#Alfons el Magnànim

[negreabsolut]

Retrat d'Alfons el Magnànim, per Jaume Mateu i Gonçal Peris Sarrià. Tremp en fusta de pi, 56'3 x 45'3 x 4 cm; 1427.

[oldsardens]

Xavier Nogues - Entrada del rei d'Aragó, Alfons el Magnànim, a Nàpols

[timriva-blog]

«Alfons el Magnànim», obra de Alan Ryder

Alfons el Magnànim va ser un dels monarques més brillants del segle XV. Malgrat tot, “els tres reis trastàmares han estat figures incòmodes per a la historiografia catalana”, escriu Flocel Sabaté. Vicens Vives destacava que l’originalitat històrica del Magnànim es fonamenta en el fet d’haver centrat l’eix dels seus dominis en el regne de Nàpols, conquerit el 1442 i convertit en el centre de…

[xavierbautistagarcia]

A hotspot for kingdoms, republics and barbarians

The citadel of Calvi (Citatella di Calvi, in Corsican) is a fortress located on a peninsula overlooking the entire bay of this town on the northwest coast of Corsica. It was built by the Genoese during the domination of this maritime republic on the island.

It is possible that the strategic importance of the site was already of interest to the Carthaginians, as it had been to the Etruscans. Carthage extended its power over the most important islands in the Mediterranean, until it clashed with Rome, the other expanding regional power, which seized Corsica around the 3rd century BC.

The present-day town of Calvi was founded by the Romans around the 1st century BC. Throughout the history of the Roman Empire, it became just another province, until barbarian invasions led to it passing into the hands of the Vandals. However, as the Eastern Roman Empire became the new power in the Mediterranean, around 550 the island changed hands.

During the Middle Ages, Corsica also changed hands frequently: first it was held by the Lombards, then by the Franks and their heir kingdoms (Lotharingia and Italy), until the Papacy granted it to the Republic of Pisa in the 11th century.

The Republic of Genoa conquered the island in the 13th century and began the construction of the citadel of Calvi. But the Papacy intervened again to grant it to the Crown of Aragon shortly afterwards, under the reign of Jaume el Just, but the possession did not materialise. The citadel was conquered by Alfons el Magnànim in 1420, but a popular rebellion showed its loyalty to Genoa.

However, the Genoese regained it in the 15th century, thanks to the help of their powerful banks. They maintained their presence in Corsica until the mid-18th century, when the Kingdom of France took it from them. Since then, only an attack by the English Admiral Nelson at the end of the 18th century and the Italian occupation during the Second World War have challenged the French possession of the island.

[castellsipalaus]

Citatella di Calvi

La ciutadella de Calvi (Citatella di Calvi, en cors), és una fortalesa situada en una península que domina tota la badia d’aquesta ciutat de la costa nordoest de Còrsega. Fou construïda pels genovesos, durant la dominació que aquesta república marítima establí a l’illa.

És possible que la importància estratègica de l’emplaçament ja fos objecte d’interès per part dels cartaginesos, com abans ho havia estat pels etruscos. Cartago va estendre el seu poder per les illes més importants de la Mediterrània, fins que va xocar amb Roma, l’altre potència regional en expansió, que va apoderar-se de Còrsega cap al segle III abans de Crist.

L’actual ciutat de Calvi va ser fundada pels romans cap al segle I a.C. Al llarg de la història de l’Imperi Romà, va esdevenir una província més, fins que les invasions bàrbares van dur a que passés a mans dels vàndals. No obstant, en esdevenir l’Imperi Romà d’Orient la nova potència de la Mediterrània, cap al 550 l’illa va canviar de mans.

L’Edat Mitjana feu que Còrsega també anés canviant de mans amb freqüència: primer fou posseïda pels llombards, després pels francs i els seus regnes hereus (Lotaríngia i Itàlia), fins que el Papat la concedí a la República de Pisa al segle XI.

La República de Gènova va conquerir l’illa al segle XIII i va començar la construcció de la ciutadella de Calvi. Però el Papat va tornar a intervenir per concedir-la a la Corona d’Aragó poc després, sota el regnat de Jaume II el Just, però la possessió no va reeixir. La ciutadella va ser conquerida per Alfons el Magnànim el 1420, però una rebel·lió popular va mostrar la seva fidelitat a Gènova.

No obstant, els genovesos la van recuperar al mateix segle XV, gràcies a l’ajuda dels seus poderosos bancs. I van mantenir la seva presència a Còrsega fins a mitjans del segle XVIII, quan el Regne de França els la va arrabassar. Des de llavors ençà, només un atac de l’almirall anglès Nelson a finals del segle XVIII i la ocupació italiana durant la Segona Guerra Mundial van posar a prova la possessió francesa de l’illa.

[informativosevilla]

Un llibre analitza "el conflicte polític i simbòlic" durant la transició democràtica valenciana

Un llibre analitza “el conflicte polític i simbòlic” durant la transició democràtica valenciana

VALÈNCIA (EP). La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana, escrit per Guillem Llop i Joana Tormo. El llibre és el número 14 de la col·lecció ‘Adés&Ara’, especialitzada en història contemporània i dirigida pel catedràtic de la Universitat de València Ismael Saz i codirigida per l’historiador Ferran…

[useless-catalanfacts]

These four panels are the only ones to have been preserved from a group of fifteen portraits of the kings and queens of the Crown of Aragon, which decorated the Council Chamber of Valencia’s City Hall. The building was demolished in 1859.

Painted in the 15th century. Tempera on pine wood. Nowadays kept in Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) in Barcelona, Catalonia.

In order, the portraits represent the Medieval kings Jaume I el Conqueridor (James I the Conquerror), Alfons el Magnànim (Alfons IV the Magnanimous), Pere III el Cerimoniós (Peter III the Ceremonious) and Alfons II el Liberal (Alfons II the Liberal).

[lesser-known-composers]

BEATRIZ LAFONT MURCIA, voice and theorbo IO CHE DAL CIEL, from "La Pellegrina" (1589) by Giulio Caccini (1551-1618) Recorded at the "Sala Alfons el Magnànim, Centre Cultural La Beneficiència", València, Spain (20 Agoust 2016)

[actualitatvalenciana-blog]

La Fira del Llibre arranca carregada de novetats de la Institució Alfons el Magnànim http://actualitatvalenciana.com/fira-llibre-institucio-alfons/

[negreabsolut]

Alfons el Magnànim en campanya al regne de Nàpols.

[coneixercanals]

La Diputació restaura la vidriera de la cúpula de la Sala Alfons el Magnànim

La Diputació restaura la vidriera de la cúpula de la Sala Alfons el Magnànim

La Diputació de València ha donat per finalitzades les obres de restauració de la vidriera del sostre de la Sala Alfons el Magnànim, l’antiga capella amb decoració neobizantina del Centre Cultural la Beneficència. La intervenció ha inclòs la reforma de la claraboia protectora, retornant l’esplendor a la coberta d’esta impressionant construcció que alberga esdeveniments culturals i els plens de la…

[munove]

Sergi Castillo: “Puerta giratoria se queda corto para definir lo sucedido en la sanidad valenciana”

“El 9 de febrero de 1999 Eduardo Zaplana inauguraba oficialmente las instalaciones de Alzira”, rememora el periodista Sergi Castillo (Cocentaina, 1978) en la introducción de su recientemente publicado título La batalla per la sanitat valenciana (Institució Alfons el Magnànim, 2019). Se trataba del primer hospital español cuya gestión se entregaría a una empresa privada a cambio de un canon. “En el discurso, el presidente de la Generalitat habló de ‘fórmulas inteligentes de gestión’ y de ‘adaptarlo a nuevas exigencias’".

etiquetas: sergi castillo, puerta giratoria, valencia, sanidad, zaplana

» noticia original (www.elsaltodiario.com)

[castellsipalaus]

Castello Aragonese di Taranto

El castell aragonès de Tàrent (Tarde en tarantí i Taranto en italià) està situat a la regió de Pulla (Pugghie en tarentí i Puglia en italià), al sud d’Itàlia i encarat a la mar Jònica, i s’alça sobre l’emplaçament d’una fortificació bizantina de principis del segle X destinada a protegir la ciutat dels atacs sarraïns i venecians.

Després de la caiguda de l’Imperi Romà al segle V, els pobles bàrbars que van ocupar l’actual Itàlia van arribar fins als confins de la península per fer-se-la seva. Els ostrogots i els bizantins es van disputar Tàrent al segle VI fins que els bizantins van triomfar, per ser desplaçats pels llombards al segle VII, abans que s’hi establissin els sarraïns, que van constituir un emirat al segle IX. De nou a les mans dels bizantins, és quan es va començar la construcció de la Rocca.

Els bizantins van ser expulsats de Tàrent al segle XI pels normands, que s’havien instal·lat a Sicília, i van instituir-hi un principat que va perdurar fins el segle XV, passant de família en família: primer els Hauteville més d’un segle, després els Staufen i els Brienne en curts espais de temps a cavall dels segles XII i XIII, per caure en mans dels Hohenstaufen, els Anjou i els Orsini fins a la seva incorporació al regne de Nàpols el 1465.

El 1442, la Corona d’Aragó envaí el Regne de Napòls des de les seves possessions sicilianes, després de dos segles de pretensions d’ocupar el sud de la Península Itàlica, però en morir el rei Alfons el Magnànim, van ser separats i el 1458 Ferran I va ser proclamat nou rei de Nàpols, i va dissoldre el principat en morir la seva dona, hereva de Tàrent, tot i que el títol va continuar per designar els fills dels reis napolitans.

El 1486, Ferran II d’Aragó, rei de Nàpols fins a la seva mort, el 1516, va ordenar ampliar el castell, obres que es van completar el 1492, fins a donar-li el seu aspecte actual, tot i les demolicions dutes a terme al segle XIX.

Quan les possessions aragoneses a Itàlia van passar a mans als monarques hipànics de la dinastia Habsburg, el també dit Castel Sant’Angelo va ser reforçat. Després de la Guerra de Successió espanyola, Nàpols va quedar en mans dels Habsburg, que van convertir el castello aragonese en presó, les dures condicions de la qual es poden constatar a la sala de tortures que s’hi conserva.

Posteriorment, Nàpols es va fussionar amb l’illa veïna en el Regne de les Dues Sicílies sota els Borbons espanyols (s.XVIII), i va ser ocupat per les tropes napoleòniques a principis del segle XIX, per reincorporar-se a Sicília una vegada derrotada França i constituir-se el Regne d’Itàlia el 1860.

[bookolica]

Premios València y València Nova

Desde la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaban de anunciar la convocatoria de sus Premios València y València Nova, abiertos a obras en valenciano y en castellano y limitados, en el segundo de los casos, a los menores de 36 años. Los premios están abiertos a diferentes géneros, como narrativa, ensayo, poesía y novela gráfica. Los participantes podrán presentar ejemplares hasta el próximo 31 de marzo de 2020, a través de un envío telemático.

Cada uno de los textos ganadores llevará, en el caso de los Premios València, acompañada la publicación de la obra, un cuadro original del Manuel Boix y un premio en metálico de 12.000 euros en las modalidades de narrativa y ensayo, de 7.500 euros en las de poesía y de 8.000 euros en la de novela gráfica. En el caso de los València Nova, las cantidades son de 5.000 euros en ensayo y narrativa y 3.000 en poesía.

Más información en la web de los organizadores 

The post Premios València y València Nova appeared first on Librópatas.

https://ift.tt/2veTtej

[useless-catalanfacts]

meme del dia: Alfons el Magnànim

(font)