#gràcies per les preguntes!!!!!

[quatregats]

2, 9, 10 i 24 per l'ask de les cançons sispli <33

2. A song you like with a number in the title

Soc molt fan de "Three Fishers" - és una cançó tradicional o sigui que no tinc una versió preferida però aquesta mola moltíssim:

9. A song that makes you happy

"Sebona fi" d'Yws Gwynedd sempre és divertit <3

10. A song that makes you sad

Sóc molt devot a "Ashabi" de Mashrou' Leila però mare meva quina cançó més depre - dit això, també és una obra d'art

EDIT: ME'N VAIG OBLIDAR PER COMPLET DE FER EL 24 AQUÍ EL TENS

24. A song by a band you wish were still together

Bé com que estic un llibre sobre Zoo i cridant plorant mossegant etc sobre el fet que no els vaig poder veure mai en directe, heus aquí "Avant" :)

[guillemelgat]

10 ANYS DE CATALÀ!

Aquest any, 2025, assoleixo una fita molt gran - porto 10 anys aprenent el català!

Tot i que no és la llengua que més temps he estudiat, és la llengua que més m'ha canviat la vida. No podria imaginar que una curiositat pel país darrere un equip de futbol (sí, va ser pel Barça que vaig començar a aprendre el català 🫣) em portaria a tantes amistats, tanta comunitat increïble, tanta cultura (ja que sigui llibres, sèries, pel·lícules, i sobretot música), i fins i tot un doctorat. No puc imaginar qui seria sense aquests 10 anys - no seria la mateixa persona, ni de bon tros.

Estic obligadíssim a agrair tots els catalans que he conegut al llarg d'aquests anys, ja fossin professoris, amiguis a la vida real o a Tumblr, gent que feien intercanvis lingüístics, etc - tothom m'ha acollit i m'ha fet sentir com a casa de seguida, i crec que la força del català rau en la quantitat de gent tan bonica que el parla. Gràcies per la paciència, per la disposició a parlar amb mi i contestar les meves preguntes, i per ser tan amable i tan acollidora <3

Per celebrar, com que la majoria de la música que escolto (i que he escoltat, realment, des que vaig començar a aprendre el català) és en català, he fet una playlist de totes les cançons que m'han acompanyat al llarg d'aquest viatge. Algunes són més conegudes que altres, algunes m'han sigut més importants i algunes més, i la barreja acaba semblant una mica random, però també volia celebrar amb la banda sonora d'aquest temps, perquè és el que més destaca per a mi. Spotify no em diu quant dura, només que són més de 24 hores de música, així que en teniu de sobres si voleu més música en català!

Gràcies a tothom que ha estat aquí des del principi, i a tothom que s'hi ha unit després! Espero que us apunteu a la festa, i per molts anys més :D

Heus aquí la llista:

[amandazafiuuu]

OPINIÓN SOBRE "SOTA, CAVALL I REI"

Aquest article parla sobre el poder i el protagonisme que estan adquirint les noves tecnologies, com la IA, que s'apoderen de la nostra capacitat de raonar per nosaltres mateixos fent-nos la vida més fàcil.

És veritat que, les noves tecnologies són molt beneficioses gràcies a la gran quantitat d'informació de la qual disposem per a informar-nos i ajudar-nos en la vida quotidiana.

Personalment, pense que la tecnologia avança cada cop més ràpid i això no és del tot bo. Doncs bé, les noves generacions s'acostumen a tindre-ho tot fàcilment a Internet, o preguntant-ho a qualsevol IA i fent totes les seues tasques de manera més ràpida, però no del tot efectiva. Amb això em referisc que mai no aprendran a fer les coses i pensar-les.

Parlant de la IA en concret, pense que està adquirint un protagonisme molt fort en aquesta generació per la facilitat de crear des de textos a cançons. En la meua opinió, la IA no és la solució a tots els problemes, ja que no la utilitzo mai i prefereixo pensar per mi mateixa.

En conclusió, per a mi la tecnologia és bona gràcies a la capacitat d'informar-nos i ajudar-nos a descobrir coses noves, però més enllà d'aixó, utilitzar-la per a evadir la capacitat de raonar em pareix un ús incorrecte de la tecnologia.

[no-passaran]

Hola!! 👋

De normal me fa prou vergonya enviar missatges o preguntes, però de tant en tant visite el teu blog i crec que pots ser una de les poques persones a qui podrien interessar els gifs que volia compartir. (Inserte avís de possible spoiler de l'episodi 4 de Koisenu Futari, per si de cas algú els vol evitar)

No són de molt bona qualitat perquè no tinc ni idea de fer gifs, però que siguen ben rebuts!

M'encanta!! Gràcies 💜

[lidiabargallo]

✨Review d'Abril: fi de temporada🎉

📅 Data: 30/04/2025

Doncs sí... hem arribat al final del viatge! El tercer i últim mes de pràctiques a WM ha estat tranquil a nivell de tasques, però intens a nivell emocional. I és que, quan ja estàs còmode i coneixes a tothom... arriba el moment de dir adeu. 🥹

Aquest mes, la dinàmica amb l’equip i l’ambient a l’oficina ha anat a més. Fa poc vaig anar a esmorzar amb unes companyes i vam fer una mica més de pinya. També he començat a tenir més confiança amb gent d'altres equips. És el que més m'ha agradat de les pràctiques i la feina, la gent. A l’oficina es nota el bon rotllo de tothom.🫂

El gran apagón 😱⚡️

Crec que és necessari comentar aquest esdeveniment que ens va afectar a tots. Un dels moments més destacats (i caòtics) d'aquest últim mes va ser fa només dos dies... A mi em va agafar que estava en una reunió presencial a la ofi, amb TOTA l’agència a la sala (som uns 15)… i de sobte, pum, apagada general. Poc a poc comencem a saber que va molt més enllà que un simple apagón local... Sense llum, sense transport, sense cobertura... Bàsicament em vaig quedar atrapada a BCN. Per sort, els meus avis viuen a uns 50 minuts caminant de l'oficina i vaig poder anar allà a esperar que passes tot fins que finalment la meva mare va poder venir a rescatar-me en cotxe. Va ser un dilluns ben diferent... però mira, coses que passen i que recordarem amb un somriure. 😅

L’últim dia a l'oficina 🥐

Avui és el meu últim dia. Tot el matí ha estat ple de preguntes del tipus: “T’hi quedes?”, “T’ho has pensat bé?”, “Segura que te’n vas?”. I sí, marxo, però ho faig contenta. Per acabar bé del tot he portat palmeretes per acomiadar-me de tothom (el detallet dolç no podia faltar) i la veritat és que ha estat un comiat molt bonic.

Què m’enduc d’aquesta experiència?💼

Saber què és treballar en una agència de mitjans.

Conèixer el ritme i el dia a dia de l’oficina a Barcelona.

Entendre què m’agrada i què no dins del món laboral.

Encara que hagi descobert que potser el món dels mitjans no és el meu gran amor, aquesta experiència m’ha ajudat a enfocar-me millor cap a allò que sí em pot apassionar.

Així tanquem aquesta etapa. Gràcies WM per tot! 🚀

[useless-catalanfacts]

En saps alguna cosa de llegendes catalanes relacionades amb guineus? gràcies!

Hola!

(Primer de tot, perdona per tardar en respondre, no sé per què l'app de Tumblr no em deixava publicar ni guardar les respostes de preguntes que tenia als drafts.)

Les guineus són protagonistes de moltes faules (catalanes i també arreu d'Europa) perquè representen l'astúcia. He sentit varies faules sobre com la guineu se les empesca per menjar-se les gallines o per enfilar-se a una parra per menjar-se el raïm.

La guineu com a l'animal que simbolitza l'astúcia ve de lluny, en català tenim Na Renard, protagonista del Llibre de les bèsties (1289) de Ramon Llull. És una faula sobre el regne dels animals, que trien al lleó com a rei però no inclou la guineu (Na Renard) a la seva cort. Aleshores, segueix la història de com la guineu enganya als altres animals per ascendir d'estàtus. I més enrere encara als orígens de la civilització occidental, les guineus ja apareixen com a animals llestos i astuts a les faules de l'escriptor grec Isop, del segle VII aC.

El personatge de la guineu el trobaràs ben explicat en aquest article: "Aproximació a l'estudi de les rondalles d'animals: el cas del cicle de la guineu i el llop".

Et deixo enllaços a unes quantes pàgines que expliquen llegendes, faules o rondalles catalanes on la protagonista és una guineu (si en busques, trobaràs que en diferents parts del territori també se'n diu guilla, rabosa o raposa).

La guineu i el mossèn (Vall de Cardós)

L'home que es transformà en guineu (Aguilar de Segarra)

Conte de la raboseta i el llop (Tírig i Albocàsser)

Lo llop i la rabosa (Flix)

La rabosa i el corb (recollida per Enric Valor a Rondalles valencianes)

El llop i la guineu que feien boïga a Cal Carament (Sant Just de la Valldan)

Però n'hi ha moltes més!

[claudia-gimenez]

Hola a tothom. Em dic Clàudia. O, almenys, així em pots dir. Sóc d'origen català.

No em veuràs gaire sovint. Però podeu estar segurs que la meva presència aquí estarà lligada a la causa que defenso. Dirigeixo un grup per a la protecció de les llengües regionals, dialectes que se suposa que estan prohibits i oblidats. Suposo que això és el que més parlaré.

No dubteu a fer-me preguntes, si us ve de gust.

I sí, clar, només parlaré en català.

Gràcies a @mimmixerenard per aquest dibuix. És molt bonic.

[afnanee]

STM FENT PERIODISME

Sóm un grup de periodistes que estem investigant els fets succeïts en el Col·legi Sant Miquel Dels Sants. Som en Marc, en Zaid, l’Esther i l’Afnane.

ELS GRAFITIS ANÒNIMS DEL COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS

Ahir mateix al nostre col·legi, igual que l’any passat, s’han repetit els grafits al nostre mur que dona a l’exterior des del pati. Se segueixen buscant als culpables d’aquest delicte. Ningú sap qui ha estat però s'estan posant càmeres de seguretat per veure al culpable i també s’està entrevistant a l’alumnat per saber si tenen alguna cosa a veure o saben qui és el culpable, si el culpable es d’aquesta escola serà expulsat immediatament. 

PRÒXIMAMENT OBRES AL COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS 

Dia 22 de març es començaran a fer obres, no està clar com ho faran però algunes fonts de confiança ens han dit que serà un altre pis on hi afegiran més cursos ja que no n’hi ha prou amb els pisos que hi ha actualment. Els alumnes no volen tenir dos cursos en un mateix pis així que li han dit al director de l’escola i han proposat fer un altre pis. El director ha acceptat i d’aquí poques setmanes els alumnes del col·legi tindran un nou pis gràcies a la seva petició

TANQUEN L’ESCOLA SANT MIQUEL DELS SANTS A VIC 

Hi ha hagut molts problemes a l’Escola Sant Miquel Dels Sants i el director decideix tancar l’escola permanentment ja que a part dels problemes hi ha massa alumnes que no que van a la classe i per les mesures del covid no es poden posar més de 25 alumnes per classe. Si el director decideix fer una altre planta potser l’escola tornarà a obrir.

IMPRIMEIX  DES DEL PORTÀTIL !!

Nou invent d’Acer,  empresa d’ordinadors portàtils, amb el qual es pot imprimir sense necessitat de connectar l’ordinador a cap lloc. Pots imprimir des de qualsevol lloc i sense tenir accés a wifi o a dades. Tindrà un valor molt econòmic per que només valdrà 400 euros però amb accessoris inclosos. A què esperes? Recorda: imprimir és fàcil! 

Compra en linia o pots anar a la botiga Acer

PRIMER DIA D’UNA ESTUDIANT QUE NO PARLA CATALÀ

MY FIRST DAY AT SCHOOL

      My first at school was one of the most memorable day of my life.Well,the first day 0f school is a special day for everyone who has gone to school.School is like our second home and schooling experience is a significant life experience.

      My first day at school is something I am not going to forget.That day was Monday 1st March,2021 which I was  admitted to SANT MIQUEL DELS SANTS to study there.On that day

my mother woke me up early in the morning so that I will not be late for school.I took my bath and breakfast and then get ready for school.My first day at school was an excited moment for me but was a little bit nervous because I was going to meet new people and start to make new friends with new students.I thought my parent would follow me to school since it was my first time but they told me they were also going to work so I have to come on my own.I was not the only person going to school, I was with my younger sister.We were both  admitted to the school.Since our parents was not able to come with us to the school, we decided to come on our own.From our house to the school is about 64.5km away .we walked and walked till we got to the school.

         We both entered the school and we were told to wait a little because our various teacher would come and pick us to our class.In a few minutes our teachers came and pick us to our various classroom.He first shown me the various places of the school before moving to my classroom.When we got to the class,he introduce me infront of the whole students in the class and then gave me a place to sit.I was so scared because I have not been in class with both boys and girls before.I used to attend only single sex school(Girls School) so it made me terrified.Still now I have not get that courage to accost them.On that day when it was around 10.30 all the students moved out to the playing field.when I went there,I saw a lot of students playing on the field.when it was 11.00 they all moved back to their classrooms to study.

          At first I was so nervous but now I feel a little bit okay because I now have someone to talk to. I really love the school.I love how they do their things. The teachers try their maximum best to make the students understand whatever they are teaching.I am proud to be a student of SANT MIQUEL DELS SANTS.

                                                                                                         THANK YOU.

         DESCUIDA’T D’ESCRIURE !!

Se’t cansa la mà quan escrius? Estàs fart d’escriure ? Doncs aquest nou prototip d’invent ideat per uns estudiants de batxillerat, escriurà tot el que senti sense que tu hagis. Només activa’l i el paper apuntarà tot el que senti. I recorda escriure sense mans és més fàcil 

Compra’l a l'Abacus per 10 euros cada cent papers. Un preu molt econòmic 

LA VIDA D’UN ESTUDIANT D’ESO

Hola, com ja saps, avui et farem una entrevista. Hi aquesta noia especial es la Abril Paya. Aquesta entrevista sera un entrevista informativa, i et farem unes 12 preguntes  

Perquè has decidit venir a l’escola Sant Miquel Dels Sants?

Crec que és una molt bona oportunitat per fer més amics i també per buscar una bona carrera i per tenir un bon futur.

Creus que seguirás al batxillerat?

Si, la veritat que si.

De que vols treballar de gran?

Encara no ho tinc ben clar però segurament alguna cose de llengües o algu aixi.

Quina carrera vols estudiar?

Ancare no ho tinc clar.

Què és el que t'agrada més de l'escola?

El que m’agrada més de l’escola es que alguns profes com  expliquen i com ensenyen ja que crec que ho fan molt bé.

Si tinguesis la oportunitat de canviar d'escola ho faries?

No, perquè aquesta ja m'està bé.

Què és el que t'agrada menys de l'escola?

El que m'agrada menys de la escola es que, ve per mi hi han moltes hores a vegades hi canse un mica.

Quin és el teu mestre preferit i el que menys?

Tots m'agraden per igual

Quin batxillerat tens pensat fer?

Encara no ho tinc del tot clar però com he dit abans m’agradaria fer el de llengües

Què opines dels mestres en general?

Crec que alguns ensenyen millor que els altres pero en general tots bé

Quina és la teva assignatura preferida?

Català

Quina és la teva assignatura que t'agrada menys?

Mates

CRÒNICA

Tema: Confinament escolar

Va ser el 13 de març quan ens van confinar. Me'n recordo del dia anterior, havien anunciat per les notícies el confinament complet durant 15 dies. Tot el col·legi estava molt content, ja que s’havia acabat l’aixecar-se d’hora cada dia per anar al col·legi. Peró la felicitat es va esvair ràpid, ja que els professors ens havien enviat molts correus amb deures, exàmens, classes virtuals, etc. Encara que ens haguessin ficat tants deures, encara teniem molt temps per fer altres activitats tot i no poder sortir de casa. Després de la primera setmana jo ja estava fart dels deures i volia tornar al col·legi per tornar a veure a gent, però aleshores van decidir d’’ampliar el confinament i ens van dir que potser no tornariem al col·legi fins al curs que ve. Quan van anunciar això no sabia si estava trist o feliç. Després d’això van anar passant les setmanes i els mesos, sense que es pogués sortir de casa, fins que va arribar l’any nou, i em sentia com si no haver sortit de casa en tant temps fos normal. Al cap d’un temps ja ens van deixar sortir i aquí ja es va acabar per fi el confinament complet, tot i que encara estem confinats, però com a mínim es pot anar al col·legi i sortir de casa. 

ACUDIT PELS NENS!

FOTOREPORTATGE 

El mes de Març en el 2020 va arribar un confinament total on van tancar tot incloent els bars i restaurants la gent no podia treballar i estaven descontrolats ja que aquell era el seu únic treball ja no sortia ningú al carrer tot estava buit per culpa del Covid-19 les taules dels bars estaven buides i solitàries sense gent que hi pugui anar a passar una estona el virus ha fet un canvi en la vida dels treballadors que mai oblidaran 

UNA MICA DE DIVERSIÓ 

REPORTATGE 

Perquè se'ns posen els pèls de punta? 

Una reacció al fred que forma part de la termoregulació és la pell de gallina, que busca mantenir la calor. "Al posar-se el pèl en punta, es distribueixen els corrents d'aire d'una forma més eficient i mantenen més la calor"

Els pèls de punta són "una reacció que es produeix per l'activació de les cèl·lules del fol·licle pilós i una contracció muscular que fa que els pèls s’aixequin. Quan tenim fred el cervell envia el senyal nerviosa i això fa que s'aixequi"

És la coneguda com piloerecció gràcies a el múscul erector de els cabells. El sistema nerviós és qui activa aquesta reacció.

Brownie de xocolata i nous

Ingredients

150 g de xocolata de cobertura

100 g de nous

225 g de sucre en pols

125 g de mantega

3 ous

120 g de farina

30 g de cacau en pols

1 culleradeta de llevat

1 beina de vainilla

Preparació

1- Bateu els ous i el sucre amb les varetes elèctriques fins que quedin escumosos i doblin el seu volum.

2- Foneu al microones la xocolata amb la mantega i barregeu-ho bé fins que quedi homogeni. Afegiu aquesta mescla als ous batuts.

3- Incorporeu-hi la farina, el llevat i el cacau tamisats.

4- Obriu la beina de vainilla, traieu-ne les llavors i afegiu-ho a la mescla.

5- Finalment, incorporeu-hi les nous una mica picades.

6- Aboqueu-ho dins el motlle untat amb mantega i coeu-ho 15 min a 180 ºC i, sobretot, no el Deixeu més temps.

7- Opcional: feu les dues capes com s’ha explicat abans, amb la crema de xocolata entremig.

CARTES AL DIRECTOR 

DIVIDIR LES CLASSES A LES HORES DE PATI

M’agradaria informar que no veig clar lo de separar els grups bombolles a l’hora del pati ja que quan entrem o quan sortim de l’escola ens trobem igualment amb altres classes inclòs  amb els de 1r d’eso. Per un altra banda crec que ja estem mínimament protegits amb la mascareta i podem mantenir la distància de seguretat. Pensem que que ens haurien de deixar ajuntar-nos amb altres classes.

AFNANE LATOUCHI

VIC

PROHIBICIÓ DELS LAVABOS

M'agradaria explicar per què em sembla que la prohibició dels lavabos seria una mala idea. Primer de tot volia explicar que segons la meva opinió crec que castigar a tots els estudiants del pis del mig perquè una/es persones de 1r o 2n hagin embussat els lavabos no és just. Per una altra banda crec que s’haurien de trobar als culpables d'haver embussat els lavabos, però ja sabem que és difícil.

La meva opinió és que s'hauria d’evitar tancar els lavabos, ja que hi ha altres solucions.

MARC CONILL

VIC

NO FER EXCURSIONS 

Jo vull informar que crec que les excursions s’haurien de fer ja que anirem amb grups bombolles  i amb mascareta , també hem anat a la piscina amb autobús que seria el mateix que una excursió. Potser el local al que volem visitar no deixa anar a tantes  persones de cop, podem fer diferents petits grups  i anar-hi tots.

AFNANE LAATOUCI

Vic

PODER ESCOLTAR MÚSICA A LES CLASSES

M'agradaria poder escoltar música a les classes mentre estem fent servir els ordinadors però quan els professors ens expliquen alguna cosa escoltar-los  

i després poder escoltar música.

ZAID  BENALI

VIC

RESSENYA D’UN LLIBRE:

recomano aquest llibre perquè t’ensenya valors i a ser millor persona 

Sinopsi: L'August  neix amb una  deformació a la cara i s'ha de fer moltes operacions, cosa que fa que no pugui anar a l’escola fins que arriba als deu anys i decideix començar cinquè a una escola que es diu Beecher. A l’August li costa molt fer amics ja que és diferent pero al final ho aconsegueix.

https://www.amazon.es/Wonder-lecci%C3%B3n-August-NUBE-TINTA/dp/841559402X

RECOMANACIÓ D’UNA PELI

PADRE NO HAY MÁS QUE UNO

Recomano aquesta pel·lícula ja que tracta de comèdia i és bastant divertida tant per joves que per adults  

sinopsis

tracta d’una família de  6 nens . La mare dels nens té un nou fill l la família no està gaire contenta amb la notícia ja que creuen que són masses germans.La mare ha de descensar i s’en va de viatge , el pare ha de cuidar dels fills i passen molts problemes que el pare intenta amagar a la mare perquè no es preocupi 

http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-277068/

CRÒNICA XERRADA PERIODISME

Ahir dia 15 de març vam fer una videotrucada amb 3 periodistes professionals experts en el periodisme. Es deien . Primer l’Anna Matas ens va presentar els periodistes pero llavors ells tres es van presentar. Després d’uns 15-20 minuts vam iniciar la ronda de preguntes. Estavem a la trucada amb la classe del D i cada classe feia una pregunta per persona, i que en total eren unes  vam preguntar tant en l'àmbit general del periodisme com el personal ens van respondre amb molta amabilitat, però desgraciadament no ens va donar prou temps per acabar de fer totes les preguntes i només en vam fer 5 o 6 entre les dues classes al final es va fer una mica pesat ja que era amb videotrucada pero va ser bastant interessant.

THE THREE TYPES OF PEOPLE

    A teacher shows three toy to a students and ask the students find out the difference.All the three toys are seemed to be identical in shape,size and material.After keen observation,the students observes holes in the toys.First toy has holes in the ears,second toy have holes in the ears and mouth and the third toy has only one hole  in one ear.

    Then with the help of a needle, the  students put the needle in the first toy,the needle comes out of ear.In the second toy when the needle was put in the ear the needle comes out from the mouth and the third toy,when the needle was put in ,the needle did not come out.

   First toy represent those people around you who give you  the impression that they are listening to you but they are pretending to do so.After listening,as the needle comes out from the ear,the things you said to them by counting on them are gone.

   The second toy represent those people who listens to you and give an impression that they care for you. But as in toy the needle comes out from the mouth.These people will use your words you tell them against you by telling it to others and bringing out the confidential issue for their own purpose.

    The third toy, the needle did not comes out from it.These people will keep the trust you have in them.They are the ones who you can count on.

MORAL LESSON: Always stay in a company of people who are loyal and trustworthy. People who listen to what you tell them,are not always the ones you can count on when you need them the most.

[ednaiarnau]

SlyFox: navega

Salpem del port per seguir la preciosa jornada assolellada a la Mar.

Per navegar ens servim de tots aquests aparells que ens marquen la posició i direcció del barco, la profunditat, la direcció i l'intensitat del vent, velocitat del veler segons GPS i velocitat del veler respecte d'aigua (sempre hi ha algun corrent d'aigua que pot ser a favor o en contra del barco, per tant farà que vagi més o menys depressa) i una carta nàutica entre d'altres.

Quan el veler surt del port avança amb el motor però quan ja ens podem posar en la bona direcció per aprofitar el vent el primer que issem és la vela major. Segons el vent és podrà issar sencera o no i seguidament el floc o vela devantera més petita. Tot això gràcies a les cordes corresponents, cada una amb el seu nom, que passen pel gigre o winch per poder-les tibar.

Avui el valer va molt inclinat perquè ens ve el vent gairebé pel costat (ve per les 10h). Un veler pot avançar (cap a les 12h) si el vent li ve entre més o menys des de dos quarts de 2 fins a dos quarts d'11. Hi ha molt poques direccions en què no es pot navegar, cara al vent i poc més. Aquestes condicions fan que el veler xoqui fort amb les onades (que solen venir sempre de la mateixa direcció del vent) i això mareja molt...

En totes aquestes tasques hi anem participant però malauradament no sempre es proposen per igual. Anem fent preguntes per saber com funciona tot, ara a l'hora d'issar veles, sortir a coberta a fer nusos o en general tasques "físiques" (que són la gran majoria) sempre es deixa de banda la part femenina de bord. Per poder participar en tot això cal demanar-ho més de dues i tres vegades i que se n'acabi parlant perquè els rols puguin ser al final igualitaris dins el veler. De vegades en experiències tant boniques costa adonar-se i reaccionar davant d'aquestes injustícies masclistes.

El paisatge creuant la Gaspésie és preciós, i amb els colors de tardor encara més.

Si ets pacient, fa un dia de mar calma, estàs alerta i tens sort... pots veure un munt d'animals. 🐳

En un moment de calma apareixen balenes!!! Una ha aparegut a tocar del veler. Són molt probablement rorquals d'aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata) de les balenes més petites que existeixen.

[quatregats]

3, 16 and 19 for the songs ask!

3. Song about friendship

Ha de ser una cançó de les Roba Estesa si és en sentit positiu doncs aquí, "Stikinlova" (a pesar del títol sí que va de l'amistat):

16. Most poetic lyrics

No sé si és la més poètica de les seves cançons però soc molt partidari d'"El primer arbre del bosc" dels Blaumut:

19. Song that's a translation of a song from an other language

No parlo el georgià així que no sé com quedaria la versió original però m'encanta aquesta traducció al català de "Tu ase turpa ikavi" de les Tarta Relena <3:

Gràcies per les preguntes!

[jesica-pinell-blog]

EL CONTES

El món dels contes ens permet somiar, viatjar, imaginar i compartir moltes aventures amb els seus personatges. Els nens/es aprenen jugant, els contes els acosten a aquests mons màgics i fantasiosos i els ajuden a conèixer la realitat. “Mirar les coses amb ulls de nen” és el que hem de fer per a motivar-los i influir positivament en la construcció de la seva personalitat. A partir d’un conte es poden treballar moltes coses:

Treballar l’atenció

Desenvolupar la imaginació

Potenciar els sentits

Memoritzar

Desinhibir-se, en el cas que representem el conte

Enriquir el llenguatge

Avui treballarem les emocions, ja que són molt important. Hem d’ensenyar com gestionar les pròpies emocions: controlar la ràbia, conèixer la por, acceptar els errors, tenir empatia, tenir una bona autoestima …

Els contes poden ser una eina molt útil per treballar amb els infants. A partir del conte els nens/es poden verbalitzar allò que és tan difícil d’expressar, les nostres emocions i els nostres sentiments.

Hi ha una gran varietat de contes per poder treballar la Intel·ligència emocional amb els més petits, a continuació detallem tres contes:

1. El peix irisat. Marcus Pfister. Editorial Beascoa

El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir. Un conte molt útil per treballar les emocions i l’empatia.

2. El monstre de colors.  Autora i il·lustradora Anna Llenas. Editorial Flamboyant

El Monstre de Colors no sap què li passa. S’ha fet un garbuix d’emocions i ara li toca desfer l’embolic. Una història senzilla i divertida que introduirà a petits i a grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

Aquest conte ens ajuda a treballar i identificar les diferents emocions a partir dels colors i dóna peu a fer petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat.

3. Paula i el seu cabell multicolor. Carmen Parets Luque 

Un conte ideal per primers lectors. Descobreix com a la Paula li canvia de color els cabells segons l’emoció que senti. Conte infantil sobre les emocions: alegria, tristesa, enuig i por. A través de les transformacions de la Paula anem donant nom a les emocions que sentim. A partir de fer-nos preguntes com: Què ens provoca aquesta emoció?, Què ens fa sentir? i Què hem de fer? anem proporcionant respostes o solucions per a cada tipus d’emoció.

[sora2937]

KuroKen week Day 1:Games

Resum: Kuroo tardarà uns anys abans no torni a fer unes novea partides de mario kart amb en Kenma.

___________________________

- Kenmaaa...

Rebent com a resposta el so de petits botons sent premuts amb rapidesa i precisió, Kuroo abandona la seva posició de panxa enlaire per col·locar-se de costat amb el cap recolzat sobre la mà. I efectivament, el seu company està als peus del llit, rodejat d’una forta aura de concentració per estar-li dedicant tota la seva atenció a la PSP. Segurament, una altra persona s’ho pensaria dues vegades abans de dir res per por a trencar aquella aura intimidant, però res d’això afecta a Kuroo que, decidit, torna a cridar el seu company:

- Kenmaaaa... Kenma... Kenmaaaa... Kenmaaaaaaaaaaa...

- Si continues així em gastaràs el nom...

- Oh, has reaccionat!

- Pensava no fer-ho... Però passo de tenir-te dient el meu nom durant tres hores.

- Ho sé, però igualment has ferit els meus sentiments. Suposo.

- I doncs? Què vols?

- Pots parlar-me i continuar jugant?

- És una pantalla fàcil.

- No pots deixar la maquineta?

- De debò m’ho estàs preguntant?

- Touchè...

- Què vols, Kuro? Dubto que sigui per preguntar-me coses de les què ja saps la resposta.

- M’avorreixo. -respon Kuroo posant-se de bocaterrosa a sobre del llit.

- Llegeix manga.

- Ja ho he fet.

- Mira anime.

- Ja he mirat els nous capítols de la setmana.

- Mira algun d’antic o acabat.

- No tinc ganes.

- Parla amb Bokuto.

- Està en una cita amb Akaashi així que dubto que es recordi de la meva existència.

- Akaashi està en una cita amb Bokuto? -pregunta Kenma amb veu incrèdula però sense apartar la mirada de la pantalla.

- Bé... No sé si es pot dir que sigui una cita cita... Pot ser és més una cita no reciproca?

- Aha...

- Kenmaaaaa...

- Què vols?

- Continuo avorrit-me... No podem jugar alguna cosa junts? No sé, a voleibol per exemple?

- Kuroo...

- Sí?

- No sé si recordes que assistim al club de voleibol pel que juguem a voleibol cada dia. A més, no tinc ganes de cansar-me en el meu únic dia de festa.

- Ho havia de provar. Doncs no sé, no tindràs algun joc de la màquina que puguem jugar junts?

De sobte, Kenma alça la mirada sorpresa en direcció al seu company quan s’escolta la música de game over provinent de la PSP.

- Oh... Has perdut. -murmura Kuroo veient les lletres vermelles de la pantalla.

- De veritat vols jugar amb consoles?

- Per què em mires com si m’haguessin sortit dos caps?

- Vols jugar a les consoles després del nefast experiment del joc on-line?

- Hey, no va ser tan desastrós! El món va caure a les meves mans.

- El joc tractava de salvar-lo, no de condemnar-lo encara més.

- Oh... És igual, m’avorreixo i vull jugar. Va, a què juguem?

Deixant anar un sospir, Kenma deixa la PSP apagada sobre la tauleta de nit i dirigint-se a l’armari, treu dues petites consoles petites. Tornant al seu lloc inicial, engega les dues màquines i després de prémer uns quants botons, entrega una d’elles a Kuroo alhora que diu:

- Jugarem a MarioKart.

- Perfecte!

Després de triar l’avatar, les normes, els equips i explicar-li la funció dels botons, els dos nois es disposen a fer el .

- Molt bé, vinga. Oh, sóc l’últim?

- Sí, al primer circuit es comença l’últim. En els seguents et posen segons la posició en la què hagis acabat l’anterior carrera.

- Ah, ok. Ja veuràs que la proxima sere prim-... Hey! El motor ha explotat!?

- Ah, sí... Si et passes d’accelerar, t’explota.

- Què malament. Bé, no passa res. Ara comença el terror. Però qui ha deixat un plàtan aquí al mig!?

- Són trampes, Kuroo. Els cubs que floten et donen materials per putejar a la resta però...

- Mentida! Un cup m’ha fet fer piruletes a l’aire!

- Però has de vigilar amb els vermells que també són trampes... Com els plàtans, les closques de tortugues quietes i les bombes.

- Pff... Ui, què és això? Hòstia, sóc una bala enorme! Muahahaha, entomeu això! On estàs Kenma?

- ...En primera posició...

- Vale, pregunta estúpida, ah sí, ja et veig.

La resta de les dues voltes i mitja del circuit de Peach Garden passaren amb Kuroo intentant complicar l’existència a tot corredor que s’atrevís a destronar-lo de la seva preuada cinquena posició mentre Kenma corria tranquil·lament en la primera posició sense que ningú aconseguís atrapar-lo.

- A la següent ja veuràs que guanyaré!

- Intenta-ho. -respon Kenma amb un somriure molt lleu.

- Vinga... 3, 2, 1, accelera! Toma, he sortit amb tothom! Ei, ei, tranquil·la princesa no cap que empenyis, hòstia gràcies Browser m’has enviat a la quinta forca... Bé, per fi els he deixat enrere... Jope, una tortuga verda... Vinga, vinga accelera abans no arribin... I tornem-hi amb les tortugues... -murmura Kuroo mentre fa moviments bruscos amb els braços- Ja està? Ja puc continuar sense que m’atureu cada dos per tres? Sí? Ala, ja m’han avançat... Si sou més pesats que en Lev recalcant la baixa estatura de Yaku... -murmura Kuroo emmurriat.

- Saps que si Yaku estigués aquí ja tindries un cop de peu a les costelles?

- Ho sé, però com que no hi és... Em guardaràs el secret, oi?

- No ho sé... El meu silenci és car.

- Et compraré una porció de pastís de poma.

- ...Que siguin dos.

- Fet.

- Per cert, Kuroo...

- Espera, espera... Entoma aquesta tortuga verda Yoshi dels nassos, això per avançar-me. L’únic que pot treure a Kenma del capdavant sóc jo! Ara sí, digues.

- La DS no és la wii.

- I?

- Que no cap que facis gestos amb els braços com si conduïssis... -explica el ros tenyit amb la seva veu monòtona, però en Kurro és capaç de detectar cert to divertit amagat.

- És igual, així és més divertit. Bé, per fi et dic al davant! Et penso avançar en po-... Eh? Per què frenes? Sóc primer! Eh? Però què!!??

- Venia una tortuga blava...

- Això no s’hi val! És trampa!

- No és pas trampa, és una forma de putejar més.

- Aquesta me la pagaràs...

Finalitzada la primera volta de circuit Tick-Tock Clock, Kuroo i Kenma es van intercanviant la primera posició, per just abans de creuar la línia de meta emportar-se-la Kuroo. Emocionat, el morè fa una mena de ball de la victòria a l’estil Bokuto tot cridant el seu famós “hey, hey, hey”, davant la mirada impassible de Kenma. Una mica més tranquil, torna a asseure’s sobre el llit.

- Vinga, al següent!

- Ui...

- No sé perquè però no m’ha agradat aquest “ui”... Per què has fet “ui”?

- És que és el circuit de Rainbow Road...

- I què És maco. No sabia que no t’agradessin els arcs de Sant Martí...

- No tinc res contra els arcs de Sant Martí sinó contra aquest circuit.

- Aha... No t’agrada el circuit... Significa que m’he de preocupar? -pregunta Kuroo rebent un arronsament d’espatlles per part de Kenma. -M’he de preocupar. Ups, m’he caigut... Altre cop... No, no, no, no, he caigut... S’acaba en algun moment el circuit? I adéu...

Mentre Kuroo lluitava per sobreviure sobre la plataforma de carrera, la resta de jugadors anaven fent les voltes amb Kenma en primera posició. Finalment, quan Kuroo començava la segona volta, la pantalla se li enfosqueix pel que alarmat, exclama:

- M’he carregat la consola!

- Espero que no. Però no, simplement que ja s’ha acabat la carrera.

- Com? Però si jo començava la segona volta!

- Ja, però la resta ja havíem acabat així que per defecte s’acaba.

- Entesos... Ja en tinc prou.

- No vols seguir jugant?

- No. A aquest pas somiaré que m’atropellen unes tortugues vermelles. -respon Kuroo mentre enterra la cara sobre el llit.

- Ets un exagerat Kuroo.

- No, no ho sóc. -respon el morè per acte seguit, pensar- He jugat al MarioKart pels següents deu anys com a mínim.

[ernestblanch]

Una de les coses més interessants de la vida política es poder fer divulgació d'allò que estem fent, i molt més explicar-ho a generacions futures en mans de qui un dia deixarem tot el que és més rellevant. Es el cas de un grup d'scolars en edat de deprendre tot el que pugueren de les Corts Valencianes, i que millor que fer-ho in situ, com va ser l'altre dia. Vam rebre la visita dels alumnes del Col.legi Palmeral de Benicàssim. Hi ha que agrair moltissim al personal del Palau de la Generalitat que els deixaren entrar a la sala de Corts i al corredor de Reis, perquè la celebració de plenari no deixava que pugueren visitar les actuals instal.lacions. Fer-ho en els llocs històrics com el pati central, el corredor dels Reis o el Saló de Corts, no els va deixar indiferents. I apart tot, em van ablanir a preguntes, en plan entrevista, a cadascuna més interessant, i que no ens van deixar indiferents. Són moments boncs de la vida de diputat. Moltes gràcies als professors i alumnes per la seua visita. I que els nous temps ens permetan moltes més jornades com aquesta en el futur. #CortsValencianes #GeneralitatValenciana #PalauGeneralitat #Palmeral #Benicassim #PSPV #PSOE #PSPVCorts (en Palacio de la Generalidad Valenciana) https://www.instagram.com/p/CexlQs7o2Pf/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[xorradesfossils]

Ser o no ser (actriu professional)

L'única diferència entre uns i altres és que uns cobren per fer la seva feina, i els altres no. Això deia Oriol Puig Taulé sobre els actors professionals i amateurs a la seva crítica televisiva del Llop, programa que no he vist i que segurament és una meravella. No tinc res en contra del teatre amateur, l'art ha de ser de tothom i per a tothom. Crec fermament en el poder transformador del teatre, tant pel gaudi com a eina de cohesió. La gran majoria d'actors professionals hem fet teatre amateur, tot i que alguns mai vam ser escollits per les elits teatreres de les nostres ciutats d'origen perquè no teníem els cognoms indicats; està bé no oblidar mai que el teatre amateur sovint és més jeràrquic i classista que el professional, però això ja és un altre tema. "L'única diferència entre uns i altres és que uns cobren per fer la seva feina, i els altres no." i penso en cada hora d'assaig i de funcions, de memoritzar text, de reunions amb l'equip artístic, de dormir malament pensant en tal escena o tal frase que tens travessada a l'assaig, càstings llarguíssims, càstings exprès i estressants, bitllets d'AVE amunt i a baix... i moltes d'aquestes hores no vaig cobrar ni un sol euro. Ni un de sol. Suposo que això, automàticament, em fa ser una actriu amateur. De vegades hi penso, en ser-ho, en tenir la seguretat d'una feina si és que en aquest món es pot tenir seguretat en qualsevol feina. I en les meves hores lliures, quedar amb el grup de teatre i fer els muntatges que ens vinguin de gust. Sense jugar-te el sou cada cop que trepitges un escenari, prenent-ho tot amb una lleugeresa molt més relaxada, sense haver de lluitar pels teus drets laborals o la teva dignitat com a dona en una feina precaritzada, sexualitzada i androcentrista. Però vaig triar un altre camí, com moltes de les meves companyis. Ni millor ni pitjor però completament diferent. Un dia vam decidir SER intèrprets. Dedicar les nostres hores, la nostra salut física i mental i les nostres energies en això de fer teatre. Vam decidir descartar una professió "més estable o amb més sortida" com molts dels nostres familiars haurien volgut i acceptar que allò que fèiem tenia un punt de bogeria però sabíem internament que era l'única manera de sentir-nos realitzats. Vam decidir formar-nos, jo com a mínim m'he passat molts anys de formació i encara intento continuar aprenent del meu ofici. Alguns vam tenir la sort de rebre una educació pública completíssima, d'altres es van formar en escoles caríssimes gràcies a les seves famílies privilegiades o a passar molta son i gana. Però això no és res en comparació a sortir al món real i dir als quatre vents que la teva professió és ser actriu, que pots fer altres coses per sobreviure, però que ets actriu. I ai, has sortit a la tele? I ara què fas? I fas cinema? I tu respons a les mateixes preguntes amb un somriure tímid perquè no pensin que t'ho estàs inventant i dius que sobretot fas teatre i aleshores els hi deixa d'interessar el que dius. Però tu continues sent actriu, és molt difícil deixar de ser-ho quan has hipotecat part de la teva vida per aconseguir-ho. I és dur no treballar, duríssim, i molts cops és duríssim també treballar perquè estàs exposat a tota mena de crítiques i comentaris i perquè potser et jugues el teu futur en una posada en escena.

"L'única diferència entre uns i altres és que uns cobren per fer la seva feina, i els altres no." i et veus mirant el teu compte corrent una altra vegada i quasi a les portes dels quaranta sabent que el més probable és que mai facis molts diners amb això del teatre, però què hi farem, en el fons et fa feliç. "Viure en un infern per tocar el cel de tant en tant", que deien. La diferència entre els actors i les actrius professionals i els amateurs, no és el sou, que malauradament molts cops és inexistent. La diferència és que algunis vam decidir apostar-ho tot, per molt que se'ns banalitzi una vegada i una altra. Suposo perquè som idiotes.

PD. Això va amb molt d'amor, Oriol, encara que no ho sembli. Llarga vida a la reflexió en obert.

[theneesan]

el teu torn :D, la 2, 7, 16, 21, 32, 45, 54, 68 i 87

Hola!! Vejam:

2. if you could be in a movie franchise (already made or a book that should be made into a movie), which would it be? King Killer Chronicles solo soy un poco fan. Yo quiero ser Devi so bad.

7. if you acquired an island, what would you name it: Laugh Tale!

16. if someone told you they could tell you the truth about god/religion/higher powers/the universe/the meaning of life/what happens after death, would you want to know? Si. No crec que hi hagi Deu ni cap deitat mes enllà, i no entenc que una cosa pugui ser infinita. Tot i que tot hauria de tenir un origen. Agrairia llum i una explicació del per què del univers, si es que n'hi ha.

21. what era of fashion do you wish to bring back? Punks not dead 🤟 pero ojo. El tema de les mascaretes em sembla un accessori interessant i es una cosa que vull que es quedi postpandèmia. Esto should stay. La cuestion es que quiero entrar en tu garito con botas punkis y que no me miren mal al pasar.

32. do you believe in the death penalty? discuss: Coincideixo en la teva resposta, hauria d'estar molt limitat en general per qualsevol persona. Crec que en certs casos quan una evaluació psiquiàtrica ja diu que aquesta persona no podrà reinserir-se a la societat, siguent culpable amb sentències que superen la seva esperança de vida, hauria de poguer-se permetre. Quan es tractin de crims contra la humanitat pues guillotina directamente though.

45. if you were given the opportunity to completely start your life over from the beginning with everything prior and up until your birth remaining the same, would you? Si! M'es igual si conservo o no les memòries. El que ha de ser, serà.

54. what is your favorite hairstyle for yourself? No tinc preferencies mentres no em molesti.

68. if you had to choose a sport to play professionally, which one would you choose? M'agradaria molt formar part d'un equip, però a la vegada he fet arts marcials i m'agraden molt. Si hi hagues un esport que combines ambdues coses, triaria això.

87. You must get rid of one of your electronic items. you have no choice. which one do you sacrifice? La tv a la merda. Prefiero tener microondas la verdad.

Moltes gràcies per les preguntes, sempre es un plaer parlar en català per aqui :D

[publicitaria-87percent]

Xapa sobre Basetis - vol. 1

Crec recordar que en alguna de les darreres sessions d’Universitaris Anònims vaig deixar caure que Basetis és una empresa que funciona amb un model d’organització empresarial brutal. Suposo que us vau quedar amb les ganes de saber perquè és tan xulo fer les practiques aquí. La veritat és que m’he esperat fins avui, que ja porto gairebé dos mesos a la casa, per poder acabar d’entendre una mica com funciona aquesta “locura”. Confesso que quan m’ho van explicar a l’entrevista prèvia a les pràctiques, em vaig quedar ben parada i literalment vaig dir: “això és utòpic”. Doncs no, resulta que és ben real i que funciona.

Avui us vinc a parlar de Basetis i punt. Perquè trobo que és prou interessant com per dedicar-li la xapa que ve a continuació. Ready?

Primer, una mica d’història... El 2009, el Marc Castells i Olivella va fundar Basetis, amb la idea que fos una empresa transgressora i per res del món convencional. Com moltes empreses, va començar amb pocs treballadors i amb els anys ha anat creixent fins arribar a pagar 350 sous. Ara bé, què és Basetis? Si ho preguntes a qualsevol persona de l’empresa, segurament et dirà alguna cosa similar a: “Som un equip de persones amb una marcada voluntat de transformació social que realitzem serveis en el camp de les tecnologies de la informació i de la consultoria”. Ara bé, Basetis és molt més que una consultora tecnològica i un equip de persones guais. Ara us en dono toooooooots els detalls.

Abans de res, cal parlar del model TEAL, l’essència de Basetis. A part de ser un color maquíssim, TEAL és un model empresarial que es va fer famós al llibre "Reinventant les Organitzacions", escrit per Frederic Laloux. El model TEAL es basa en una estructura descentralitzada, que consisteix en petits equips (el que en una empresa convencional serien els departaments) que prenen la responsabilitat del seu propi govern. Com a dada interessant, aquest model va fer que Basetis ocupés els llocs 11 i 9 de la llista Best Workplaces del 2016 i 2017, respectivament, per empreses de 100 a 250 persones.

Per tal que pugueu entendre una miqueta millor com funciona l’empresa, cal conèixer la raó de ser de de Basetis: “thinking of people, developing trust, committing services & pushing social change”. Durant aquests dos mesos he pogut comprovar que no es tracta d’un claim per quedar bé i omplir-se la boca de bones pràctiques com moltes altres empreses fan, sinó que és 100% real! Avui i durant les properes sessions d’Universitarixs Anònimxs us explicaré el perquè de cadascun d’aquests pilars de Basetis:

Thinking of people

Les persones són, amb diferència, la part més important de Basetis. Des que he entrat a fer pràctiques en aquesta empresa, he notat un bon rotllo increïble entre tothom que m’ha generat molta confiança. Això és gràcies al fet que a Basetis es posen les persones que hi treballen al centre.

A Basetis Pensem en les persones. Vetllem pel benestar de qui treballa amb nosaltres. Donem facilitats per a que cada persona pugui desenvolupar la seva pròpia carrera professional, ampliar el seu coneixement i experiència, i conciliar la vida laboral amb la personal.

Però... com es materialitza aquesta frase tan maca?

Benestar a les oficines. A les oficines de Basetis hi ha àrees de descans i lleure, com ara un sac de boxa, una cinta de córrer, videoconsoles, balcons exteriors i 3 cuines.

Conciliació familiar. La possibilitat de teletreball ja estava implementada abans de l’arribada de la Covid-19, ja que és un gran mètode per afavorir la conciliació entre la vida familiar i laboral, evitant desplaçaments innecessaris. A més a més, l’horari a Basetis te’l pots muntar una mica al teu gust, és a dir, si prefereixes començar a treballar abans i plegar abans, pots fer-ho mentre no afecti al ritme de treball de l’empresa (assistir a reunions d’equip, reunions amb clients...) i acabis complint amb les hores pactades al contracte.

Bons. Una altra cosa per motivar a les seves treballadores és el sistema de bonificacions per premiar les accions que milloren l’empresa. Per exemple, es bonifiquen a les persones que contribueixen a l’acció comercial, la dedicació a projectes facturables, l’estalvi o la incorporació de noves persones a l’equip.

Formació i carrera. A Basetis fomenten la formació de les persones que hi treballen i assumeixen el 50% del seu cost, sempre que tingui alguna cosa a veure amb l’activitat que es duu a terme dins l’empresa. És a dir, que en l’hipotètic cas que quan acabi les pràctiques em quedés a Basetis i volgués fer un màster, només n’hauria de pagar el 50%!!

Norma Tinbergen. Una cosa la tenen molt clara, i és que les desigualtats econòmiques són negatives i impedeixen la integració social de les persones. Per això Basetis utilitza la norma del Nobel d’Economia Jan Tinbergen, que estableix que la relació entre el salari més baix i el més alt no hauria de ser mai superior a 1:5.

Retribució flexible. Basetis aposta per un model de retribució on cadascú pot escollir el percentatge del seu sou que destina a prestacions com l’assegurança mèdica,  l’aparcament, els tiquets restaurant, transport o guarderia.

Innovació. Sovint es promouen iniciatives que sorgeixen de l’entusiasme i la creativitat de les persones de l’equip de Basetis, per transformar les seves idees en projectes reals (no cal que tinguin a veure amb l’activitat econòmica de l’empresa). Un gran exemple d’això, són les Experiences, que mes tard en parlaré.

Gestió de qualitat. D’acord amb els estàndards de qualitat de la norma ISO 9001:2015, Basetis té una organització estructurada i documentada i un clima laboral excel·lent.

Incorporació per referència. Una de les coses que m’han cridat força l’atenció és que a Basetis tenen un model d’incorporació per referència. Què vol dir això? Que només hi pots entrar a treballar o bé a partir d’un conveni de pràctiques (com el meu) o a través de recomanacions per part de persones que ja treballen a l’empresa. D’aquesta manera, s’afavoreix la confiança dins l’equip i es garanteix la solvència dels professionals que hi treballen.

En resum, a Basetis les persones que hi treballem som el més important i per això estem al centre l’organització de l’empresa. Ara bé, suposo com a empresa en creixement això és un gran repte, perquè equilibrar el benestar de les treballadores i la cultura de Basetis amb el creixement de l’empresa no deu ser pas fàcil; com a mínim, no és el que s’acostuma a fer a altres empreses del sector que estan més enfocades als beneficis.

El pròxim dia us parlaré del pilar “developping trust”. T’imagines com s’aplica a través d’accions reals?

87% publicitaria