#segle XII

[negreabsolut]

Representació del mes de novembre del calendari de pedra de la portalada romànica de Ripoll (segle XII), tal com apareix reproduït al Costumari català, de Joan Amades, llibre dedicat al mes de novembre.

[sefaradweb]

China y el Lejano Oriente en el relato de Benjamín de Tudela (siglo xii). Realidades y fantasías

🇪🇸 Benjamín de Tudela, un viajero judío del siglo XII, realizó un extenso recorrido entre 1165 y 1173, documentando en su obra Séfer Masa’ot (Libro de los Viajes) una gran cantidad de información sobre diversas culturas, religiones y geografías, desde Bagdad hasta lugares remotos de Asia Central, India, Tíbet y China. En su relato, destaca no solo la descripción de las rutas comerciales centroasiáticas y los centros de intercambio como Samarcanda, sino también la presencia de comunidades judías en Kaifeng (China) y las interacciones con otras culturas. Sin embargo, sus observaciones mezclan hechos reales y mitos, dando pie a la creación de fantasías sobre criaturas y lugares lejanos. La influencia de las rutas comerciales de los Radanitas, los mercaderes judíos que conectaban Europa y Asia, es crucial en sus relatos. A través de su obra, Benjamín contribuyó al conocimiento europeo sobre Oriente y dejó una huella significativa en la documentación histórica y cultural de su tiempo. Las descripciones sobre China y sus mitos, aunque muchas veces imprecisas, reflejan el asombro ante culturas distantes y misteriosas.

🇺🇸 Benjamin de Tudela, a 12th-century Jewish traveler, undertook an extensive journey between 1165 and 1173, documenting in his work Sefer Masa’ot (Book of Travels) a wealth of information about various cultures, religions, and geographies, from Baghdad to remote places in Central Asia, India, Tibet, and China. His account highlights not only the description of Central Asian trade routes and exchange hubs like Samarkand, but also the Jewish communities in Kaifeng (China) and interactions with other cultures. However, his observations blend real facts with myths, leading to the creation of fantasies about creatures and distant places. The influence of the Radhanite trade routes, Jewish merchants who connected Europe and Asia, is crucial in his narratives. Through his work, Benjamin contributed to European knowledge of the East and left a significant mark on the historical and cultural documentation of his time. His descriptions of China and its myths, though often inaccurate, reflect the awe towards distant and mysterious cultures.

Magdalena Mironesko, A., & Magdalena Nom de Déu, J. R. (2018). Xina i l’Orient Llunyà en el relat de Benjamín de Tudela (segle XII). Realitats i fantasies. Quaderns De Filologia - Estudis Literaris, 23, 143–156. https://doi.org/10.7203/qdfed.23.13467

[castellsipalaus]

Castell de Santa Pau

El castell de Santa Pau es remonta en els seus orígens documentats al segle IX, quan aquest topònim pareix esmentat per primera vegada. No obstant, l’actual castell, de planta quadrada i assentat sobre el promontori rocós on és situada la població homònima, va començar a ser bastit cap al segle XII.

En aquell moment, els senyors de Finestres, pertanyents al llinatge familiar dels Porqueres, van concedir en feu el castell de Santa Pau a la família del mateix nom. Al llarg de més de 60 anys, a cavall entre els segles XII i XIII es succeïren quatre castlans d’aquest llinatge, moment en que apareixen els senyors de Santa Pau, encara que el títol es presuposa que ja existia anteriorment.

Els Porqueres, en vendre’s a mitjan del segle XII el seu castell familiar a l’abat de Banyoles, van adoptar el cognom de Santa Pau i s’instal·laren a la Garrotxa, exercint-hi d’amfitrions del rei Pere el Gran en la seva campanya contra els francesos, que va acabar amb la batalla del coll de Panissars.

Diversos barons de Santa Pau van estar al costat dels reis de la Corona d’Aragó, com Ponç III, que participà a la campanya siciliana el 1297, o Huguet II, que reté homenatge el 1312 a Jaume II pels seus castells, inclosos els de Finestres i Santa Pau.

Més tard, al segle XV, la propietat de la baronia figura en mans de la família Oms. Probablement el primer baró de Santa Pau d’aquest llinatge va ser Berenguer V, que també ostentava la baronia de Montesquiu i era castlà de Cotlliure, entre d’altres títols.

A partir d’aquí, el llinatge d’Oms adopta l’afegit “de Santa Pau”. El primer en fer-ho va ser el fill d’en Berenguer, Guillem I d’Oms de Santa Pau, que morí el 1517. Posteriorment, en unir-se als Sentmenat, la baronia de Santa Pau restà en mans dels marquesos de Castelldosrius.

Actualment, el títol nobiliari és ostentat per una descendent de la família Sentmenat, la dissenyadora de moda Agatha Ruiz de la Prada i Sentmenat, que n’ocupa la vint-i-novena posició en la llista dels titulars de la baronia garrotxina. No obstant, el castell ja no pertany a la família, que el tenia en desús.

[quatregats]

Per cert, pel que fa a intertextualitat de la música en valencià, aquest és el meu exemple preferit. Aquí el text de dalt, que és d'un article genial d'Enric Garcia Jardí sobre el tema:

«Camals mullats» és una de les cançons més sucoses del grup, almenys pel que fa al contingut, ja que la seva riquesa intertextual encara va més enlà. La lletra amaga uns altres versos, traduïts de l’àrab clàssic per Josep Piera, d’Ar-Russafi, un escriptor andalusí del segle XII nascut a Russafa. En el poema «Elegia valenciana», Ar-Russafi, enyoradís, descriu de manera idealitzada la ciutat de València, que s’ha vist obligat a abandonar: Amics, ¿què té el desert, que s’ha amarat de perfum? ¿Què tenen els genets, que els caps tomben com borratxos? ¿S’ha desfet l’almesc pel camí del zèfir o és que algú ha dit el nom de València? El fragment de la cançó dels pegolins reprodueix el darrer vers del fragment citat, amb una petita variació. Nadal, tanmateix, modifica per complet el sentit de la interrogació retòrica. Si per mitjà d’aquesta figura, Ar-Russafi suggereix una València perfecta, La Gossa Sorda hi reflecteix una ciutat putrescent, i aprofita per denunciar-hi l’accident ocorregut en un comboi de la línia 1 del metro de València, el 3 de juliol de 2006, que va provocar la mort de 43 persones: Heu sentit l’olor a podrit de traïció bellesa morta i violència o és que algú ha dit el nom de València? En l’aire barreja de fem i salobre i sota terra la mort, la mort al metro dels pobres.

És que no tinc paraules...treus una capa i en trobes una altra i així fins l'infinit

Val la pena llegir l'article sencer, que el podeu trobar aquí.

[tinovalduvieco]

Erice .Castell de Venus .Construït sobre les restes del santuari els normands el Castell al segle XII.

Erice.Sicilia Abril 2025

©Tino Valduvieco

[canalsart]

COLLSEROLA I ELS SEUS ARTISTES

La propera 15na. Biennal Manifesta, biennal nòmada europea, enguany té Sant Cugat i la serralada de Collserola, com a indrets on s’hi faran diferents propostes d’aquesta biennal.

Sant Cugat, situada als peus de Collserola que és un dels parcs metropolitans més extensos del món, ha estat un indret històricament destacat a partir del segle XII, amb l’imponent conjunt monàstic al bell mig de la ciutat, on l’escultor Arnau Cadell hi va realitzar l’important claustre Romànic. L´art ha sigut creatiu al peus de la serralada, nosaltres presentem alguns del artistes que han tingut o tenen el seu taller amb una mostra de juliol i agost 2024. CARMEN ANZANO, SERGI BARNILS, FRANCESC CABANAS ALIBAU, CANALS GUA, MARTÍN CARRA, CASADEMONT Le Vieux, JOAQUIM CHANCHO, PEP CODÓ, NEUS COLET, CARLES DELCLAUX, GRAU GARRIGA, SALVADOR JOANPERE i JOSEP ROYO

[no-passaran]

Outfits for you and your BFF #girl #fashion

[useless-catalanfacts]

Fa quants anys que es parla català? Dic, on s'estima que comença i en quin any aproximadament.

N'he vist molta gent que diu el valencià es més antic que el català¿? Realment no sé molt, a mi sempre m'han explicat que el català ve d'abans ª

Aquesta teoria sobre el valencià no té fonament científic, tot i què els blaveristes i altres espanyolistes interessats en dividir l'àmbit de llengua catalana ho repeteixen fins i tot a la ràdio o ho publiquen en diaris. Els lingüistes i els historiadors han demostrat de totes maneres com el valencià (és a dir, el català parlat a València) descendeix del català que hi van portar els colonitzadors provinents de la Catalunya occidental (per això el valencià s'assembla al lleidatà) que hi van anar després de la conquesta de Jaume I. De la mateixa manera que el català de les Illes Balears descendeix del català que parlaven els colonitzadors que hi van anar i que venien de la Catalunya oriental, sobretot de la Costa Brava (per això fan les neutres, no com el català occidental, i per això utilitzen l’article salat com s’utilitzava a la Costa Brava, tot i que actualment pocs pobles de la Costa Brava l’utilitzen).

És un tema prou important que crec que cal deixar clar, perquè els blaveristes i supremacistes castellans utilitzen aquestes teories pseudo-científiques per raons ideològiques que poden fer molt de mal a la llengua. Per això ho explicaré amb una mica més de detall del que potser hauries volgut hahaha, però prefereixo mostrar per què té sentit que les coses siguin com són i no només dir “és així” i prou.

-

1. ACLARIMENT: NO HI HA LLENGÜES MÉS ANTIGUES NI LLENGÜES MÉS MODERNES

Primer de tot, sé què no és el què estàs preguntant aquí però vull aclarir que no existeixen llengües (actualment vives) més antigues que altres. I quan algú intenta fer passar una llengua com a "la més antiga" normalment t'estan intentant vendre alguna cosa*. Es creu que el llenguatge es va desenvolupar en els neandertals i els Homo sapiens antics, i a partir d'aquest moment no s'ha deixat de parlar. És a dir, que des del què es parlava en aquell moment fins a l'actualitat ha passat el mateix nombre d'anys per a tothom, sigui com sigui que s'hagi desenvolupat la llengua i sigui quina sigui la llengua en la què ha desembocat aquest procés. I totes les llengües han anat canviant durant tots aquests anys. Per tant, totes les llengües (excloent llengües inventades artificialment com l'esperanto) parlades en el mateix moment són igual d'antigues.

-

2. DES DE QUAN ES PARLA CATALÀ

Dit això, pensa en aquest "fil" continuu de la llengua al llarg dels segles.

És complicat decidir a partir de quin punt és llatí i a partir de quin punt comença a ser català, perquè aquest procés és lent i gradual al llarg de segles, no podem decidir una data concreta. De la mateixa manera que tu i jo parlem una mica diferent que els nostres pares però és la mateixa llengua, i els nostres pares parlen una mica diferent què els nostres avis, i els avis una mica diferent que els besavis... A inicis de l'Edat Mitjana els habitants dels comtats catalans creien que parlaven llatí, i els habitants de la resta de l'Imperi romà d'Occident també creien que allò que ells parlaven era llatí. Però això que parlaven va anar evolucionant separadament, com branques que surten d'un tronc i van cap a direccions diferents. Una de les branques és el català.

Sí que podem veure a partir de quan allò que tenim escrit sembla més català actual que no pas llatí, i per tant ho comencem a anomenar català. Afegeixo al gràfic d'abans uns punts per comparar-ho.

Es considera que allò què es parla ja és català (medieval) al segle XI. Això es pot comprovar en molts documents de l’època. Cal recordar que el català (i les altres llengües romàniques) eren llengües parlades, i encara s’escrivia en llatí. Tot i així, tenim proves escrites d’això en els juraments entre senyors feudals i els seus vassalls, que estan escrits en llatí però les parts on es recull el que diu cada persona copien tal qual el què deien en català. Més endavant, ja com a text sencer a finals del segle XII hi ha les Homilies d’Organyà, famós per ser un dels documents sencers en català més antics.

-

3. DES DE QUAN ES PARLA VALENCIÀ

Estem dient que al segle XI ja es parlava català, però òbviament només en una zona molt petita comparada amb tot l’àmbit on es parla actualment.

El català s’origina a la zona que eren els comtats catalans, als Pirineus de Catalunya (inclosa Catalunya Nord). Al sud, hi havia Al-Àndalus des de l’any 711.

Al principi, a Al-Àndalus s’hi parlava àrab i mossàrab. L’àrab era la llengua de les classes dirigents (no només les famílies que venien d’Aràbia, les elits indígenes/romano-visigodes es van islamitzar molt ràpid per mantenir el poder, i el mateix amb els amazigs). Al principi, persistien diferents variants dialectals procedents del llatí vulgar com les llengües romàniques, això és el que anomenem mossàrab. Però la població cada cop va adoptar més l’àrab, que era la llengua de prestigi (de la mateixa manera que l’iber s’havia substituït pel llatí). Això també està ben documentat, hi ha textos de membres de l’organització de l’Església catòlica a Al-Àndalus queixant-se que fins i tot els cristians ja no parlen “llatí” sinó només àrab.

El mossàrab s’extingeix al segle XII. A principis del segle XIII totes les capes de població utilitzaven l’àrab fins i tot en situacions informals/col·loquials.

-

4. L’EXPANSIÓ DEL CATALÀ

Els comtats cristians del nord de la península es van expandir cap al sud aprofitant els moments de crisi d’Al-Àndalus. Així, els comtats catalans es van anar expandint cap al sud i l’oest i porten la llengua catalana a aquests llocs. Per exemple, el 1148 a Tortosa, el 1149 a Lleida, el 1229 a Palma, el 1235 a Eivissa (1235)... i el 1238 a València ciutat.

Jaume I, rei d’Aragó i Catalunya, conquereix el què actualment és el País Valencià entre els anys 1229 i 1245 i crea el Regne de València, que formarà part de la Confederació Catalano-Aragonesa.

Tots els regnes cristians encoratgen els moviments de població cap al sud, que porten la seva llengua. A més, aquestes llengües romàniques del nord passen a ser, no només la llengua que parlen els repobladors, sinó també la llengua de prestigi, que s’utilitza al govern, l’administració, l’Església, la literatura, etc. De la mateixa manera que l’àrab s’havia acabat imposant al llarg de segles, ara es va fent majoritària aquesta llengua romànica, que en el cas del Regne de València és el català.

Els pobladors a l’interior del Regne de València són aragonesos i posteriorment seran substituïts per castellans, per això a l’interior del País Valencià s’hi parla castellà amb algunes paraules aragoneses. Si en vols saber més, vam penjar una explicació molt ràpida en aquest post.

Els pobladors de la costa van venir de la Catalunya occidental, per això s’hi parla català occidental (com a Tortosa, Lleida, el Pallars, etc).

(En verd, les zones del País Valencià de parla valenciana/catalana. En blanc, les zones de parla castellana).

Òbviament, un cop el català s’assenta al País Valencià, aquest continua evolucionant, perquè totes les llengües vives sempre estan en constant evolució. Per això el valencià és part del català occidental, sí, però tot el bloc occidental no és exactament igual, cada zona té algunes particularitats (el mateix passa amb el bloc oriental, és clar).

Al Regne de València, un terç de la població (sobretot en zones rurals de l’interior) eren moriscos, és a dir, descendents dels habitants d’Al-Àndalus que mantenien la cultura i llengua àrab andalusina. Els altres dos terços eren principalment catalans (a la costa, on hi ha les àrees més poblades i les grans ciutats) i alguns aragonesos (a l’interior, la zona més rural). Però l’any 1609, la monarquia hispànica va expulsar els moriscos de tots els seus territoris, és a dir de tota la península ibèrica. Els moriscos van ser obligats a marxar o a convertir-se al cristianisme. Si has vist Mar i cel, recordaràs aquesta història.

Al sud de Catalunya no es va implementar gaire i van continuar havent-hi moriscos a la zona de les Terres de l’Ebre, que al llarg dels segles es van assimilar culturalment del tot perquè eren pocs. En canvi, al Regne de València es va prendre molt seriosament aquesta ordre d’expulsió i se’ls va fer marxar. D’aquesta manera desapareixen els últims reductes de parla àrab, i queda tot el País Valencià dividit en la zona de parla catalana i la zona de parla castellana que coneixem actualment.

Aquest és el mapa de les variants dialectals del català:

Com hem explicat, té sentit històricament que sigui així.

Fins aquí tot bé, oi?

-

5. LES TEORIES ERRÒNIES SOBRE L’ORIGEN DEL VALENCIÀ

Doncs aquí entren les teories com aquesta que has sentit, anon.

Al País Valencià hi ha un moviment anomenat blaverista que neguen que el País Valencià tingui res en comú amb Catalunya. Rebutgen el terme “països catalans” i diuen que el valencià, el català, el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc, el formenterenc i el LAPAO són idiomes diferents.

Qualsevol persona que parli català (en qualsevol de les seves variants dialectals) pot veure simplement amb sentit comú que és la mateixa llengua. Com a exemple, jo soc de Catalunya i he escrit tot aquest post com parlem aquí. Prova a “traduir-lo” al valencià o al balear, com a màxim canviaran una o dues paraules, de la mateixa manera que canviarien algunes paraules entre un valencià del sud i un valencià del nord, o un català de Girona i un català de Barcelona. A més, com ja hem dit, el català occidental és més pròxim al valencià que no pas al català oriental (algú de Tortosa parla més semblant a un valencià que a un de Barcelona).

A més, hem vist les raons històriques que expliquen per què això és així. Són les mateixes raons històriques que expliquen per què a Castella-La Manxa o a Extremadura s’hi parla castellà i per què a Lisboa s’hi parla portuguès. I ningú nega aquests altres dos fets.

La teoria més repetida pels blavers és que el valencià no ve del català sinó del mossàrab (aquelles llengües que es van extingir al segle XII). Això contradiu tot el què sabem del mossàrab, però a més no té cap sentit lingüísticament ni històricament.

Quan Jaume I va conquerir València, està clarament documentat que hi parlaven àrab, no valencià. Jaume I portava traductors àrabs. A més, podem veure el què en van dir escriptors medievals:

Ramon Muntaner (1265-1336), empordanès, va residir durant alguns anys a València i Xirivella. A la Crònica que va escriure entre els anys 1325 i 1329 hi diu: “E com la dita ciutat [de Múrcia] hac presa, poblàla (=la va poblar) tota de catalans, e axí mateix Oriola, e Elx, e Alacant, e Guardamar, Cartagènia e los altres llocs. Sí, siats certs (=estigueu segurs) que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són [...] parlen del bell catalanesc del món.”

Joan Lluís Vives (1492-1540), filòsof valencià del segle XVI, autor del text De Institutione foeminae christiane, de 1523: “mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.”

Gaspar Escolano (1560-1619), cronista del Regne de València, al segle XVII, va escriure Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia (1610). En el capítol XVI del llibre I hi va escriure: “Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [de Valencia] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extanjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.”

(Font)

Un altre exemple: Ausiàs March (1400-1459), l’escriptor valencià clàssic més conegut. Sovint els blavers l’agafen com a referent de “això és literatura valenciana en llengua valenciana, no català”. Doncs Ausiàs March era de família catalana (la seva família paterna eren els senyors d’Eramprunyà, al Baix Llobregat) i parlava com havia après d’ells.

Conclusió: el valencià és una variant dialectal del català, i es parla al País Valencià com a resultat de les conquestes cristianes de la península ibèrica.

Sovint, les ganes de diferenciar entre valencià i català porten una idea molt negativa sobre el català. Veuràs que parlen de la “lengua valenciana clásica” (sí, els que defensen això normalment parlen castellà i no valencià) com a llengua amb literatura i, en canvi, diuen que el català és un dialecte del provençal (=occità) barrejat amb el valencià i altres llengües. Aquesta explicació que sense context pot semblar neutra, en realitat carrega una idea molt negativa sobre el concepte de dialecte (parlar “dialecte” en comptes d’una llengua està mal vist com una cosa incorrecta i vulgar) i parlar una “barreja” encara pitjor.

Et deixo l’enllaç a un ask que vaig respondre fa un temps sobre perquè TV3 està prohibida al País Valencià, així pots veure una de les conseqüències de les teories blaveristes.

-

6. RESUM

Resumint, el valencià és una de les variants dialectals del català. Porta menys temps parlant-se al seu territori actual (el País Valencià) perquè abans s’hi parlava àrab, i el català es parlava més al nord. Això va canviar pels moviments de població resultants de la conquesta catalano-aragonesa d’aquesta part d’Al-Àndalus.

El català sorgeix del llatí als comtats catalans (la zona anomenada Catalunya Vella) al segle XI. Arriba a les illes Balears i al País Valencià al segle XIV.

[ollebosse]

Mare de Déu de Montserrat. segle XII.

[malaltsdevi]

#wine_trips_2019 Flashmob organizer 🇩🇪@drinksandtrips , follow the hastag 
El Priorat és una petita comarca del sud de Catalunya, on el conreu de la vinya i l’elaboració del vi va ser introduïda al segle XII pels monjos de la Cartoixa d’Escaladei.
Actualment compta amb dos importants DOs, que donen una idea del potencial del sector vitivinícola a la comarca: @d.o.q.priorat a la zona central històrica de la comarca, amb els reconeguts sols de licorella, una de les zones productores de vi que en els darrers anys han assolit més prestigi arreu del món. @domontsant a la perifèria de la comarca, amb més diversitat de sols. “és la DO amb major creixement qualitatiu de Catalunya, una DO en la qual tots els cellers han sabut treballar bé, fins al punt que es pot parlar d’un concepte de marca Montsant”. DOs que amb la Garnatxa i Carinyena de referencia, han aconseguit el reconeixement internacional i són el motor de l’economia. Priorat-Montsant-Siurana ha presentat candidatura a la UNESCO pel reconeixement com a “Paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània” 
El nostre viatge coincideix amb la Fira del Vi de Falset @firadelvifalset , la primera setmana de maig, un aparador de tots els cellers de la comarca. S’ha de visitar, és un somni per qualsevol #winelover Hi pots trobar uns 70 cellers, xerrar amb els elaboradors, tastar els seus vins i  comprar-los. La fira compta amb activitats entre les que destaquen el tats de carinyenes de Porrera, la nit de les garnatxes a Capçanes i el Tast amb dones, Vi-night i Tast amb llops de Gratallops. Ens vam decidir pel @tastambllops i Vi-night de Gratallops, no ho oblidarem mai! A la foto: 1️⃣Celler Sant Rafel i les seues vinyes @cellerssantrafel 2️⃣Finca Dofi de #AlvaroPalacios 100% garnatxa 3️⃣Pla dels Angels rosat del celler Scala Dei 100 garnatxa @cellersscaladei 4️⃣Vinyes del celler @marco_abella amb Porrrera al fons. — view on Instagram http://bit.ly/2Mojr3u

[abogados-amoros]

"A Espanya, es va venir celebrant oficiosament des de començaments del segle XX, encara que no es va establir com a festiu fins a 1931, durant el règim de la II República. Franco va abolir el festiu després del cop d?estat. El 1955, l'Església Catòlica, sota el papat de Pius XII, va decidir dedicar aquest dia a commemorar Sant Josep Obrer. A Espanya, el festiu es va restablir amb l?arribada de la democràcia. A altres països, però, s'ha traslladat de data. Als Estats Units i al Canadà se celebra l'1 de setembre amb el nom del 'Labor Day' (dia del treball)" (en Alacant, País Valencià) https://www.instagram.com/p/CdAfC77K6KA/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[negreabsolut]

Mare de Déu amb un grial a l'església de Santa Eulàlia d'Estaon, Estaon, Pallars Sobirà, Principat de Catalunya. Com altres pintures de temàtica similar, la Mare de Déu sosté amb la mà esquerra el grial, protegint-se'n amb el mantell. Del grial en surten uns raigs que representen el poder del Greal. Els frescos, del segle XII, mostren semblances amb les del Mestre de Pedret.

[sefaradweb]

Micvé i sinagoga en Besalú

🇪🇸 El micvé de Besalú, situat sota les restes de l'antiga sinagoga prop del riu Fluvià, és un bany ritual jueu que es creu que data de finals del segle XII, convertint-se en un dels pocs micvés de l'època conservats a Europa. Amb una escala de 36 graons que condueix a una petita cambra de 5,5 per 4,5 metres, on es troba la piscina de 2,5 per 1,5 metres, el ritual consistia en submergir-se tres vegades (nayim) després de baixar els últims set graons. Homes i dones utilitzaven el micvé per purificacions rituals al llarg de la seva vida, com abans del xabat o el casament. El micvé es va descobrir per casualitat el 1964 mentre es cavava un pou, i posteriorment va ser validat pels rabins Mordoc de Perpinyà i Chilli de París. Abans del descobriment, l’espai s'havia utilitzat per emmagatzemar tint de roba. Avui dia es pot visitar a través de visites guiades organitzades per l'oficina de turisme de Besalú.

🇺🇸 The mikveh of Besalú, located beneath the remains of the ancient synagogue near the Fluvià River, is a Jewish ritual bath believed to date back to the late 12th century, making it one of the few preserved from that era in Europe. With a staircase of 36 steps leading to a small chamber measuring 5.5 by 4.5 meters, where the pool of 2.5 by 1.5 meters is located, the ritual involved immersing oneself three times (nayim) after descending the last seven steps. Both men and women used the mikveh for ritual purification throughout their lives, such as before the Sabbath or marriage. The mikveh was discovered by chance in 1964 while digging for a well, and it was later validated by Rabbis Mordoc of Perpignan and Chilli of Paris. Before its discovery, the space had been used for storing fabric dye. Today, it can be visited through guided tours organized by the Besalú tourism office.

[castellsipalaus]

Alnwick Castle

El castell d’Alnwick és ubicat a la regió de Northumberland, prop dels límits septentrionals d’Anglaterra i no gaire allunyat de les costes del mar del Nord, la cual cosa va fer que prengués un gran protagonisme al llarg de la història d’Anglaterra.

El seu origen es remunta al període de la Heptarquia anglosaxona, una època que s’estén entre els segles V i IX, marcada per l’arribada a la llavors anomenada Britannia de saxons, angles i juts, els quals van fundar diversos regnes independents, molts d’ells enfrontats entre sí i amb noruecs i danesos, que van protagonitzar noves onades invasores.

La regió de Northumberland fou habitada originàriament per tribus britanes, com els brigantes, abans de la conquesta romana al segle I d.C. Els romans van construir el Mur d’Hadrià (Vallum Aelium) al segle II al sud dell riu Tyne per defensar el límit del seu imperi davant de les tribus caledònies, que els van fer front amb força èxit i trespassaven freqüentment el limes romà en els seus atacs, la qual cosa fa pensar que potser al seu emplaçament hi va haver algun tipus de fortificació.

Després de la retirada romana al segle V, els anglosaxons van establir a la regió el regne de Northumbria i Alnwick apareix documentat, ara sí, com a emplaçament fortificat de la frontera nord per resistir les incursions d’escandinaus i pictes, una de las tribus més bel·licoses de la veïna Caledònia.

Una vegada unificats tots els petits regnes anglosaxons en un de sol al s.IX, el nou regne d’Anglaterra va continuar sent objecte de disputes, internes i externes, fins que el 1066 va ser conquerit pels normands, procedents de les costes de França. Només 30 anys després, el 1096, es comença a construir el castell d’Alnwick, en pedra, per part d’Yves de Vescy, també per defensar-se dels atacs procedents del ja constituït regne d’Escòcia.

Durant els segles XII i XIII, Alnwick va tenir un paper estratègic en les guerres entre Anglaterra i Escòcia i va ser l’escenari de la batalla homònima, el 1174, en la que el rei William I d’Escòcia fou capturat pels anglesos.

El 1309, el castell i les seves terres van ser adquirits per Henry de Percy, marcant l’inici de la vinculació d’aquest nissaga amb el castell. Al llarg de diferents periodes, els Percy van ser comtes i ducs de Northumberland, van fer costat als Lancaster en la Guerra de les Dues Roses i van enfrontar-se a la reina Isabel I, la qual cosa va valer que el setè comte de Northumberland, Thomas Percy, fos executat per haver participat a la anomenada Rebel·lió del Nord.

Al segle XVIII, el duc Hugh Percy va remodelar Alnwick per adaptar-lo a usos defensius i residencials, la qual cosa va fer que se’l consideri el segon castell habitat més gran d’Anglaterra. Avui dia continua sent la residència dels descendents dels Percy i ha estat escenari de sèries històriques i pel·lícules com la saga de Harry Potter.

[quatregats]

segons viquipèdia: "El topònim és d'origen àrab, en documents antics apareix sota el nom d'Azitona (segle xii). Probablement prové del mot àrab zäituna, «oliva»"!

merci!! això té molt més sentit que poble dels avis sdhfjhsdf

[badiajordi]

Raid d'Ademús

Raid d’Ademús

Diumenge de raid a Ademús. El nom oficial és Ademuz. És la capital de la comarca del Racó d’Ademús que pertany al País Valencià però que està enclavada entremig de l’Aragó i Castella-La Manxa. S’hi parla castellà perquè va ser repoblada al segle XII per aragonesos i navarresos. Ara, avui en el raid, hem sentit prou valencià. Tot i ser la capital, és un poble que depassa de poc els 1.000…