#espurnes

[negreabsolut]

Coberta del cinquè volum de l'edició catalana de Berserk, versió ‘Maximum’, que conté El cavaller de la Calavera, El principi de la nit sense fi, El falcó abatut, La fi del somni, El torneig, Fugitius, El lluitador, Companys d'armes, Confessió, Cicatrius (parts 1, 2), Espurnes a l'espasa, Incursió a Wyndham (parts 1, 2), Vigília festiva (parts 1, 2), Mil anys de reclusió, Retrobada a l'abisme, Sender de sang, Els Bakiraka (parts 1, 2), Flors al castell de pedra.

[lolablookedlikeart]

Carta de amor

(A la primera persona por la que he sentido algo después del horror)

Hoy he pensado que quizás la música sea el lugar donde pueda meter todo el amor que siento y no sé/puedo expresar. Sobretodo a las personas indicadas. Por las que lo siento, me refiero.

Me cuesta muchísimo.

Hay una cosa que me hace mucha ilusión de esta nueva era. Bueno, hay muchas. Pero esta me hace ilusión porque es nueva. Y es que voy a estudiisr música. Es algo que sé que llevo dentro pero nunca he hecho, como estudiar arte. Peeo lo voy a hacer. Y a ver si ahí puedo guardar todo el amor que llevo dentro. Poriqe es mucho. Y me da pena, al final, nonpoder ponerlo en ningún lugar. Es que me pesa, incluso me quema a veces. Eso es porque ese amor no es para mi, no me pertenece a mi ( aunque lo sienta yo). La paradoja del amor es justamente esa. No es de quien lo siente. Es de quien lo recibe. El amor está hecho para darlo o recibirlo, no para quedárselo une misme. Entonces es cuando duele. Porque es algo tan inmensamente grande que pesa mucho. Y cuando lo das a la persona a la que quieres se disipa en un trillón de espurnes preciosas la verdad. (Por eso es fugaz). Por eso, si no lo puedes dar, al menos lo tienes que poner en algún lugar, porque sino pesa mucho. Y no puedes ir con ese pesar. La vida es mejor si vas ligera.

[jgriera]

Intocable

Tràiler:

Títol: Intocable

Any: 2011

Directors: Olivier Nakache, Eric Toledano,

Personatges: François Cluzet, Omar Sy, Anne Le Ny, Audrey Fleurot, Clotilde Mollet, Joséphine de Meaux, Alba Gaïa Bellugi, Cyril Mendy, Christian Ameri, Marie-Laure Descoureaux, Gregoire Oestermann

Un resum de l’argument: 

Philippe, un aristòcrata milionari que s'ha quedat tetraplègic a causa d'un accident de parapent, contracta com a cuidador a domicili a Driss, un immigrant d'un barri marginal recentment sortit de la presó. Encara que, a primera vista, no sembla la persona més indicada, els dos acaben aconseguint que convisquin Vivaldi i Earth Wind and Fire, l'eloqüència i la hilaritat, els vestits d'etiqueta i el xandall. Dos mons enfrontats que, a poc a poc, congenien fins a forjar una amistat tan absurda, divertida i sòlida com a inesperada, una relació única en la seva espècie de la qual salten espurnes

[clubmusicweb]

Mar Grimalt se adentra en sus raíces, Espurnes i coralls

Después de ganar la 14ª edición del Concurso Sons de la Mediterrània, la mallorquina Mar Grimalt se adentra en sus propias raíces para confeccionar el espacio sonoro de su álbum debut, «Espurnes i coralls». Con el acompañamiento y producción musical de Joana Gomila y Laia Vallés, Mar Grimalt ha encontrado un universo sonoro a partir de los sonidos de las máquinas de la fábrica de vibrados y…

[aliguesdecatalunya]

#Repost @codocam_ • • • • • • Montornès del Vallès Cremablat de Tremp #cremablat #cremablatdetremp #correfoc #tremp #culturapopular #diablesicorrefocs #paisatgesdecatalunya #catalunyaexperience #descobreixcatalunya #catalunyagrafias #instantdestacat #instantaniacat #ok_catalunya #ilovepiques #fotoonline #foc #fire #espurnes #plujadespurnes #culturacatalana #aliguesdecatalunya #tradicionscatalanes #montornesdelvalles #balldediablesdemontornes ________________________ #AligaDeTremp #AligaBicefala #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #Aliga https://www.instagram.com/p/CACb7HyI25y/?igshid=1g46770k9bxmh

[tonysarttrip-blog]

I quan a la #festa #catalana s'afageix una #bulgara les #espurnes es converteixen en una #hoguera en les #foguerons de #Gracia (at Plaça de la Virreina)

[guillemelgat]

Song eight from my translation of Junteu-vos by el Diluvi, featuring Huntza which means I got to translate some Basque too (into both Catalan and English)!

On estan tots aquells que “Al Vent” li cantaren? Where are all the people who sang “Al Vent” [“To the Wind”]? On estan les cabòries que sempre rondaven? Where are the worries that were always going around? On estan cada veu, cada crit, cada plor? Where is every voice, every cry, every tear? On estan les cançons, les de cor, les d’amor? Where are the songs, the ones from the heart, the ones about love? On estan els camins que a la lluita ens portaren Where are all the roads that brought us to the fight per lluitar sense por? to fight without fear?

[ TORNADA: T’escoltaré, quan t’aboques a l’abisme I’ll listen to you, when you’re staring down the abyss T’escoltaré I’ll listen to you I lluitarem de la mà contra els dimonis, And we’ll fight hand-to-hand against the demons, i lluitarem and we’ll fight ]

Non daude kantatzen zuten txoriak? On estan els ocells que cantàven? Where are the birds that used to sing? Non inoiz kontatu gabeko elezaharrak? On, les llegendes mai contades? Where are the legends never told? Non dago jendea mugitzen zuen haizea? On està el vent que mou la gent? Where is the wind that moves people? Non pasatako momentu guztiak? On, tots els moments passats? Where are all the moments that have passed? Borrokara eraman gintuzten bideak? Els camins que se’ns van emportar a la lluita? The roads that carried us into the fight? Beldurrik gabe aurrera! Endavant, sense por! Onwards, without fear!

[ ERREPIKA: Entzungo zaitut, amildegian heltzean T’escoltaré, quan arribes a l’abisme I’ll listen to you, when you’ve come to the abyss Entzungo zaitut  T’escoltaré I’ll listen to you Eta borrokatu itzalen aurka batera i lluitar contra les ombres a la vegada and fight against the shadows at the same time Borrokatu lluitar fight ]

Embriagant-nos de goig jugarem amb el foc; Getting drunk on joy when we play with fire; entre espurnes de llum la tristesa s’allunya. between sparks of light sadness goes far away. si l’ahir es el hui i el demà ja vindrà, If yesterday is today and tomorrow is yet to come mirarem a la nit, brindarem amb la lluna. we’ll look into the night, we’ll toast with the moon. Abrigats amb records farem fora els enyors. Wrapped cozily in memories we’ll drive out longing La nostàlgia esta nit ens serà inoportuna. Nostalgia will be unfitting for us tonight. Lluitarem sense por! We’ll fight without fear!

[ TORNADA ]

[laratolina]

El sentit del lloc, paisatge, efectes atmosfèrics; què et provoca?

19:52. Aquell so de les onades trencant sobre roques fa que la ment sigui distreta, esvaeixes els meus pensaments i em submergeixo en el teu món aquàtic, ple de vida marina i aquell blau m'omple les pupil·les de serenitat, tu, la mar.

20:02. Sento que m'atrapes, com només tu saps fer-ho, amb aquella solitud, aquell silenci. Mentre t'admiro els meus pensaments em fan tornar a somriure, i amb tot el que em fas sentir, i, així i tot, només ets dues paraules, el bosc.

20:12. Quan les teves espurnes em salten a la pell no salto, només em fas pessigolles als ulls, al cor, i com t'he de tindre por?, si som amics, jo hi soc allà per tu, i tu ho ets per a mi, tan de debò hi siguis per molts anys més, estimat amic, el foc.

20:22. El teu blau no és com el de la mar, no és constant, ets imprecís, canvies com les emocions i les canvies també. Per això ets tan bonic, cel.

20:32. Com repiquen les gotes a la finestra, com s'il·lumina l'habitació amb els teus rajos, i sobretot com em relaxa el conjunt de la dansa del teu caos. Així ets, pluja.

20:42. La perfecció et defineix, la teva puresa i aquella brillantor és única. Com pot ser real aquest blanc, color marfil. La neu.

[costumbrisme]

Un matí de gener

Avui torno a ser a la platja. Mai havia vist un mar tan en calma. Tot just són les dotze del migdia i no hi han onades, el mar està pla i el Sol reflecteix petites espurnes blanques que brillen davant meu, i ballen alhora amb el blau de l'oceà que s'arriba a confondre amb el blau del cel, tan serè i sense cap núvol. Feia mesos que no em treia les sabates i trepitjava la sorra. És agradable que, acostumat a una sorra que crema, avui la noti freda, gèlida a comparació. Veure el mar tan dòcil em sembla un privilegi. Un moment tan dolç, tan pacífic, que m'acarona les idees i me les omple d'esperança. M'entren ganes de posar-m'hi. M'entren ganes de banyar-me, de fusionar-me, de desfer-me i fer-me un de sol amb l'esplanada que em crida davant dels meus ulls. Estic enamorat i no entenc com no tothom pot estar-ho, quan a mi fins i tot se'm talla la respiració. M'adono que hi ha moltes coses, successos i emocions que no sé descriure bé. Que sovint, coses tan maques (o al contrari, tan agres) semblen impossibles davant dels meus ulls i em treuen les paraules, com si se m'oblidés com parlar. No crec que això em converteixi només en un espectador, sinó que simplement passo a formar part del conjunt. Hi entro a dins i em torno un element d'aquest. Crec què és prou maco, viure-ho així. Moments com aquest.

[arcadiballester]

El drac de la vall alta

Dice el mago, cielo límpio dice el mago, y rompe la cáscara y siete brujas acuden y nace el caballito, es un caballito, disfrazado de unicornio, un caballito disfrazado, relincha y da saltos porque acaba de nacer y quiere saludar, a las brujas y al público, cuando se animan los redobles y un dulce clarinete y un acordeón de espuma, como una manzana. Cuando sólo queda una voz doliente que es el alma de todas las brujas, que canta y solloza y las cejas levanta a la luna, cuando ya no queda nadie, sólo la lechuza. Diu el mag, cel net diu el mag y s’esquerda la crosta y set bruixes fan cap i naix el caballet i balla i galopa i apreta l’escorça, revifa les espurnes de lluna, i el cavirol també s’esglaia i els ulls li pampalluguen. La fullaraca tremola, els greus son les serps que esquerden les crostes d’on naix el drac que és el set, el cel, l’ullal, el llamp i la trompa.

[llibresoberts]

El caso Maiakovski, de Laura Pérez Vernetti.

Ja fa temps que la Laura Pérez Vernetti ve encapçalant el que espero de ben segur serà un nou moviment en el món del còmic local: acarar, combinar i fusionar el còmic amb la poesia, buscant els marges, els límits, les arestes, les espurnes que en poden sortir.

No és pas la pionera mundial, però sí ho és en la nostra contrada. I la seva empenta és suficient com per tenir molt en compte els seus diversos experiments (com a Yo, Rilke o a Poémic). En aquest cas, igual que en el cas del poeta txec, entrega un volum que, per una banda, il·lustra la seva tèrbola vida i ens dóna les pistes necessàries per entrar amb més garanties en les 7 poesies adaptades gràficament. La unitat en el traç i el color es manté —roigs i negres intensos sobre fons blanquíssim, traç gruixut, personatges cap-grossos— per endinsar-nos en el particular univers del poeta georgià Maiakovski. L’estil funciona perquè és potent, però Pérez Vernetti torna a optar aquí per un plantejament de les vinyetes molt “poètic”, molt poc transgressor, i sembla limitar-se a buscar una imatge que acompanyi els texts. Poques vegades ens trobem amb alguna vinyeta en la que la imatge trasbalsa el text, va més enllà, suggereix alguna cosa més.

Fascinant a nivell gràfic i biogràfic, El caso Maiakovski és d’obligada lectura per a qui vol tastar un experiment que, tard o d’hora, entregarà una obra mestra absoluta. Seguim a l’espera, àvids de còmic poètic.

[llardelfoc]

ponts

predisposicions

inassequibles i caravanes 

de persecució

ets la lluna de la catàlisi 

de mil imperis conseqüents, 

nits a llànties de barrets

propulsant-se a l’Everest

i tu atrapes espurnes 

de soca-rel 

(veus, les cendres que

esclaten?) 

ascendents, luminescents, 

som incandescents - 

fervor latent atrapant-te 

entre carrerons amb flames

a l’horitzó, i 

el persegueixes

als marges dels 

segons

[aliguesdecatalunya]

#Repost @monicabassolsg • • • • • • Us he dit que m'encanta el foc? #espurnes #diables #àliga #timbals #fmsitges19 #lamillorfestamajor __________________________ #AligaDeSitges #AligaDeFoc #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga https://www.instagram.com/p/B2Vw4LTIsii/?igshid=152ccn5r3jo3y

[cuentistadislexica]

“Modo Avión”

Vaig mirar la posta de sol ataronjada per la finestra del tren. Els dies s’han allargat i encara serà de dia quan el tren em deixi a casa d’aquí a una estona. Els raigs de sol xoquen de ple amb les finestres dels edificis de les poblacions repetides del Baix Llobregat, que et duen a Barcelona, i el reflex hi origina petites espurnes que els tornen brillants i nets, més bonics del compte. A l’horitzó, les grues de la Zona Franca i uns quants núvols grisos sobre el mar, que no es veu, però sé que és allà. Encara queden rastres de la tempesta d’ahir: els núvols grisos, però sense la densitat de quan porten aigua i l’atmosfera neta de després que la pluja ho renti tot; la calma després de la tempesta, que li agrada dir a la gent.

M’agrada fixar la mirada a l’horitzó, al màxim horitzó possible que puguin arribar els meus ulls. M’havia posat una llista de reproducció que havia trobat a l’Spotify que es deia “canciones tristes para sentirte más triste”. Ho necessitava: no estava pas trista però just abans de mirar la posta de sol havia posat el mòbil en “Modo avión” i ara volia experimentar l’experiència de la melancolia. Estem arribant a l’estació de l’Hospitalet i el tren redueix la velocitat. S’hi tornen a veure grues com abans de la crisi econòmica, no m’importa que soni la Lady Gaga i uns adolescents des del tren saluden a uns altres que es queden a l’andana; i aquests, suposadament, els hi tornaran la salutació, però jo ja no ho veuré.

Sí, ho necessitava, necessitava posar el “Modo Avión” i desconnectar d’aquella tempesta que és l’amor i d’aquells salts al cor cada cop que ell em diu coses maques. Era massa, i en el fons no volia dir res. Tantes altres vegades... Sabia què podia venir després de les converses estúpides que fan somriure. Sí, necessitava mirar al firmament, anar a alguna població amb mar on els turistes encara no hi hagin arribat i seure a escoltar el soroll de les onades.

[tonysarttrip-blog]

Quan els #mallorquins i els #catalans es troben a #Gràcia comiencen surtir #espurnes als #foguerons de #gracia 🌋👹👺🎆 (at Barri Vila De Gràcia)

[aaabril2020]

Diu que et transporta a un altre planeta T’inflama el cor amb mil somriures i del cel fa caure espurnes d’or, per cada moment que tornes a viure.