#daurade

[bearbench-img]

タイ

鯛（タイ）は、温暖な海に生息する日本の代表的な魚です。特に「真鯛（マダイ）」は美味で知られ、祝い事や特別な食事でよく使われます。鮮やかな赤色が特徴で、刺身、焼き物、煮付けなど多様な料理法があります。また、鯛の養殖も盛んで、日本国内外で広く消費されています。その栄養価も高く、タンパク質やビタミンDが豊富です。鯛は、日本文化や食生活に深く根付いた魚と言えます。

手抜きイラスト集

[philoursmars]

Marseille en février sur le Quai des Belges, au Marché aux Poissons : un adorable rouget étoilé, des girelles et des cigales de mer, des rascasses et des congres, quelques langoustes, une énorme dorade,...

[fuckyeahtravelphotos]

“Les Fondues de la Daurade” restaurant, cold late winter night, Toulouse

[des-paroles]

Cet après-midi, je suis rentrée dans la basilique de la daurade, à Toulouse et j'ai été étonnée par sa beauté, dont une vierge noire splendide 💮

[ecnerual]

Toulouse by night

Quartier de la Daurade

[negreabsolut]

Fantasies daurades, per nanahwang. [font]

[ornitha-rynque]

A few days ago my girlfriend took me to see the gothic marvels of her city

I'm from the west of France (Normandy and Brittany), I'm more used to gothic in stone with huge stained glass windows and sculptures everywhere, delicate columns and arches like de la dentelle de pierre (Église Saint-Pierre de Caen, Cathédrale Notre-Dame de Bayeux, Cathédrale Notre-Dame de Rouen).

Here in Toulouse it's "gothique méridional" (southern french gothic), in bricks with less carved ornaments but everything is full of color paterns (and I love paterns).

first photo is a cityscape with the bell tower of the Basilique Saint-Sernin behind houses,

then four photos of the painted ornaments of the Église Saint-Nicolas de Toulouse (thanks to my 200mm lens)

two last photos are the vault of the Basilique de la Daurade illuminated by stained glass

[supersabbatical2024]

4/15/24: Take OFF

We had a sabbatical with our kids 10 years ago, but we always new we might be heading off on our own on the next sabbatical. Here we are, flying duo, and feeling incredibly grateful to be meeting up with Mari a couple times during this multi phased trip, and also knowing our son is holding down the fort, caring for our special loved ones, including our dear Normie, and yes, Oreo, who seriously injured his back 48 hours before we left.

Was really intense heading off, away from Normie, not to mention our ailing dog, and the idea that anything can happen at any time. Life is funny that way, so you really have to remember to live and find joy. —-Quote from a not particularly famous daughter, mother, wife, dog mom, and home health aide, Sara Goetz

Claude upgraded us to Polaris on Untied to Nice, and that is fully half the fun of a trip — faucet OPEN. We each had our little pod, we had wine with dinner and ice cream sundaes for dessert, with hot fudge AND caramel —now THAT is living. And then Claude slept. I used the restroom, pulled out my drawing stuff and a magazine and my headphones and struggled with the tray table, used the bathroom, tried to read my magazine, watched 4 four episodes of the Frasier reboot show (and used restroom), tried to read my magazine, watched a movie, messed around with the lie-flat seat controls (…could it be that not flat was more comfortable than flat flat? Let me try that again…); had to pee again and then got myself situated again, tried to read my magazine, used the bathroom again; messed around with the remote control, located Relaxation DeepSleep mode, tested out the various video options combined with various audio options, but “mediation” music was kind of scary sounding, nature music was repetitive, classical (never truly calming for me, I think it dates back to when my dad would lug his 2 foot tall stereo speakers right up to the kitchen doorway and blow us all away with the classical radio station); ambient music was oddly bouncy and upbeat; switched to cities video, and “chill beats” which were not that chill, and the cities on the screen were too bright for sleeping, and my headphones were too bulky to lie on my side for sleeping, so I switched to Mari’s old airpods (which only have sound when twisted into a very specific position in your ear); then tried to get comfortable again, went to pee again, and then moved the seat up and down and determined that slightly less than full flat was truly the most comfortable; and then I got hot and changed out of my jeans right there under the blanket and THEN, I slept for a couple hours before we landed. And you know what Claude was doing the whOLE time…?

We rented our car and Claude drove us the 1.5 hrs to Aix to find the dump of a place that Claude picked out this time…all terraces and private gardens and beautiful arty decor, a pool complete with lion’s head fountain, chaise lounges, and a glorious minstrel breeze in the morning (Claude tells me it’s actually called a “Mistral” wind, which makes way more sense). If ya like that sort of thing. Seriously, though, it was just GORGeous!

We took naps and then dragged a ourselves out to dinner armed with a few suggestions from our lovely host Carole, and a will to meander. We ended up at Fauborg 46 (F’bg), where I had a fine Daurade and Claude had a steak. I had a Chardonnay, and actually said to the waiter, “un vin blanc, si vous plait” (just like Saski taught me before I left). French wine—Dee Lish OUS. Very hard to concentrate as we sat on the couch back at our place. I tried to read a kid’s book, T’Quipo about a not human but not quite bear with a red circle for a nose. Claude perused the tour guide for what to do tomorrow. He was looking for something slightly more specific than our general goal to eat as many croissants as possible in the next few weeks. I love staring at my husband sleeping, and I love when he wakes up, and I feel really really lucky to be on this trip, and this whole life’s journey, together with him.

[arlxt06]

MISSED CALL

Camino pels carrers sense un rumb fix, deixo que les meves cames decideixin per mi. Al final acabo a la platja; el Sol escalfant-me la pell i la sorra ficant-se dins les sabates, cosa que em relaxa per molt que a altres aquesta sensació els molesti.

Escolto les onades com si em parlessin, dient-me que m'apropi a elles. I ho faig. Començo a caminar com si estigués sota l'encanteri del cant de les sirenes, completament hipnotitzat.

Arribo a la costa i l’espuma em mulla les sabates però m'és igual.

Jo miro el mar com lluu, però només veig el teu rostre. Tu em tornes la mirada, des d’un món que pocs coneixem.

Els teus ulls plens d’amargura i tristesa trenquen l’encanteri: el Sol que abans m’escalfava ara em crema, la sorra em crea picor, noto els mitjons mullats i aigua salada entrant la meva boca. Però no és l’aigua del mar sinó les meves pròpies llàgrimes. Crec que el destí està jugant amb mi, fent-me venir aquí, fent-me recordar-te, recordar-nos.

Faig unes passes enrere, desbordat per les meves emocions. I començo a córrer. Corro com una gasela sent perseguida per un guepard, corro fins a perdre de vista el mar, corro fins que els pulmons em fan mal i em supliquen que pari.

Recupero l'alè, les meves cames imitant la gelatina. Miro al meu voltant per situar-me. El primer que veig a l'alçar la mirada és el cementiri del poble. Miro amb horror les grans portes de fusta amb floritures daurades.

El destí fent de les seves una altra vegada.

Decideixo entrar, crec que és el mínim que puc fer, ja que quasi m'exploten els pulmons venint aquí. Començo a caminar pel camí empedregat, observant els mausoleus i les flors de diversos colors que decoren les tombes, sentint-me un intrús, com si els esperits que habitaven aquell lloc sabessin que vaig fer fa anys i no em volguessin allí.

Em perdo entre els camins estrets i laberíntics fins a arribar a un petit descampat decorat amb uns arbustos al bell mig. M'apropo a una tomba que conec molt bé, les flors que vaig deixar fa temps ja pansides. Llegeixo el nom: Emma Martínez.

Els records venen de cop, omplint el meu cap; les escapades nocturnes, les bromes, rialles, somriures i carícies. Però també les discussions, els crits, visites mèdiques, i les pastilles i medicaments, que s'emportaven gran part del nostre sou.

Torno a plorar com l'idiota que soc, en deixar que una minúscula discussió m'impedís respondre't aquella trucada. Ploro com l'idiota que soc, en deixar que una minúscula discussió t'arranqués la vida.

[tanzania2023]

26 de juliol - Del Serengeti a Boma Ng'ombe

Ens despertem tranquilament i obro les portes de la tenda. Al davant tenim l'estepa, amb les herbes daurades i les acàcies. El sol ha sortit fa poc. Les hienes han estat fent sorolls una estona. Es una imatge de les de foto.

Esmorzem i ens acomiadem de la Tecla, el Israel i tota la colla del Pumzika Lodge que esperen la propina. Ens fem fotos i la Tecla diu que ens trobarà a faltar. Si, es clar, com a tots.

Tornem per la infernal carretera, però ara amb molta més pols perquè hi ha més trànsit.

A una baixada, damunt un pontet, a l'Stanley se li para el motor. Ai. Mira d'engegar-lo però no pot. Obre el capó. Dels cotxes que tenim davant i darrera surten tots a ajudar. Tots diuen la seva opinió, hi 7 o 8 entesos en la matèria. Fins que un, que sembla que domina més, diu que és la bomba dels injectors. Hi ha dones Masai que es miren encuriosides i que no sé d'on han sortit. També apareixen del no res uns nens.

Després de diversos intents, es posen tots (i jo) a empènyer el cotxe i amb dificultats s'engega. Uf.

Però ja no podem parar el motor i no podem visitar una aldea Masai com volíem fer.

Tirem milles, mai millor dit. No parem en cap moment, només per benzina, dinem dins del cotxe en marxa i arribem a Boma Ng'ombe a les 6 de la tarda. Quasi 10 hores de viatge continu.

Ens acomiadem de l'Stanley.

[maguzzesse]

Occitanie, terre et mer

Je ne pouvais décemment pas rouler au sud sans aller saluer la grande bleue ... D'abord un passage sur une petite route terre et mer, un peu sauvage, je suis seule, sans doute parce qu'on est en juin et c'est l'heure du déjeuner 😀

Pause un bon moment à la plage, oh pas pour se baigner et encore moins lézarder au soleil ! Juste pour déguster le poisson du moment, une belle daurade 😋 je me devais de comparer la marchandise, en bonne bretonne !

Petit territoire, mais terrible, je traverse le parc naturel de la narbonnaise, belle petite route sinueuse avec vue sur méditerranée d'un côté, mont rocheux de l'autre, je ne sais plus ou donner du cax (c'est loin devant normalement à moto !).

Pause de quelques jours dans ce coin arride, chaud, et si accueillant 😉

[bearbench-img]

タイ

「猫飼好五十三疋」は、歌川国芳による浮世絵の作品で、猫と鯛をテーマにしたユーモラスな構図が特徴です。この作品では、鯛の形をした「由井」と呼ばれる猫が描かれ、猫の可愛らしさと鯛の形状を融合させています。由井は、江戸時代の遊び心を反映したキャラクターで、猫好きの人々に親しまれました。国芳の独特なスタイルが生きており、色彩や細部の描写が魅力的です。この作品は、猫と鯛の組み合わせによって、当時の文化や風俗を楽しむための一端を示しています。ユーモアと愛らしさが共存するこの作品は、国芳の代表的な猫絵の一つとして、多くの人々に愛されています。

手抜きイラスト集

[philoursmars]

Une longue série sur la bouffe, deuxième service ! Ici, fruits de mer et poisson.

Douai, chez moi : daurade au four, oignons, pommes de terre (cuisine de confinement !)

Marseille, Pointe-Rouge, resto "Les Trottoirs Marseillais" : gambas

idem : friture d'éperlans pour Christine...

...puis daurade

Aragon (Espagne), Loarre, à la Hospederia : anchois au bleu

comme pour le 1 mais : thon, poivrons, lardons et pommes de terre

[fuckyeahtravelphotos]

View of the Garonne, Hotel Dieu to the left, Ecole des Beaux Arts/Basilique Notre Dame de la Daurade to the right. Winter afternoon walk in beautiful Toulouse

[dixvinsblog]

Les recettes du blog : Dorade en papillote au Pamplemousse rose de Floride et Sardinade ricotta menthe

Mon panier pour 4 personnes 4Pamplemousse rose de Floride 4 Daurade 2 Fenouil 4 Carottes 2 Oignons de Roscoff 2 branches de Thym 160 g Beurre Aneth Sel et Poivre Préparation Préchauffer votre four à 180 °C en mode chaleur tournante. Découper 2 feuilles de papier sulfurisé assez grandes pour emballer chaque poisson entièrement. Façonner en formant deux récipients pour les…