#Montserrat Roig

[mmepastel]

Grand grand plaisir de lecture.

Je n’avais pas envie de les quitter, ni Natàlia, ni Silvia, ni Marius, ni Joan, ni Encarda, bref, toute cette famille espagnole compliquée qui vivait sans le savoir les dernières heures du franquisme.

Roman catalan débordant de vie. Galerie de personnages plus vrais que vrais, avec des scènes incroyables (la séance Tupperware des femmes au foyer qui dégénère), drôles ou émouvantes.

Natàlia est partie de Barcelone en 1962, très jeune. On comprend que c’est en raison d’un conflit avec son père (happé par le dogme puritain de l’époque qui condamne tout dérapage), et d’un grand désir de liberté. Elle a vécu à Paris, puis Londres, s’est forgé son lot d’expériences, sa façon de se construire une féminité bien à elle, qui l’empêchera d’être corsetée comme la femme de son frère Lluis par exemple, malade de frustration. Elle revient douze ans plus tard, en 1974, et constate que ses proches ont changé, par exemple, sa tante, qui a perdu son mari s’en trouve étonnamment apaisée, libérée, que la bonne de la famille, assez âgée, a décidé de se marier… un vent de liberté se lève, imperceptiblement.

Ce qui est génial dans ce livre, c’est l’énergie qui circule, la vie même. Les dialogues, piquants, sont insérés dans la narration, englobés, et ça rend le récit plus vif, enlevé, rythmé de paroles qui sonnent justes.

On découvre des pans des histoires de plusieurs personnages, dont celle du père de Natàlia, et de son mariage d’amour avec l’étonnante Judit. Rien n’est lisse, simple, ni caricatural, tout est mouvement, paradoxe, surprise. Voilà sans doute pourquoi on s’attache vite et fort aux personnages.

Natàlia n’écrase personne avec des idées arrêtées sur l’existence, elle écoute, simplement, observe. D’ailleurs elle est photographe. Elle est finalement le personnage révélateur, comme un bain d’étape dans le développement d’une photo, des personnalités autour d’elle. Son exil a contrarié ou a été condamné, ou jalousé. Mais son retour, sans changer radicalement la donne, aide à des ajustements, des épiphanies. Et le secret qu’on voulait lui cacher, une fois révélé, donne lieu à un bel épilogue, qui célèbre l’amour et le pardon.

Superbe livre, qui a été traduit très récemment en français pour la première fois par les éditions La Croisée, qui décidément, ont le chic pour dénicher des voix fortes dans la littérature de partout.

[veefuls]

2024-07-04 23:58

It's so dark in my room my eyes hurt rlly bad but anywho

I've picked up reading which is insane if you ask me or my mom. I bought Three Summers by Margarita Liberaki and it's good but then it's bad and then it's good again... so I have no idea as to my actual opinion of the book. It's not the easiest read, so maybe not the best idea for a first read in at least 7 years. I did finish Daisy Jones & The Six in a total of no more than 4 hours though. I ordered The Time of Cherries by Montserrat Roig, which obviously isn't going to be an easy read but it piqued my interest so 🤷‍♀️

ALSO I've been looking into Shanghai Baby by Wei Hui, which I think will be a more like "chilled" read.

Apart from books, I got pissed OFF last weekend because I didn't watch the Austrian GP and guess what. Apparently best race of the season so far. THE EXACT SAME THING that happened in Australia. Skipped the race and Carlos wins a race like 12 seconds after getting his appendix removed. Trust I will be watching on Sunday. My internal musical roster has expanded immensely since last post. I've taken a liking to both Laufey and general Argentinian music. Any sort of Argentinian music. Also my affinity for Neapolitan music isn't slowing down especially since Geolier released a new album but look !! I'm not complaining !! ALSO Rachel Chinouriri AND beabadoobe (late ik).

I'm in desperate need of a tv show to watch, but everything is boring. I want something that's summery young adult but not Netflix original style young adult, that's horrific. I'm thinking about watching something Brazilian 1. nice beaches 2. best language (european portuguese isn't as good sawry).

Anyway it's currently raining so I'll be sleeping good tonight, to recommend something,,,,, The Hills by Rachel Chinouriri + OHH BABY by Trueno.

tchau have a nice weekend 🩷🩷🩷

[intellectures]

Wer will ich sein?

Montserrat Roig erzählt in ihrer Barcelona-Trilogie von Frauen auf der Suche nach ihrer Identität. In ihrem Hohelied auf die katalanische Selbstbehauptung zeigt die 1991 verstorbene Autorin eine Stadt, die unter der Geschichte tanzt und taumelt.

Montserrat Roig erzählt in ihrer Barcelona-Trilogie von Frauen auf der Suche nach ihrer Identität. In ihrem Hohelied auf die katalanische Selbstbehauptung zeigt die 1991 verstorbene Autorin eine Stadt, die unter der Geschichte tanzt und taumelt und erzählt von Frauen, die in Extremsituationen über sich hinauswachsen. Continue reading Wer will ich sein?

[eva248]

Lecturas de mayo. Cuarta semana

Cielo sucio / Edgardo Cozarinsky. Editorial Tusquets, 2023 Tres personajes se dan cita en un Buenos Aires perturbador. El verano y la humedad azuzan la violencia en la ciudad, una tormenta que amenaza pero que nunca acaba de desatarse. Alejandro, un escritor ya en la madurez y desencantado, estampa su automóvil contra un preso. Y este acto violento, aunque de alguna extraña manera natural, pone…

[translucent-serendipity]

People with brown eyes when bla bla bla doncs sí estimades sóc ordinaríssima:)

Avui ens hem cremat la cara i hem renovat el nostre aire. Avui tornem a fer avançar coses boniques i potencialment transformadores.

[useless-catalanfacts]

Tens alguna recomanació de llibres sobre història de Catalunya??

Los pobles dels rius (2023) de David Garcia Rubert, un arqueòleg a qui admiro molt. És un llibre divulgatiu preciós sobre la cultura que vivia a la zona de les terres de l'Ebre, el Sénia, l'Algars, el Matarranya, el Guadalop i el Bergantes durant la primera edat del ferro (segles VIII-VI aC), és a dir, abans dels ibers. És una cultura molt poc coneguda pel públic general però súper interessant, i el llibre ho mostra tot amb imatges de les troballes arqueològiques d'on surt la informació que es dona. Totes les seccions també van acompanyades d'unes il·lustracions a tot color que mostren com era el jaciment o el tema del que s'està parlant.

Pirates, bandolers i bruixes (2004) d'Agustí Alcoberro, un altre cop un historiador a qui admiro molt, si us interessa l'època moderna a Catalunya n'ha escrit molt. Aquest és un del seus llibres de divulgació que tracta, doncs, del que diu al títol haha. Tres elements que van marcar moltíssim la vida a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Seguint amb el tema de la bruixeria, també de l'Alcoberro Judici a una bruixa catalana. La història de l'Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII (2022). Si voleu més sobre bruixeria, el Pau Castells també ho ha treballat molt.

Dos llibres divulgatius d'edat contemporània de l'Assumpta Montellà que segurament conegueu perquè al seu moment se'n va parlar molt: La maternitat d'Elna (2005), sobre la institució que va fundar una infermera suïssa per ajudar a les dones embarassades que hi havia als camps de refugiats de Catalunya Nord, on tancaven els refugiats i exiliats de la Guerra Civil qua creuaven la frontera, i El silenci dels telers: ser dona a les colònies tèxtils catalanes (2012), sobre les dones i nenes que treballaven a les colònies tèxtils des de l'inici de la industrialització fins a finals del segle XX.

Un clàssic: Els catalans als camps nazis (1977) de Montserrat Roig. Explica què van viure els deportats dels Països Catalans als camps de concentració i d'extermini nazis.

Per una visió més global de tota la història: Història mundial de Catalunya (2018) i Vides catalanes que han fet història (2020), coordinats per Borja de Riquer.

Pseudohistòria sobre Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història (2020), escrit per varis historiadors coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo. El que diu el títol, refuta les "fake news" més esteses sobre la història de Catalunya amb rigor historiogràfic.

A part de llibres, també recomano moltíssim la revista Sàpiens.

[perqueheplorat]

S'ha anunciat el repartiment de Mar i cel 2024!

Aquí el teniu. Hi afegeixo algunes obres on han sortit els actors que potser reconeixeu.

Blanca: Alèxia Pascual (ex-concursant d'Eufòria)

Saïd: Jordi Garreta

Ferran i Arquebisbe Ribera: Eloi Gómez (sens dubte, un dels actors joves amb més experiència al teatre musical als escenaris catalans: L'alegria que passa, El petit príncep, El despertar de la primavera, Golfus de Roma, Next to Normal, Paràsits el musical, Sweeney Todd...)

Joanot: Abel Garcia

Felip, Duc de Lerma i Caporal: Bittor Fernández (l'actor que fa de Titó a l'S3, que també té experiència al teatre musical en diverses obres per a públic familiar i El despertar de la primavera, Cantando bajo la lluvia, Carrie, The producers)

Hassèn: Albert Gràcia (llarga experiència també en el teatre musical espanyol i català, a produccions a Madrid com El rey león i La bella y la bestia i vàries a Catalunya, incloent-ne amb La Cubana)

Idriss: Berta Luna (ex-concursant de La Voz Kids, si no m'equivoco serà la seva 2a obra professional després del Médico)

Don Carles: Xavi Fernández (qui ja havia interpretat aquest paper anteriorment als revivals del 2004 i del 2014-2016)

Mare de Saïd i Teresa: Clara Renom (ja ha cantat anteriorment obra de Guinovart en versió concert)

Malek i soldat: Sergio Escribano (també amb participació a musicals a Madrid i al País Valencià)

Maria i dona morisca: Candela Díaz

Osman i soldat: Esteve Roig

Salam, baró de Dénia i soldat: Cisco Cruz (Maremar i El petit príncep)

Rei Felip II, Albanès i soldat: Albert Mora

Reina Margarida, Carme i dona morisca: Anna Alborch (guanyadora del Premi a Millor Actriu de Musical dels Premis Butxaca 2008 pel seu paper a Ruddigore o la nissaga maleïda, ha participat a molts altres musicals inclòs Scaramouche)

Saïd nen i Montserrat: Estel Aparicio

Rosa i dona morisca: Carme Giner (cantant de música tradicional valenciana, ha aparegut en diverses sèries d'À Punt com ara L'alqueria blanca)

Abderrahim i Idriss 2: Biel Llongueras

Pare de Saïd: Guillem Ripoll

Mohamed i soldat: Guillem Fole (L'alegria que passa)

13 músics a l'orquestra

Enhorabona per aquest repartiment tan prometedor!

[lesfoteses]

La benvinguda

1 de gener del 2023

Què faria sense la sopa? Segurament morir. Fa 24 hores estava encara sopant amb el raïm pacientment esperant-nos des d'una taula annexa a la cuina, lluny de les nostres mirades. No hi havia sopa, de fet ni hi pensava en la sopa: hi havia truites, croquetes, quiche, olives, patates, pa amb tomàquet. "Lo típic". Era en un pis del costat de la Monumental, que per nom de Wi-fi tenen 'Las monumentales', és casa de l'Abel.

A les 23:41 aproximadament, es produïa la clàssica disputa de 'amb quin canal seguim les campanades?'. Veníem de l'any passat a casa nostra, amb Catalunya Ràdio. Va ser un puto fracàs, no recordo si és que no van cantar bé les campanades o si es va tallar o tot a la vegada, però vam dir "mai més". Aquest any han guanyat la Pedroche i el Chicote, ella primer amb un vestit de puta pena que de cop se l'ha tret, quedant mig en boles com ja és quasi tradició. Potser d'aquí uns anys -si no es fa ja- s'estudiarà a les facultats de Periodisme dins del tema de 'pràctiques masclistes i sexistes en cobertures especials'. D'aquesta primera nit de l'any, em quedo amb la bona companyia dels amics de sempre, amb una mica massa de Quevedo amb Bizarrap pel meu gust, i els jocs que vam fer. El meu objectiu aquesta nit va ser colar el màxim de cops possibles la cançó de l'opening de 'The White Lotus', que es diu Renaissance i és un temazo. Malauradament només el vaig poder posar un parell de cops, va guanyar la Rosalía. Després vam jugar al Picolo, un joc de proves i alcohol que ens va ensenyar la Raquel, i després un joc de pensar conceptes i endevinar-los, primer definint-los tipo Taboo, després amb mímica i per últim amb només una sola paraula. Ens vam quedar a la primera fase perquè som uns memos. Però clar, és que hi havia conceptes que havia posat algú com 'Ada Colau' o 'Montserrat Roig', i jo em pensava que anàvem molt més forts, per la qual cosa vaig posar conceptes molt més bèsties que van desentonar una mica. Fatal.

24 hores després de la Pedroche, el raïm sense pinyols i el Picolo soc al poble amb el Marc esperant que s'acabin de cuinar els tiburones. Hem fet sopeta amb Avecrem (m'encanta) i no puc estar més contenta perquè n'he posat més de la que toca per a dues persones, de manera que amb sort demà també soparem el mateix. Per mi la sopa és dels millors plats que poden existir, faci fred o calor. Ara fa calor per ser 1 de gener, massa de fet. Hem vingut a esquiar demà i demà passat en teoria, però no hi ha neu es veu. Ni a Molina ni a Masella. Només cal veure Instagram per comprovar que és veritat i que la cosa pinta fatal i que no podem ser més pringats, tio. Fa molt de temps que hem decidit que pujaríem. A principis de mes, pel pont, va nevar molt i semblava que havia de ser la polla de temporada. Però llavors vam dir-nos "bah, ara pel pont segur que tothom puja i serà impossible esquiar de la gentada. Ja pujarem més endavant, total, segur que torna a nevar". Doncs passa'm la maionesa per acompanyar les patatetes que ens estem menjant. La nostra previsió ha estat un puto fracàs.

He dormit poc per lo tard que ens vam acabar ficant al llit, vora les 6 del matí. L'últim whatsapp meu és de les 5:39 i li dic a la Cris que ja estic a casa i que tot ok. Abans de dormir per això, pota preventiva perquè no em trobava massa bé i vaig pensar "calla, abans de ficar-me al llit i que em vingui tooot el mareig i tal, ho trec". I m'ha anat de conya. Avui a les 11 i poc ja no tenia més son i m'he aixecat a esmorzar. Després hem fet dinar familiar i un cop enllestit, migdiada i motxilla cap al poble. Demà no crec que esquiem, però no li vull dir al Marc per no desanimar-lo.

[canalsart]

Tàpies a Canals Galeria d'art. Dissabte 21 de setembre a les 12:00 h coneixerem una mica més a aquest destacat artista barceloní amb la projecció del documental "Personatges" de Montserrat Roig. Una entrevista en profunditat al pintor Antoni Tàpies realitzada l'any 1977. Reservés entrada a infogaleria@canals-art.com.

[delaruecaalapluma]

Chatea con Teresa de Jesús gracias a la Inteligencia Artificial

Teresa de Jesús y la Inteligencia Artificial

Julio Candela, profesor de Geografía e Historia del IES Montserrat Roig de Elche (Alicante), ha diseñado una plataforma de inteligencia artificial (IA) que permite interactuar con distintos personajes históricos, entre ellos santa Teresa de Jesús. El título de la página es: HablaConLaHistoria.es HablaConLaHistoria.es, según informa su autor, no debe considerarse meramente como un sitio de…

[timriva-blog]

O futuro de Paul Auster

Paul Auster no campus da Universidade de Oviedo no ano 2006. Escrito por MERCEDES CORBILLÓN Estou lendo un libro dun morto. Iso non debería ser raro, lemos constantemente aos mortos. Non a todos, claro; lemos a Pardo Bazán, pero non a Pereda, lemos a Rosalía de Castro, pero non a Bécquer, lemos a Montserrat Roig, pero non a Cela. A Kafka si o lemos. Na librería habémoslle dedicado un altar. Cen…

[vqtblog]

Luna Miguel: Montserrat Roig tres vidas, y en ellas todas las vidas

Ramona, adiós Autora: Montserrat Roig. Traducción del catalán: Gemma Deza Guil. Prólogo: Luna Miguel. Editorial: Consonni, 2023. Formato: tapa blanda (192 páginas, 19,90 euros).

[intellectures]

Wer will ich sein?

Montserrat Roig erzählt in ihrer Barcelona-Trilogie von Frauen auf der Suche nach ihrer Identität. In ihrem Hohelied auf die katalanische Selbstbehauptung zeigt die 1991 verstorbene Autorin eine Stadt, die unter der Geschichte tanzt und taumelt und erzählt von Frauen, die in Extremsituationen über sich hinauswachsen. Read the full article

[bibliotecatorrellenca]

RETRATS PARL·LELS UNA ANTOLOGIA

Entre el 1972 i el 1976 Montserrat Roig va fer una sèrie d’ entrevistes a diferentes personalitats del món de la cultura i la societat catalanes. Segons deia ella mateixa, eren el començament d’ una “petita crónica del nostre país a través d’ alguns dels seus homes i les seves dones més representatius, la majoria d’ ells personatges que el viuen i sobreviuen  amb prou lucidesa com per a ésser…

[mroigrevista]

SETMANA DE LA CIÈNCIA!

Per celebrar la setmana de la ciència els alumnes de 2n d'ESO del centre Montserrat Roig publicaran les seves investigacions sobre diferents dones científiques!

[useless-catalanfacts]

Tens algunes recomanacions de llibres sobre història de Catalunya, folklore i cultura catalana??

Gràcies i Bon Any Nou 🥂🙏

Història:

Pseudohistòria contra Catalunya: de l'espanyolisme a Nova Història (2020), coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo.

Vides catalanes que han fet història (2020) i Història mundial de Catalunya (2018) de Borja de Riquer.

Els catalans als camps nazis (1977) de Montserrat Roig.

La maternitat d'Elna (2005) i El silenci dels telers: ser dona a les colònies tèxtils catalanes (2012) d'Assumpta Montellà.

Pirates, bandolers i bruixes (2004) i Judici a una bruixa catalana. La història de l'Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII (2022) d'Agustí Alcoberro.

Monuments de Catalunya. Un recorregut pel Patrimoni Cultural Català (2017) de Daniel Romaní.

La revista Sàpiens, que per cert aquests dies fan descompte per subscriure's.

Llegendes, tradició oral i folklore:

L'obra de Joan Amades, pioner en recollir llegendes, creences i folklore a Catalunya.

La trilogia Rondalles de sang (2021), Rondalles de difunts (2022) i el tercer em sembla que encara falta per publicar, d'Arnau Folch. És l'autor del blog Llegendàrium que és amb diferència el blog més complert sobre mitologia i folklore català, amb anàlisis històriques i antropològiques. Una feinada molt ben feta. A més, al blog hi té un apartat de ressenyes de llibres.

Mitologia dels Països Catalans (2022) de Daniel Rangil amb il·lustracions de Laia Baldevey.

Si algú altre té més suggeriments, que els afegeixi als comentaris!

Molt bon any! 🥂