#Felice Cardone

[queerographies]

[Sensi migranti][Stefano Candellieri][Davide Favero]

L’obiettivo delle giornate di studio/performance è stato quello di sensibilizzare e aumentare la conoscenza/competenza dei partecipanti relativamente ai fenomeni di indebolimento identitario, nel senso che dà Vattimo al termine, fenomeni sempre più riscon

Susan Sontag con Note su “Camp”, Gender Trouble di Judith Butler, la Teoria Queer con le sue sfide all’identità di genere, il lavoro decostruzionista di Derrida, poststrutturalista di Foucault e soprattutto quello semioanalitico di Kristeva sono stati gli assi culturali portanti in cui si sono inscritte le giornate di studio. Si è cercato di porre in comunicazione la metapsicologia junghiana,…

[heypetu]

Air from David Findlay on Vimeo.

An ode to human connection, ‘Air' studies, through an observational and distinctly unconventional lens, the emotional resonance of significant instances of connection when subtracting actual physical contact.

Gratitude to everyone who brought this to life and to Filmsupply for making it happen - BTS, article and licensing here: filmsupply.com/films/air

Directed by David Findlay Produced by Joaquin Cardoner Executive Producers: Sultan Al Saud, Evan Landry Co-Producers: Neel Gupta, Ariel Ho Kjaer Production: Asymetric & Filmsupply Films

Cinematographer: Farhad Ghaderi Production Designer: Charlie Hannah Editor: Alexander Farah Sound Designer: Mitchell Allen Mix: Harry Knazan - OSO Music: La Femme Colourist: Sam Gilling

Associate Producers: Michael Kuna, Charles Said-Vassallo Production Manager: Aline Mayerhoffer 1st AD: Tamara Black VFX: David McDonald Casting: Katrin Braga - VAKA Casting coordinator: Andy Alvarez COVID Officer: Ben Keightley - RockDoc Stylist: Miren Valdes Art Director: Frieda-Ray Green Art assist: Alessandra Rella Felice HMU: Nakesha Chong 1st AC (MVP): Robin Rigault 2nd AC: Matthew Koropatwa Gaffer: Terrance Azzuolo Gaffer: Greg Goudreau Key Grip (MVP Honourable mention): Andriy Lyskov Dolly Grip: Brian Johnson PA: Taylor Johansson, Sydney Robertson BTS: Neel Gupta

Cast: Kayla Smith, Isla Pouliot, Tom Klemczak, Melanie Low, Aggie Cheung, Paul Snider, Carly McGregor, Momo Peach, Victor Tran, Donna K, Maki Komatsu, Enrique Garcia, Dariush Ghaderi, Hana Amani, Rami K, Malik Walker, Spencer Hamilton, Alexis Macrae, Dalj Brar, Prabh Ragbotra, Jazmine Campanale, Geraldyn Calderon, Panda, Flex, Majick Tafreshi, Tasha Webster, Tyler Webster, Harry Singh, Ishaan Vasdev, Azriel Dalman, Billy Rougalas, Carter Adams, Jonah Ussher, Lucas Ussher, Nikolas Jugovac, Hewitt Penstock, Luciano Leroux, Clazance Elie N'Sungani, Elijah Warren Hansen, Kayden Errani, David Pavlov, Aias Dalman, Luis Vargas, Ethan Craig, Teja Sangha

Thank you: Jeremy Cox (!), Marlon Magnée & La Femme, Boldly Creative, Evan Prosofsky, Liz Cairns, Cody Dunluck, Micah Austin, Céline Ceillier, Les Enfants, Blake Davey, Jason Aita, Adam Fierman, Alex Paquin, Reel Good Film, Jean-Sébastien Chambonnet, Hannah Graham, Sam Tudor, Brock Newman

[santosyancarlocoach]

"No hay forma de que Dios nos haya puesto aquí para ser ordinarios". -Grant Cardone TU ERES EXTRAORDINARIO! Imagina que te arrojan a la jungla y tienes que sobrevivir durante 30 días. Tienes una guía que describe las plantas nativas, indicándote cuáles son venenosas y cuáles son comestibles o tienen propiedades medicinales. Sin embargo, después de unas horas, te das cuenta de que no puedes encontrar a tu alrededor, ninguna de las plantas descritas en el libro. Tienes sed, estás perdido y parece que se avecina una tormenta. ¿Qué haces? La mayoría de las personas que andan en búsqueda se encuentran en una situación similar. Leen un libro sobre "cómo ser felices" ;sin embargo, cuando se trata de disfrutar la vida, encuentran que su experiencia es muy diferente de lo que han leído. Es comprensible que luego intenten forzar sus observaciones de la vida real para que se ajusten a las teorías sobre las que han leído. Este enfoque, lamentablemente, tiende a producir malos resultados. En el centro de este problema se encuentra el término, el mapa no es el territorio. Es una advertencia que dice: "No confundas una descripción de algo, con la cosa como es". La idea es que el conocimiento abstracto no debe confundirse con la comprensión práctica. Así como aprender todas las palabras del diccionario no te convierte en un comunicador experto, memorizar un libro sobre plantas no te hace competente en la supervivencia en la jungla. Hay muchas diferencias sutiles entre los conceptos que aprendes en teoría y la aplicación práctica. POR ESO LOS ENTRENAMIENTOS TRANSFORMACIONALES SON PODEROSOS…. Al igual que la supervivencia en la jungla, la TRANSFORMACIÓN no es una habilidad que se pueda aprender conceptualmente. Uno necesita salir y practicar. Con el tiempo, uno eventualmente llega a aprender que los principios “DISTINCIONES” son más importantes que la demanda. En un contexto complejo, seguir los principios “LAS DISTINCIONES” correctas te dará mejores resultados que seguir un plan riguroso. Esto se debe a que el resultado de la complejidad no… (CONTINUACIÓN EN MI PÁGINA OFICIAL: www.Facebook.com/santosyancarloOFICIAL Feliz Día! Nos vemos en el camino del ÉXITO… (at VIVEnow) https://www.instagram.com/santosyancarlooficial/p/CYov-U1FY6x/?utm_medium=tumblr

[250290mapi8]

🚨🚨*CLUB 120 DE JUNIO* 🚨🚨 Estamos felices de anunciar esta *ÚNICA Y GRAN OPORTUNIDAD* de poder participar en una Mentoria *EXCLUSIVA Y PRIVADA PARA EL CLUB 120* de esta semana!! *Grant Cardone* es un Multimillonario Documentado, celebridad del programa *UNDERCOVER BILLIONAIRES* quien es dueño de un imperio de Bienes Raices, negocio de Inversión, Escritor de varios Best Sellers, Conferencista y es el creado del Concepto y Conferencia 10X. VANOS POR MAS!! 🙌🏻🤩🤑 . . #crecimientopersonal #crecimientoydesarrollo #desarrollopersonal #cultivatumente #coaching #coachingdevida #coachingbusiness #coachingfinanciero #bussiness #bussinesswoman #empoderamientofemenino #empoderada #vamospormas #enequipoesmejor #uneteamiequipo #transformateconmapinera #mariapilartorta (en Las Palmas de Gran Canaria) https://www.instagram.com/p/CQv9qGzlRCn/?utm_medium=tumblr

[artwalktv]

An ode to human connection,'Air', through an observational and distinctly unconventional lens, studies the emotional resonance of significant instances of connection when subtracting actual physical contact. Gratitude to everyone who brought this to life and to Filmsupply for making it happen - BTS, article and licensing here: https://bit.ly/3fABimr Directed by David Findlay Produced by Joaquin Cardoner Executive Producers: Sultan Al Saud, Evan Landry Co-Producers: Neel Gupta, Ariel Ho Kjaer Production: Asymetric & Filmsupply Films Cinematographer: Farhad Ghaderi Production Designer: Charlie Hannah Editor: Alexander Farah Sound Designer: Mitchell Allen Mix: Harry Knazan - OSO Music: La Femme Colourist: Sam Gilling Associate Producers: Michael Kuna, Charles Said-Vassallo Production Manager: Aline Mayerhoffer 1st AD: Tamara Black VFX: David McDonald Casting: Katrin Braga - VAKA Casting coordinator: Andy Alvarez COVID Officer: Ben Keightley - RockDoc Stylist: Miren Valdes Art Director: Frieda-Ray Green Art assist: Alessandra Rella Felice HMU: Nakesha Chong 1st AC (MVP): Robin Rigault 2nd AC: Matthew Koropatwa Gaffer: Terrance Azzuolo Gaffer: Greg Goudreau Key Grip (MVP Honourable mention): Andriy Lyskov Dolly Grip: Brian Johnson PA: Taylor Johansson, Sydney Robertson BTS: Neel Gupta Cast: Kayla Smith, Isla Pouliot, Tom Klemczak, Melanie Low, Aggie Cheung, Paul Snider, Carly McGregor, Momo Peach, Victor Tran, Donna K, Maki Komatsu, Enrique Garcia, Dariush Ghaderi, Hana Amani, Rami K, Malik Walker, Spencer Hamilton, Alexis Macrae, Dalj Brar, Prabh Ragbotra, Jazmine Campanale, Geraldyn Calderon, Panda, Flex, Majick Tafreshi, Tasha Webster, Tyler Webster, Harry Singh, Ishaan Vasdev, Azriel Dalman, Billy Rougalas, Carter Adams, Jonah Ussher, Lucas Ussher, Nikolas Jugovac, Hewitt Penstock, Luciano Leroux, Clazance Elie N'Sungani, Elijah Warren Hansen, Kayden Errani, David Pavlov, Aias Dalman, Luis Vargas, Ethan Craig, Teja Sangha Thank you: Jeremy Cox (!), Marlon Magnée & La Femme, Boldly Creative, Evan Prosofsky, Liz Cairns, Cody Dunluck, Micah Austin, Céline Ceillier, Les Enfants, Blake Davey, Jason Aita, Adam Fierman, Alex Paquin, Reel Good Film, Jean-Sébastien Chambonnet, Hannah Graham, Sam Tudor, Brock Newman

[jakecarson90]

⁣ Samsung Galaxy Note 10+⁣ Taken on 23/05/2020.⁣ ⁣ The Govone Royal Castle has been listed as a UNESCO World Heritage Site since 1997, as it used to be owned by the Savoy family, and yet it is not nearly as visited as other Savoy residences like the Venaria and the Royal Palace of Turin. ⁣ Originally a medieval castle with ramparts and corner towers typical of the Monferrato fortresses, the present construction of this palace was built by the Counts of Solaro and renovated in the 1820s by the Savoys, becoming the favourite summer residence of Carlo Felice, King of Sardinia, and his wife, Maria Cristina of Borbone. It's thanks to Carlo Felice that this building was restored and modernised, with works carried out by the architects Giuseppe Cardone and Michele Borda.⁣ ⁣ The Savoy family kept the property until 1870 when the castle and land were sold to the Tedeschi bankers in Turin and subsequently bought by the townhall administration of Govone in 1897.⁣ ⁣ Although some of the furniture and objects were put up for auction, the present-day castle isn't completely empty; the frescoes in the Central Hall are really interesting as well as the Chinese wallpapers and the pictorial decorations in the Royal apartments.⁣ ⁣ 𝗛𝗼𝘄 𝘁𝗼 𝗴𝗲𝘁 𝘁𝗵𝗲𝗿𝗲:⁣ ⁣ Catch a bus from either Asti or Alba with the company 'Giachino' line 49, which runs from Monday to Saturday.⁣ ⁣ ______________________________________⁣ ⁣ #ig_cuneo #govone #piedmont #siviaggiare_piemonte #piemonte_super_pics #shotz_of_piemonte #thehub_piemonte #bestpiemontepics #piemonteconte #italia #unesco #italy #italylovers #italytravel #bestintravel #bestdestinations #italy_hidden_gems #igersitalia #ig_piemonte #yallerspiemonte #yallersitalia #doyoutravel #finditliveit #whatitalyis #welivetoexplore #travelmood #instagood #instaitaly #travelgrammers #vivoitalia (at Castello Reale di Govone) https://www.instagram.com/p/CD_YCarISN8/?igshid=1naxvd7nn8jlb

[ifeelbetterpodcast]

In this episode, we discuss the 1947 play A Streetcar Named Desire, share our recommendations for the week, and take the Netflix queue challenge.

A Streetcar Named Desire

Recommendations

Nicole: Marathon: The Patriots Day Bombing (HBO)

Ashley: The Fate of the Furious, High and Mighty: Fast and Furious and Bill Simmons Podcast History of Fast and Furious

Linda: I Let You Go

AshleyD: The 10X Rule by Grant Cardone

What’s the oldest thing in your Netflix  queue?

Nicole: Felicity! Old list: Ballet 422, Twinsters

Ashley: Happy Valley--I still want to watch it!

Linda: Tangerine and A Case of You

AshleyD: Am I doing Netflix wrong? There are only 7 things on my list and I didn’t add them.

Updates

Ashley: Superstore

Linda: Ending of Big Little Lies

[joaquimblog]

Irene Mas, Jorge Franco, Roberto Maietta, Carles Pachón i Núria Vinyals. La Scala di Seta Fotog© A Bofillrafia

Roberto Maietta i Carles Pachón a La Scala di Seta Teatre de Sarrià Fotografia © A Bofill

Carles Pachón, Irene Mas, Jorge Franco i Roberto Maietta. La Scala di Seta Teatre de Sarrià Fotografia © A Bofill

Jorge Franco, Irene Mas, Carles Pachón i Roberto Maietta. La Scala di Seta Teatre de Sarrià Fotografia © A Bofill

Jorge Franco i Irene Mas La Scala di Seta Teatre de Sarrià Fotografia © A Bofill

Els Amics de l’Òpera de Sarrià han inaugurat la cinquena temporada de l’Òpera de Cambra de Barcelona amb la farsa de Gioachino Rossini, La Scala di Seta.

Segurament estem davant de la producció globalment més reeixida de les he vist fins ara a Sarrià. Aquest projecte que va començar amb molta empenta s’ha anat consolidant i agafa consistència i personalitat, arrelant no tan sols al barri que l’acull, si no en l’àmbit operístic de la ciutat, quelcom imprescindible per garantir el futur d’una iniciativa formidable i imprescindible que omple un buit que hauria de cobrir el Liceu si disposés de la sala alternativa tan reivindicada i que ni tan sols en el Foyer, anys enrere tan actiu, ha pogut tenir cabuda.

El Teatre de Sarrià va apostar per aquest somni quimèric i al voltant del suport dels Amics de l’Òpera de Sarrià s’ha fet possible. Arribar fins aquesta cinquena temporada que no podia iniciar millor amb una versió magnífica de la farsa rossiniana i amb un èxit de públic que ha omplert la sala els dos dies i que esperem que es repeteixi en les properes representacions al Teatre El Prado de Sitges el proper divendres 8 de febrer i al Teatre Conservatori de Manresa el proper diumenge 10 de de febrer, en aquesta lloable i entusiasmant d’exportació sarrianenca a altres punts de la geografia catalana tan necessitats d’òpera.

Davant de l’Orquestra Barcelona Concertante integrada per 20 musics (segurament  una formació molt similar a la de l’estrena) va dirigir amb precisió i molt atent als cantants el mestre Assunto Nese. Tenint en compte que l’orquestra només es reuneix per fer les produccions de Sarrià cal dir que el resultat és molt meritori, amb prestacions solistes de relleu, molt en estil i guspirejant. Amb més assaigs els resultats podrien ser molt meritoris. Bravo!

També bravo a Viviana Salisi en la sempre poc agraïda però imprescindible tasca en els recitatius, del baix continuo.

L’equip vocal, sobretot el masculí, va obtenir un merescudíssim èxit.

La soprano Irene Mas, que ja havia cantat a Sarrià la producció de Il Signor Bruschino  interpretava el rol de Giulia amb desimboltura i estil, però en aquesta ocasió amb una tendència a emfatitzar en la zona més aguda algunes notes que potser no calia, ja que en els sobreaguts és quan la veu perdia seva entitat i precisió. Va fer molt bé les coloratures i les variacions, només em va semblar més insegura en l’atac a les notes més extremes i en la zona més baixa del registre en els concertants. Segurament la partitura demana un lírica coloratura, no pas una lleugera coloratura i això fa que en els passatges més centrals i greus, la veu de Mas quedés més apagada i poc audible.

Germano va ser el baríton Roberto Maietta que havia entusiasmat tant a Il Signor Bruschino en la temporada 2017 com la passada amb el sensacional Tarabotto de  l’Inganno Felice. Una altra vegada assoleix l’èxit de la representació per estil, veu i per una capacitat innata en apoderar-se de l’escena i concentrar l’atenció al seu voltant. En totes les intervencions va estar magnífic però va ser en la seva escena “Amore dolcemente” on va obtenir un clamorós i merescut triomf. Bravo!

El Dorvil del tenor Jorge Franco també va ser una agradable sorpresa per l’estil, la qualitat i elegància del fraseig i l’habilitat tècnica en els passatges ornamentats, només algun sobreagut va quedar una mica deslluït. Va ser justament aplaudit a “Vedrò qual sommo incanto”.

Carles Pachón es va fer càrrec del rol de Blansac. Vocal i escènicament va estar esplèndid tot i que el rol demana una mica més de registre greu, ja que l’hauria d’assumir un basso cantante que ell no és, però el va saber dotar de la gràcia i fatxenderia que requereix el rol. Originalment no té cap ària i s’acostuma a incorporar-ne una d’alguna altra òpera. A Pesaro en la darrera edició Carlo Lepore cantava “Alle voci dell’amore”, una ària preciosa escrita a la mateixa època que la farsa però que es desconeix a quina òpera pertanyia. A Sarrià van triar “Le femmine d’Italia” de l’Italiana in Algeri, que Pachón va cantar amb brillantor, lluint una veu de baríton fresca i molt prometedora. Estem davant d’una de les futures figures de l’òpera a casa nostra.

El rol de Lucilla va anar a càrrec de la mezzosoprano Núria Vinyals que va resoldre amb eficàcia les seves intervencions, no gaire compromeses, ja que Rossini no li va donar cap ària. La veu càlida flueix bé en la seva zona central, mentre que en la banda aguda perd qualitat i bellesa. Tot i així el rol no permet esplaiar-se gaire.

El rol menor del tutor Dormont va anar a càrrec del tenor Elias Juan Ongay.

La proposta escènica, deguda a Anna Ponces, compta amb una senzilla escenografia a càrrec dels alumnes del 3er grau en disseny d’espai de l’escola Elisava i d’un vestuari contemporani dissenyat per Núria Cardoner. Ponces contemporaneïtza l’acció com ho feia Michieletto a Pesaro, però es va difícil entendre les situacions descrites en aquest vodevil blanquinós, amb noies per casar, tutors, galants i criats, que pugen a l’apartament per una escala que no es precisa ment de seda i que es transforma en una poc poètica bastida.

Tampoc crec que marcar la gestualitat de Germano i Blansac tan exagerada, s’escaigui gaire amb un comportament contemporani i potser amb perruques i levites hagués quedat més creïble. Tot i així tan Maietta com Pachón ho exageren i s’ho passen en gran, altre cosa és que no quedi una mica caricaturesc, fins i tot en un entorn de farsa vodevilesca.

A Barcelona de moment no, però a Sitges i a Manresa encara es podrà gaudir d’aquesta refrescant i divertida proposta, musicalment molt cuidada i vocalment brillant, tots els que us ho heu perdut teniu l’oportunitat de repescar-la, no us en penedireu.

TEATRE DE SARRIÀ 2019: LA SCALA DI SETA Els Amics de l'Òpera de Sarrià han inaugurat la cinquena temporada de l’Òpera de Cambra de Barcelona amb la farsa de…