#montserrat prous

[almostlookedhuman]

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Massana CFAS Il·lustració (@massana.illustracio.cicle)

dd

Pep Montserrat, Premi Nacional d'Il.lustració. Les escoles són la seva història i la història compartida. Són la seva filosofia, un teixit de diverses maneres d'ésser i fer que acaba definint una imatge global, compacta i, tanmateix, heterogènia. Les escoles són els seus espais i són, sobre tot, la seva gent. Pep, com els més veterans de l'@escolamassana, forma part d'un paisatge humà entranyable i, tot s'ha de dir, portador d'un talent que ens fa ser, després de tants anys, una de les escoles més conegudes i arrelades en l'imaginari del nostre païs. La trajectòria d'en Pep Montserrat, aquí i arreu, és prou coneguda. Aquí ens volem felicitar per que ell ha estat columna fonamental dels nostres estudis. Com a actual coordinador, però especialment com a docent, Pep ha estat una força fonamental en la nostra lluita per oferir uns estudis públics d'il.lustració de la màxima qualitat. Els companys, però sobre tot, els seus alumnes, sabem de la seva entrega, passió, força de treball, empatia i saviesa. Cap premi pot explicar els petits miracles que es produeixen cada dia en un aula, portes endins. No podem estar més contents amb aquest reconeixement. Moltes felicitats, Pep!!!

Així mateix, el jurat destaca “la seva generosa contribució a la definició de les bases d'una pedagogia de la il·lustració crucials per a la formació de les futures generacions". "La passió pel dibuix que ens transmet la seva feina –subratlla–, ha portat Montserrat a assolir una gran precisió en la narració a través d'imatges, i ha desenvolupat la seva carrera en una àmplia varietat de formats amb una elegància que no deixa indiferent”.

[bibliotecatorrellenca]

RETRATS PARL·LELS UNA ANTOLOGIA

Entre el 1972 i el 1976 Montserrat Roig va fer una sèrie d’ entrevistes a diferentes personalitats del món de la cultura i la societat catalanes. Segons deia ella mateixa, eren el començament d’ una “petita crónica del nostre país a través d’ alguns dels seus homes i les seves dones més representatius, la majoria d’ ells personatges que el viuen i sobreviuen  amb prou lucidesa com per a ésser…

[draculasdaughter]

The Sinister Eyes of Dr. Orloff (Jesús Franco, 1973)

[estateofinsanity]

[videoreligion]

The Sinister Eyes of Dr. Orloff (1973)

[tvln]

el pez de los ojos de oro (sp, ramírez 74)

[ladamarossa]

The Sinister Eyes of Dr. Orloff (1973)

[peter-ash]

[operazione-paura]

Montserrat Prous in Destino Plutón (1980).

[useless-catalanfacts]

En saps alguns moviments en contra de la repressió i opressió francesa i espanyola que van passar a Catalunya i Catalunya Nord? (Coses com la Caputxinada, fets del Palau de la Música, etc) O saps on podría buscar-ne??

Contra l'ocupació espanyola abans del Tractat dels Pirineus (és a dir, abans que la Catalunya Nord passés a formar part de França):

Guerra dels Segadors (1640-1652, començant amb el Corpus de Sang)

República catalana de Pau Claris (1641-1652)

Catalunya Nord contra l'annexió francesa:

Revolta dels Angelets de la Terra (revolta dels pagesos nord-catalans als anys 1667-1675)

Conspiració de Vilafranca (complot de la noblesa i la burgesia nord-catalana amb l'intenció d'alliberar la Catalunya Nord amb la lluita armada, 1674)

Pel que fa a l'activisme i la lluita política recent, la feina que va fer el Comitè Rossellonès d'Estudis i Animació (fundat el 1970) que a partir del 1972 passa a ser l'Esquerra Catalana dels Treballadors fins al 1981.

Actualment (des dels anys 1970s), la tasca cultural que duen a terme les escoles La Bressola i Arrels, i la Ràdio Arrels.

Catalunya (Sud):

Revolta dels Barretines i la creació de l'Exèrcit de la Terra per part d'ells (1687-1689)

òbviament la Guerra de Successió (1701-1714)

hauria de mencionar els inicis del catalanisme polític, la declaració de l'Estat català dins la Federació Espanyola (1873) i sobretot els documents i assemblees com les Bases de Manresa (1892), el Memorial de greuges (1895), el Missatge a la Reina Regent (1888) etc però en general tots aquests van més aviat en la direcció d'aconseguir autonomia i autogovern dins d'Espanya, tot i que en aquesta època ja hi ha una cert moviment independentista que començarà a tenir molta força a partir de 1920.

la Setmana Tràgica (1909), aquí s'hi uneixen moltes causes però destaca el sentiment contra l'imperi espanyol

Fets de Prats de Molló (1926)

Proclamació de la República Catalana amb Francesc Macià (1931)

Fets del Sis d'Octubre, amb Lluís Companys (1934)

Fets del Paranimf (1957)

Fets del Palau de la Música (1960)

Òmnium Cultural (fundat el 1961) també va fer molta feina per ensenyar català i promocionar la llengua i la cultura durant l'època de repressió.

La Caputxinada (1966)

No és un únic esdeveniment però vull remarcar en general tota la tasca del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), fundat el 1968. És a partir d'aquí que s'articula el moviment independentista com l'entenem avui en dia, es pot considerar la "fundació" de l'Esquerra Independentista.

Tancada d'intel·lectuals a Montserrat (1970)

l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), un dels grans òrgans de lluita antifranquista i en defensa de l'autodeterminació

Marxa de la Llibertat (1976), promoguda entre d'altres per Lluís Maria Xirinacs

MDT (Moviment de Defensa de la Terra) fundat el 1984.

cal mencionar EPOCA (Exèrcit Popular Català, 1976-1980) i Terra Lliure (1978-1991) tot i que allò no va anar gaire enlloc, va ser important al seu moment.

relacionat amb aquest últim punt, sí que ha deixat més llegat els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (fundat el 1979, l'òrgan antirepressiu que es va crear per donar suport als presoners i repressaliats independentistes, bàsicament l'antecessor del que ara és Alerta Solidària).

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (1981-1993). Normalment anomenat només "la crida".

considero important remarcar la Operación Garzón de repressió de l'independentisme just abans de les Olimpiades a Barcelona (1992). Fa poc en vaig fer un post: aquest.

Les consultes populars sobre la independència que van començar a partir de la d'Arenys de Munt (2009)

A partir d'aquí ja ho sabem prou bé: ANC, 9N (2014), 1-O (2017), CDRs, etc.

Per més informació, la Fundació Reeixida (una fundació que es dedica a fer recerca i divulgació sobre la història del catalanisme i l'independentisme) té un apartat dedicat a la història de l'independentisme.

[grindhousecellar]

I finally scored a copy of “The Silence of the Tomb” or “Un Silencio de Tumba!” My favorite part was the tomb, just kidding, it was the poster. Check out the poster, image liberated from eBay where it can be purchased. Now I want to see that movie! Yes, Montserrat Prous at one point does walk around with a lantern and shotgun while wearing a bandolier, however the scene does not deliver the skull or potential awesomeness of the poster. The film is a “locked room” style who-dunnit where the locked room is replaced by an island that is not easily left by intermittent ferry service or by a boat that can only be piloted by Monserrat’s character, that is unless you are Franco’s step daughter. Because she left the island in a thigh high booted huff and the other characters just shrugged and chuckled because I guess they though she couldn’t be the culprit. Later when a trip to the bank bearing Franco’s film production company’s name is needed, Monserrat takes her place as passenger in the boat that she can only pilot. Another later attempt is made to leave by that boat, but I won’t spoil that. All this aside the island as a locked room is an interesting concept for a mystery and allows Franco to point the camera seaward. Often when a plot is lacking Franco brings dreamlike imagery and eroticism that more than make up for narrative shortcomings, well those weren’t allowed on the island so you get what equates to a kid’s forgetful distracted synopsis of an Agatha Christie style story they skimmed through for class set to film. I’m not sure the final product was what Franco had intended on delivering as it differs from the book and a scripted ending that was not filmed. All negative comments aside, I still guiltily somewhat liked it. Jess Franco Friday!

[draculasdaughter]

Sinner: The Secret Diary of a Nymphomaniac (Jesús Franco, 1973)

[estateofinsanity]

Un silencio de tumba / Silence of the Grave (Jesús Franco, 1976)

[videoreligion]

The Sinister Eyes of Dr. Orloff (1973)