#gràcies per preguntar <3 | Explore Tumblr Posts and Blogs

sora2937 · 6 years

Text

KuroKen week Day 1:Games

Resum: Kuroo tardarà uns anys abans no torni a fer unes novea partides de mario kart amb en Kenma.

___________________________

- Kenmaaa...

Rebent com a resposta el so de petits botons sent premuts amb rapidesa i precisió, Kuroo abandona la seva posició de panxa enlaire per col·locar-se de costat amb el cap recolzat sobre la mà. I efectivament, el seu company està als peus del llit, rodejat d’una forta aura de concentració per estar-li dedicant tota la seva atenció a la PSP. Segurament, una altra persona s’ho pensaria dues vegades abans de dir res per por a trencar aquella aura intimidant, però res d’això afecta a Kuroo que, decidit, torna a cridar el seu company:

- Kenmaaaa... Kenma... Kenmaaaa... Kenmaaaaaaaaaaa...

- Si continues així em gastaràs el nom...

- Oh, has reaccionat!

- Pensava no fer-ho... Però passo de tenir-te dient el meu nom durant tres hores.

- Ho sé, però igualment has ferit els meus sentiments. Suposo.

- I doncs? Què vols?

- Pots parlar-me i continuar jugant?

- És una pantalla fàcil.

- No pots deixar la maquineta?

- De debò m’ho estàs preguntant?

- Touchè...

- Què vols, Kuro? Dubto que sigui per preguntar-me coses de les què ja saps la resposta.

- M’avorreixo. -respon Kuroo posant-se de bocaterrosa a sobre del llit.

- Llegeix manga.

- Ja ho he fet.

- Mira anime.

- Ja he mirat els nous capítols de la setmana.

- Mira algun d’antic o acabat.

- No tinc ganes.

- Parla amb Bokuto.

- Està en una cita amb Akaashi així que dubto que es recordi de la meva existència.

- Akaashi està en una cita amb Bokuto? -pregunta Kenma amb veu incrèdula però sense apartar la mirada de la pantalla.

- Bé... No sé si es pot dir que sigui una cita cita... Pot ser és més una cita no reciproca?

- Aha...

- Kenmaaaaa...

- Què vols?

- Continuo avorrit-me... No podem jugar alguna cosa junts? No sé, a voleibol per exemple?

- Kuroo...

- Sí?

- No sé si recordes que assistim al club de voleibol pel que juguem a voleibol cada dia. A més, no tinc ganes de cansar-me en el meu únic dia de festa.

- Ho havia de provar. Doncs no sé, no tindràs algun joc de la màquina que puguem jugar junts?

De sobte, Kenma alça la mirada sorpresa en direcció al seu company quan s’escolta la música de game over provinent de la PSP.

- Oh... Has perdut. -murmura Kuroo veient les lletres vermelles de la pantalla.

- De veritat vols jugar amb consoles?

- Per què em mires com si m’haguessin sortit dos caps?

- Vols jugar a les consoles després del nefast experiment del joc on-line?

- Hey, no va ser tan desastrós! El món va caure a les meves mans.

- El joc tractava de salvar-lo, no de condemnar-lo encara més.

- Oh... És igual, m’avorreixo i vull jugar. Va, a què juguem?

Deixant anar un sospir, Kenma deixa la PSP apagada sobre la tauleta de nit i dirigint-se a l’armari, treu dues petites consoles petites. Tornant al seu lloc inicial, engega les dues màquines i després de prémer uns quants botons, entrega una d’elles a Kuroo alhora que diu:

- Jugarem a MarioKart.

- Perfecte!

Després de triar l’avatar, les normes, els equips i explicar-li la funció dels botons, els dos nois es disposen a fer el .

- Molt bé, vinga. Oh, sóc l’últim?

- Sí, al primer circuit es comença l’últim. En els seguents et posen segons la posició en la què hagis acabat l’anterior carrera.

- Ah, ok. Ja veuràs que la proxima sere prim-... Hey! El motor ha explotat!?

- Ah, sí... Si et passes d’accelerar, t’explota.

- Què malament. Bé, no passa res. Ara comença el terror. Però qui ha deixat un plàtan aquí al mig!?

- Són trampes, Kuroo. Els cubs que floten et donen materials per putejar a la resta però...

- Mentida! Un cup m’ha fet fer piruletes a l’aire!

- Però has de vigilar amb els vermells que també són trampes... Com els plàtans, les closques de tortugues quietes i les bombes.

- Pff... Ui, què és això? Hòstia, sóc una bala enorme! Muahahaha, entomeu això! On estàs Kenma?

- ...En primera posició...

- Vale, pregunta estúpida, ah sí, ja et veig.

La resta de les dues voltes i mitja del circuit de Peach Garden passaren amb Kuroo intentant complicar l’existència a tot corredor que s’atrevís a destronar-lo de la seva preuada cinquena posició mentre Kenma corria tranquil·lament en la primera posició sense que ningú aconseguís atrapar-lo.

- A la següent ja veuràs que guanyaré!

- Intenta-ho. -respon Kenma amb un somriure molt lleu.

- Vinga... 3, 2, 1, accelera! Toma, he sortit amb tothom! Ei, ei, tranquil·la princesa no cap que empenyis, hòstia gràcies Browser m’has enviat a la quinta forca... Bé, per fi els he deixat enrere... Jope, una tortuga verda... Vinga, vinga accelera abans no arribin... I tornem-hi amb les tortugues... -murmura Kuroo mentre fa moviments bruscos amb els braços- Ja està? Ja puc continuar sense que m’atureu cada dos per tres? Sí? Ala, ja m’han avançat... Si sou més pesats que en Lev recalcant la baixa estatura de Yaku... -murmura Kuroo emmurriat.

- Saps que si Yaku estigués aquí ja tindries un cop de peu a les costelles?

- Ho sé, però com que no hi és... Em guardaràs el secret, oi?

- No ho sé... El meu silenci és car.

- Et compraré una porció de pastís de poma.

- ...Que siguin dos.

- Fet.

- Per cert, Kuroo...

- Espera, espera... Entoma aquesta tortuga verda Yoshi dels nassos, això per avançar-me. L’únic que pot treure a Kenma del capdavant sóc jo! Ara sí, digues.

- La DS no és la wii.

- I?

- Que no cap que facis gestos amb els braços com si conduïssis... -explica el ros tenyit amb la seva veu monòtona, però en Kurro és capaç de detectar cert to divertit amagat.

- És igual, així és més divertit. Bé, per fi et dic al davant! Et penso avançar en po-... Eh? Per què frenes? Sóc primer! Eh? Però què!!??

- Venia una tortuga blava...

- Això no s’hi val! És trampa!

- No és pas trampa, és una forma de putejar més.

- Aquesta me la pagaràs...

Finalitzada la primera volta de circuit Tick-Tock Clock, Kuroo i Kenma es van intercanviant la primera posició, per just abans de creuar la línia de meta emportar-se-la Kuroo. Emocionat, el morè fa una mena de ball de la victòria a l’estil Bokuto tot cridant el seu famós “hey, hey, hey”, davant la mirada impassible de Kenma. Una mica més tranquil, torna a asseure’s sobre el llit.

- Vinga, al següent!

- Ui...

- No sé perquè però no m’ha agradat aquest “ui”... Per què has fet “ui”?

- És que és el circuit de Rainbow Road...

- I què És maco. No sabia que no t’agradessin els arcs de Sant Martí...

- No tinc res contra els arcs de Sant Martí sinó contra aquest circuit.

- Aha... No t’agrada el circuit... Significa que m’he de preocupar? -pregunta Kuroo rebent un arronsament d’espatlles per part de Kenma. -M’he de preocupar. Ups, m’he caigut... Altre cop... No, no, no, no, he caigut... S’acaba en algun moment el circuit? I adéu...

Mentre Kuroo lluitava per sobreviure sobre la plataforma de carrera, la resta de jugadors anaven fent les voltes amb Kenma en primera posició. Finalment, quan Kuroo començava la segona volta, la pantalla se li enfosqueix pel que alarmat, exclama:

- M’he carregat la consola!

- Espero que no. Però no, simplement que ja s’ha acabat la carrera.

- Com? Però si jo començava la segona volta!

- Ja, però la resta ja havíem acabat així que per defecte s’acaba.

- Entesos... Ja en tinc prou.

- No vols seguir jugant?

- No. A aquest pas somiaré que m’atropellen unes tortugues vermelles. -respon Kuroo mentre enterra la cara sobre el llit.

- Ets un exagerat Kuroo.

- No, no ho sóc. -respon el morè per acte seguit, pensar- He jugat al MarioKart pels següents deu anys com a mínim.

#kurokenweek #haikyuu!!#kuroo tetsurō #kozume kenma

3 notes · View notes

mireiaredondo · 5 years

Text

En aquests dies que corren

Surto de casa amb una por que jo no m’explico. Entre nervis i sensació d’estar fent malament alguna cosa. Però sóc periodista, i he de sortir a fer fotografies per omplir les xarxes de la ràdio local on treballo. Es fa difícil vestir-se amb texans, posar-se les bambes i sortir a l’exterior. Les mirades de la gent són estranyes, algunes fan certa por perquè només hi veus por. Altres et miren com preguntant-se “què deu estar fent aquesta noia?”. Els guants fan que em suin les mans. El buff -perquè encara no tenim mascaretes-, no ajuda a una respiració calmada i tranquil·la, no pas. Tot al contrari. I el primer carrer que agafo és de pujada. Una bona pujadeta. Penso “mira què bé, estàs movent una mica el cos, que a casa només fas ioga i estiraments”. Però acte seguit em ve el pensament de “ràpid, fes el que has vingut a fer, les fotos, i cap a casa un altre cop”. Torno a dir que l’angoixa m’acompanyava durant tot el camí. Començo a fer les primeres fotografies. Val, d’acord. Algunes persones em miren malament. Altres més malament. I algun avi (què fa al carrer?) sembla que em vulgui preguntar alguna cosa, però donant espai a l’egoisme, tiro endavant i ni estableixo contacte visual per estalviar-me qualsevol conversa ni que sigui a 3 metres de distància. Entro a l’estanc -sí, soc fumadora- i compro com diu aquella frase “como si no hubiera un mañana”. Doncs igual, però amb l’angoixa apretant per dins. Li demano que em dongui una bossa. “Merda, estic gastant plàstic! Bé, hauré de portar-ho d’alguna manera, amb la càmara no puc portar-ho tot a les mans. Haver agafat la motxilla... tant és, si serà poca estona”. Segueixo caminant pel carrer dels comerços, un carrer que ara domina per les pintades al terra on a través de quadrícules de color groc, la gent es col·loca un rere l’altre, mantenint la distància, per comprar el menjar. Hi ha gent amb mascaretes i guants i gent que sembla que vingui a passar el diumenge al carrer, així per fer alguna cosa. Penso “sembla que la cosa no vagi amb ells, espero que no els hi passi res”. Segueixo caminant però el buf segueix frenant encara més la respiració, vull anar ràpida però la capacitat respiratòria sumada a l’angoixa, segueixen sense ajudar massa. Em planto davant de la fruiteria, faig dues fotos, veig que la venedora es posa a parlar amb el seu company i em mira. I em torna a mirar. I segueix. Em trec la càmara de la cara i m’apropo tranquil·lament. Veig que em mira amb cara de sorpresa barrejada amb cara d’odi. Sí, era odi. O alguna emoció molt similar. Petit incís, jo sóc d’aquelles que creu i pensa molt fermament que els ulls parlen més que les paraules. Seguim. M’apropo, veig que a través de la mascareta em diu alguna cosa que em costa escoltar, clar, a 2 metres de distància i entre la meva respiració forta i el buff que em tapa fins les orelles, difícil. M’hi poso amb ganes “diga’m!”. “No, que no vull sortir a cap foto ni jo ni la fruiteria. Tu qui ets?” “Mira, sóc la Mireia, periodista, treballo a la emissora local, estic treballant”. “No vull que publiquis aquestes fotos. Qui és el teu cap?”. “Cap problema, no les publico, estic fent fotografies dels comerços del poble per poguer publicar-ho amb les notícies i a les xarxes socials de la ràdio. però si no vol, no les publiquem, no passa res”. “I tu qui ets? Ara vaig a buscar un full i m’apunto les teves dades”. La meva cara en aquell moment per sort no es veia perquè la tenia mig tapada i amb la distància suposo que la dona poc em podia reconèixer l’expressió, però poso tota la meva bona fe, que ara més que mai sembla que l’hem de treballar. La dona es posa al taulell de la fruiteria, jo segueixo a 2 metres de distància a fora al carrer, que fa núvol i acaba de ploure. Fa fred però tinc molta calor de l’angoixa i els nervis i tot plegat, jo què sé, que això és nou per a tots i les emocions que ens surten són les que són”. “Diga’m el nom i el telèfon, i on treballes”. “El meu telèfon senyora? No li cal, li donaré si necessita el de la ràdio, que crec que tampoc li cal, però apunti sí sí”. Li donc les meves dades, em repeteix unes 4 vegades més que no vol que publiqui les imatges, li responc 4 vegades el mateix “no les publicaré”. I amb una mirada rara, d’odi i de por, no sabria ben bé quina de les dues emocions predominava, doblega el full (dígali full, dígali un tros de paper que embolicava les carxofes) i em diu “doncs molt bé i gràcies”. Li dic que gràcies de què i que la meva feina és aquesta, informar. I per informar, es necessiten imatges. I a les imatges hi surten llocs i persones. Però que no es preocupi (per enèssima vegada) que ella no sortirà mai publicada a la ràdio (ara ja us dic que ni ganes de promoure el seu comerç, poques maduixes em veurà comprar...). Si dic que m’han entrat ganes de plorar queda massa exagerat, oi? Doncs ha estat així. Una sensació rara afegida a la sensació que ja portava d’angoixa per estar fora de casa i sentir que tot el meu cos estava en perill. He tornat a agafar el pas i el ritme ràpid. “Vinga, un, dos, un dos... foto, un dos, foto, un, dos, foto” fins que he tancat el recorregut que tenia pensat, no per la distància a caminar que també, perquè era el més curt, sinó també perquè el buff m’estava agoviant, les mans em suaven com dos garrafes d’aigua, i el cap em deia “torna a casa ja”. I així ho he fet. Desinfectada tota jo, amb alcohol a les mans i inclús a la càmara, el jersei fora, les bambes també, el buff a rentar... I cap a la dutxa, de cap a peus. I uns minuts que m’he regalat d’estar sota l’aigua. Sentint el cos mullat i calent, encara amb respiració accelerada. Però ja era a casa. I no he tingut mai fins ara la sensació de sentir-se a casa com un lloc on, en definitiva, et sents més protegit que a cap altre lloc del planeta. Que no sé què passarà o quantes setmanes més estarem així, confinats a casa (per cert, una paraula que ja per sí sola no sona massa bé, s’hauria de buscar una altra). Però començo a entendre moltes coses que abans, no les veia o vivia de la mateixa forma. I diuen que res tornarà a ser igual. No ho sé. No ho saben. No ho sabem. El que sí que tinc clar, és que dins de nosaltres, sí que no tornarà a ser res el mateix. D’això n’estic plenament segura. I sinó, és que alguna cosa no hem fet bé durant aquests dies d’estar a casa i viure l’aquí i l’ara amb els nostres.

0 notes

petitmondilusions · 5 years

Text

Proposta del projecte: PLANTES

1. Tema:

El nom escollit per al projecte és “Les plantes”, ja que és un nom senzill i fàcil d’entendre tant per als infants, com per a les educadores, com per als pares i mares. És un nom que no dóna lloc a confusions, i que és clar i explícit. A més, segueix la línia de la resta de noms que formen part del projecte global, ja que tots són clars i senzills.

2. Objectius d’aprenentatge:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Identificar diferents espècies de plantes.

Reflexionar sobre el creixement de les plantes i les seves necessitats.

Experimentar amb plantes i flors de diferents característiques, mides i colors diferents.

Identificar diferents olors.

Utilitzar estris de jardineria per manipular la terra.

Relacionar els termes viu-mort, verd-pansit.

3. Planificació:

3.1. Xarxa de conceptes

3.2. Coneixements previs dels infants:

Per a poder detectar els coneixements previs dels infants, farem un treball previ amb ells. Primerament, els passarem unes diapositives i un vídeo en el que apareixeran plantes de diferents tipus per tal de cridar la seva atenció i introduir-los el tema que volem treballar d’una manera atractiva. Després, començarem el treball de coneixements previs. Aquest treball consistirà en una conversa oberta i distesa en la qual ells podran parlar obertament sobre tot el que saben de les plantes. Després, amb l’ajuda de l’educadora, podran deduir entre tots allò que volen saber o aprendre.És important que l’educadora els deixi llibertat per expressar-se i per explicar tot allò que ells considerin relacionat amb les plantes, ja que els infants poden i han de ser una font d’inspiració a l’hora de programar activitats. És per això que ens endinsarem en una conversa per a definir les preguntes següents: «QUÈ SABEM DE LES PLANTES?» Amb tot el grup-classe, recollirem les idees i els coneixements previs que tenen els infants sobre el tema “Les plantes" i les posarem en un mural. D’aquesta manera, seran els mateixos infants qui ens donin una idea inicial. A continuació, mostrarem una proposta de com podria quedar el mural:

«QUÈ VOLEM SABER DE LES PLANTES?» A través d'una assemblea amb el grup classe, recollirem les idees, en forma de preguntes, del que volem investigar o descobrir, quins dubtes tenim o volem resoldre pel que fa a les plantes. Aquestes es posaran en un altre mural, que podria queda així:

Dins d’aquesta fase de coneixements previs estarem realitzant alhora una avaluació inicial. En aquesta part és on intervindran les famílies, col·laborant en la primera fase (recerca) com participant en la segona (informació). Per a la recerca de recursos demanarem la col·laboració de les famílies a través d'una circular i via mail. A continuació, proposarem un exemple de circular com la que podríem fer arribar als pares i mares en aquest cas:

3.3. Fonts d’informació:

Abans de començar el projecte enviarem una circular i mail a les famílies perquè des de casa puguin començar a cercar i rebre informació perquè els infants tinguin coneixements sobre l'element “plantes”.

3.4. Programació del projecte:

-Organització del temps:

Pel que fa al projecte “Les plantes”, farem sis sessions en total: les primeres quatre sessions estaran dedicades exclusivament a les plantes, mentre que les dues últimes seran més globals i s’integraran en el conjunt “Tots els elements de la natura”. A continuació podrem veure un calendari específic del projecte “Les plantes”. Començarem fent unes activitats de síntesi el dijous 2 d’abril, ja que la setmana posterior és Setmana Santa i serà una setmana festiva; el 14, el 16 i el 21 d’abril farem activitats dedicades a les plantes; i, finalment, el 16 i el 18 de juny farem dues sessions de “Tots els elements de la natura”.

A continuació, una taula amb les activitats que realitzem a cada sessió:

La planificació i programació general per a portar a terme tots els projectes de “Els Elements de la natura” les podeu consultar a l’apartat METODOLOGIA Organització dels temps.

3.5. Seqüència d’activitats

Nom de l'activitat: Presentació de les plantes

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 10 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat d’avaluació inicial és una activitat per a presentar el tema als infants i motivar-los a l’hora de parlar sobre les plantes en una fase de coneixements previs. Està vinculada a la pregunta “Com són les plantes?”.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Desenvolupament:

L’activitat consisteix en veure una sèrie de fotografies i un petit vídeo a través del projector. Al mateix ambient d’experimentació, l’educador/a invitarà als infants a seure a terra davant del projector. Els explicarà ràpidament que veuran unes fotografies i un vídeo sobre les plantes i que han d’estar molt atents.

Recursos: Projector de diapositives

FITXA DE L’ACTIVITAT 2

Nom de l'activitat: Parlem de les plantes

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 10 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat d’avaluació inicial pretén que els infants aportin el seu nivell de coneixement respecte a “Les plantes” a través d’una xerrada informal. Està estretament relacionada amb la pregunta “Com són les plantes?” i “Què sabem de les plantes?”.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Desenvolupament:

L’activitat consisteix en fer seure en rotllana als infants al mateix ambient d’experimentació, preguntar-los quines coses coneixen o saben de les plantes. Els infants han d’explicar els seus coneixements previs, ja sigui a partir de la seva experiència o de la informació que han cercat amb els pares i mares a casa. L’educadora ha de valorar els coneixements previs que té el grup classe.

Recursos:

Materials de recerca d’informació que els infants hagin portat de casa.

Nom de l'activitat: Mural de preguntes

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 10 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat d’iniciació té una gran importància ja que és vital podem plasmar conjuntament en un mural els dubtes i/o preguntes que el grup classe pugui tenir. Aquesta activitat respon a la pregunta “Què volem saber?” i acabarà sent la base de la resta de preguntes que puguin sorgir.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Desenvolupament:

L’educadora guiarà als infants i gràcies a l’activitat número 2 faran una pluja d’idees. L’educadora penjarà en un mural les preguntes que treballaran durant el projecte, és a dir, els dubtes que cal haver resolt en finalitzar el projecte. L’educadora escriurà les preguntes en cartolines utilitzant un retolador.

Recursos:

Paper per fer el mural.

Fotografies de plantes plastificades.

Cartolines en forma de rectangles.

Retolador permanent.

Nom de l'activitat: Petits exploradors!

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 10 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat de desenvolupament és bàsica per a treballar un element de la natura amb infants d’aquesta edat. És a través de la manipulació, l’exploració i el desenvolupament sensorial que els infants són capaços d’identificar i classificar els diferents elements. Amb aquesta activitat pretenem treballar les preguntes: “Com són les plantes?”, “Sabem si estan vives o mortes?”, “Quins tipus de plantes hi ha? i “Quina olor fan les flors?”.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Identificar diferents espècies de plantes.

Experimentar amb plantes i flors de diferents característiques, mides i colors diferents.

Identificar diferents olors.

Relacionar els termes viu-mort, verd-pansit.

Desenvolupament:

L’activitat consistirà en manipular diferents tipus de plantes i flors a través dels sentits. L’educadora indicarà als infants que poden seure a terra i, a continuació, posarà safates a terra amb diferents plantes i flors. L’educadora els guiarà i els explicarà que poden manipular-les amb les mans i, fins i tot, olorar-les. Els infants es mouran lliurement per l’ambient d’experimentació i aniran explorant i manipulant aquests elements de la natura. Mentrestant, l’educadora els anirà mencionant les principals parts de la planta (arrels, tija, fulles i flor), els animarà a què detectin diferents tactes i olors, i a què es fixin en les semblances i diferències que tenen entre elles, així com en la idea de què hi ha plantes que estan vives i d’altres que estan mortes.

Recursos:

Safates.

Plantes i flors de diferents característiques.

Nom de l'activitat: Flors de tots colors.

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 10 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat de desenvolupament és senzilla però permet treballar la classificació de les flors a partir del criteri del color. A més, alhora es manipulen elements naturals. L’activitat permet treballar la pregunta “Com són les plantes?”.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Experimentar amb plantes i flors de diferents característiques, mides i colors diferents.

Desenvolupament:

L’activitat consistirà en la classificació de diferents flors a partir del seu color. L’educadora aprofitarà les safates de l’activitat anterior, deixarà una sèrie de flors al terra i els demanarà que les classifiquen per colors: les de color blanc, a la safata blanca; les de color vermell a la safata vermella; les de color groc a la safata groga… i així successivament. Així els infants aprofitaran per treballar els colors, alhora que juguen a classificar i segueixen manipulant les plantes.

Recursos:

Safates.

Flors de diferents colors.

Nom de l'activitat: Descobrim les formes de les plantes.

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 10 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat de desenvolupament permet treballar les formes d’algunes parts de la planta gràcies a la caixa de llums. És una activitat interessant per treballar les siluetes alhora que es treballen les formes de les plantes. Aquesta activitat està relacionada amb la pregunta “Com són les plantes?”.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Experimentar amb plantes i flors de diferents característiques, mides i colors diferents.

Desenvolupament:

L’activitat consisteix en observar diferents fulles, tijes i pètals a les caixes de llum. Els infants podran observar les siluetes de diferents parts de les plantes per tal de conèixer-les millor. L’educadora els anirà explicant algunes de les formes que poden observar a mesura que els infants les manipulen i les observen lliurement.

Recursos:

Caixes de llum.

Diferents parts de les plantes: fulles, tijes i pètals.

Nom de l'activitat: El nostre hort!

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 20 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat de desenvolupament pretén que els infants coneguin el procés de creixement de les plantes. És una activitat fonamental per entendre aquests éssers vius i com tenir-ne cura. Està estretament relacionada amb les preguntes “Com creixen les plantes?”, “Com hem de tenir cura de les plantes” i “Sabem si estan vives o mortes?”.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Reflexionar sobre el creixement de les plantes i les seves necessitats.

Utilitzar estris de jardineria per manipular la terra.

Relacionar els termes viu-mort, verd-pansit.

Desenvolupament:

Aquesta activitat consisteix en plantar llavors de diferents tipus de vegetals. L’activitat es farà al mateix ambient d’experimentació. Les llavors es posaran en grans testos. L’educadora deixarà tots els elements i estris preparats al mig de l’ambient i els explicarà el seu funcionament. Els infants començaran remenant la terra amb les pales, després introduiran les llavors als testos i finalment regaran la terra amb aigua amb ajuda de ruixadors. Després, l’educadora els demanarà que l’acompanyin fora al pati i portin els testos a fora, ja que és necessari l’aire i la llum del Sol perquè puguin créixer. Fora, haurà preparat un test amb una planta ben bonica i sana, i un altre test amb una planta morta per fer-los entendre el seu objectiu. Tot i que aquesta activitat duri una sessió, els infants regaran els testos de l’hort setmanalment i aniran fent un petit seguiment.

Recursos:

Testos.

Estris de jardineria: pales i ruixadors.

Terra.

Aigua.

Llavors.

Dues plantes: una verda i una pansida.

Nom de l'activitat: Pintem un mural amb flors!

Període: 3r trimestreEducadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 20 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat de síntesi pretén que els infants expressin lliurement els coneixements adquirits durant les sessions anteriors a través de l’activitat plàstica. En aquesta activitat podran plasmar aquelles emocions i sentiments que senten envers el que han après.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Experimentar amb plantes i flors de diferents característiques, mides i colors diferents.

Desenvolupament:

L’activitat consisteix en pintar un mural amb diferents flors. L’educadora posarà un paper per pintar al terra de l’ambient d’experimentació. A continuació, ficarà unes safates amb pintura de diferents colors i els oferirà diferents flors per fer-les servir com a pinzell. Els infants podran moure’s per l’espai lliurement, agafar les flors i la pintura que vulguin i pintar al paper amb total llibertat. Finalment, l’educadora exposarà el mural que els infants han pintat.

Recursos:

Safates.

Pintura de diferents colors.

Flors.

Paper per pintar el mural.

Nom de l'activitat: Els animals i les plantes, amics inseparables.

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)Nº infants: grup classe

Espai: Ambient d’experimentació

Duració: 20 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat de síntesi pretén relacionar alguns dels elements de la natura entre ells, per tal que els infants vegin que tots els elements formen part d’un tot i així siguin capaços de relacionar els conceptes treballats amb l’entorn que els envolta. En aquest cas, mostrar la relació entre plantes i animals. Està íntegrament relacionada amb la pregunta “Quins animals les visiten?”.

Objectius

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Desenvolupament:

L’activitat consisteix en mostrar als infants la relació entre les plantes i els animals a través d’imatges d’animals i d’animals reals (petits insectes, com per exemple una marieta). L’educadora invitarà als infants a seure en rotllana al terra de l’ambient d’experimentació. Aleshores, els mostrarà fotografies d’animals que s’alimenten de plantes i els hi explicarà la relació. A més l’educadora els mostrarà animals reals que solem trobar a les fulles de les plantes habitualment: cucs, marietes… Així, els infants sentiran més curiositat envers l’activitat.

Recursos:

Projector.

Petits animalons: cucs, marietes…

Plantes.

Nom de l'activitat: Gaudim de la natura!

Període: 3r trimestre

Educadora: Lorena Abenza Jaime

Grup: P2 (2 a 3 anys)

Nº infants: grup classe

Espai: Sortida a la natura

Duració: 30 min.

Descripció/justificació de l'activitat:

Aquesta activitat de síntesi té com a objectiu tancar el final del projecte i que els infants puguin gaudir de la natura ara que ja la coneixen més i que són capaços d’identificar els diferents elements i de relacionar-los entre ells. L’educadora farà una sortida amb els infants al parc que hi ha just al darrere de la llar d’infants. Aquesta sortida pretén premiar els infants alhora que puguin adonar-se de què tot allò que han treballat és la màgia de la natura, la que tenen cada dia al seu voltant.

Objectius:

Participar en la realització de l’activitat.

Respectar els companys, objectes, materials i l’espai.

Mostrar interès per l’activitat proposada per l’educadora.

Gaudir de l’activitat proposada per l’educadora.

Identificar diferents espècies de plantes.

Reflexionar sobre el creixement de les plantes i les seves necessitats.

Experimentar amb plantes i flors de diferents característiques, mides i colors diferents.

Identificar diferents olors.

Relacionar els termes viu-mort, verd-pansit.

Desenvolupament:

L’educadora els animarà a passejar pel parc i a observar diferents tipus de plantes i flors, així com els petits animalons que les puguin habitar. Els recordarà la importància dels diferents elements de la natura: el vent, l’aigua… L’educadora els animarà a observar atentament tots aquests elements, a mostrar-los als companys quan trobin alguna cosa interessant, etc. Els orientarà en cas que els vegi perduts amb frases motivadores o que els engresquin a buscar alguna cosa en concret.

Recursos: No es necessiten recursos materials.

4. Recursos:

A continuació posarem un resum dels materials que previsiblement necessitaríem per a la realització d’aquesta part del projecte. Els dividirem en fungibles (aquells que es poden esgotar) i no fungibles (aquells que no s’esgoten i es poden aprofitar en un futur).

5. Avaluació

Per avaluar el desenvolupament dels aprenentatges dels infants en les activitats del projecte utilitzarem l’avaluació d’observació directa, que és la més utilitzada per a infants petits. Afavorir l’activitat externa i interna de l’infant: l’observació directa, la manipulació i l’experimentació són la base de l’activitat.

Per dur a terme aquesta observació sistemàtica tindrem en compte els aspectes següents:

Observar comportaments que serveixin com a indicadors del perquè els infants saben o no fer i del perquè poden o no fer.

Observar les circumstàncies on troben majors dificultats i en quines són capaços de superar les qüestions plantejades.

Els comportaments observats per proposar les activitats d’aprenentatge més idònies a cada cas i moment.

Per poder recollir aquesta informació ens ajudarem d’una graella d’observació o d’avaluació on veurem en cada moment els ítems que volem avaluar referent al desenvolupament o grau d’aprenentatge dels infants.

Aquestes graelles les podeu consultar a l’apartat AVALUACIÓ.

6. Bibliografia / webgrafia

Aquest apartat el podeu consultar a l'apartat BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.

0 notes

jcasan23 · 6 years

Text

Ja s’ha convertit en una constant en els darrers cursos el fet d’aprofitar l’oferiment que ens fa EUSES Terres de l’Ebre per als alumnes de batxillerat (1r en el nostre cas) d’impartir xerrades amb la motricitat com a tema.

De les diverses possibles temàtiques ofertades hem escollit aquesta per la importància que te el tema més enllà de l’aula, aspecte competencial, i per la vinculació que te amb el contingut del moment a l’EF de 1r de batxillerat (les diverses orientacions de les AF). Així enguany Edgar Dasi ha exposat de forma científica (a base de dades) i amb exemples propers (en ocasions dels propis alumnes) els dos eixos principals del tema.

Aquesta col·laboració que valorem i agraim, a més de tema de la xerrada en concret pot contribuir a la formació del nostre alumnat en altres aspectes.

Apropar la universitat als instituts contribueix a fer que els nostres alumnes mirin endavant (assagen amb el seu futur proper) i adquireixin hàbits que els seran del tot imprescindibles, com ara:

Escolta atenta i actitud respectuosa i correcta.

Capacitat de comprensió a partir dels coneixements prèvis.

Recollida de la informació i relació a posteriori amb altres coneixements.

Participació activa, mesurada i coherent amb el plantejament de l’explicació.

Plantejar dubtes, preguntes del tema o de les implicacions més enllà del que s’exposa.

No és moment de valoracions individuals però, tinc seriosos dubtes en relació a l’aprofitament d’alguns dels 5 hàbits exposats, la qual cosa és una oportunitat perduda. Especialment preocupant com a professor és el punt 3:

Ja que a pesar de l’avís previ, de la inclusió de la xerrada al temari i de que caldrà lliurar un resum s’han vists pocs papers i boligrafs funcionant i en canvi algun alumne teclejant al mòbil (versió tecnològica dels antics apunts ?).

Com que tinc intenció de preguntar extensament en relació a la xerrada i el seu vincle amb el temàri, acompanyo (com a mostra) els apunts que jo si he pres:

En fi si cal ser sempre positiu, esperem que en properes ocasions s’aprofitin millor ocasions com aquesta.

GRÀCIES EUSES, GRÀCIES EDGAR I EM QUEDO AMB LES PARTS POSITIVES QUE ÉS EVIDENT I SEGUR QUE N’HI HA HAGUT.

Xerrada: hàbits saludables Ja s'ha convertit en una constant en els darrers cursos el fet d'aprofitar l'oferiment que ens fa EUSES Terres de l'Ebre per als alumnes de batxillerat (1r en el nostre cas) d'impartir xerrades amb la motricitat com a tema.

0 notes

bellesguardgaudi · 4 years

Text

Brigadista Internacional en Bellesguard

Por Fernando Garcés. (En catalán).

28 d’octubre de 1938. Aquest dia es va veure Mallorca des del terrat de Bellesguard?

Abans de respondre és necessari fer un breu comentari per explicar el context de la pregunta. Als nostres visitants els agrada preguntar-nos si és cert que es pot veure Mallorca des de la teulada, i la resposta és que sí, però només quan les condicions meteorològiques són excepcionalment bones[1]. Ara bé, des de febrer de 1937 fins a gener de 1939, la menció de Mallorca no hauria sigut tan captivadora com en l’actualitat. Aleshores, l’illa acollia els tres aeròdroms de l’Aviazione Legionaria delle Baleari, l’aviació feixista italiana que, durant mesos, va bombardejar Barcelona i altres localitats properes al litoral com València i Xàtiva[2].

A causa de la proximitat de Mallorca, en aproximadament 30 minuts, els avions italians podien estar damunt de la ciutat, en una època on encara no s’havia inventat el radar (es farà el 1940). Pels seus pilots, tot eren avantatges. Arribaven amb el sol d’esquena i el sempre mal armat exèrcit republicà tot just disposava de rudimentaris mitjans per a respondre als atacs o donar la veu d’alarma amb antelació. La defensa antiaèria era insuficient i desorganitzada[3]. A més, en aquell moment, no hi havia plena consciència d’aquesta nova tècnica militar, consistent en sembrar el terror sobre la població civil en la rereguarda mitjançant bombardejos aeris sistemàtics per sorpresa. Els atacs a Barcelona, especialment el març de 1938, van ser un dels primers exemples del que ara denominem carpet bombing (“bombardeig catifa” o “bombardeig de saturació”), junt amb els atacs a Durango i Guernica, realitzats un any abans, per l’aviació alemanya.

L’opinió pública de l’època es va mostrar horroritzada. El març de 1938, aquests bombardejos, en només tres dies (16, 17 i 18), van causar entre 880 i 1300 morts i entre 1500 i 2000 ferits. Una prova del gran impacte internacional d’aquests bombardejos va ser el discurs pronunciat per Winston Churchill el 1940 en l’inici de la batalla d’Anglaterra: “No vull menysprear la severitat del càstig que cau sobre nosaltres, però confio que els nostres conciutadans demostraran ser capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona”.

El 28 d’octubre de 1938 es va poder veure aquell dia Mallorca des de la teulada de Bellesguard?

No ho sabem. El que sí que sabem és que, almenys, no va aparèixer cap avió enemic. Una gran sort perquè aquest dia es va concentrar molta gent al carrer, tot i que, per temor als bombardejos, no es va fer cap comunicat públic del que anava a succeir. La població de Barcelona es va anar assabentant de la desfilada a mesura que començava a formar-se, però, tan ràpid com s’informava, aquell 28 d’octubre de 1938, millers de persones no van dubtar a sortir de les seves cases, o als balcons i les finestres. Entre els assistents, es trobaven Manuel Azaña, el President de la República, Lluís Companys, el president de la Generalitat, Juan Negrín, el cap de Govern, i Dolores Ibárruri, “La Passionària”, així com molts altres militars i polítics del bàndol república. Què feia tanta gent al carrer aquell 28 d’octubre de 1938, desafiant el risc a un nou bombardeig?

Al llarg de l’Avinguda 14 d’Abril (actual Diagonal), aquest dia, milers de persones es van donar cita per a acomiadar als últims voluntaris de les Brigades Internacionals. En els dos anys anteriors, els seus membres de 55 nacionalitats diferents, inclosa la italiana, havien defensat amb fermesa la lluita antifeixista en els camps de batalla d’Espanya. No obstant això, la pressió de la comunitat internacional i les divisions internes en el bàndol republicà, van acabar per forçar la seva retirada.

El de Barcelona no va ser l’únic comiat. Els dies previs i posteriors, en altres indrets del territori republicà van tenir lloc altres desfilades semblants. “L’adéu de les Brigades Internacionals”, una de les fotografies més famoses del llegendari Robert Capa, va ser pressa a Montblanc[1], Tarragona. Ara bé, el comiat més multitudinari va ser el de Barcelona. Un testimoni francès d’aquella desfilada, escrigué: “Marxàvem sobre una catifa de flors. Se’ns sumaven multituds i les mares ens feien petonejar als seus fills, plorant. Va ser una cosa que mai havia vist; teníem els ulls plens de llàgrimes. Va ser un comiat inoblidable”[2].

Aquesta desfilada pren especial rellevància per Bellesguard perquè durant uns anys alguns soldats de les Brigades Internacionals van residir a la torre. Potser fins i tot atenent una bateria antiaèria. Gràcies a les seves espectaculars vistes de la ciutat, l’antic palau del rei Martí ha estat utilitzat amb finalitats militars de vigilància a diferents conflictes: a la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i la Guerra Civil.

Aquell 28 d’octubre de 1938 sabem que es va contemplar una part important de la torre que trigaria diverses dècades a tornar a veure’s. Un element essencial que Gaudí mai es va imaginar que romandria amagat durant tant de temps…

Ens referim a la senyera helicoidal del pinacle de la teulada. En efecte, a causa de l’avanç de les tropes franquistes poc després del comiat de les Brigades Internacionals, aquest motiu decoratiu es va pintar de gris per a evitar que la torre fos destruïda. Per consegüent, la bandera catalana va romandre encoberta durant anys fins al 1985, quan la família Guilera (enllaç), els seus propietaris després de la Guerra Civil, la va recuperar pintant les peces de ceràmica de vermell i groc. El pas del temps, no obstant això, va fer que els colors perdessin llustre. No va ser fins a maig de 2008 quan, finalment, els Guilera van poder recuperar la bandera tal com l’havia dissenyat Gaudí, aprofitant unes obres per a estabilitzar l’estructura del pinacle. En aquesta restauració, es van utilitzar vidres de color, el material emprat per l’arquitecte.

D’aquesta manera, diverses dècades després, es va tornar a contemplar el pinacle tal com ho va veure Gaudí i els veïns de Bellesguard aquell 28 d’octubre de 1938, el dia en què, possiblement, Mallorca no es va veure des de la torre però, al centre de Barcelona, la població va acomiadar als últims brigadistes internacionals i no va caure cap bomba.

[1] El lector interesat pot veure imatges de la desfilada a Barcelona buscant les fotos d’Henry Buckley

[2] MONZÓN, A. (21 d’octubre de 2018), “El último adiós a las Brigadas Internacionales”, Recuperat a elindependiente.com

[1] FERRO, L. (27 de diciembre de 2016), “Captan una insólita vista de Mallorca desde Barcelona”. Recuperat a www.lavanguardia.com

[2] Àlex Milian (12 de març de 2018), “La sembra sagnant de l’aviació feixista”. Recuperat a www.eltemps.cat

[3] ARMADA, J. (24 de julio de 2019), “Guerra Civil: Barcelona en la diana”almbardejos produits 300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la poblaci de d?evo bombardeo? pedra, en compte de fusta perqu. Recuperat a www.lavanguardia.com.

BESFOL MARTÍN, A.(2004) “Los refugios antiaéreos de Barcelona: pasado y presente de un patrimonio arcano”, Ebre 38, nº 2, pp. 1-22

La entrada Brigadista Internacional en Bellesguard se publicó primero en Torre Bellesguard | Exclusive Gaudí.

0 notes

res--publica · 3 years

Note

1-5 for the end of year asks!

Vale ho responc ara que si no serà demà i ja no tindrà gràcia

Mooooooooooooltes gràcies per preguntar!!! 🥰🥰🥰🥰🥰

(excuse any typo im on the phone)

1- Song of the year:

Its really hard but i would say Santé by Stromae (una camçó en francès sí ja ho sé 😔 ha sigut un any dur i l'Stromae és l'Stromae)

2- Album of the year:

Thats an easy one for me: Clamor by Maria Arnal and Marcel Bagés i will never stop of saying how much i like their songs. The 21st i went to a concert and i still havent been the same ✨🪐✨🪐✨🪐✨🪐✨

3- Favourite musician i have started listening this year (or smth like that):

I arrive late at it but Marracash, im "studying" to get the B1 in italian this year and i need to listen, see, write, watch and speak it as much as possible

4- Movie:

Honestly couldnt choose one. This year i went to the cinema a lot, which im happy about, but i need to watch more films and more made in here tbh. But from this year i liked Passing, Candyman, Titane and Dune. They were cool

5- TV show:

From this year i loved We are lady parts (if im not wrong os in youtube and its very cool) also obvs Squid Game, like yeah too much bombo y platillo but i liked it and from another year but that i watched this year are Hello my twenties and Maniac

Im sure there are more in each question to add and maybe? better? Idk i liked these

Moltes gràcies per preguntar! Que tinguis un bon final 2021 i un bon inici del 2022!!!!💕✨💕✨💕✨💕✨💕✨💕✨💕✨💕

(Quines han sigut les teves prefes??)

#guillemelgat #ask #mustag #no hi ha links sorry

3 notes · View notes

res--publica · 4 years

Note

4 pel film ask game?

<3<3<3<3

4 - A film you could watch on repeat for the rest of your life?

Una pel·lícula de la que no em canso mai és “The fall” dirigida per Tarsem Singh, estèticament la trobo preciosa i és d’aquelles pel·lícules que cada cop que la veus, descobreixes nous detalls.

Gràcies per preguntar! <3<3<3

#ask #no-passaran

3 notes · View notes

res--publica · 5 years

Note

escòcia i irlanda

Hola!!

Escòcia: do you prefer summer or winter?

Summer all the way!!! The only things i like about winter are pink skies and festivities, but other than that i dislike it a lot.

Irlanda 🇮🇪 : favourite tv show?

i have no idea, i havent seen a full episode of anything in ages. The last thing i saw was some episode of the second season of the handmaids tale, and i dont remember anything.

so tbh i dont like anything for the moment ¯\_(ツ)_/¯

Gràcies per preguntar!!!!

#ask #anon

0 notes

bellesguardgaudi · 4 years

Text

Brigadista Internacional a Bellesguard

Per Fernando Garcés.

28 d’octubre de 1938. Aquest dia es va veure Mallorca des del terrat de Bellesguard?

El 28 d’octubre de 1938 es va poder veure aquell dia Mallorca des de la teulada de Bellesguard?

[1] El lector interesat pot veure imatges de la desfilada a Barcelona buscant les fotos d’Henry Buckley

[2] MONZÓN, A. (21 d’octubre de 2018), “El último adiós a las Brigadas Internacionales”, Recuperat a elindependiente.com

[1] FERRO, L. (27 de diciembre de 2016), “Captan una insólita vista de Mallorca desde Barcelona”. Recuperat a www.lavanguardia.com

[2] Àlex Milian (12 de març de 2018), “La sembra sagnant de l’aviació feixista”. Recuperat a www.eltemps.cat

BESFOL MARTÍN, A.(2004) “Los refugios antiaéreos de Barcelona: pasado y presente de un patrimonio arcano”, Ebre 38, nº 2, pp. 1-22

La entrada Brigadista Internacional a Bellesguard se publicó primero en Torre Bellesguard | Exclusive Gaudí.

0 notes