#escriure

[pensarenmusaranyes]

Atles

[jun-elli]

Tan ahir com avui m'he posat a escriure 🥹 Podria ser que demà també i comencés una rutina?

Stay tuned 👀

[apricior]

✌✓❀ :]

hola! :) en lo teu permís, barrejaré català i castellà segons la pregunta

[hi! :) if that's okay i'll switch between catalan and spanish depending on the question]

✌ : favourite proverb/saying from your language

"de perdidos al río", porque me parece una imagen mental muy graciosa

["from lost to the river", cause i think it's a very funny mental image] (it means basically "well. we're in this Situation. might as well go all the way through)

✓ : funniest word in your language

botarate (idiot)

❀ : which language(s) would you like to speak fluently?

m'estic esforçant per aprendre a parlar suec fluidament, i la veritat és que ara mateix no tinc cap altra llengua específica en el punt de mira, però m'agradaria saber parlar hebreu i àrab!

[i'm trying to learn to speak swedish fluently, and the truth is that right now i don't have any other specific target language, but i'd like to speak hebrew and arabic!]

moltes gràcies!!! <333 [thank you sm!!! <333]

[malsonsialtreshistories]

Costes estranyes III – Ma Senyora de la Misericòrdia

Feia temps que no escrivia res al blog.

Advertència de contingut: violència La llum blanca, divina en aquella llar pagana, es filtrava per les escletxes en la finestra de fusta. Ja no tenia son ni em feia tant de mal el ventre; una cicatriu havia tancat el tall per on els budells m’havien volgut escapar. No volia seguir al llit. Em vaig asseure i vaig mirar al voltant. La casa era tancada i no hi era la meva amfitriona pagana, tot i…

[useless-catalanfacts]

Has vist tot el que està passant avui? (8 d'agost)

Sí 🫣 però no dic gaire cosa pq estic a casa amb covid i em fa mandra escriure. Quan estigui recuperada si de cas ja explicaré alguna cosa en anglès.

[translucent-serendipity]

18 de febrer 2024. La trucada de l'a, unes hores al sol i suc de taronja, l'assemblea, la branca de mimosa regal de la m, parlar a diari amb en g, les abraçades i els petons d'en b.

Al novembre, esgotada, vaig escriure: «que arribi l'hivern i sigui amable», i l'hivern ha portat coses de tota mena.

Febrer, el poble i la mimosa.

[beanghostprincess]

Et vaig començar a seguir farà un mes o així i súper fan de tots els teus posts, i ara de cop em trobo que parles català??? 😭🥰 No saps l'alegria que em dones, trobar catalans així a lo random a Tumblr sempre és una experiència però a sobre quan són blogs que t'encanten encara és més guai🥰, amb prou feines farà tres mesos des que vaig caure al forat de One Piece i és genial veure gent de casa amb les mateixes opinions, moltes gràcies per fer-nos riure!!

AAAAAAA NO ESPERAVA TROBAR TANTES PERSONES CATALANES A TUMBLR 😭😭 Me n'alegro molt que t'agradi el meu blog!!! És com un segon treball perquè estic aquí 24/7, però almenys escriure és millor que el meu treball de veritat lmao. És genial poder trobar a gent catalana per aquí, especialment quan vaig començar a veure OP en català. El doblatge estarà sempre amb mi, honestament. I gràcies a ti per dir això!!! Estic molt contenta de veure asks com aquest!! M'has alegrat el dia <3

[paumm23]

SOTA, CAVALL I REI

Fa poc he llegit un article que parla sobre la intel·ligència artificial. Em pareix impressionant, i estic completament d'acord amb l'autor.

El text parla sobre l'intel·ligència artificial, en els últims anys aquesta ha avançat molt i està creixent a enormes nivells. Actualment té moltes capacitats com crear imatges, escriure textos i fins i tot fer treballs o projectes escolars, però crec que mai podrà igualar al treball humà, ja que si ens fixem, podem trobar xicotets errors que encara li falten per perfeccionar. El text es podria resumir dient que la intel·ligència artificial ens està envaint i que ningú li para els peus.

En la meua opinió, la intel·ligència artificial no ens afecta a mal però si ho podria fer si no la sabem controlar.

Crèdits a l'autor de l'article Genis Roca.

[miquisteps]

Doncs, va, parlem de l’extrema dreta i de periodisme

El racisme és la gran proposta, la proposta central, d'Aliança Catalana, cap on volen portar aquest país

Estic convençut que els mitjans tenim bona part de la responsabilitat del creixement innegable de l’extrema dreta a tot Europa. Parlar-ne ja és legitimar-los. I discutir-s’hi és perdre el temps. Per tant, escric aquest article amb dubtes, però en vista que alguns lectors amics el consideren necessari.

M’haureu de permetre, primer de tot, que reafirme el meu compromís personal. No he escrit mai a les ordres de ningú ni he tingut mai por de dir en públic allò que pense. No sóc ací per a dir coses que agraden als lectors, sinó per a dir les coses com són. Evidentment, us pot agradar més o menys allò que dic i no entraré mai a discutir-ho en públic –la vostra llibertat d’expressió és tan sagrada com la meua. Però, al costat d’això, crec que tinc el dret de reivindicar una coherència de dècades. No m’he mogut del meu lloc i no m’he deixat pressionar mai per ningú. I aquest ningú també inclou els lectors o els subscriptors.

Els periodistes descrivim les coses i eixa és una de les nostres funcions bàsiques. Passem hores i hores llegint, estudiant, escoltant i, de tot plegat, en traiem unes conclusions que transmetem a la societat. Escriure un article com aquest és la part més ínfima de la meua feina; documentar-me, escoltar i estudiar n’és una de molt més gran. Per exemple, en el cas que ens ocupa, m’he llegit tota la documentació pública sobre Aliança Catalana i he mirat amb regularitat els vídeos dels plens municipals de l’Ajuntament de Ripoll, que, per sort, són tots accessibles en aquesta pàgina. Crec que no hi ha cap intervenció d’aquesta senyora que no haja escoltat, i és a partir d’aquestes lectures i aquestes visualitzacions que puc dir, efectivament, sense tenir cap dubte, que Orriols és una representant política de l’extrema dreta. Pels fets. Per allò que diu. Per com ho diu. Per allò que proposa.

A Europa, avui dia l’extrema dreta, dissortadament, és en alça. I ja he explicat en editorials anteriors que considere que la culpa la té, sobretot, l’esquerra caviar. Perquè ha fet un tomb intolerable i ha abandonat les classes populars i, molt en concret, la classe mitjana, les ha expulsades de les ciutats –tal com ja passa a Barcelona– i ha creat una aliança de professionals que viuen del poder, una aliança que gira entorn de propostes extremistes i sovint incomprensibles. I de l’insult, la desqualificació, com a feixista, de qui els va en contra o de qui alça la veu per dir que això no té trellat. En vaig parlar molt especialment en aquest editorial.

El cas és que aquest intent de camuflar l’abandó de les causes socials ha portat l’esquerreta a exacerbar les característiques específiques d’alguns grups socials, que han volgut convertir en reserva de vot alternativa a aquells que perden pel seu tomb. Fins i tot quan la incoherència és esclatant. Que ací l’esquerra defense públicament el vel islàmic els mateixos dies que les dones de l’Iran es posen dempeus de manera heroica per alliberar-se’n seria còmic si no fos tràgic. Per exemple. Però no ens enganyem, tampoc: això no té a veure amb res més que amb el caciquisme. Hi ha partits d’esquerra que volen capturar el vot islàmic, com si fos una reserva de gra, i per mi aquest és un problema gros, avui. La seua frivolitat i la seua barra amaga un simple càlcul cínic de quants llocs de feina, de quantes cadires, significa aquesta adhesió.

Ara, dit això, tota aquesta estupidesa no justifica de cap manera caure en mans de l’extrema dreta. Perquè l’extrema dreta no vol resoldre el problema sinó aprofitar-se’n per créixer. És clar que es pot discutir sobre el control de la immigració, i se n’ha de parlar, però no és això que vol l’extrema dreta. Ni en vol parlar ni en vol discutir. Vol fer servir la immigració d’arma llancívola. Pretén enverinar el país en nom de la superioritat dels uns sobre els altres per conquerir el poder a partir de la por social. El mecanisme ha funcionat a Hongria, ha funcionat a Polònia, ha funcionat a Itàlia, funciona a Espanya i França; pot funcionar ací, també.

I és contra aquesta possibilitat que crec que he de parlar clar. No hi ha cap invasió d’Europa, ni dels Països Catalans, tal com diu tota l’extrema dreta –inclosa Sílvia Orriols. No existeix aquest “gran reemplaçament”, aquesta teoria conspirativa l’origen de la qual tenim ben documentat a França, sota la direcció d’un conegut escriptor xenòfob. Hi ha una cosa molt més senzilla, que és la necessitat. No solament la necessitat de trobar dignitat per part dels qui vénen, sinó la necessitat de trobar treballadors per part dels qui ja hi érem. L’extrema dreta catalana repeteix una vegada i una altra que Catalunya és el lloc d’Europa amb un percentatge més alt d’immigració. No és veritat, però és molt alt. Ara, per què? Perquè calen treballadors per a fer funcionar el país i perquè la natalitat dels catalans és, aquesta sí, la més baixa del continent. Si els emigrants troben feina, que en troben, com és ben evident, és perquè calen. Perquè ens calen. Perquè els necessitem.

I això no hauria de ser un problema especial en un país, el nostre, que històricament s’ha definit per l’absorció constant de població. En aquesta Pissarreta vaig explicar com es formen i per què es formen els Països Catalans i com funcionem. Cada lloc té unes característiques pre-polítiques i la nostra precisament és ser terra de pas. Documentadament. Jo sóc fill d’un home nascut a Algesires i la major part de vosaltres no deu haver d’anar gaire enrere abans de trobar un emigrant. Aquest model, aquesta manera nacional de ser, és una de les causes que l’extrema dreta no haja pogut arrelar mai de manera significativa al nostre país. Perquè si la seua ideologia és l’odi a l’altre, als Països Catalans tots som família d’algun altre.

I, de fet, hi ha una incongruència en el discurs d’Aliança Catalana que em resulta xocant –i que s’haurien de mirar bé alguns innocents que creuen veure semblances entre aquesta gent i alguns moviments separatistes dels anys trenta del segle passat. Sílvia Orriols i els seus sempre parlen dels “estrangers” com la gent que cal conflictivitzar. Però fixeu-vos que no inclouen mai en el bloc dels estrangers els estrangers de Múrcia o de Valladolid –o de Quito o d’Oslo.

I això fa evident la maniobra: ara, com que els convé, proven de traure el cap a partir de la crítica als partits polítics independentistes que tant ens han decebut. S’hi aferren, s’aferren a la necessitat òbvia de la independència i, tal com han fet en tants països més, converteixen la desil·lusió envers el món polític institucional en força tractora del seu creixement. Se n’aprofiten. Però la pregunta que faig és ben directa: per què aquesta gent defensa que un estranger de Tànger o de Rawalpindi no ha de tenir drets socials, però, en canvi, un estranger de Valladolid, sí?

I la faig perquè amb aquesta pregunta arribem al cap del carrer: perquè són racistes. No hi ha cap més explicació possible. I no ens hauria d’estranyar, car la xenofòbia és la característica més consistent de l’extrema dreta europea.

Avui l’extrema dreta és moderna en les formes, ja no és homòfoba, té dones en primera línia i fins i tot defensa els animals i el veganisme. En allò que es manté inalterable, perquè aquest és el cor de la seua ideologia antiigualitària, és en el racisme –molt específicament contra les comunitats musulmanes. I, no us enganyeu, aquesta, i no cap altra, és la gran proposta, la proposta central, d’Aliança Catalana. Cap on volen portar aquest nostre país.

PS. Si voleu no oblidar què som i escoltar una veu que parla amb les dades a la mà, us recomane molt aquesta entrevista a la demògrafa Anna Cabré: “Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho.”

[avantguardisme]

recordatori per a mi de finalitzar la llista de lectura pel meu projecte d'aquest estiu perque si no, l'oblidaré i no tindré temps suficient per llegir i escriure un assaig (encara que siguin totes obres de teatre que normalment son més curts i facils de llegir, sempre necessito molt més temps per llegir textos catalans)

[error404vnotfound]

I don’t know if this is a personal question 👉🏼👈🏼

You don’t have to answer if you don’t want to!

But how are languages divided in Catalonia? I know you speak three languages. In schools do people speak Spanish or is it all Catalan? Or write Spanish and speak Catalan? Or visa versa? What role does English play?

I guess what I’m really asking, is how did you learn three languages?

ohhhh, tranqui tranqui, no és gens personal

Catalunya forma tècnicament part d'Espanya, on la llengua oficial és el castellà. Espanya, però, té dins el seu territori un ventall multicultural bastant extens, cosa que es reflexa en les altres llengües i dialectes que s'hi parlen. A Catalunya, per exemple, les llengües oficials són: la de l'estat (castellà), i les pròpies (el català i l'occità).

Depèn molt de la família com es distribueixen aquestes llengües a casa. Jo per exemple sempre he parlat en castellà amb la meva família (els meus avis no saben català, però el poden seguir, i els meus pares van néixer durant la dictadura a Catalunya i no van aprendre català fins després de l'institut), i a casa la televisió es posava tant en castellà com en català (pel meu benefici).

L'escola és en català (com ha de ser). Això no vol dir que a algun profe no se li escapi alguna expressió en castellà de tant en tant, però no suposa un drama que passi.

Respecte altres llengües, l'anglès es comença a ensenyar des dels tres anys, i si no m'equivoco es fan tres hores setmanals d'anglès des dels 6 anys fins als 18 (podrien ser només dues al principi i després 3). El castellà, per altra banda, es comença a ensenyar a la primària (als 6 anys) un cop els alumnes saben llegir i escriure més o menys bé.

Parlar tres llengües no és excepcional, és la norma. En teoria, un cop acabes l'educació obligatòria (és fins als 16 anys), hauries de saber català, castellà i anglès. I és el que passa. El català i el castellà són suficientment semblants com per a que la fluïdesa no sigui un problema. L'anglès, però, és més complicat. El nivell amb el que es surt si només has fet classes a l'escola és suficient per a defensar-te, però no molt més.

També és comú fer extraescolars d'anglès. Jo per exemple vaig fer 4 anys, cosa que va ajudar a que aprengués la base de gramàtica i estructura que no arribàvem a aprendre a l'escola. La meva fluïdesa la dec a començar a llegir noveles i consumir coses en anglès per internet.

Hi ha gent, fins i tot, que surt de l'institut sabent quatre llengües. Des dels 12 anys hi ha l'optativa de fer francès (jo vaig fer 2 anys fins que l'alternativa era més interessant).

[literaturavive]

Manuel de Pedrolo

Per començar, Manuel de Pedrolo va ser un escriptor i poeta català nascut a l'Aranyó el 1918 i mort a Barcelona el 1990. Pedrolo va ser un autor que va escriure obres en diversos gèneres com la novel·la, el teatre, la poesia i el conte.

Els trets més rellevants de Pedrolo eren la seva gran capacitat d'escriptura, la seva creativitat, la seva originalitat i la seva dedicació a la literatura. Va ser un escriptor compromès amb la seva època i les seves idees, i va reflectir això en la seva obra.

Quant als seus assoliments literaris, Pedrolo va ser guardonat amb nombrosos premis i reconeixements durant la seva carrera. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1984, i va ser guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica per la seva novel·la "Mecanoscrit del segon origen" el 1974.

La seva obra més coneguda és "Mecanoscrit del segon origen", una novel·la de ciència-ficció que va ser un èxit de vendes i ha estat traduïda a molts idiomes. Altres obres destacables de Pedrolo són "El gos de Llucifer", "Els camins dels ocells" i "L'escarabat blau", entre altres.

Quant a l'estil de Pedrolo, es pot considerar dins el moviment del realisme social, però també amb influències del modernisme i l'existencialisme. La seva escriptura es caracteritza per la seva originalitat i la seva habilitat per reflectir la complexitat dels personatges i les seves circumstàncies.

[cucullas]

- Mes, que diràn a Barcelona ? Ara bé. Sem a Barcelona o a Russilló ? El Barcelonès diu : jo parlo ; el Valencia diu : yo parle ; el Mallorqui diu : jo parl : el Russillonès diu : jo parli. Qui te ra-hó ? Jo pensi que tots quatre ne tenen, y que cum n'es d'aixo n'es d'allo. - Y donchs, també cairà escriure Canigu al lloc de Canigó ? Perqué no ? Canigu, qui vol dir : Montanya blanca, [...] y perqué convé an als fills del Monseny de pronunciar Canigó, ai xo vol pas dir que nosaltres, qui sem nascuts y qui vivim en Ia falda o al peu d'aqueixa montanya, siguem obligats de fer com ells. Qui sab millor que'ls fills mateixos del Canigú'l nom del gegant llur pare ?

Estève Caseponse (1850-1932) in the introduction of Contes Vallespirechs (1931) about why he doesn’t write “on the manner of Perpinyá” or “following the rules of Barcelona” when writing his Tales of the Vallespir. 

“- But what will be said in Barcelona? 

Now, are we in Barcelona or in the Rousillon? A Barcelonese says: jo parlo; a Valencian says: yo parle; a Mallorcan says: jo parl, and a man of the Rousillon says: jo parli. Who is right? I think the four of them are and that here and there things are different. 

- So, do we also have to write Canigu instand of Canigó?

Why not? Canigu means: White mountain and just because pronouncing Canigó suits the children of Monseny (mountain near Barcelona), that doesn’t mean that us, who were born and who live in its slope or at its foot have to do the same. Who knows better than the children of the Canigu themselves what is the name of the giant they call Father?”

[no-passaran]

I si encara no m'he decidit a escriure res al al meu blog, però vaig repartint likes i algun comentari?

Si veig el teu blog a les meves notes i hi entro, jo no puc veure si has deixat comentaris (i els likes no volen dir res pq la principal manera de funcionar dels bots és deixar likes o seguir). Si hi ha un blog buit, sense imatge de perfil (o tot buit i només té una imatge de perfil d'una foto d'una noia) ni de header ni text a la descripció ni cap post, el 99% d'usuaris de Tumblr assumiran que és un bot i molts et bloquejaran. En el meu cas, a no ser que tinguis una URL en català que es vegi molt que no és paraules aleatòries. Però en anglès o castellà o barreja de números i lletres, totalment ho consideraria un bot.

Fa poc que vaig afegir aquesta línia a la descripció del meu blog però porto anys bloquejant aquests comptes. Ho vaig escriure per si de cas (pq havia vist algun post dient que ve gent de Twitter, però no m'ho acabo de creure sgshsk) i la veritat em sorprèn moltíssim que hi hagi hagut algú a qui se li apliqui.

Crec que no costa res posar alguna foto de perfil o de header que no sigui el que et ve predeterminat al Tumblr o ni que sigui posar una línia a la descripció que sigui "not a bot, just looking" o algo així.

Òbviament no vull dir a ningú què ha de fer, ets lliure d'utilitzar la web com vulguis. Però per desgràcia el Tumblr té un problema greu amb la quantitat de bots i estem acostumats a bloquejar ràpid. Més que res jo ho vaig avisar a la descripció del meu blog per si de cas hi ha algú nou que no ho sàpiga, me n'alegro que com a mínim si ho has vist i ho canvies t'estalviaràs no veure contingut.

Fins aviat 💫

[thebestthingisthatihaveme]

Estic vivint tantes coses i no sóc conscient de lo importants i de lo que estic aprenent. M'encantaria tindre tres días sol per escriure i pensar en tot el que estic vivint, per així en un futur tornar-ho a llegir i dir, buah va ser increïble, moltes gràcies Andras.

[useless-catalanfacts]

Il video "Estrès lingüístic: què ens passa als catalanoparlants?" è molto interessante e mi ha fatto pensare!! forse c'è un'altra tappa, quella di non voler parlare se non si sa bene la propria lingua, ahaha! (io col siciliano...). Questo blog forse è un po' un esempio del principio di "smettere di parlare catalano appena qualcuno dice che non lo parla", mentre invece molte persone potrebbero usare un traduttore automatico per leggere dei post scritti in catalano al posto che in inglese... comunque in ogni caso non vi giudico minimamente, capisco quanto può essere difficile... buona sera e tanti abbracci!

Gràcies pel missatge! Tens tota la raó. En el cas del vídeo, crec que no han posat el cas de tenir dubtes o tenir por de parlar-lo malament perquè anava dirigit més aviat als parlants habituals, però tens tota la raó i aquí també ens passa que hi ha molta gent (sobretot gent que ha vingut a viure aquí ja de més grans) que l'entenen i el podrien parlar bé però no s'hi atreveixen per por de fer algun error. Fa uns anys teníem una campanya a la televisió justament per aquest cas:

La cançó diu: "parla sense vergonya, parla amb llibertat. I si m'equivoco, torno a començar". Durant aquesta campanya, a moltes botigues o establiments comercials hi havia enganxines de la Queta (aquesta boca mecànica) per recordar a la gent que allà poden parlar sense por a equivocar-se, que no se'ls jutja.

També m'agrada un cartell irlandès que vaig veure una vegada: "el millor irlandès és l'irlandès que es parla". Sempre val més parlar-lo amb errors que no pas no parlar-lo.

També ens passa sobretot a l'escriure. Per exemple, la meva àvia ha parlat sempre en català però quan s'escriu per WhatsApp amb les seves amigues amb les que sempre ha parlat en català, s'escriuen en castellà. La gent gran ho fa molt, perquè quan van anar a l'escola estava prohibit el català i només els van ensenyar a escriure en castellà, i ara els fa vergonya escriure malament el català.

En el cas d'aquest blog, considero que és diferent perquè el vaig crear amb l'objectiu d'explicar la cultura catalana a la resta del món. Si l'hagués fet dirigit a gent d'aquí, l'hauria fet en català sens dubte. Si l'hagués fet dirigit a persones d'altres països on s'hi parlen llengües romàniques, potser també, perquè em sembla que moltes paraules es poden entendre suficientment, o com a mínim és interessant intentar-ho. Però al dirigir-me sobretot a gent que ve de qualsevol idioma, crec que a la gent li pot interessar si ho troben fàcil de llegir, però no crec que hi hagi gaires persones a qui els interessi prou com per anar a traduir els posts ells mateixos (per això em va fer especialment il·lusió quan tu em vas dir que sí ho fas :D). A més, el Tumblr encara no té el botó de "traduir post", com sí que tenen Twitter, Instagram o altres xarxes socials... Això segur que animaria molta gent a penjar en les seves llengües.

Me n'alegro que t'hagi semblat interessant el vídeo :) i ànims amb el sicilià!