#anglaterra

[useless-catalanfacts]

Mariquita Tennant (born Maria Francesca Eroles i Eroles) was a Catalan woman who protected abused and poor women in Windsor (England).

How did she end up in England?

Mariquita was born in the village Pla de Sant Tirs, in the High Pyrenees of Catalonia. During the war between those who wanted an absolutist monarchy and the liberals, Mariquita's father was involved in the liberal side and between 1821 and 1823 he was the leader the local miquelets (militia). When the King of France sent the army known as the Hundred Thousand Sons of Saint Louis to help restore the absolute monarchy, many liberals went on exile to England. Mariquita followed her father, mother and three siblings on exile to London.

They settled in Somers Town, a neighbourhood that had become home to many exiles from Catalonia and the Valencian Country and that had previously also become home to exiled French revolutionaries and American independentists. In February 1833, Mariquita married David Reid, son of a Scottish beer maker who had become wealthy running a pub chain in England. But in November of the same year, David threw himself down a window during an epileptic attack, resulting in his death. Soon after, Mariquita's first and last daughter Mary was born, but she also died soon. Some years later, Mariquita married again. Her new husband was Robert Tennant, but he died a sudden death in 1842.

In 1846, at 38 years old, her first husband's family allowed her to live in one of their properties. She turned this house into a shelter for girls who had been abused by society. There were many girls and women in this situation, so the house was full very soon. Quickly, Mariquita looked for funds and allied with the Anglican church to create a local branch of the House of Mercy. In 50 years, this institution attended and housed 2,500 girls in Windsor, many of which were girls who had been forced into prostitution by poverty and until then had had no way to escape.

The house that Mariquita's first husband's family let her live in, and which she turned into a shelter.

Mariquita suffered bad health for most of her years of service, and in the end died in 1860. She's buried in Saint Andrew's cemetery, overlooking the house she turned into a shelter.

In 2005, the Windsor and Maidenhead city council uncovered a blue plaque to remember her (in England, blue plaques mark the place where a historical event happened or recognise a historical person), though there's a small mistake because it says she was born in 1811 but she was actually born on November 9th 1807.

She's the only Catalan person to have an English blue plaque.

[castellsipalaus]

Lindisfarne

L’illa de Lindisfarne, amb el seu castell-monestir, té el dubtós honor de ser el lloc que assenyala l’inici de l’era dels víkings, en ser el primer cenobi atacat per una flota d’aquests guerrers escandinaus l’any 793, que creuaren el mar del Nord cap a Britania cercant les riqueses que amagaven les esglésies cristianes.

Lindisfarne o Holy Island es troba a la costa septentrional de Northumberland i deu el seu nom com a lloc de pas dels viatgers provinents del regne de Lindsey, un dels petits estats anglosaxons sorgits de les invasions provinents del nord d’Europa a partir del segle V.

La tradició assenyala que el monestir va ser fundat el segle VII per Sant Aidan, un monjo irlandès al qual el rei Oswald de Bernicia, un altre regne anglosaxó, va encarregar l’evangelització de les terres del nord de l’actual Anglaterra. Entre els seus membres més reconeguts s’hi troba Sant Cutbert, que hi va fer de prior abans de fer-se ermità a una cova.

Cutbert va ser nomenat bisbe de Lindisfarne a finals del segle VII, però va haver de ser convençut pel rei Ecgfrith de Deira i més tard de Northumbria, regne hereu del de Bernicia, per assumir el càrrec. No obstant, poc després tornà a recloure’s i va morir a les illes Farne.

El seu cos va ser enterrat a Lindisfarne, però degut a les posteriors incursions daneses d’un segle més tard va ser treslladat a la catedral de Durham per evitar que fos objecte de pillatge.

Però Lindisfarne no es va acabar amb Sant Cutbert. Al seu scriptorium es van crear els Evangelis de Lindisfarne, que van incorporar comentaris en anglès antic al segle X, i suposen els primers textos bíblics en llengua anglesa.

No obstant, la història del cenobi passa discretament per la història de l’Anglaterra unificada al segle IX, amb les invasions normandas del segle XI, les successives guerres dinàstiques, la Reforma, les revolucions i guerres civils del segle XVII i la constitució del Regne Unit el 1707.

Fins que el 1968 sorgeix una altra Lindisfarne, una banda de folk rock anglesa, que incoporà instruments tradicionals per crear un so diferent al pop i al rock que imperava en aquells moments. La seva trajectòria es va allargar durant dècades amb noves incorporacions i a la tardor de 2022 encara van poder fer una gira pel Regne Unit.

[negreabsolut]

La Creu, Chester, vist al llarg del carrer de Watergate, per Louise Rayner.

[aroaceofthesea]

Fuck i just saw someone who im pretty sure used to go to school with me

[neonbutchery]

LLISTA D'ORGANITZACIONS I INICIATIVES PRO-PALESTINA ALS PAÏSOS CATALANS, ACTUALITZADA (MAIG 2024)

com tumblr és una plataforma angloparlant, la majoria de les notícies que circulen són de moviments i mobilitzacions als estats units, canadà, anglaterra, i altres països anglos. i encara que està molt bé construïr solidaritat interacional i assabentar-se del que passa a altres indrets del món, cal no perdre la vista sobre les accions i els esdeveniments que ens cauen molt més a prop.

han passat uns mesos després de la primera llista que vaig fer, i per sort, l'activisme pro-palestí segueix creixent als països catalans, amb manifestacions, col·loquis i xerrades, i ara, les primeres acampades estudiantils. on jo he trobat més convocatòries és a través d'instagram, però si coneixeu algun altre recurs digueu-m'ho.

ASSOCIACIONS GENERALS

Comunitat Palestina de Catalunya. porten molts anys fent activisme i estan molt actius a xarxes socials. de fet, la majoria dels enllaços en aquesta llista vénen d'ells. INSTAGRAM / TELEGRAM / TWITTER

Comunidad Palestina de Valencia (en català i castellà) - FACEBOOK

Associació Catalana de Jueus i Palestins - JUNTS

Coalició Prou Complicitat - INSTAGRAM / TWITTER

Samidoun España (no és exclusiu dels PPCC, però penja moltes accions i convocatòries que si que ho són). INSTAGRAM / FACEBOOK

Casa Palestina Catalunya - TELEGRAM / FACEBOOK / WHATSAPP

BDS (Boycott, Divest, Sanction)

BDS - Pàgina oficial (en castellà)

Llista de productes, serveis i empreses per boicotejar que col·laboren amb l'ocupació israeliana i estan presents als PPCC

Directori BDS Catalunya (‼ pot no estar actualitzat ‼)

BDS - Red Solidaria Contra la Ocupación en Palestina. Perfil general de les organitzacions BDS a l'estat espanyol (en castellà)

BDS País Valencià. TWITTER / INSTAGRAM / FACEBOOK / TELEGRAM

BDS Girona

BDS Castelló

BDS Bages / Catalunya Central

BDS Alacant

🏕 ACAMPADES ESTUDIANTILS 🏕

Universitat de València - Acampada Palestina UV. Accepten a qualsevol persona que vulgui unir-se, i també donacions de diners o de menjar. TELEGRAM - TWITTER

@useless-catalanfacts podries tornar a difondre això? Moltes gràcies!

Llista més exhaustiva d'associacions regionals a sota d'aquest separador.

CATALUNYA

BARCELONA CIUTAT

Comitè de Solidaritat amb Palestina de Sants-Montjuïc

UAB Acció per Palestina

Comitè Solidaritat Palestina Facultat Dret UB

Comitè de Solidaritat amb Palestina del Campus Diagonal

Comitè estudiantil de solidaritat amb el poble palestí

PROVÍNCIA DE BARCELONA

Penedès amb Palestina - LINKTREE

RipoPalestina (Ripollet)

Molins amb Palestina (Molins de Rei)

L'Hospitalet amb Palestina

El Montserratí X Palestina

SUMUD Palestina (Santa Coloma de Gramenet) - FACEBOOK

PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Terres de l'Ebre amb Palestina

PROVÍNCIA DE LLEIDA

Comitè en Solidaritat amb Palestina de Lleida

PROVÍNCIA DE GIRONA

Pla de l'Estany amb Palestina

La Garrotxa amb Palestina

Ripoll amb Palestina

ALTRES

PalestinaCatCentral

ILLES BALEARS

Mallorca per Palestina

Plataforma de Solidaritat amb el Poble Palestí d'Eivissa

PAÍS VALÈNCIA

Estudiants per Palestina

[georgiaswifey]

Bé, avui fa sol a Anglaterra, però no esperava cremar-me

Soc molt pàl·lid, així que probablement això ho explica

De totes maneres, què has fet avui mare, he netejat la meva habitació i he anat a un gimnàs a l'aire lliure

Ojalá tuviera ese bronceado español... Pero no 😭 lo hago, o al menos podría haber heredado un poco de bronceado de mi madre....pero... no🤧

Parece que hiciste muchas cosas hoy

¡estoy muy orgulloso de ti!

Hoy he estudiado mucho y ahora estoy viendo al Barça 😊

[canalsart]

Breu resum de cinquanta anys de galeria. 1973 obrim

Avui, la galeria més veterana existeix al territori

Defensem sempre artistes catalans

Tots els professionals del poble han exposat i seguim exposant Grau Garriga, Codó, Ribé, Cabanas Alibau, Barnils....

També tots els que varen participar en la Casa Aymat, Royo, Miró, Tharrats, Ràfols Casamada....

A partir 1986 en fires internacionals iniciem amb Arco i diferents d'Espanya, França, Anglaterra, Bèlgica...

A Sant Cugat obrim espais al centre comercial, Celler Centre,....

La galeria ha endegat moltes iniciatives amb d’altres galeries, per tot el territori català.

També ha editat dos llibres “Royo a Miró” i “l’Art del Segle XX a Sant Cugat”

Canals és el creador de l’slogan “Sant Cugat terra d’artistes”

La galeria ha organitzat nombrosos actes culturals amb músics, poetes, escriptors

[lesfoteses]

Brasil dia 7: les illes paradisíaques

Diumenge 20 d'agost del 2023

El fred que hem passat avui ben bé que no ens el podíem imaginar quan carregàvem les motxilles amb dos bikinis, samarretes de màniga curta i només un jersei. A les 10:30h havíem quedat amb el Lázaro (el Lazarillo de Tormes per nosaltres), que és el paio del tour que vam contractar ahir per anar a fer una volta per les illes paradisíaques. Abans d'això, hem baixat a esmorzar a la Pousada Exuberante. Dormim totes a la mateixa habitació i només tenim un lavabo, veurem què passa quan arribi l'hora de cagar. Total, l'esmorzar: a veure, sent sinceres, per les fotos a Internet ens l'imaginàvem més copiós, però he de dir que està boníssim. Jo he menjat el de sempre, però hi havia un parell de sucs que fotien mala pinta i fruites desconegudes (o enemigues per mi) que evidentment no he tastat perquè sabia que no m'agradarien. Hi havia pinya (hi ha pinya per tot arreu en aquest país), i no hi havia síndria. Mentre jalàvem, Espanya ha guanyat el mundial femení, 1-0 contra Anglaterra. Ens n'hem alegrat, cosa que ens ha fet una mica més espanyoles que ahir i que demà, perquè ja no ho tornarem a celebrar. L'Eli ha anat al CUAP i ha descobert que té l'orella infectada. Però li suda el candau, s'ha banyat igual avui.

Havíem quedat com deia a les 10:10h al lloc del guia, el Lazarillo, però per algun motiu que desconeixem ens hem hagut d'esperar un porrón d'estona fins que han arribat la resta de companys de l'expedició: dues noies brasilenyes més o menys de la nostra edat (Jennifer i Brenda, que la primera de fet s'assembla molt a una periodista que coneixem per la qual cosa quan parlàvem d'ella al seu davant ens hi referíem amb el nom de la que coneixem). Les dues ens han caigut molt bé. No puc dir el mateix de la resta de companys: una parella on el paio anava disfressat amb samarreta de fer immersions de 80m i la seva dona de celles pintades. I ojo: duien una puta nevereta amb un barrilet de cervesa de 5L, llaunes de cervesa i una puta ampolla de cava i una de ginebra. WTF per quatre hores de viatge per les illes tot aquell mini bar?? Les brasilenyes també duien un vi rosat i galetes. I nosaltres? Què portàvem nosaltres? Una puta merda, res de res. perquè es veu que hem considerat que no ens donava la gana carregar el rincón del snack (que és una bossa de súper mig desmanegada on hi acumulem galetes, patates i merdes que ens ecolomen als avions o comprem random). Doncs res, nosaltres ni unes tristes Ruffles.

El Lazarillo no havia de venir a l'expedició però el tio s'ha animat, així que cap a les 11h sortíem del port d'Ilha Grande cap a Cataquases (o algo així). Anàvem fotent uns bots dalt de la llanxeta que mare de Déu, sort que ens podíem agafar i que duiem les tovalloles com a mantes, una imatge decadent. Llavors tot el dia l'hem passat d'illa en illa, a cadascuna de les quals ens hem fotut un fart de fotos de postureig que flipes. El gran problema és que no ha sortit el sol en cap puto moment. La crema de sol ens ha fet companyia i prou. A la primera parada, en una illa "caribenya" on l'aigua era transparent, hem conegut tres basques que ens han fet algunes fotos (perquè els les hem demanat). Elles portaven Ruffles i cartes. Joder, el País Basc un altre cop ens passa la mà per la cara.

Allà la Laia ens ha fet una breu classe de com fer la roda i el pino puente aquell, algunes han progressat millor que d'altres, només diré això. A la primera platja ens hem banyat totes malgrat el mal temps, però a la següent parades ja han arribat les primeres baixes: la Joana s'ha posat les bragues i ha decidit que ja en tenia prou de fred. És que clar, la llanxa anava follada i entre el poc sol, aigua freda de l'Atlàntic i les tovalloles mullades... doncs apa. La tovallola de l'Eli era la de la Pousada...

La de la següent parada ha estat al costat d'unes roques on hem pogut veure peixets perquè duiem (hem llogat*) unes ulleres per fer snorkel. Si et pixes també se t'acosten els peixets, ho he comprovat. La Clara també ha decidit que prou de banyar-se i s'ha tret tot lo mullat. El Lazarillo estava ben entretingut i hem descobert que té un apanxeta ENORME i que el banyador quasi li deixava veure el pito. Creiem que tirava la canya a l'Eli i a la Jeni i/o la Brenda, de fet s'ha acabat acomplant a les seves compatriotes.

La tercera parada ha estat en una platja on hi havia una palmera en forma d'L des d'on ens hem fet fotos cual Dulceida.

Pujant a la llanxa de tornada, l'Eli ha decidit que no hi havia escala per frenar-la i s'ha deixat la pell de la cama allà enganxada, menjar per peixos. S'ha fet mal. Ja la tenim amb l'orella i ara la cama lesionada. A l'última illa ja no ens sentíem els dits del fred i teníem totes els llavis morats pel fred. PERÒ... I LES FOTOS? I LES MERAVELLOSES FOTOS QUE ENS HEM FET, QUÈ? Compensa.

Hem dinat tardíssim per la gana que teníem. Quan quedaven dues platges per anar a dinar, nosaltres ja apretàvem al Lazarillo perquè ens portés a jalar. Abans d'arribar al lloc del restaurant hem fet una última parada enmig de l'aigua, només l'Eli s'hi ha banyat en aquest punt perquè la resta roçàvem la hipotèrmia.

Al lloc on hem menjat ens han servit la millor milanesa que he tastat mai, exageradament bona. Però com tot en aquest paíus, les dimensions són excessives i no ens ho hem acabat. Era una milanesa per a dues persones i dos plats de peixos... doncs de peix fregit n'ha sobrat. Llavors hem fet un cafè i hem pirat, encara mortes de fred cap a la nostra llanxa. Bua, al lavabo hi hem hagut d'anar sense xancles perquè ens les han fet guardar des del principi del dia. Puto asco, la Clara té por d'haver pillat fongs. Al final res.

Un cop a la Pousada ens hem pogut dutxar i descansar una mica. Durant l'estona a la llanxa ens hem fet amigues de la Jeni i la Brenda, que també s'han avingut com deia amb el Lazarillo. Per la qual cosa hem quedat tots a les 20h al Che Lagarto, que ve a ser el bar/restaurant de la penya jove d'Ilha Grande, on surten de nit. Bueno, aviam, l'ambient era el típic que definiríem com "insegur" perquè estava PLE d'homes solters que buscaven dones i aquí tots són ultra babosos. Hem trobat a faltar l'existència del feminisme. Tots els homes tenen bastanta pinta d'agressors. N'hi havia un que anava borratxo i no parava de voler-nos treure a ballar una a una, hem declinat, però a mi m'ha fet un petó asquerós a la galta que evidentment no havia demanat.

Al principi hem sopat i estàvem més modestes, però hem acabat ballant amb la Jeni i la Brenda i després de sopar totes hem sortit a la pista de ball, on hem certificat que ens movem fatal. Aquí la penya balla bé, qui més qui menys, saben moure la cintura quan ballen. Nosaltres semblem pals, ens movem poc, no tenim articulada la cintura. Les ties feien twerk com no he vist en ma vida, real que ens sentíem com aliens aquí, com si tinguéssim les cames de fusta. Ens hem mogut musicalment esquivant babosos cançons com Danza Koduro i Daddy Yankee. Hem fracassat només en una cosa: volíem posar la Mushkaa però el DJ ha sudat de la nostra puta estampa. Hem conegut un noi que diu que és músic i que va tocar a Barcelona. I allò que li preguntem el nom i ens diu "Chocolate". I jo em pensava que era el nom artístic... fins que he descobert que no, que és el nom de veritat. Déu meu, terrible. N'hem fugit.

Abans de mitja nit ja érem fora, així que l'Eli s'ha pogut posar les gotes per l'orella infectada a la Pousada. Demà anirem a la platja perquè en principi surt el sol. Més tard tornarem a Rio.

[oangladav]

Entrega 1: Presentació

NOM: Oriol Anglada Vilardebó

NOM EMPRESA: Wunderman Thompson

Després d’un intent fallit de convertir-me en economista, vaig descobrir que no podia estar tota la meva vida laboral ignorant la creativitat, m’agrada molt pensar per resoldre problemes, ja sigui en n temàtica publicitària o de qualsevol altre tipus. Estudiar comunicació m’ha brindat l’oportunitat de trobar-me cada dia amb un repte nou; com explico de forma sintetitzada aquesta idea que tinc al cap?

La creativitat publicitària em va cridar l’atenció des del primer dia que vaig entrar a la facultat i des d’aquell dia em vaig marcar com objectiu procurar acabar en el departament creatiu d’alguna agència de publicitat. L’oportunitat de trobar unes pràctiques que em permetessin descobrir si les meves expectatives eren certes em va arribar a través de la participació al Tour del CdeC, una iniciativa per joves creatius publicitaris a la que em vaig presentar de la mà de la meva dupla creativa, Joan Bogunyà.

L’aprenentatge que vam gaudir durant els mesos de participació al Tour va ser molt satisfactori, setmana a setmana notàvem com a base de molta feina apreníem i estàvem més satisfets amb la nostra forma de pensar i traslladar-ho a la realitat. Tot i tenir un començament caòtic al Tour vam acabar molt bé, podent escollir l’agència que més ens havia agradat, Wunderman Thompson.

La filosofia de l’agència ens va captivar, com també les comptes amb les que treballen i la creativitat que es respira. Per sort, vam poder conèixer de primera mà un dels Directors Creatius Executius, Paco Badia, que a dia d’avui és el nostre tutor de pràctiques. El fet de que fos tan proper a nosaltres i conèixer la seva trajectòria encara em va inspirar més confiança i motivació per començar les pràctiques.

Espero aprendre moltíssim, és la primera vegada que tinc l’oportunitat de treballar al departament creatiu d’una agència de publicitat i veure com afronten els briefs, desenvolupen les idees i com aquestes es materialitzen considero que serà una experiència molt enriquidora per la meva formació.

El primer dia de pràctiques ens van presentar el nostre equip, conformat per 3 redactors publicitaris i 3 directors d’arts, jo he entrat com a redactor, mentre que en Joan farà les tasques d’art. La primera pregunta que ens van fer un cop ens havien presentat gairebé la totalitat de treballadors de l’agència va ser com portàvem l’anglès, ja que portarem majoritàriament la comunicació d’una gran empresa molt estimada a Anglaterra.

La motivació i la il·lusió que tinc fan que vulgui aprofitar el màxim d’aquesta experiència, de la que aniré informant periòdicament.

Moltes gràcies.

ORIOL ANGLADA

[jaumesclub]

En aquest capítol d’Un home 10, disponible al canal JAUTV de Youtube: Notícies i efemèrides! Anglaterra va de canto! Juventut Anti Condons! Mor Angelo Badalamenti Opinió Del Film: Slumberland! I Totes Les Estrenes De Cine!! Directes diaris a: twitch.tv/jaufibla (en Barcelona, Spain) https://www.instagram.com/p/CmSYjqstBc-/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[hideaway2022]

Day 1

Primer de tot dir-te que aquests dies han sigut els més durs de la meva vida. 

He intentat escriure aquest text més de 100 vegades. Crec que escrivint em puc expressar millor.

Espero que no et sembli egoista que parli de mi, però necessito dir-te com em sento ara mateix. Sento que una part de mi ja no està, que tot el que subjectava cada aspecte de la meva vida ja no hi és i tot s'enfonsa. Sento que he fet mal a la persona més important de la meva vida en un acte egoista. Sento que he trencat tot el que hem construït aquests anys. També sento pena i alhora rabia per no haver sabut obrir-me, explicar-te com em sentia aquests mesos. No parlar amb tu obertament aquests mesos ha sigut lo més difícil que he fet mai. No ser capaç de dir-li al meu millor amic com estava deixant que tot s'anés a la merda.

Quan em pregunto que sento, que faré ara, com seguir amb la meva vida, no puc imaginar-te fora d'ella. No puc pensar en les coses que venen sense tu. No veig un futur lluny de tu. Perquè si es així. Si no podem estar junts, a la merda, marxo d'aquí perquè no puc veure la meva vida actual sense tu al meu costat.

Sé que t'he fet moltíssim mal, que no m'ho perdonaré mal i que no serà fàcil que tornis a confiar en mi. Possiblement ara ho veus impossible.

Sé que t'hauran recomanat que no tornem a estar junts, que passis pàgina. I un altre cop, a la merda tot el que està establert o el que se suposa que hem de fer. Sé que penses que tot ha canviat, que mai podrà tornar a ser el que era. Però confio que les coses es poden construir de nou, i que són més fortes. Siguem tu i jo, és la nostra relació i sempre hem seguit les nostres normes i la nostra forma de fer les coses. T'he seguit fins a Suècia, Anglaterra gairebé tota Àsia i si em deixes fer-ho, et seguiré allà on vagis. Perquè de veritat que no veig una vida sense el meu millor amic.

I si em preguntes que és el que em fa més por per sobre de tot és perdre't i si em deixes demostrar'ho et prometo que no et fallaré mai més.

[ecoamerica]

Watch the 2024 American Climate Leadership Awards for High School Students now: https://youtu.be/5C-bb9PoRLc

The recording is now available on ecoAmerica's YouTube channel for viewers to be inspired by student climate leaders! Join Aishah-Nyeta Brown & Jerome Foster II and be inspired by student climate leaders as we recognize the High School Student finalists. Watch now to find out which student received the $25,000 grand prize and top recognition!

[castellsipalaus]

Bamburgh Castle

Els britons establerts al que actualment és el nordest d’Anglaterra -un territori conegut amb el nom de Bryneich- van construir una fortificació en fusta a un promontori basàltic ben bé al costat de la costa, amb el nom de Din Guarie, en una ubicació que aviat esvindria estretègica quan la invasió anglosaxona iniciada el segle V d.C. acabés donant forma primer al regne de Bernicia i, després, al de Northumbria, quan el primer va incorporar el regne veí de Deira.

Cap al segle VI, quan Ida es va convertir en el primer rei conegut de Bernicia, va aprofitar la fortalesa britona per a bastir un castell que esdevindria també la seva capital. Així va entrar a la historia el castell de Bamburgh, amb el nom heretat dels britons de Din Guaydri.

Bamburgh tenia una situació central al regne de Ida, doncs estava a 15 kilòmetres al nord del castell de Lindisfarne, un enclau ara més conegut per la seva abadia, i a 10 kilòmetres al sud del castell de Dunstanburgh.

Angles, saxons i juts, els tres pobles que van travessar el mar des del nord d’Europa, van establir diversos regnes anglosaxons a Britania a partir del segle V, primer en territoris més petits en una evolució que va acabar assentant-se en un nombre de set.

Aquest nombre va definir l’època denominada com a Heptarquia , un periode que es va estendre fins al segle IX, quan després de les invassions dels víkings -en que van dominar gran part de les Illes Britàniques sota el nom de Danelaw-, el regne de Wessex va anar reconquerint el territori fins a convertir-se en el primigeni d’una Anglaterra unificada sota sobirania saxona. El 993, els víkings van destruir el castell anglosaxó de Bamburgh.

Al segle següent, la lluita dinàstica entre els dos pobles que es disputaven la corona anglesa va fer evident que la bel·licositat dels invasors del continent tornava a superar la dels nadius. Els homes del Nord -en realitat, francesos des que es van establir com a homes sedentaris a la costa d’un territori que van rebatejar com a Normandia, com a vassalls del rei de França- van sotmetre els illencs -ja una fussió entre els britons celtes i els anglosaxons germànics-.

Els normands van bastir un nou castell a Bamburgh, aquesta vegada una autèntica fortalesa des d’on controlar la frontera amb Escòcia, però que feia llaminera l’ànsia de poder dels nous senyors, que no van trigar ni 30 anys a revoltar-se contra els nous reis.

El castell de Bamburgh va ser cedit per la Corona a la família Forster, que va detentar la castlania fins al segle XV, per a convertir-se’n en propietaris fins al segle XVIII, quan els problemes econòmics van fer que passés a mans eclesiàstiques i inclús arribés a convertir-se en hospital.

A finals del segle XIX, el deteriorament del castell va trobar aturador quan l’industrial William Armstrong el va comprar i el va fer restaurar, fent que la seva imponent silueta encara domini la costa del mar del Nord.

[negreabsolut]

Carrer Bridge, Chester, amb l'església de Sant Pere i la casa de la vila al fons, per Louise Rayner.

[miquisteps]

😜 #meme #football #futbol #euro2021 #eurocup #eurocup2021 #RoyalMail #England #Anglaterra #Itàlia #Italia https://www.instagram.com/p/CRgmEXTrdC4/?utm_medium=tumblr

[podartists]

Stonehenge | K. Kendall | Flickr (CC BY 2.0)

[ecoamerica]

Watch the American Climate Leadership Awards 2024 now: https://youtu.be/bWiW4Rp8vF0?feature=shared

The American Climate Leadership Awards 2024 broadcast recording is now available on ecoAmerica's YouTube channel for viewers to be inspired by active climate leaders. Watch to find out which finalist received the $50,000 grand prize! Hosted by Vanessa Hauc and featuring Bill McKibben and Katharine Hayhoe!