#FORMATGE BLAU

[amateurchefstuff]

Entrepà obert de peres caramel·litzades amb formatge blau

Ingredients: (per a 4 persones) 4 llesques d’un bon pa pagès ( també el podeu fer vosaltres) 2 peres conferència no massa madures 200gr de formatge blau (jo he emprat el Bergadier, de Baviera, però n’hi ha per triar i remenar) 200gr de sucre 40 gr de mantega Preparació: Primer de tot, treiem la pell a les peres i les tallem en 8 bocins. En una paella, aboquem la mantega, deixem que es fongui i…

[useless-catalanfacts]

In languages of the same family, words tend to be similar but sometimes one of the languages goes its own way. Here's four examples of Romance languages (=languages that come from Latin) where Valencian/Catalan, Italian and French agree, and Spanish is the odd one out.

Cheese 🧀: formatge (Valencian/Catalan), formaggio (Italian), fromage (French), queso (Spanish).

Fork 🍴: forqueta or forquilla (Valencian/Catalan), forchetta (Italian), fourchette (French), tenedor (Spanish).

Window 🪟: finestra (Valencian/Catalan), finestra (Italian), fenêtre (French), ventana (Spanish).

Blue 🔵: blau (Valencian/Catalan), blu (Italian), bleu (French), azul (Spanish).

Images from Ce Trencada | Acadèmia de valencià online on Instagram.

[lesfoteses]

Sempre hi ha flors més dissortades que d’altres

Dissabte 16 de desembre del 2023

El cel, allà dalt, per sobre de la silueta que dibuixen els arbres i les muntanyes, i més amunt d’on volen els ocells, comença a blavejar. La negra nit ja no és tan negra, les estrelles s’han amagat i l’aire ja fa una estona que s’està quiet, ho sap perquè les seves fulles no es mouen gens. El silenci inunda la vall, llisca des dels cims més alts i carena les tarteres de rocallam esquerdillat, s’esmuny entre pins i avets, i més avall, entre el neret. Aquest silenci dura pocs minuts, però li basta per repetir-se que juntament amb l’espectacle visual que es va obrint pas és el seu moment preferit del dia. I des d’on és ella, enmig d’aquest prat tan gran, la vida sembla més bella.

La llum ja deixa veure on s’acaben les muntanyes i on comencen els boscos. Les minúscules gotes rodones com la lluna, incrustades a la seva tija tan dreta i tan verda, saben que desapareixeran aviat evaporades. Al seu voltant, les seves germanes també es lleven, a poc a poc, mentre de fons, els primers ocells comencen a piular. Els sent buscar-se entre les branques després d’una nit silenciosa, tranquil·la, càlida. De seguida es posaran a cercar cucs per esmorzar, cucs que ella no necessita. Ella en té prou amb l’aigua que li arriba des de les entranyes de la terra humida, que nota com infla les seves fulles blanques, a poc a poc, alhora que aquestes s'alliberen i s’estiren. El cel, d’un blau marí cada cop més clar, no deixa que cap núvol esguerri aquest matí.

L’aire també ha tornat a córrer, tan suau que només la natura el sap percebre. El silenci s’ha retirat. Ja carrisquegen els grills, ja canten els ocells, i unes vaques al sud-est mugeixen. De cop i volta, li arriba una remor llunyana. No la sap situar, no sap d’on ve, què l’ha provocat, pot haver estat un talp, un conill, una guineu, un esquirol. Mentrestant, el primer raig de llum solar, alè càlid de color groc, fa brillar les seves fulles delicades com la seda, que s’escalfen ben de pressa, igual que les petites gotes que encara eren a la tija, que de tan molles roden cap avall i se’n van. Llavors la remor torna. Ara sí que ho ha sentit bé: no són animals els que parlen, tampoc el vent ni el rierol que hi ha a uns quilòmetres a l’oest… Són veus humanes. Ho sap perquè si presta atenció, el terra vibra a cada passa que fan els bípedes. I per la quantitat de vibracions, hi deu haver almenys quatre humans. Passen uns minuts i les passes ressonen cada cop més: ara pot sentir-los fins i tot la respiració. No parlen massa, intercanvien només algunes paraules. És molt aviat per ser tan amunt, el fred alpí els deu haver expulsat d’aquestes tendes que carreguen a l’esquena. Llavors un d’ells diu “Esmorzem en aquest prat, que hi toca el sol i s’hi està molt bé”. Oh, desgraciat, i és clar que s’hi està bé, n’hi ha que hi porten tota la vida i mai han volgut marxar-ne! Els quatre individus, aleshores, amb ulls famèlics devoren el bell entorn, volen l’esplanada perfecta on deixar les motxilles, les estovalles, els coberts, els formatges i els embotits, les cantimplores, la roba i el fogonet. “Seiem aquí”, s’aventura un d’ells, amb tan mala sort que ha anat a escollir aquest precís racó, el més preciós de tot el prat, des d’on es veu tota la vall, des d’on cada dia les flors veuen aixecar-se el matí i després, caure la nit. Des d’on el món sembla tan bonic que ben mirat, es podria acabar ara i així.

[rosercabre]

Març

Dimarts 31

Dia 18. Fa un any feia sopa perquè la fina línia entre fer-la o no fer-la és el suïcidi. Penso amb les suïcides, aquests dies, i ho faig amb una alegria fonda, de saber que encara hi són, que encara hi puc parlar, que no les he empès a saltar. Els dic: avui fa fred i plou i en Jose ha fet caldo. Hi ha posat naps enlloc de porros però us he pensat igual. Els dic també: espereu-me, que un dia tornaré i potser serà l’últim que ho faré.

Dilluns 30

Dia 17. M’he tallat les ungles dels peus. No me les tallava des d’abans de parir. Ho va fer una xina, jo no m’hi arribava. Duia la boca tapada, higiène o visionària, però els ulls li reien quan m’assenyalava la panxa. Feliz año, em deia i jo m’ho creia. Vull dir: potser ho ha sigut una mica, ja. Em ressegueixo la línia alba que es resisteix a marxar i penso en totes les panxes que creixen invisibles ara al meu voltant. Els vull dir que potser ho serà.

Diumenge 29

Dia 16. Tinc una llista on apunto tota la meva sort. La llegeixo abans d’anar a dormir. No sé si quan em llevi encara hi serà.

Dissabte 28

Dia 15. Primer penso: no pot ser una gavina. Després penso: pot ser una filla. No pot ser una gavina perquè han marxat. El seu campanar és buit i els únics esgarips són de nadó tip de pit i de nit. Ens llevem i marxem a Sant Antoni. Un mar de guix blau. És agost i l’aigua bull i això és el que vull. El fill també però plora perquè el guix s’esborra. Dic al fill que serà estiu, un dia, però ell ja ha oblidat perquè plorava. Jo no. El fill ho viu millor que jo. La filla ho dorm millor que jo. I això hauria de ser bastant. Però no sé si les gavines o aquests dies tornaran.

Divendres 27

Dia 14. Visc en un moment d’ahir que no vaig dir. El fill, mig ull obert després d’una migdiada llarga, dient, per primera vegada: jo t’estimo molt, mama. Reviure’l cada dia fins que això s’acabi. I quan dic això vull dir tot.

Dijous 26

Dia 13. He cantat a la dutxa i he pensat que avui podia anar bé. Ho he dit al fill, que em mirava divertit. La mama canta el gall quiquiriquí. He cantat fins que he escoltat la veu de la meva germana, arribant a casa després de fer el torn de nit, urgències a un hospital de Madrid. He cantat fins que he callat. Mireu: això és un infern i ho és malgrat tot el que no ho és. Què no ho és: tenir pulmons, tenir sostre i tenir, per dinar, llegums i peix.

Dimecres 25

Dia 12. Esmorzo pa amb formatge i nova quotidianitat. Farem veure que tot el que coneixem és això. Truman i Plató. Amb la ficció passo l’estona millor. Fins que alguna cosa fa crec i no me la crec. El crec pot ser: tres cotxes amb llums blaves a la porta de l’església barrada, una gavina afamada que vola massa baix, una boca tapada, bandera blanca entre galta i galta. La versemblança es desfà i el cel és de cendra i les sirenes sonen quan escric a l’amiga: ‘m’ho havia cregut una mica’. Plou i l’angoixa em comença, gruixuda i puntual com cada dia. Passaré les últimes hores del dia amb l’estómac encongit. Beuré tila i escriuré això des del llit, la filla al pit. No és ficció el que escric: és por.

Dimarts 24

Dia 11. Et diré què em passa: em passa que no sé entendre la fressa del bus que passa per sota casa. Vull dir: no en baixa la mare, tampoc el pare. No en baixa ningú i un autobús buit no pertany a la vida que jo sé entendre. Potser pelo patates quan el sento passar i penso fins quan anirà buit i és aquest coi de pregunta, que no va. Abans no preguntava fins quan anirà ple. Abans potser pelava patates i no el sentia passar. Més tard, l’amic em diu que haig de pensar en això d’ara com la nova quotidianitat. Ho provo i ressona el motor al carrer. Suposo que el dia que no el senti serà el dia que ho aconseguiré.

Dilluns 23

Dia 10. No anem enlloc. Plou i bullim ous per distreure en Boi que ja no pregunta pel carrer. Que ja parla d’un futur que jo encara no sé. Un dia, diu, farem o anirem o sortirem. És bonic veure’l créixer cada moment d’aquests dies. Bonic i desgastant. Ell creix i jo envelleixo. Em cauen els cabells pel passadís que camino per adormir la Neret. Em cauen els cabells perquè virus i hormones. Aquest és el postpart que no hagués triat mai. Hi va haver dues setmanes boniques. Em preocupava la meva bufeta o els plecs de la pell de la panxa encara inflada. Ara ric d’aquells dies perquè de seguida van venir les llàgrimes. El febrer va ser una pilota de carn mal mastegada entre els queixals i la galta. Em costa d’empassar que hagi de ser així, el primer cop de la Neret al món i li demano perdóperdóperdóperdó fins que la paraula perd el sentit. O potser és el món, el que el perd. No ho sé i si el busco, me’n vaig. La mama no sent, diu en Boi quan soc lluny, quieta al seu costat. La mama sí que sent, tinc ganes de dir. La mama sent massa.

Diumenge 22

Dia 9. M’he llevat i he plorat i no me n’he amagat. Falten metres quadrats per negar el malestar. És diumenge, he dit i no he estimat mai el diumenge. Tampoc l’agost que ara invoco des del terrat, els peus a la piscina buida. De fons, sento el tren que mai no sentia quan hi havia vida. També: riallades diabòliques i un home que crida que no me toques. Que no me toques repeteix com si li anés la vida, i no és al virus, és a la policia, que l’hi diu. Passa un helicòpter d’urgències i ja no li diem adéu.

Dissabte 21

Dia 8. Fa sol i tenim sort. Vull dir: el privilegi de córrer perquè ve el llop, de no haver de pescar engrunes i regalar-les a les formigues, d’enfilar-nos a una escala i veure altra canalla. Se’n va el sol i tenim por. Vull dir: sabem que som els porquets, les formigues són lliures i la canalla creix confinada.

Divendres 20

Dia 7. No em costa escriure que tinc por. Vull ser refugi dels meus fills i enyoro ser al refugi dels meus pares. Visc un món que voldria haver escrit i prou.

Dijous 19

Dia 6. Les hores més fàcils: la primera, quan l’assecador l’adorm. La segona, quan xerrameca sol. La tercera, el migdia de son. La quarta, quan s’encén la pantalla amb la seva cara. La cinquena, les vuit del vespre, quan tot fa baixada i, per una estona, ignoro la pujada.

Dimecres 18

Dia 5. Les hores més difícils: la primera, quan obro un ull. La segona, quan sé que tornarà a ploure. La tercera, quan diu que aviat no quedaran pomes. La quarta, quan sap que l’avi no vindrà a jugar. La cinquena, quan ella em somriu i jo només puc plorar.

Dimarts 17

Dia 4. Em dic: sort del dia que plorava quan creuava la Meridiana. Aquest pis sap ser refugi dels confinats. Eren natilles i westerns un dia. Són Petit Suisse i Peppa Pig avui. El cul a l’aire sempre.

Dilluns 16

Dia 3. Surto al carrer sense mascareta. Camino cap al nord per l’avinguda desolada. Les persianes de les botigues estan abaixades. Només unes poques estan obertes: ensenyen mandarines tristes i pa congelat. Hi ha vells i no hi ha nens. Hi ha gossos i no hi ha nens. Passen trens i no passen nens. La policia renya la gent que deambula sense bosses plenes de mandarines toves ni pa ressec. Compañero, vaya a casa, haga el favor. Hi ha gent que no té casa o no la vol. Jo la tinc i la vull i els peus s’afanyen a ser-hi. Caminaria més ràpid però tinc el fre als pulmons i no és cap virus, potser, que només és por. No sé si és millor una cosa de l’altra. No m’agrada tenir res. No m’agrada tenir pressa per uns dies que no passen. No m’agrada tenir la certesa que he enganyat a la meva filla que em respira al pit, adormida. Aviat farà un any que va començar a ser i res era com és ara. Si ho hagués sapigut, penso coses que no vull pensar. Quan entro a casa no sé quan en tornaré a sortir.

Diumenge 15

Dia 2. Se’m xarboten les coses. Tinc, i ho tinc tot a l’hora: gomets als pulmons i bombers que reguen orinals i catorze dies a les costelles que respiren i que t’agradi la silicona, nena i controls policials als carrers de les orelles i cap notícia de la fe i verdura aixafada amb els queixals i pantalles als ulls d’una ferida adolorida i que t’agradi el làtex, doncs i records de les pomes en les maduixes mossegades i anticipacions de la joia d’un setembre i una germana que riu darrere la màscara i mugrons, sobretot, tinc mugrons que, de tot això, en fan llet.

Dissabte 14

Dia 1 del confinament. Recordo, Montbau o Sant Pau, quan comptava els dies perquè fos avui. Amb un dia d’abril ja no hi crec. La fe me la vaig deixar dins un autobús del passeig Valldaura.

Divendres 13

Veig venir el que vindrà des d’un futur immediat que miro com qui mira una pantalla que es pot apagar. On és el mando, demano i ressono.

Dijous 12

Dos mesos i les ganes inflades tota l’estona de demanar-te perdó, filla, perdona’m.

Dimecres 11

I encara una altra i quan dic encara vull dir sempre, sembla

Dimarts 10

Divendres 6 una altra vegada.

Dilluns 9

Tinc: més llocs on no viuré que llocs que he viscut. Plaça Llibertat, Carrer d’en Grassot, carrer Còrcega, Passatge Calders, Sòcrates amb Neopàtria. Soc: el negatiu d’un mapa.

Diumenge 8

He anat a tot arreu.

Dissabte 7

Mira’m, soc trenta quilos de carn que s’enfila al pi de les tres branques als peus de la carretera de les aigües. A la butxaca hi duc un llapis mossegat i el tros de peix arrebossat que no m’he pogut acabar a l’hora de dinar. Si no el llenço, la classe, aquesta tarda, s’omplirà de pudor i la senyoreta Patro voldrà saber d’on ve i a mi la senyoreta Patro em fa por. Tiro el peix al mar, allà baix, passada la ciutat que encara visc sense saber-la tota. No sé, per exemple, que cap al nord un dia hi haurà unes vies foradades i un centre comercial i, entremig, una altra escola que no és la meva però qui sap si un dia una mica ho serà.

Divendres 6

Mai no havia viscut tants dies iguals en un present que ja no se sap acabar. Fa dies creia en un futur que no arribava i que quan ho farà, és present. Sempre i encara.

Dijous 5

La sort és que no vaig abandonar-me a la mandra del fred als mugrons. I també: que ella sap esperar. I també: que ell la comença a estimar. I esclar: que ho sé recordar.

Dimecres 4

Fa un sol despert que no em mereixo quan trepitjo els carrers que el meu fill no. No tinguis fills, dic a l’amiga embarassada i ella riu i jo no. Vull parir, diu. Pariràs, no pateixis, patiràs.

Dimarts 3

Vull: plegar de tocar un front calent. Plegar de saber que tornar a Montbau és una possibilitat. Plegar d’acostumar-me a no témer una ferida. Plegar d’oblidar com era la normalitat.

Dilluns 2

Un home que coneix el fill diu que prefereix la porta tancada, la paret fent frontera, el ser-hi sense ulls. Més tard, un altre home que no coneix la filla diu que fa cara de ser bona. Se li veu ben bé, m’assegura. Els homes saben coses que les dones ja sabíem.

Diumenge 1

M’agafo a: l’amor de germà gran quan encara no hi ha sol. Serà bonic, un dia que encara ha de néixer.

[smartgourmet]

World Cheese Awards 2017

Us oferim el Llistat dels formatges catalans que han obtingut medalles d’or, plata i bronze en l’edició 2017 del concurs internacional de formatges més important del calendari, els World Cheese Awards, que en aquesta edició s’ha celebrat a Londres amb la participació de més de tres mil formatges de tots els continents. Vejeu també informe dels premis a formatges catalans de 2009 a 2017 Casa Mateu…

[guiadecoraciondeandorra]

El Restaurant Les Voltes situat al cèntric edifici del casal de Guillem Borriana de Sabadell, és un local íntim i acollidor on la carta respon a les exigències d'una cuina tradicional i de mercat ben entesa A la carta trobaràs tota classe d'amanides, peixos i carns, com el filet de vedella amb formatge blau o la broqueta de rap i llagostins amb oli de cítrics. Una molt bona elecció entre totes les amanides de la carta és la de canonges amb formatge de cabra i vinagreta de fruits secs. Altres plats molt gustosos que es poden trobar al restaurant Les Voltes són la terrina de foie, arròs basmati amb samfaina i ceps, o el saltat de verduretes amb oli de romaní. #sabadell #sabadellcentre #vallesoccidental #ripollet #castellardelvalles #santquirze #igerssabadell #santquirzedelvalles #cerdanyola #sabadellgracia #restaurantsabadell #restaurantsbd #sbdfoodies (at Les Voltes Restaurant) https://www.instagram.com/p/CFmX9Jfn_sd/?igshid=1tn8ltu8hqckk

[salutgirona]

Com menjar bé en temps de confinament

Aquests dies de confinament estem atenent un grapat de consultes en relació amb l’alimentació i ens hem animat a escriure un recull d’idees per aconseguir que sigui equilibrada i saludable.

Tantes hores a casa fan difícil no picotejar, sigui per avorriment, ansietat o gana. Us proposem un seguit de recomanacions per fer-ho menys i millor.

Una cosa molt important és mantenir els cinc àpats diaris però amb poques quantitats i evitant al màxim els dolços i processats. Això sí, requereix un horari d’anar a dormir i llevar-se raonablement d’hora per evitar que se’ns ajuntin els àpats.

Quant a les quantitats, una bona manera de calcular-les és imitar el plat de la següent imatge:

Igual d’important és beure aigua i evitar els refrescos processats o l’alcohol (els podem reservar per algun dinar o sopar del cap de setmana). No només per mantenir-nos amb una bona hidratació, sinó també perquè té un efecte saciant i depurador. Pots aromatitzar-la preparant glaçons saboritzats amb llimona, taronja, gingebre, menta, anís...i afegint-los al teu got d'aigua.

Una altra bona amiga per aconseguir-ho és la fruita, ens ajudarà a millorar el transit intestinal aquests dies de menys mobilitat, ja que proporciona fibra. Ens aportarà vitamines i minerals que regulen l’estat d’ànim i que, a més, són una bona opció per prendre quan tinguem temptacions de menjar fora dels àpats principals.

Algunes coses que pots fer per aconseguir complir l'objectiu de consumir un mínim de tres peces de fruita al dia són:

Incloure-les a les postres habitualment.

Tenir un bol amb fruita a la vista, com per exemple a la taula del menjador o marbre  de la cuina.

Guardar fruita tallada a la nevera, en un recipient tancat, per menjar-la més tard. 

Afegir fruita a l'amanida, iogurt o cereals de l’esmorzar. 

Les fruites, com les verdures i hortalisses, tenen una estacionalitat i si procurem seguir-la gaudirem de peces més nutritives, saboroses i econòmiques.

A continuació et proposem alguns consells per evitar un excés de gana:

Beure un got d'aigua. Confonem fam amb set, així que per a saber si tens gana de debò, beu-te un bon got d'aigua, quan et vingui de gust picar alguna cosa fora dels àpats.

Menjar calent: Els menjars calents envien més senyals de sacietat al cervell que les preparacions fredes. Pots començar amb una tassa de brou casolà, que et calmarà la gana inicial i evitarà que mengis massa després.

Incloure aliments saciants als àpats, són els aliments rics en fibra, triptòfan, vitamina B6, vitamina C i magnesi, i en àcids grassos essencials com l'omega 3. Alguns exemples:

 Proteïnes lleugeres: Les trobes en carn de gall dindi, conill i pollastre, així com en peixos (lluç o calamar) i ous.  Els llegums també són proteïnes però d'origen vegetal. Entre ells destaquen la soja i els seus derivats (tofu, tempeh, etc.) per ser rics en triptòfan.

Verdures i hortalisses: Sobretot aquelles amb més fibra (cols de Brussel·les, bròquil, espinacs) i que requereixin més masticació com (api, fulles verdes, espàrrecs, xampinyons...). A més en general, totes són riques en magnesi, què posseeix un efecte antiestrès.

Vitamina C: És un nutrient fonamental perquè l'organisme produeixi serotonina (hormona de la felicitat), ja que el nostre cos no la genera per si mateix i cal obtenir-la dels aliments. A més en moments de tensió cal augmentar el seu consum ja que l'adrenalina que generem amb l’estrès consumeix molta vitamina C i hi ha menys disponibilitat per a generar serotonina. Podem trobar-la en fruites com a kiwis, taronges, mandarines, llimones, groselles o maduixes. I en hortalisses i verdures com els créixens, fesols tendres, espinacs, tomàquet, pebrot vermell...

Omega 3: Oli d'oliva, llavors (el lli, la xia o la quinoa), peix blau (sardines, verat, tonyina o salmó), fruita seca (les nous són les que aporten un major valor), alvocat, verdures de fulla verda (bròquil, espinacs, julivert, algues...) i la civada.

Cereals integrals.

 Utilitzar espècies quan cuinem o amanim. Els plats que desprenen aromes atractius ajuden a menjar menys, perquè la seva olor contribueix a disminuir la gana.

Evitar els additius i saboritzants: Gran quantitat de menjars processats en contenen, un exemple és el glutamat monosòdic, s'afegeix als aliments per a augmentar el seu sabor, però alhora augmenta la gana. No t’ha passat mai que t’acabaries tota la bossa de patates xips? No has tingut mai la sensació que alguns productes d’aperitius són addictius? Ja tens la resposta!

Rentar-te les dents: A la mitja hora d'haver menjat et ve de gust una cosa dolça? És el teu cervell confonent el moviment de l'estómac fent la digestió amb fam. Si menges a mitja digestió, després et sentiràs empatxat/da. Ajuda’l raspallant-te les dents, ja que el sabor de la pasta dentífrica l’associem al final del menjar i evita les temptacions de menjar dolços.

Finalment, totes les persones, com ja hem dit a l’inici, sigui per avorriment, ansietat o perquè és l'hora del berenar i, efectivament, ve de gust prendre alguna cosa, sofrim el moment "em menjaria…". Generalment, el que ve a continuació no són verdures al vapor, crudités o fruita , sinó galetes, formatge curat, embotits, patates xips...

Abans de menjar res et convidem a beure un got d'aigua. Confonem fam amb set, així que per a saber si tens gana de debò, beu-te un bon got d'aigua, quan et vingui de gust picar alguna cosa fora dels àpats.

També pots fer una dutxa, potser estàs fent front a l'estrès o ansietat amb menjar, i és difícil que ho facis triant pastanagues. El millor és que et desvesteixis, et facis una dutxa tranquil·lament i et preparis un aperitiu suculent i lleuger.

Et deixem amb algunes propostes d’aperitius saludables:

Bastonets de verdures crues: pastanaga, cogombre, pebrot cru, api o ravenets... Pots preparar major quantitat i conservar-los en la nevera durant 2 o 3 dies.

Patés casolans, a base de llegums o de verdures:

https://www.veritas.es/ca/pate-de-pastanagues/

https://www.veritas.es/ca/pate-dalberginia/

Adobats de tota mena: cogombrets, cebes tendres, xucrut...

Fruita seca: un grapat amb la mà entreoberta al dia seria la ració recomanada. Crus, torrats i enters. Evita les opcions fregides, salades, ensucrades o en crema.

Crispetes casolanes. Sense greix, un parell de cullerades de blat de moro per a crispetes en un bol tapat en el teu microones en pocs minuts explotaran i creixeran. Afegeix curri, orenga, pebre roig, formatge ratllat o canyella, per donar el teu toc.

Xips casolanes i de verdures: de bròquil, carabassa, remolatxa...

https://www.brocolipasion.com/recipes/chips-de-brocoli/

https://www.brocolipasion.com/recipes/chips-de-calabaza/

https://www.niblanconienbotella.com/2017/11/chips-de-remolacha-ligeros-receta-en.html

I sííí... també pots trobar-n’hi de dolços:

Pa de pessic de carabassa:

https://www.brocolipasion.com/recipes/bizcocho-de-calabaza/

Pastís marbrejat de carabassó, cacau i cúrcuma:

https://etselquemenges.cat/que-esmorzo/pastis-de-carbasso

Si tens ganes d’investigar més en relació amb aliments, la temporada de les fruites i les verdures i sobre receptes saludables, aquí et deixem alguns enllaços:  

https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/els_aliments/

http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/receptes_saludables/

https://dietamediterranea.com/ca/aliments-temporada/

No ho dubtis, aquests dies els pots aprofitar per cuinar!!!!

Bon profit!!!

Equip del Centre Jove de Salut

[lacasilladenbas-blog]

Nius de pasta amb crema de formatge blau i espàrrecs verds a la brasa #lacasilladenbas #garrotxa #lavalldenbas #menu #menù #menúfeiners #menufeiners #dijousarròs #cuinadeproximitat #cuinadetemporada #menjarbé #menjarsa #menjarbo #postrescasolans #foodphotography #lovefood #km0 #happyfoods #dinar #beautifulcuisines #beutifulfood (en Restaurant la Casilla D'en Bas) https://www.instagram.com/p/B57z4eBinD9/?igshid=x0whlrb12a80

[tastatast]

Roig Robí

Hi hem tornat i encara no sabem per què. Pel record romàntic que teníem del seu pati, segurament.

Des del primer moment, amb dos aperitius com una crema de blat de moro dolça i una pèssima quiche de verdures que semblava reescalfada, vam veure que no aniríem bé. Vam començar amb uns peus de porc arrebossats fins a dir prou que, a més, anvaven amb una salsa tàrtara que en realitat era maionesa amb cogombre. A continuació, la crema de tomàquet amb gelat de gorgonzola que va resultar portar, també, maduixes i que feia una combinació extranyament desagradable amb el blau del formatge. Després, una esqueixada de bacallà que va resultar ser un empedrat amb un bacallà insípid i sec, mongetes de Santa Pau, tomàquet deshidratat, olivada i olives negres; tot plegat sense ni una mica d’oli. El següent va ser un plat amb tres tàrtars (de tonyina, de salmó i de llobarro amb gambes) acompanyat de torradetes de pa; tres plats en un quan més valdria fer-ne un i fer-lo bé. L’únic plat que va valer la pena va ser el xai lletó amb albergínies. Per acabar, un bon babà amb bastant de rom i gelat de nata.

Després de tot plegat, ens queden poques ganes de tornar-hi.

[marcfarraspiera]

Turnpike

Els barris del nord de Londres. Carrers de cases unifamiliars clonades fins a l'infinit. Dues plantes, teulada triangular, un jardí, una glorieta. Façanes blanques, de color de mantega i de vi. Als porxos i al paviment, esquerdes, humitats i males herbes. La fauna hi és diversa: persones, ocells, gats, ànecs, guineus. Pocs gossos, per sort. La gent no passeja, la gent es desplaça, va o torna de llocs. A la feina, de comprar. Moltes milles, poques distraccions. La vida (el comerç, el diner) es concentra al voltant de les parades de metro. Poques, i molt espaiades sobre el mapa - entre algunes, mitja hora a peu.

L'esquema es repeteix: locals de tota mena de fregits, fruiteries, drogueries, barberies, botigues d'andròmines diverses a preus ridículs. Cap fleca, cap carnisseria, cap peixateria. L'únic que canvia és l'origen dels treballadors. A Turnpike Lane, per exemple, on visc temporalment, diuen que hi ha molts búlgars. Un dels restaurants més freqüentats per la parròquia local té nom de xiringuito de Castelldefels, Sunny Beach. S'anuncia amb lletres brillants de neons blaus, dues de les quals fan pampallugues inquietants. Tenen la calefacció a tota pastilla i sempre està ple. Una mica més avall, a Harringay, els restaurants turcs competeixen entre si fins al deliri, com els curris de Brick Lane i les botigues de mòbils del Raval. Serveixen delícies mediterrànies a una clientelea fidel i nostàlgica dels paisatges gastronòmics del sud: carn de xai amb formatge fos i pols de pistatxo, mongetes amb tomàquet i albergínies amb mel i iogurt.

Queden pocs pubs. Dels supervivents, n'hi ha d'extraordinaris. No gaires, per desgràcia. Alguns conserven vidrieres de colors, sostres policromats, forjats, barrils i tiradors de coure. L'oferta de cerveses és àmplia i variada, i la carta de rostits dominicals és prometedora, consistent. Els vespres de fred s'hi està tranquil i s'hi pot llegir al costat de la llar de foc o xerrar sense haver de cridar com un posseït. Els cambrers són amables i ofereixen recomanacions personalitzades i tastos moderats de cerveses singulars.

Els moderns, els joves amb macs, els autònoms barbuts, els estudiants ganduls, els rendistes, les mestres jubilades, les cites a cegues i els lectors esforçats coincideixen (mesclats, però no barrejats) a l'únic cafè del barri. Un local de revista, amb llums verds i grocs de disseny, taules de fusta, cadires nòrdiques, plantes tropicals exuberants i cançons lentes de músics que canten baixet. Els lavabos d'aquests cafès solen ser magnífics. Si un es despista s'hi pot passar mitja hora processant tota la informació acumulada a les parets – cartells, fotografies, postals, eslògans, consignes, dibuixos. Una Tate en miniatura a cada vàter. El cafè i el te se serveixen en una vaixella exquisida i el sucre es guarda en pots molt elegants que costen molt d'obrir. De vegades damunt les taules hi ha gerros de vidre amb camamilla o farigola.

Els reclams per comprar són incessants, angoixants, esgotadors. Infinitat de supermercats, de botigues de roba, de tecnologia, de coses de casa, d'esport. Segona i tercera mà. A les grans cadenes, la secció de dolços és impressionant, hipnòtica, cromàticament delirant. Quantitats inconcebibles de galetes, de xocolata, de bombons, de croissants, magdalenes i pastes envasats, de pastissos, de confits extravagants i multitud d'artefactes hiperglucèmics indescriptibles. Només hi rivalitza el passadís de les patates fregides, exposades en tota mena de mides, formes, gustos, aromes, textures i colors. Els més impacients les obren i se les cruspeixen al mig del passadís. Els compradors responen als cants de sirena del mercat amb entusiasme, constància i molta voluntat. Tanta, que de vegades faig més de vint minuts de cua per pagar. Els vespres, a la cua dels supermercats, s'assaja amb una determinació encomiable l'última compra abans de la fi del món.

Els parcs, aquí dalt, són d'un verd esllanguit, opac, mandrós. La rosada cobreix els camins de fang, i la pluja suau i persistent crea bassals als marges. Als camps de futbol, amb porteries tortes sense xarxa, l'àrea petita sembla un camp de batalla. Els sots, les irregularitats del terreny i l'absència de línies de calç revelen partits medievals sense treva ni xiulet. Des de dalt les pendents, es veu la ciutat al fons, el centre poderós i metàl·lic, resguardat en torres d'acer i de vidre coronades per cims punxeguts amb llums vermells intermitents.

Els dissabtes al matí, baixen les revolucions. A Crouch End i a Stoke, barris benestants en plena gentrificació, allunyats de la neurosi comercial i proletària de la xarxa de metro, es produeixen escenes de benestar escandinau. Les famílies blanques porten els nens als tobogans i als gronxadors. Els homes blancs juguen a tennis. Parelles d'avis blancs amb americana de quadres, ell, i vestit llarg i mocador llampant, elles, passegen de bracet. Als cafès se serveixen brunchs amb cansalada i alvocat, torrades de pa de trenta llavors diferents i xarops estranys. Uns francesos espavilats han obert una pastisseria on venen panets de xocolata a preu de tortell. La llibreria de barri, la torre del rellotge i el pub de l'antiga estació ferroviària mantenen amb un cert esforç i una paciència melancòlica les engrunes d'un passat llunyà, polsegós, pràcticament oblidat, invisible.

Londres és implacable amb tothom, també amb si mateixa. No hi ha pràcticament treva per a la memòria ni per al record. El minotaure vol carn fresca cada vespre. Tot és present, comprar, pagar, consumir, desplaçar-se, treballar, produir, i dormir si queda una mica de temps. Passejar, divagar i dubtar semblen excentricitats forasteres de personatges desvagats. Es tracta, doncs, de transitar entre tots aquests pols de temptació, de pausa, de febre i de desconcert amb un punt d'escepticisme i una enorme curiositat. Dignament, si es pot, i sense fer gaire soroll.

[amateurchefstuff]

XAMPINYONS FARCITS

Es trien uns xampinyons grossets i se’ls treu el mànec. Es poden farcir de formatge roquefort de sobrassada, paté o olivada! Una mica de formatge ratllat pel damunt, al forn i llestos!! Recepta extreta de “Amb Molt de Gust” Origen: XAMPINYONS FARCITS

[amateurchefstuff]

GALETES I CASSOLETES DE FORMATGE BLAU

Ingredients: 150 grams de farina 100 grams de formatge blau esmicolat 50 grams de formatge cremós, tipus philadelfia o similar 50 grams de maizena 50 grams de mantega, desfeta al microones 1 ou ½ sobret de llevat , tipus Royal o similar Pebre de colors Sal 1 ou per pintar Preparació: Si ho feu amb la panificadora: poseu tots els ingredients a l’aparell i doneu-li marxa amb el programa…

[amateurchefstuff]

Amanida de canonges amb pera i formatge blau a la vinagreta de mel

Ingredients: – 200 g de canonges – 2 peres – 2 kiwis – 12 tomàquets cirerols – 100 g de formatge blau – 1 llimona – 50 g de nous pelades Per a la vinagreta: – 150 ml d’oli d’oliva – 50 ml de vinagre balsàmic de Mòdena – 2 cullerades de mel – 1 culleradeta de mostassa – 1 pessic de sal Elaboració: Renteu i eixugueu els canonges Renteu i talleu els tomàquets per la meitat peleu els kiwis i…

[amateurchefstuff]

AMANIDA SIMFONIA DE CANONGES

AMANIDA SIMFONIA DE CANONGES

Ingredients: – Canonges – Formatge blau ( roquefort o similar ) – Peres – Nous – Vinagre de xerès – Oli – Mel Preparació: – Feu una vinagreta amb l’oli, el vinagre i la mel, en la quantitat i gust que vulgueu. (Una vinagreta clàssica es fa amb aquesta proporció: 3 cullerades d’oli per una de vinagre. A la vinagreta de mel hi podeu afegir, a més, una cullerada de mel. La proveu i si la voleu…

[amateurchefstuff]

Espatlleta de cabrit amb salsa de formatge

Espatlleta de cabrit amb salsa de formatge

Ingredients: 2 cuixes o 3/4 espatlles de cabrit (jo ho vaig fer amb cuixa, molt més accessible, però clar, l´espatlla és milor) 150 ml de vi blanc unes branques de farigola 1/2 cabeça d´alls brou de cabrit/xai/carn Salsa/fondue de formatge: formatge que es fongui bé, una mica de formatge blau si pot ser, llet i crema de llet Preparació: Enrossirem primer el cabrit, salpebrat, per posar-lo al…

[amateurchefstuff]

Cocapizzes

Les coques les partim per la meitat, les untem amb una mica de salsa de tomàquet casolà, hi posem orenga, i a sobre els ingredients que més ens agradin: verdures, de quatre formatges o de pernil dolç amb tonyina. De verdures: ceba, porro, pastanaga, pebrot verd, pebrot vermell, espàrrecs… les verdures que tingueu més a mà tallades en juliana i saltades a la paella o al wok, disposades sobre la…