#serenitat

[vsnotresponding]

first line tag

i was tagged by @on-noon and @my-cursed-prince. thank you so much for the tag!

tagging @sunset-a-story @e-klair @oh-no-another-idea and @aquil-writes. share the first line of your stories (all of them or just some)

i'll include some from my short stories because i can ngl (also with their corresponding original version also because i can)

short stories

a white death (2018)

El cel col·lapsa, i sé que el fi està a prop.

The sky collapses onto itself, and I know the end is near.

the revolution of silence (2019)

Cada dia s’aturava per a escoltar la seva cançó.

They stopped every day to listen to their song.

conseqüències (2021)

(consequences: a the revolution of silence sequel)

Aliè al dolor de les cremades seguia rebuscant entre els vidres trencats coberts de cendra i sang.

Oblivious to the pain of their burns, they rummaged in between the broken glasses covered by ash and blood.

event horizon (2020)

L'eternitat. Un cercle viciós. La serp que es mossega la pròpia cua buscant satisfer la seva gana.

Eternity. A vicious circle. The snake that bites its own tail attempting to satisfy its hunger.

microwave background (2021)

L’existència. La via de tren morta. La caiguda a la vora d’un precipici, el mar fora de l’abast de la humanitat i el sol cegant les seves passes.

Existence. The dead train rail. The fall off a cliff, the sea out of humanity's reach and the sun blinding their steps.

la societat dels homes cocodril (2018)

(the society of crocodile men)

En estat natural els homes cocodril, cap de cocodril, cos d’home, es guien per les seves necessitats primàries: sexe, aliment i por.

In their natural state, the crocodile men—crocodile head, human body—are guided by their primary needs: sex, sustenance, and fear.

kaos (2017)

Ell era el caos i la serenitat que el cel necessitava, imparable plugim que enfonsava els seus cors en un profund desconsol.

He was the chaos and the serenity the sky needed, an unstoppable drizzle that sank their hearts in deep despair.

novels

cor vitae (2017)

Fue rápido, la verdad. Cuando el monstruo le mordió se hizo a la idea de morir.

It was fast, to be honest. When the monster bit him, he'd accepted the fact that he was going to die.

nemesis (2017)

Llovía. Hacía frío. Pero eso no lo detenía. Tenía que llegar-no, debía llegar.

It was raining. And cold. But that wasn't stopping him. He needed to get there—no. He had to.

project:nemesis (2017)

Enzo estaba sentado en su jardín.

Enzo sat at his garden.

genesis (2017)

Camino por la fina grava del camino, pensativo.

I walk through the fine gravel of the path, deep in thought.

púlsar (2020)

Resbalo al saltar de un tejado a otro, la lluvia oscureciendo el mundo a mi alrededor, los pasos de la guardia de los imitadores detrás de mí a punto de alcanzarme.

I slip as I jump from roof to roof, the rain darkening the world around me, the steps of the imitators' guard almost upon me.

untitled project (2021)

“I'm ready” the old man says.

[mikijordi]

El senyal més precís de la saviesa és la serenitat constant

[ernestdescalsartwok]

VILADOMIU NOU-PINTURA-ART-COLONIES-LLOBREGAT-GIRONELLA-CANAL-AIGUA-HIDRAULICA-PAISATGES-CONTRALLUM-SERENITAT-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: VILADOMIU NOU-PINTURA-ART-COLONIES-LLOBREGAT-GIRONELLA-CANAL-AIGUA-HIDRAULICA-PAISATGES-CONTRALLUM-SERENITAT-PINTOR-ERNEST DESCALS- Paisaje de contraluz en las horas de la tarde, una profunda serenidad paisajista en el Canal de agua que transita hacia las antiguas fábricas para aprovechar su fuerza hidráulica, luces que se armonizan en el viaje hacia el atardecer, los reflejos y el entorno de naturaleza acompañan el suave movimiento líquido, detalles de la Colonia Textil de VILADOMIU NOU en Gironella, sensaciones plásticas y poéticas de la historia industrial de Catalunya. Pintura del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50 x 70 centímetros con atención a la luz.

[wollyferra]

#Repost @edo.scarabelli with @make_repost ・・・ Amigos, hasta en el infierno 🔥🧔🏻🧔🏼👨🏻👨🏾🔥🏝☀️ . #friends #friendship #amigos #squad #dreamteam #goldenhour #sunset #view #top #pointofview #panorama #colors #nature #photography #selfie #goodvibes #summer #summertime #serenitat #mirador #palmademallorca #mallorca #spain (presso Cap de Formentor) https://www.instagram.com/p/CDb8JEZq_kv/?igshid=1950d64yz1gy1

[danielgarciaperis]

#Serenitat a la #VilaClosa d’#Altafulla #BaixGaià #Tarragonès #CampDeTarragona (at Altafulla, Cataluna, Spain) https://www.instagram.com/p/Bw7FLD2h_uN/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1gwgxzmx70fzm

[guillemelgat]

Com que és el mes d’orgull LGBTI+ i hi ha alguns posts celebrant-lo des de la comunitat langblr, he volgut afegir els meus cinc cèntims. Primer de tot, dec la inspiració d’aquest post al repte del mes d’orgull de @portugue, moltes gràcies per fer-lo! Va suggerir fer un post amb els colors de la bandera d’orgull original (la de Gilbert Baker) i els seus significats. He fet una mica més, també afegint les banderes lesbiana, bisexual, transgènere, i asexual (només he fet els que cabien en dues pàgines però sé que en fa falta moltíssimes - si voleu que en faci més sisplau digueu-m’ho). Aquí en teniu la transcripció:

Bandera d’orgull LGBT / Bandera de l’arc de Sant Martí

Aquesta versió és l’original, feta per Gilbert Baker el 1978. L’havia dissenyat per substituir el triangle rosa, que fins llavors havia sigut el símbol de la comunitat gai però que tenia origens en l’Holocaust i per tant, una connotació bastant negativa. La versió de Baker probablement està inspirada en les banderes de pau/harmonia universal del moviment hippie a la dècada dels 60. Té vuit franges, que amb el pas del temps han anat reduint-se fins arribar a la versió més típica d’avui, que en té sis. He optat per la versió amb més franges simplement perquè crec que en un post sobre els colors i signficats de les banderes LGBTI+, com més colors i significats millor! Aquests són els colors i significats corresponents:

rosa - sexualitat

vermell - vida

taronja - salut

groc - llum del sol

verd - natura

turquesa - art

blau (anyil) - serenitat

violeta - esperit

Bandera d’orgull lesbiana

Aquesta bandera té moltes versions també, però és un disseny relativament recent. També n’hi ha d’altres, però aquesta sembla la més normalitzada i utilitzada en aquest moment. He fet servir la versió de cinc franges, però també n’hi ha una de set, que podeu veure aquí. Aquests són els colors i significats corresponents:

taronja fosc - disconformitat de gènere

taronja clar - comunitat

blanc - relació única amb ser dona

rosa - serenitat i pau

rosa fosc - feminitat

Bandera d’orgull bisexual

Aquesta bandera fou creada el 1998 per Michael Page. Està inspirat en els biangles (triangles de bisexualitat) de Liz Nania, que també té el triangle rosa com a base. Els significats que he posat aquí són els originals, que he tret del següent explicació del mateix Page:

«El color rosa representa l'atracció sexual entre persones del mateix sexe (gais i lesbianes). El blau representa l'atracció sexual únicament cap al sexe oposat (heterosexuals) i el solapament resultant d'ambdós colors representa l'atracció sexual cap ambdós sexes (bisexuals).»

Dit això, molta gent bisexual (com jo) defineix la bisexualitat com a atracció a tots els gèneres (o bé sense tenir en compte el gènere de la persona); també està acceptada definir-la com a atracció a dos o més gèneres, i per exemple, alguna gent bi es declara atreta per dones i gent no-binària, o per homes i gent no-binària, o qualsevol altre combinació. L’únic que sí que és important és que la gran majoria de les defincions de la bisexualitat avui en dia reconeixen l’existència de més de dos gèneres, i no es basen en la binaritat. Amb aquest disclaimer, els colors i significats originals són aquests:

magenta/rosa - atracció a persones del mateix sexe

lavanda - atracció a persones d'ambdos sexes

blau reial - atracció a persones del sexe oposat

Bandera d’orgull transgènere

La bandera d’orgull transgènere és un disseny de Monica Helms, creada el 1999. És simètrica i, per tant, no pot ser hissada de manera incorrecte. Aquests són els colors i significats corresponents, tenint en compte que les franges de blau cel i rosa es repeteixen sense un segon significat:

blau cel - color tradicional dels nadons masculins/nois

rosa - color tradicional dels nadons femenins/noies

blanc - transició o gènere neutre/indefinit

Bandera d’orgull asexual

La bandera d’orgull asexual va sorgir el 2010 després d’un debat i contacte amb diverses comunitats asexuals, creada per un equip de persones i guanyadora d’una enquesta general al fòrum de l’Asexual Visibility & Education Network (AVEN; “Xarxa de visibilització i educació asexual”). Aquests són els colors i significats corresponents:

negre - asexualitat

gris - asexualitat grisa i demisexualitat

blanc - aliats i parelles no-asexuals

violeta - comunitat

Fins aquí el meu recull! Com sempre, afegeixo que no soc parlant nadiu del català, i probablement hi ha deu mil errors aquí, però he mirat de treure tant de vocabulari com podia d’articles de Viquipèdia i altres coses escrites per catalanoparlants, per tant la majoria de terminologia clau hauria de ser correcte. Les correccions sempre estan benvingudes, tant del llenguatge com de la informació. He fet servir la Viquipèdia com a font principal, feu d’això el que vulgueu. I si voleu que faci més banderes, o voleu fer una versió en una altra llengua, envieu-me un missatge, jo encantat de la vida d’ajudar-vos!

[translucent-serendipity]

Podria subratllar una a una tantes frases teves en les quals encaixo com unes sabates velles als peus que les porten.

Perque jo també m'entrebanco tant parlant en que de vegades he de reiniciar paraules, deixant l'anterior intent a mitges. O bé se m'oblida com dir quelcom i tiro milles i surt malament. Per no mencionar que sovint parlo amb silencis una mica massa llargs, que no arriben a resultar molestos però tot i així són perceptibles. Sóc una persona lenta. Lenta per reflexionar què dir, per sentir-me còmoda, per prendre decisions, i també per escriure amb el telèfon com ara mateix.

Perque quin meló, això d'ocupar espai. I ara tiraré pel significat més literal i lleig.

Aquests dies he estat més per casa i a base d'excuses barates m'he fotut atracons un rere l'altre. Panses, figues d'aquestes seques, fruita, gotets de beguda d'ordi amb xicoira. Merda, jo li atribueixo a que m'ha de baixar la regla (tan irregular com la resta de la meva persona) i em fa venir més gana, però la veritat és que amb el menjar calmo l'ansietat que em tapissa la pell. I és pitjor. Però no aconsegueixo refrenar-me com abans ho feia. Una navalla de doble fil i atreveix-te a plegar-la. Porto un any envejant-me a mi mateixa mirant les fotos de com em vaig quedar després de la pitjor gastroenteritis que recordo. Hi ha dies que em gaudeixo, d'això que et lleves i cagues i et sents totalment buida, o que matines, no esmorzes gaire i la gana d'abans de dinar se sent més lleugera que molesta.

Que ningú s'espanti; menjo prou sà i estic en l'imc que em toca, sempre ho he estat. Però mentalment la qüestió del pes és un lastre que arrossego des dels 15, aproximadament. I en breus faré 22.

Mai escric sobre això; em fa por donar un missatge negatiu a les poquetes persones que em puguin llegir, sobretot en temes tan delicats com aquest. Sempre ho camuflo, em fa vergonya tenir aquest complex perque és una gran contradicció amb els meus 'tan clars' ideals. Cony, la salut és l'únic important en aquests termes, a tothom ens hauria de relliscar com ens veiem i com ens veuen!! Públicament em cago en la selecció sexual i l'haver de passar els gens a la descendència! En els productes que ens hem inventat per ser cada cop menys naturals i en els estàndards d'imatge malaltissos amb que ens bombardegen, en tots ells em cago.

Per sort, després de tot això, també hi ha moments en que estimo el meu cos. Mentida, més correctament voldria dir: també hi ha moments en que poso en estima el meu cos i simplement existeixo a gust, sense culpabilitzar-me ni qüestionar-me. I d'això hauria de fer costum, que les sensacions ordinàries de la meva pell (del meu mirall) siguin vici, plaer, èxtasi, i també serenitat, pau o indiferència!

En fi, això havia de mantenir com a fil conductor una publicació (a les etiquetes ho aclareixo), però al final només estic exposant-me burdament. I és que ni tan sols condueixo però també visc amb la por d'estimbar-me, metafòricament però també literal. Quina angoixa quan se'ls hi cala en una pendent ascendent. Quina angoixa empassar pastilles. Quina angoixa que em mirin més de dos ulls alhora. Quin estremiment mirar i que em mirin i que tot estigui bé, quant anhel.

El més curiós, avui em sento prou conforme amb l'esdevenir del dia. Ha estat un matí de curro amb companyes maques amb les que -sí, ja us he fotut molt la xapa- m'he proposat obrir-me i mostrar-me tan vulnerable com sóc. Que són bona gent, que hi ha gent bona. A la tarda per fi he començat a pintar les parets, aviam si demà deixem acabada una de les habitacions. Començo a estar farta d'estar d'obres a casa, vull tornar a la normalitat dels nostres espais.

Els dies passen veloços. Juliol que avui s'acaba s'ha sentit com una d'aquelles atraccions de tasses a la fira. El mareig final es podria correspondre amb aquesta última setmana estranya. Espero un agost més assossegat, d'aigua de perfil horitzontal i roba suau amb olor a sol.

I també de moltes abraçades, que són la millor de les fronteres.

[practiquesentorndigital1]

Ahir vaig mirar per TV3 el programa de “Quatre gats” on feien una entrevista a en Jordi Cuixart, un pres polític.

Les seves paraules em van captivar. Ell és un exemple de valentia, serenitat i estima cap a Catalunya.

Gràcies, Jordi!

- Aquesta pràctica consistia en crear una peça gràfica on predomini un color, aquest s'ha de relacionar amb el concepte o amb la identitat de marca de forma clara, el color ha de transmetre valors i emocions. A més a més, el text  ha d’estar relacionat amb el color, amb el seu valor simbòlic, amb la seu significat cultural i/o social. El documental de TV3 sobre els colors en aquest cas el GROC també m’ha ajudat molt. -       Crec que ho he aconseguit!.

[useless-catalanfacts]

Bon Any!! 🍾🎉💖 Que aquest any porti sort, serenitat i justícia 💛

I llibertat! 😉

Bon any a tothom!! 🥂 🥳 🎆

[tincfredalspeus]

fuga

aturar el món ara mateix, trobar-nos clandestinament i abraçar-nos molta estona, molta. només respirant-nos i tocant-nos la pell. això primer, per a comprovar que encara estem vives, que això no és una novel·la, ni un somni, ni res per l'estil, que això és la vida en present. un cop amb els peus a terra, asseure i mirar el mar. parlar d'ocells, de sentiments, fer-nos riure, fumar un porret, beure una sidra freda, notar el solete a l'esquena que pica, posar-nos crema l'una a l'altra. acariciar-nos el lateral de la panxa, els mugrons, l'espatlla, el coll, l'orella, la cara. tocar-nos i follar-nos salvatgement, i fer-nos l'amor tendrament alhora. menjar-nos llepar-nos ràpid lent tot ara. i correr-nos a la vegada, i plorar i suar i dir-nos t'estimo i sentir-nos bé, tranquil·les, despullades, sinceres, plenes, vives, estimades. i després trobar-nos en la mirada: que sí, que el món se'n va a la merda i tinc moltíssima por, però si miro al meu costat, sento escalfor i serenitat. aturar el món ara mateix, trobar-nos clandestinament i abraçar-nos molta estona, molta.

[paintingcontest]

Acrylics on canvas. Interactions of spaces, forms, colors and textures in free flowing movements

[laratolina]

El sentit del lloc, paisatge, efectes atmosfèrics; què et provoca?

19:52. Aquell so de les onades trencant sobre roques fa que la ment sigui distreta, esvaeixes els meus pensaments i em submergeixo en el teu món aquàtic, ple de vida marina i aquell blau m'omple les pupil·les de serenitat, tu, la mar.

20:02. Sento que m'atrapes, com només tu saps fer-ho, amb aquella solitud, aquell silenci. Mentre t'admiro els meus pensaments em fan tornar a somriure, i amb tot el que em fas sentir, i, així i tot, només ets dues paraules, el bosc.

20:12. Quan les teves espurnes em salten a la pell no salto, només em fas pessigolles als ulls, al cor, i com t'he de tindre por?, si som amics, jo hi soc allà per tu, i tu ho ets per a mi, tan de debò hi siguis per molts anys més, estimat amic, el foc.

20:22. El teu blau no és com el de la mar, no és constant, ets imprecís, canvies com les emocions i les canvies també. Per això ets tan bonic, cel.

20:32. Com repiquen les gotes a la finestra, com s'il·lumina l'habitació amb els teus rajos, i sobretot com em relaxa el conjunt de la dansa del teu caos. Així ets, pluja.

20:42. La perfecció et defineix, la teva puresa i aquella brillantor és única. Com pot ser real aquest blanc, color marfil. La neu.

[aquaintstory]

La botànica d’estimar

Tinc molta sort d’aquell amor adolescent que em va ensenyar molt del que sé de la vida i tot el que sé d’estimar. Va ser un amor inexpert com un brot verd, però que vam cultivar amb tanta cura que va créixer i es va fer arbre, alt i ferm, i en van néixer flors i fruits que vam collir i vam menjar. N’he après molt, d’aquell amor. He après a estimar, a estimar fort, a estimar valent. He après que quan creus que val la pena, has d’apostar-hi, deixar-t’hi la pell, posar-hi ganes i alegria, contra tot pronòstic. I he après, també, a apartar-me’n, si arriba el moment.

Em va fer savi, aquell amor, de tantes flors que vaig collir i tants fruits que vaig menjar. I ara deambulo pel món i planto arbres en altres horts, i rememoro les tècniques de conreu, i desempolso els estris de jardiner. I aleshores vas arribar tu, em vas oferir el teu camp, vaig plantar-hi una llavor, i la llavor va germinar.

He fet el que he pogut per cuidar de la nostra planta. L’he regat quan es marcia, l’he deixat al sol quan s’ofegava. He confiat que algun dia arribaria la primavera, i aleshores floriria, fresca i ufana. No sé ben bé què ha passat; potser les meves tisores són massa esmolades, o potser la teva terra és massa agra. El cas és que s’ha pansit, la planta, i ara no queda res més a fer que deixar-la morir. Res més a fer que resignar-se a marxar.

Marxo i deixo enrere plans que no farem, somnis que no es faran. Deixo enrere aquell museu, i les piscines, i les festes que organitzes, que no hi anirem mai. Deixo enrere l’okonomiyaki que no cuinarem, i el meu gelat preferit, que no tastaràs, almenys no amb mi, i em menjaré tot sol el pot que vaig comprar per compartir. Deixo enrere els textos que no saps que t’he escrit i les paraules que no m’has volgut dir. Deixo enrere les fantasies eròtiques que ens vam confessar, i el mar de pors i inseguretats que començàvem a navegar de la mà. Arribarà el teu aniversari i deixaré una felicitació enlaire, arribarà l’hivern i no farem pla de manta, arribarà l’estiu i no passejarem per la platja.

Marxo i deixo enrere tot això, però ho faig amb la serenitat d’haver aplicat tot el que sé de jardineria, amb la pau d’haver fet el que he pogut per mantenir viva la nostra planta. Marxo amb la tranquil·litat que, tot i que no t’ho he dit mai, potser sí que t’he estimat, ni que sigui una mica, i crec que t’he estimat bé, t’he estimat suau, t’he estimat sense espines. Marxo, no t’enganyaré, amb l’esperança que un dia tornis, però amb la sospita que no ho faràs.

Marxo, sobretot, amb la felicitat d’haver sabut deixar-me abraçar fins i tot quan sentia que s’apagava la flama i s’estenia l’ombra que allò potser no passaria mai més, però passava i em feia tremolar l’ànima. Marxo amb la gratitud d’haver deixat que la vida m’atrapi i em sacsegi, i em recordi que soc ben viu, i sento ben fort. Marxo, també, amb l’enteresa d’haver sabut deixar anar quan ha arribat l’hora.

Marxo amb un forat al pit que ara pesa, però sabent, perquè el meu amor adolescent així m’ho ha ensenyat, que tot passa. Que aquest forat el taparé, no sé amb què, i que el que és ara un buit erm serà demà un camp de terra fèrtil. Que quan passi la tempesta, es podrà plantar-hi lliris i roselles, mimoses i cirerers. I que jo tornaré a vetllar perquè creixin, amb l’afany de qui coneix, perquè les ha viscut, les bondats d’estimar.

novembre 2021

[baratre]

Les algues roges

Aquesta serenitat d'avui no l'asserenava. Rarament l'asserenava. Era en el tumult de les diversions o en l'exaltació del treball que li venia la quietud d'ànima. El gorg del seu esperit, en lloc de reflectir el cel, era tan límpid que només deixava veure les roques i les algues lentes del fons. I al fons hi havia només un color d'algues: les algues roents del desig amorós sota l'aigua gelada — tal com en les mars polars a voltes ondulen les algues roges sota les ones pàl·lides del fred. Però Isabel sabia com transformar el dolorós espasme de tot l'ésser en un calfred de goig vague, una exultació ardent, tenyida de poesia.

'Les algues roges', Maria Teresa Vernet, 1934

[gliyo]

Mar i ona

El teu nom em fascina. Mariona. Mar i ona. Ho vec com dues coses contraposades. El nervi d'un mar i la serenitat i pau d'una ona en mig d'un llac produïda per una pedra.

Vivim en un món envoltat d'aigua. Amb oceans i mars. Mai podría imaginar-me quantes onades arriben al seu tràgic però relaxant final en un segon.

Sempre m'ha agradat mirar la mar, la seva immensitat em produeix ansietat i em recorda el que em queda per aprendre i explorar. Però de tant en tant em fixo en una forta i salvatge onada. Aquella que lluita per créixer i destacar per ser la més gran. La seva cresta blanca i escumosa intenta fer-te creure que serà la més agressiva de totes. Res més lluny de la realitat. Doncs, quan aquesta arriba a la riba, s'esvaeix de forma seductora acariciant la sorra mentre avança cap a mi i desprèn la seva captivadora melodia que tant m'encanta. És llavors quan em toca els peus, i torno a aixecar la vista cap a l'horitzó buscant un altre onada dins de la brava i moguda mar que em faci sentir la pau un altre cop.

[toniscla]

Avui és el Dia internacional de la Infermeria. Dia en el que va néixer Florence Nightingale, considerada la fundadora de la infermeria moderna. Avui més que mai volem retre homenatge a infermers i infermeres per la seva tasca de cura de les persones en moments delicats, de transmetre serenitat en moments complicats i acompanyar a malalts quan es troben sols. Aquells i aquelles que agafen mans i miren els ulls dels seus pacients i els criden pel seu nom i fan que la malaltia sigui menys amarga. #12maig #may12th #DiaInternacionaldelainfermeria #intenarionalnursesday #infermeria #nurses https://www.instagram.com/p/COxjDz2JRTg/?igshid=162sqyqp7nr5g