsolut]

En Celeborn Galaalta, monjo lluitador, per Grimwalds-AI-Fantasy [font].

[lesfoteses]

La miopia i les escopetes

2 de gener del 2023

Tenir miopia és una puta merda. Poca estona abans de llevar-nos i decidir que estàvem cansadíssims i que en tot cas demà ja anirem a esquiar, ha passat una cosa que quasi em mata del susto. Eren tipo les 6:42 del matí quan un cop molt fort ens ha despertat d'un bot. Alguna cosa de vidre s'havia trencat. Tinc un gat i el primer que he pensat és que s'havia matat el gat, que algo li havia caigut a sobre i se l'havia carregat. Però ha resultat que el gat és qui s'ha carregat un got de vidre de la cuina, el deu haver tirat contra el terra perquè mira, li ha sortit de dins, i s'ha trencat en mil bocins. I quan dic mil no exagero -o potser sí, però per poc-, hi havia vidres petitíssims fins i tot al plat del pinso, a la pica, sota la nevera, fins i tot sota la taula del menjador. No entenc amb quina potència ha tirat el got, perquè tremendo merder s'ha generat en un moment. I llavors, ah, la miopia! Tinc 3,25 i 3,75 al dret i l'esquerra respectivament, i quan m'he aixecat sobresaltada a "veure" què s'havia trencat, m'he oblidat d'agafar les ulleres. PERQUÈ CLAR, QUAN PASSEN ACCIDENTS, QUI PENSA EN AGAFAR LES ULLERES? El gat podria haver estat en perill i no hi he caigut, en què soc fotudament cega sense ulleres. Total que entre la son, els ulls mig aclucats per les lleganyes i la miopia, no veia una puta merda del merder. El Marc ha vingut darrere meu intentant-me guiar fins que li he dit que em portés les ulleres, per favor, que no podia més ja amb aquesta incapacitat que tant odio. I mentre escombrava la resta de vidres de got (ex got de Nocilla), pensava operar-me els putos ulls i tornar a ser una persona funcional en aquest món de Deu, per si mai torna a passar això però greu de veritat. He d'estar preparada, i sent miop, si això fos una pel·lícula i esclatés una guerra o un problema de veritat, moriria al primer quart d'hora.

El dia quasi s'ha tornat a esguerrar poc després d'esmorzar. Un cop al llit després de recollir els vidres, hem decidit que avui no esquiaríem, "ja en tot cas veiem demà". Així doncs, com que ens hem llevat tard, hem decidit justificar aquesta pèrdua de temps sobant anant a Queralbs a esmorzar. La carretera fins allà dalt és fantàstica, des de Ribes són poques corbes i bones vistes, a més no té pèrdua, que per gent com jo que em perdo de seguida en cotxe tot i anar amb el Google maps és perfecte. Sent dilluns a més, hi ha poca gent per la qual cosa es va molt tranquil. Hem esmorzat a Cal Xix, al pis de dalt, amb bones vistes de la vall, tot i que no hem sabut identificar ni un sol cim perquè som uns primos. Llavors hem tingut LA idea. Se'ns ha acudit buscar la casa de la família dels Pujol, perquè no sabíem quina era. Només ha calgut una cerca ràpida a Google per trobar fotos del Punt Avui i altres mitjans del casoplón dels Pujol-Ferrusola. I només ha calgut fer el poble de punta a punta per trobar la casa que buscàvem, no ha estat gens difícil, un nen sense l'ESO ho podria aconseguir.

Es tracta d'una casa -sorpresa- allunyada de la resta, -sorpresa 2- mig amagada entre arbres i -tercera sorpresa- amb les millors vistes de tot Queralbs. La reixa que protegeix la mansió ens l'hem trobat oberta, i ni el Marc ni jo hem dubtat un moment. Ens hem posat la caputxa, ens hem tret les sabates per no deixar petjades i hem entrat al jardí dels Pujol Ferrusola. A poc a poc, ens hem acostat fins on hi tenen el parking, i de cop, un gos comença a bordar i em fot un susto que caic a terra i encara em fa mal el maluc, demà em sortirà un blau. I llavors, un crit "Qui hi ha? Què hi feu aquí?". I llavors, òbviament, ens hem cagat a sobre.

Era un home que s'assemblava massa al Carles Puigdemont. PERÒ MASSA. Quan dic massa em refereixo al fet que a partir d'ara tindrem la teoria que Carles Puigdemont no està a Waterloo sinó que s'allotja a Queralbs, i que només va a Waterloo quan vénen mitjans o quan l'agenda l'obliga a ser-hi. El Carles -ara li diré així- ens ha vist, perquè tot i la caputxa heu de saber que la meva jaqueta és negra i rosa i la del Marc, vermella. Per la qual cosa, encara que potser no se'ns vegi la cara, se'ns veu la roba. Joder, quina putada hem pensat. I llavors no se'ns ha acudit res millor que fer-nos passar per turistes. Hem començat a parlar anglès, per fer veure que érem turistes que ens havíem perdut anant a Núria: "sorry, sorry, where is Núria?", i el KRLS: "Fora, turistes, de casa!", i he pensat "calla, no sigui aquest d'Arran", i llavors ens ha fet por perquè s'ha tret una escopeta de darrere. Mai he vist una escopeta de veritat des de tan a prop. He de dir que una escopeta de veritat des de tan a prop és igual que qualsevol escopeta de veritat però des de lluny, l'únic que com que tinc miopia, com més a prop més detalls puc apreciar. En aquest cas d'avui, hem pogut apreciar fins i tot el color del mànec. No sé si el Carles ens hagués arribat a disparar mai, matant-nos i creient havent-se carregat dos alemanys i que mai ningú hauria repatriat els cossos.

A la tarda hem baixat a la pista a fer uns xuts amb una de les pilotes de futbol que encara guardem al garatge de casa. És la primera pilota de futbol que em van regalar els Reis quan era petita. Ara està desinfladíssima, però encara aguanta i m'ha agradat jugar-hi. Tot anava bé fins que han arribat uns nens d'uns 10 o 13 anys. El Marc en aquell moment estava a la porteria i jo xutava "a marcar". De cop i volta, no sé què ha passat, però he xutat i se m'ha desviat la pilota, amb tan mala pata que li he rebentat la cara a un dels nens. Es deia Samuel i l'he fet plorar. L'hem acompanyat a la font perquè es posés aigua i després ens hem fugat, abans que vinguessin els pares o algo. Jo patia per si li havia trencat les dents, em fotria un bon pal ara haver de pagar una ortodòncia a un menor desconegut, la veritat... Abans de gairebé carregar-me el nen, havia tingut un tendre pensament de nostàlgia: veient-los he pensat un moment "ojalá tornar a ser així de petita per jugar cada dia". Però per sort se m'ha passat ràpid. Ni de conya tornaria enrere, quina mandra. Just després de pensar això, canyardo a la cara.

Ens hem ficat al llit d'hora avui, la idea és que demà anirem a La Molina i un cop allà, in situ, valorarem si val la pena o no pagar el forfait + el material per esquiar sobre els menys de 20cm de neu glaçada que hi deu haver a aquesta hora a la Costa Rasa.

[lescroniques]

Yeneba Sagunto: "Al futbol em sento més segura, a classe em sento la rara"

María Vallejo / diariodenavarra.es Jesús Garzaron / diariodenavarra.es Es molt tímida. La seva somriure emergeix de la caputxa de la samarreta amb caputxa amb la qual es protegeix de la pluja. I de les mirades. Yeneba Sagunto té 19 anys i des dels 3 va començar a notar que no sentia bé. Un diagnòstic tardà va derivar en una sordera de l’oïda esquerra i una infància i adolescència entre dubtes,…

[opportunities-eu-com]

Encore une idée cadeau Louis Vuitton dans notre escarcelle : Le sac à main Montaigne BB en toile Monogram sans aucune patine sur le cuir naturel et à l’état du neuf♥️ Il est disponible✅ Una altra idea de regal de Louis Vuitton a la nostra caputxa de nadal: la bossa de mà Montaigne BB en lona Monogram sense cap pàtina a la pell natural i en estat nou ♥️ Està disponible ✅ Otra idea de regalo de Louis Vuitton en nuestro aparador navideño: el bolso Montaigne BB en lona Monogram sin pátina en el cuero natural y en estado nuevo ♥️ Está disponible ✅ Another Louis Vuitton gift idea in our hood: The Montaigne BB handbag in Monogram canvas without any patina on the natural leather and in new condition ♥️ It is available ✅ (à Opportunities.fr Boutique) https://www.instagram.com/p/Ckh7c-4NnOh/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[espiritutulem]

Dia 1

Aeroport, arribo amb molta antelació. Antologia de poesia catalana (Nova tria, a cura d'Enric Virgili.) Nervis quan passo el control. No em demanen PCR. Segueixo les directrius de l'Abdellah, trobo un taxi que em duu a la vella medina. He fet un tomb fins a Riad Les Rêves. Colors, olors fortes, dos micos, encantadors de serps... el cap m'explota. L'aprenentatge m'ha costat 10 dirhams, un batut. He apres ràpid a dir que no. Abderrahim: tot depèn, tot és relatiu. Escriu en una fulla d'un arbre (que ha caigut a la nostra taula). Espero el Lhsn, professor de filosofia, el cosí de l'Abdellah. Sonen les pregàries, n'hi han cinc. L'Abderrahim me les anota en cinc fulles d'arbres, que enganxo a la llibreta. Començo a sentir que vull escriure en el bloc de notes del mòbil i dedicar la llibreta per recolectar. No m'agrada escriure amb llàpis. El Lhsn em parla de "le bain de sable" i m'acompanya a fer totes les gestions. És un gran anfitrió, molt generós, ha negociat per a mi, m'he estalviat centenars de dirhams. Negocien aferrissadament, en un to que em resulta violent, però acaben somrient, donant-se la mà. Gel*laba tradicional amb caputxa, babutxes, treure més dirhams i número de telèfon marroquí. Estic rebentat, no puc més. Dutxa i gaudir del silenci que es respira a Les Rêves. És un oasis. Ha arribat una parella d'italians, hem parlat una estona. M'he vist amb els seus ulls, com un més entre els meus nous amics, l'Abderrahim i el Said (el seu millor amic). Curiosament, aquest vespre juga el Barça - Inter. Deixo per un dia que el Barça em representi. Fem broma, si perdem llançarem coses a la finestra de la cambra dels italians. Perd el Barça i, evidentment, no fem res. Tajine: una meravella! Gaudeixo menjant amb les mans, compartint el plat. Demà a la nit marxaré en bus cap a Tinghir. Per avui dues certesses: la primera, els amazighs són molt acollidors i ja començo a gaudir de l'aroma del temps; la segona, vull fer camí cap al desert. Marrakech em supera. 19h21, tornen a resar. Deu ser la quarta? Vola un ocellet. He après dues paraules amazigues essencials: AMAN (aigua) i AGHROM (pa).

[useless-catalanfacts]

What would you say it's the scariest legend in Catalonia? When I think about it I don't think we have any monster/spirit that is particularly scary (or used to scare children) the only ones I can think of are «el Coco» or the boogeyman (l' home del sac?) [In my family el coco and the boogeyman are two different people]

The typical ones to scare children are l’home del sac (“the man with the sack”) and el Papu (that’s the Catalan word for el Coco even though a lot of people now say Coco for Spanish influence). Some areas also have other ones specific from there, for example

l’Ogre de la Caputxa Negra (“the ogre with the black hood”): he kidnaps children he finds on the roads. He lives in a palace where he hides a treasure. In the palace there is also an enchanted princess who turns into a siren when she gets out of the palace. The only way to kill the Ogre is when sunrays shine on his face.

Butoni (or other similar names): a very ugly ghost/monster with two faces and claws on his hands and feet who enters through the lock hole and can enter a person when they yawn.

Pare Llop (“Father Wolf”): a man who became the king of wolves, some say he can also turn into a wolf. He comands the wolves to attack or respect the animals depending on whether he has a good relationship with their shepherd/farmer or not. It’s said that on cold days he comes down to the villages and asks for food, and if someone doesn’t give him food he will end their pack.

el Tio dels Ossos (“the bones man”): a skeleton that is alive and is said to take away children in Alcoià.

Flare Flairon: a priests who kidnaps children in some parts of the Valencian Country. This is an old legend from the times when Valencian people only spoke Valencian-Catalan and not Spanish, because it specifies that the priest speaks Spanish. (It's interesting how it shows the fear of church and state)

El Gegant del Romaní (the Rosemary Giant): a giant whose hair is the rosemary bush. When someone tried to pick up rosemary, he would scream “si m’estires els cabells, me n’isc amb ells!” (“if you pull my hair, I’ll come out with it!”). And so he would come out and kidnap that person.

Nyítols or nyitus: little creatures who enter people’s heads through their ears and eat their memory. The person is left “enchanted” with an altered conscience.

Dip: the black dog, emissar of the devil, that sucks people’s blood in their sleep.

And for monsters in the usual sense of the word,

Víbria: the female dragon-snake

Marraco: a huge lizard from Lleida who swallows kids without chewing them.

Cuca-fera: a kind of huge crocodrile with a turle shell

Cabraboc: the upper half of the body is a man and the lower is a goat, sometimes said to have bat wings. He is found at night.

Banyeta: a demon with only 1 horn. The legend says he was a banker from Girona who became rich by lending people money with a very high interest. He was punished by becoming this devil. They say he takes away children who don’t want to go to sleep. 

Bubota: ghosts from the Balearic Islands who make deals with humans, especially with bandits

The ones I mentioned are used to scarechildren, so they’re made to be evil/scary. But I think that, in general, the beings from Catalan mythology could be described as naughty but not necessarily bad. They can hurt people, and often do, because they find it funny, but they don’t hurt on purpose. For example, all kinds of follets, donyets, barrufets, gambosins, minairons, fades, etc.

Even dones d’aigua when they hurt humans it’s because the human man broke his promise and it’s the only way to keep themselves safe. And on the contrary there are many beings who are always good. Like the giants, who defend mountains and rivers.

In my opinion, the characters of Catalan legends who are scary are the humans who did bad things. For example, Comte Arnau (called Comte Mal in the Balearic Islands) and Comte Estruc, who were feudal lords who were damned to roam eternity because of the sins they committed in life (like not paying their farmers or convincing nuns to have sex with them, etc), the first one riding a horse in flames and the second turned into a vampire. There are many more stories about “ànimes en pena” with similar stories, like Cavaller Ferran, el Caçador Negre, el Caçador del Montseny, etc.

[danicabrerart]

Personajes y una pequeña muestra del desarrollo de “Roc” para la serie Caputxa negra de Zootropo Studio.

Trabajé como director de arte definiendo estílos gráficos, diseñando los personajes y liderando el equipo de ilustración.

[gsanagustin]

Amb la caputxa vermella‼️ #platjabogatell (at Moll del Gregal) https://www.instagram.com/p/Cck1VFKsRX8/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[badiajordi]

Set

Boira ploranera i 7 graus. Tot ben xop. Aigua per als sembrats. En sortir de casa he topat amb un branquilló de l’heura, no duia ni la gorra ni la caputxa de la jaqueta posada, vol dir que la sensació ha estat prou desagradable. La boira es va espessint. Ja no veig la bandera del castell. Set mesos justos per començar la North Cape. Ens preguntem amb la Laura si estarem nerviosos. Crec que no.…

[les-estacions-de-beth]

Desuadoras de totes les talles, sense caputxa i teixits de disseny originals en estacionsbeth.com #Desuadorescatalanes#desuadorassensecaputxa#telesdedisseny#telesoriginals#desuadorasfetesabarcelona#desuadorasfetesalmaresme#sudaderasoriginales#sudaderasdepeques#sudaderasdediseño#sudaderassincapucha#telasdediseño#sudaderashechasenbarcelona#sudaderashechasamano#sudaderasdediseño#sudaderasunicas#sudaderasdediseño# https://www.instagram.com/p/CH27yS-l7ld/?igshid=swg1hiyvftog

[aixieslamami]

Div 2 d’oct

doncs avui bastant bé amb el meu tiet i d’aquella manera amb me mare.

Vaig anar a dormir a les 3 perque no podia dormir, vaig aprofitar per deixar acabada la prova de l’entrevista de feina que havia fet la setmana del 17 de setembre. Em vaig ficar el despertador a les 8:15 per dormir gairabe 5 hores com a minim, me mare a les 8:30 o així m’ha trucat i li he dit que acaba d’esmorzar i anva, volia que li compres, pa. Al cap de l’estona em torna a trucar i em di que ja no cal que sino el meu tiet s’enfadarà. 

Quan he arribat 9:15 aprox ja s’havia preparat ella unes llesques de pa amb una mica de ceva i cabrales. Li preocupa els efectes secundaris de prendre liti, m’ha dit estirada al sofa crec que tinc tremolors del fred, i dic et fico millor la manta?

Ara la nena petita que porta a dins s’ha adonat que no li servirà actuar davant del psiquiatre, que si es pren la medicaicó la resta de la vida potser deixa de ser ella. M’ha explicat que a la nit s’ha aixecat per anar a fer pipi a les 5 o així que del son i de la medicació ha decidit anar al sofa perque está més baix (és mentida el llit està aprop del lavabo i estan igual d’alçada si fa no fa) i quan s’ha despertat al sofa s’ha desorientat i s’ha agobiat una mica perque no entenia que hi feia allà si abans estava al llit. Clar aquestes coses nose si son fruit de que se li barreja demencia senil, alzehimer amb la seva enfemetat o de la medicació.

Avui ha fet més estones de siesta al sofà, tambés estava completament gris el dia i plovia a estones. 

Quan ha arribat el meu tiet, ha começat a parlar que teniem que tenir millor comunicació que ahir ja li va fer la bronca a me mare que ens posa en contra i ens manipula, que ens diu versions oposades. Jo li he dit que si però que ja ho parlariem quan fos però no davant d’ella, ella s’ha possat nerviosa amb la caputxa i les ulleres de llegir i ha acabat al lavabo, que es quan ho hem pogut parlar bastant bé, ja està mirant una nevera A+++ d’uns 600 euros. Jo li he dit que el congelador no el fa servir apenes i ella sola amb algo petito ja fa. Hem acabat bé però demà treura 100 euros de la llirbeta. 

Al final a la 13 com no venia l’9infemer he trucat i ha salta tel contestador. El meu tiet ha anat a comprar al casa atlmetller i a la famracia. La medicació més cara costa 100 euros que es la de la bipolaritat/esquizofrenia, em sembla un atrac, espero que se l’hagi de prendre poc temps.

A la 13:30 aprox ha trucat el psiquatre, l’he agafat jo i li he dit que estava més peleona o negativa nose que li he dit. I l’han trucat al busca i ha hagut de penjar.

El segon cop que ha trucat l’ha agafat me mare i se li ha anat enfrontant tant com ha pogut, que si creia en Deu, que si la psiquaitria s’havia inventat en camps de concentració...

Aviam com està demà me mare

[negreabsolut]

[acpao19-grup14-blog]

“TANZEN”, ISSEY MIYAKE FW77

Aquesta peça pertanyent a la col·lecció de tardor-hivern de 1977 és un perfecte exemple de la manera en la qual Miyake utilitzava elements d’occident amb elements tradicionals d’orient per aconseguir la màxima eficàcia: un kimono (una peça tradicional japonesa)  amb una caputxa, un element propi de la vestimenta occidental. És també notable una segona característica pròpia del dissenyador, la qual ha abanderat tota la seva obra: la importància del material. El material amb el qual s’ha confeccionat el kimono es el tanzen, un tipus de tèxtil tradicional japonès fet a partir de llana gairebé oblidat.  La recuperació de les arrels tradicionals japoneses per a innovar la moda, el sincretisme pragmàtic orient-occident i la importància del material com a element principal són els trets essencial en l’obra del dissenyador.

1977 Issey Miyake Confecció. Teixit de llana negra amb patró de rellotge de color blanc, blau i groc-verd; mànigues kimono; corretja a joc.

[ninsmanresa]

Armariet amb moltes coses 😍😍😍😍 😍 😍 Muselines de @adenandanais doudous, pitets i pijames de @petitohbarcelona i moltes cosetes fetes a mà de @raval58 com corones, bossetes, canviadors, tovalloles amb caputxa i de lactància, portadocuments, banderoles, portabolquers, pitets, portaxumets... 😂 😂 #nins #ninsmanresa #pictureoftheday #bestoftheday #cotton #km0 #raval58 #fetacasa #fetama #swaddle #bibs #doudou #conceptstore #cosasbonitas #ropaniños #kidswear http://bit.ly/2Hpabew

[imagingmaps]

@geoinquiets: Moda d'hivern: una dessuadora amb caputxa i butxaca doble davantera, sintètica, impresa amb el mapa del món, gràcies Glo https://t.co/tofoZoYBmT https://t.co/rF7vknNUkh

from http://twitter.com/geoinquiets via IFTTT

[kirowa-blog]

Parca embuatada amb cinturó i caputxa folrada.