#catalan:practice

[guillemelgat]

Reflexions (Setmana 8 del Repte Idiomes Estiu 2021)

Sí, he fet el càlcul i tinc la setmana correcte...benvinguts i benvingudes a la vuitena setmana del repte! La cosa va bastant bé, heus aquí els números:

basc* (1129/1903 mots = 59%)

gal·lès* (477/1632 mots = 29%)

romani (355/715 mots = 50%)

amhàric* (687/1646 mots = 42%)

Tot i el progrés que he fet, no crec que arribi al final dels cursos abans que acabi el repte. Dit això, mai he passat la fita de mil paraules en un curs de Memrise, així que ja ha valgut la pena. I penso seguir, si puc, durant l’any. Però primer, cal enfocar-me en les quatre setmanes que em queda, perquè amb això ja hi puc fer bastantes coses.

També estava pensant, i crec que estic en el moment ideal per fer un “level up” amb el gal·lès i el basc. És a dir que gairebé els sé parlar – no dominar, però simplement que em comencen a sortir frases i paraules sense haver-les planejat abans. Per això, vull tenir més hores d’estudi amb aquests dos, perquè si començo a entendre sèries/cançons/converses/et cètera, ja tindré més hores de pràctica i que no em faci mandra. Perquè amb el català ja tinc més de 100 hores aquest any (i amb la resta dels idiomes, menys de 20), només perquè miro sèries i vaig a hores de conversa i tal. Per tant, aquest és el meu repte per finals d’any.

Yes, I did the calculations and I have the right week...welcome to the eighth week of the challenge! It’s going pretty well, here are the numbers:

Basque* (1129/1903 mots = 59%)

Welsh* (477/1632 mots = 29%)

Romani (355/715 mots = 50%)

Amharic* (687/1646 mots = 42%)

Despite the progress I’ve made, I don’t think I’ll make it to the end of the courses before the challenge ends. That being said, I’ve never passed the milestone of a thousand words in the Memrise course before, so it’s already been worth it. And I think I’m going to continue, if I can, during the year. But first, I need to focus on the four weeks that I have left, because I can still do a lot with that.

I was also thinking, and I think I’m in the ideal moment to “level up” my Welsh and Basque. What I mean is that I almost know how to speak them – not master them, but just that words and phrases are starting to come to me without having planned them beforehand. Because of that, I want to have more hours of study with these two, because if I start understanding series/songs/conversations/et cetera, I’ll have more hours of practice and that won’t bore me. Because with Catalan, I already have more than 100 hours this year (and with the rest of my languages, less than 20), just because I watch shows and go to conversation hours and stuff. Therefore, this is my challenge for the end of the year.

[guillemelgat]

Crec que havíem passat el punt del mig alguna setmana per aquí, no n’estic segur perquè fa tant de temps que no faig un post sobre el repte que ni sé en quina setmana estem (crec que la sisena però no us ho sabria dir segur). Però vaig estudiar molt durant el viatge, probablement perquè no tenia Tumblr per ocupar-me, i vaig avançar bastant. Aquí els percentatges i els números:

basc* (982/1903 mots = 52%)

gal·lès* (327/1632 mots = 20%)

romani (239/715 mots = 33%)

amhàric* (578/1646 mots = 35%)

rus* (455/4995 mots = 9%)

He deixat de banda el rus perquè el curs té àudio, cosa que m’és molt útil, com que no llegeixo bé el ciríl·lic, però que em fa molta mandra :P La resta em van bé, he après gairebé (o potser més de) 200 paraules cadascuna. I no hi ha cap curs amb un percentatge de menys de dues xifres! Així que estic bastant content amb el progrés que faig.

He canviat una mica alguns objectius per a finals d’any però ja us ho explicaré més endavant.

English below cut :)

I think that we’ve passed the middle point some week in here, I’m not sure because it’s been so long since I’ve made a post about the challenge that I don’t even know what week we’re on (I think the sixth but I’m not 100% sure). But I studied a lot on my trip, probably because I didn’t have Tumblr to keep me busy, and I advanced a fair amount. Here are the percentages and the numbers:

Basque* (982/1903 words = 52%)

Welsh* (327/1632 words = 20%)

Romani (239/715 words = 33%)

Amharic* (578/1646 words = 35%)

Russian* (455/4995 words = 9%)

I’ve set aside Russian because the course has audio, which is very useful for me, since I don’t read Cyrillic very well, but also annoys me :P The rest are going pretty well, I’ve learned almost (or maybe more that) 200 words for each. And there’s no course with a percentage under 2 digits! So I’m pretty happy with my progress.

I’ve changed some of my goals for the end of the year but I’ll explain that to you guys later.

[guillemelgat]

Ei, hola a tothom, estic fent una playlist de cançons pel mes d’orgull en català i (1) volia saber si teniu artistes LGBTI+ o cançons sobre aquesta temàtica que em recomanaries, (2) si us interessaria la playlist, i (3) quin tipus de playlist preferiu: cançons explicitament LGBTI+ o només cançons que hi queden bé?

[guillemelgat]

La Fúmiga aquí en plan I have a disease it’s called cada cop que treiem una cançó és un temazo and it’s incurable

[guillemelgat]

sisplau parla’m d’aquest programa és que ho he estat mirant massa

[guillemelgat]

Pregunta per als meus seguidors catalans: quin diferència feu entre vós/vostè/tu? Amb qui faries servir cadascun? Mai he après la diferència i només faig servir el “tu” però sé que de vegades sí que és important fer servir els altres

[guillemelgat]

Estic llegint Aracil per un treball de classe i he de confessar que és un geni. No pensava que m’agradaria perquè sempre s’ha explicat d’una manera molt en pla sociolingüística catalana, és a dir, tipus planificació lingüística i tal. Però realment és exactament el que estava buscant, les seves idees sobre la minorització de les llengües són 100% correctes, i també la seva manera de concebre la lingüística (totalment d’acord en què la sociolingüística conté la lingüística formal i no al revés). No comparteixo gens les idees que té per tirar endavant amb tota aquesta situació, però deixant això a part, he de dir que tota aquesta gent que es queixa perquè no es llegeix fora dels Països Catalans té raó, si algun dia soc professor als Estats Units el posaré pels meus alumnes.

[guillemelgat]

Anem a comentar Mar i cel avui i estic 😍

[guillemelgat]

Bona castanyada! Heus aquí el meu primer intent de fer panellets, els vaig fer amb el club de català de la meva uni (per Zoom, esclar). Crec que m’han sortit massa grans però tenen bon gust així que no em queixo. Potser l’any que ve ho tornaré a provar, ha sigut divertit :D

Us desitjo a tots i totes una molt bona castanyada! 🍠🌰✨

[guillemelgat]

Per què parlo el català millor que dues de les professores que tinc

[guillemelgat]

Holaaaa! Com és que vas decidir aprendre català? No sabia que fos gaire conegut fora de Catalunya👀

Gràcies per la pregunta! De fet no tinc una resposta clara però la manera que vaig conèixer el català (i que probablement era la raó per què vaig decidir aprendre’l) va ser el Barça 😅

No dic que el català sigui molt conegut fora de Catalunya, però sí que s’ensenya a moltes universitats arreu del món (busca “Xarxa Llull” i en trobaràs una llista – de fet la meva en forma part!). I molta gent aquí almenys té un coneixement bàsic de l’existència de Catalunya, així que no és tan desconeguda!

[guillemelgat]

Totalment obsessionat amb aquesta cançó que acabo de trobar a l’arxiu/cançoner del projecte Càntut, m’encantaria que algú el versionés i que tingués un comeback perquè crec que encara és rellevant

Hi ha més informació aquí si us interessa

[guillemelgat]

El nit de Nadal

Aquest és un poema força coneguda als Estats Units, a casa meva el llegim la nit abans de Nadal com a tradició. He anat traduint alguns versos cada any per Nadal, i aquest any finalment he fet la traducció sencer. Segur que és dolentíssim, però espero que us agradi! (Aquí teniu la versió (més o menys) original.)

Era nit de nadal i per tota la casa no movia ningú, ni tan sols una rata.

Sobre la xemeneia, penjades en fila, eren tots els mitjons dels fills i les filles.

Tots, nens i nenes, adormits a la cambra, somiaven contents esperant matinada.

I jo amb la dona, a punt de dormir, sentia un soroll ressonar al jardí.

D'una volada em vaig aixecar per poder veure què acabà de passar.

Obrint la cortina vaig mirar arreu, notant la bellesa de la capa de neu.

La llum de la lluna, reflectida, brillava com si fos migdia, la neu il·luminada.

De sobte va entrar a la meva visió una cosa increïble: un trineu petitó!

Anaven primer vuit rens petits; al darrere hi havia un home feliç.

Més ràpid que ocells van volar cap al llar i el Pare Noel els va animar:

—Llampec! Ballarí! Trotaire i Guineu! Cometa, Espurna, Tron, Cupidell!

—Anem cap al porxo! Salteu ara el mur! Aneu més de pressa, deixeu-vos endur!—

Com fulles en mig d'un gran huracà van volant escampades fent tombs espirals.

Així van arribar a dalt de la casa el trineu i els rens, fent l’aterratge.

Damunt la teulada sentia el so de les potes dels rens bellugant, fent remor.

Vaig girar d'esquena i com si caigués del cel apareixia de sobte el Pare Noel.

Cobert tot de cendra i amb botes de pell, del cap als genolls vestit de vermell,

Sobre l'espatlla, un sac duia – pels nens i les nenes, era ple de joguines.

Els ulls, com brillaven! Les galtes rosades; un somrís radiant il·luminant-se la cara;

el nas vermellós com una roja móra; i la barba tan blanca com la neu de fora.

Entre els llavis tenia encesa una pipa que donava cercles de fum emblanquida;

la cara rodona i el ventre també que rient trontollava tan gras que el tingué;

grassonet i rodó un follet tan content al veure’l, vaig riure espontàniament.

Es va picar l’ull i el cap inclinà i tots els meus dubtes es van escampar.

Sense dir res, omplia els mitjons amb regals i joguines per tots els minyons.

Un cop acabat, va tocar el seu nas, saludà amb el cap i pel fogar pujà.

Saltant al trineu, va xiular als rens i es van enlairar suau com ocells.

Perdut a la vista, va deixar un últim crit: —Bon nadal a tothom, i a tothom bona nit!

[guillemelgat]

Crec que l’accent balear és el més adient pels americans perquè a nosaltres també ens agrada ficar vocals neutres a tot arreu (però només la e i la a, la o no), complicar encara més la pronunciació dels grup consonàntics, i pronunciar les o molt obertes and honestly tell me I’m wrong

[guillemelgat]

Us volia compartir aquesta cançó perquè tot i que sigui molt depressionant, té un missatge molt guai i és molt maca. També l’he traduïda al català perquè necessitava una raó per posar-la aquí :’)

Through long December nights we talk in words of rain or snow A les llargues nits de desembre parlem en mots de pluja o de neu While you, through chattering teeth, reply and curse us as you go mentre tu, amb dents petant, repliques i ens maleeixes quan passes “Why not spare a thought this day for those who have no flame —Per què avui no pares un moment a pensar en els que no tenen flama To warm their bones at Christmas time?” que els escalfi durant el Nadal? Say Jack Frost and the Hooded Crow diuen Jack Frost* i el Corb Encaputxat

“Now, as the last broad oak leaf falls, we beg, consider this —Ara que cau l’última fulla ampla del roure, implorem que consideris això There’s some who have no coin to save for turkey, wine or gifts Hi ha alguns que no tenen monedes a estalviar per al gall d’indi, vi o regals No children’s laughter round the fire, no family left to know Sense rialles de nens vora el foc, sense familiars que coneguin encara So lend a warm and helping hand” Doncs ofereix una mà calenta i acollidora Say Jack Frost and the Hooded Crow diuen Jack Frost i el Corb Encaputxat

As holly pricks and ivy clings Mentres el grèvol punxa i l'heure enganxa your fate is none too clear El teu destí no és gens clar The Lord may find you wanting, let your good fortune disappear. El Senyor potser et trobarà insatisfactòria i farà que se t’acabi la bona sort All homely comforts blown away and all that’s left to show Emportada pel vent tota la comoditat quotidiana, i l’única que et queda is to share your joy at Christmas time és compartir l’alegria de les festes nadalenques with Jack Frost and the Hooded Crow amb Jack Frost i el Corb Encaputxat

* - Jack Frost és una figura mítica del nord de Europa que pinta la gebrada a les finestres i mossega els dits i el nas de tothom que surti de casa durant l'hivern.

[guillemelgat]

I translate a lot of songs from Catalan into English, but I thought I’d try my hand at doing it the other way around so that I could work my Catalan muscles a bit more. Unfortunately most of the music I listen to in English is old and uses archaic words that I don’t even have a good grasp on, so this was a fun challenge! I’m hoping to translate a couple more songs besides this one, but we’ll see if I manage it.

This song is.....extremely depressing, but also it’s super pretty! So hopefully that’s enough to make up for the heartbreak it will probably cause you :)

When two lovers meet down beside the green bower Quan dos amants s’hi troben, allà al costat de l’arbreda verda When two lovers meet down beneath the green tree Quan dos amants s’hi troben, allà sota l’arbre verd When Mary, fond Mary, declared unto her lover Quan Mary, l’enamorada Mary, va declarar al seu amant "You have stolen my poor heart from the banks of the Lee" “Has robat el meu pobre cor de la riba del Lee”

[ CHORUS: I loved her very dearly, so truly and sincerely L’estimava moltíssim, tan sincerament i amb tanta fidelitat There was no one in this wide world I loved better than she No hi havia ningú en el món sencer que estimava més que ella Every bush and every bower, every wild Irish flower Cada arbust i cada arbreda, cada flor silvestre irlandesa Reminds me of my Mary, on the banks of the Lee Em recorda de la meva Mary, a la riba del Lee ]

"Well don't stay out late, love, on the moorlands, my Mary “Doncs no hi romanguis fins tard, amor, al bruguerar, Mary meva, Well don't stay out late, love, on the moorlands from me" Doncs no hi romanguis fins tard, amor, al bruguerar, lluny de mi” How little was our notion when we parted on the ocean Quina poca noció teníem, quan ens vam acomiadar al costat de l’oceà That we were forever parted from the Banks of the Lee Que ens havíem acomiadat per sempre de la riba del Lee

[ CHORUS ]

I will pluck my love some roses, some blooming Irish roses Recolliré unes roses per la meva estimada, unes roses irlandeses en plena flor I will pluck my love some roses, the fairest that ever grew Recolliré unes roses per la meva estimada, les més belles que mai han crescut And I'll lay them on the grave of my own true lovely Mary I les deixaré a la tomba de la meva fidel i bonica Mary In that cold and silent church yard where she sleeps 'neath the dew En aquell cementiri fred i silenciós, on dorm sota la rosada

[ CHORUS ]