#formatge

[negreabsolut]

Ratolineta, per Bill Mayers.

[amateurchefstuff]

Pastís de formatge sense sucre

INGREDIENTS: (per a 6 persones) 300 gr. de formatge d’untar (tipus Philadelphia) 120 ml. de nata 60 gr. de dàtils sense pinyol remullats 20 ml. de llet 1/2 cullerada de farina 2 ous oli per untar el motlle PREPARACIÓ: Poseu els dàtils amb una mica d’aigua i deixeu reposar unes hores. Tritureu els dàtils junt amb la llet fins que no quedin grumolls. En un bol gran incorporeu la resta…

[communitymanagerandorra]

Restaurant Braseria la Cirera Andorra. Taula d’embotits ibèrics, embotits artesans d’andorra i formatge artesà d'Andorra

Restaurant Braseria la Cirera Andorra. Taula d’embotits ibèrics, embotits artesans d’andorra i formatge artesà d’Andorra.#embotits #formatges #embotitsartesans #embotitscatalans #comerçdeproximitat #foodlover #embutidos #embotitsiberics #botifarra #butifarra #barbacoa #gastronomia #foodie #foodporn #charcuteria #xarcuteria #mandonguilles #bbq #carn #lacirera #andorra #encamp #paella #bogavante…

[useless-catalanfacts]

In languages of the same family, words tend to be similar but sometimes one of the languages goes its own way. Here's four examples of Romance languages (=languages that come from Latin) where Valencian/Catalan, Italian and French agree, and Spanish is the odd one out.

Cheese 🧀: formatge (Valencian/Catalan), formaggio (Italian), fromage (French), queso (Spanish).

Fork 🍴: forqueta or forquilla (Valencian/Catalan), forchetta (Italian), fourchette (French), tenedor (Spanish).

Window 🪟: finestra (Valencian/Catalan), finestra (Italian), fenêtre (French), ventana (Spanish).

Blue 🔵: blau (Valencian/Catalan), blu (Italian), bleu (French), azul (Spanish).

Images from Ce Trencada | Acadèmia de valencià online on Instagram.

[caracono100]

La història d'en Capitan Cake

En una Barcelona vibrant i plena de vida, va aparèixer un dia un superheroi molt especial: el Capitan Cake. El seu origen era tan insòlit com meravellós —cada vegada que menjava dolços, des de magdalenes, xuxos, ensaimades o fins a xurros amb xocolata, despertava en ell una força sobrenatural: podia volar, moure cotxes amb una mà i emetre rajos de sucre pels ulls.

Amb una capa de color rosa pastís, unes ulleres de caramel i un cinturó ple de llaminadures, el Capitan Cake patrullava els carrers del Raval, l’Eixample i fins a les platges de la Barceloneta, protegint la ciutadania de lladres, bandits i altres malfactors. A cada emergència, s’aturava per cruspir-se un croissant de crema o una ensaïmada abans d’entrar en acció. Era un espectacle veure’l lluitar contra el mal mentre mastegava un dònut.

Amb el temps, però, els delinqüents van començar a desaparèixer. Les màfies de la ciutat van fugir a ciutats més fàcils, i la gent se sentia tan segura que ni tan sols tancava les portes de casa. La presència del Capitan Cake havia esdevingut gairebé simbòlica.

Però ell no podia deixar els dolços. Eren la font del seu poder… i, sense voler-ho, també la causa del seu canvi físic. A mesura que els anys passaven i el crim disminuïa, ell continuava menjant: ja no per necessitat, sinó per plaer, per rutina, per identitat. I així, el nostre heroi va començar a guanyar pes.

Un dia qualsevol, mentre es menjava una bomba de nata en una pastisseria del Born, va conèixer en Marc, un pastisser jove, simpàtic i amb un cos escultural que li va oferir un tros de pastís de tres xocolates, fet amb amor. La química entre ells va ser immediata. En Marc no només admirava el Capitan Cake per les seves gestes passades, sinó que veia en ell una bellesa dolça, real, tendra.

Amb el temps, van començar a viure junts en un piset al barri de Gràcia, on cada matí en Marc li preparava un assortit de delícies: macarons, coques de Sant Joan, bunyols de vent… El Capitan Cake, ja retirat de l’heroisme actiu, passava els dies somrient, veient sèries i sobretot deixant-se cuidar i gaudint de les meravelloses delícies que li preparava en Marc dia a dia. La ciutat ja no necessitava un salvador, però ell havia trobat algú que el salvava cada dia amb una abraçada i un tros de pastís de formatge.

En pocs anys, el gran superheroi musculat i esvelt es va convertir en un deliciós bombó de més de 300kg.

I així, amb el cor ple, la panxa plena i les galtes sempre farcides de sucre glacé, el Capitan Cake vivia feliç. En Marc el mimava i li donava de menjar mentre li feia carícies a la panxa suau i rodona, i junts compartien una vida dolça com la millor de les postres.

Fi. 🍰❤️

[ernestdescalsartwok]

CA L'ADROGUER-NOU-SOLSONA-PINTURA-ART-INTERIOR-BOTIGA-VINS-FORMATGES-ROTULADORS-AQUAREL·LA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: CA L'ADROGUER-NOU-SOLSONA-PINTURA-ART-INTERIOR-BOTIGA-VINS-FORMATGES-ROTULADORS-AQUAREL·LA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Interior d'una botiga i cafeteria dins el barri antic de la ciutat de SOLSONA, Catalunya, excursions en la que sempre m'agrada Pintar en algun lloc, instal·lat dins del local he volgut agafar els retoladors i unes aquarel·les per fer aquest treball on he agafat les taules i les cadires en primer pla, i les estanteries plenes d'ampolles de vi, sensacions de celler amb botes i formatges i pernils exhibits a la mirada dels visitants. Les obres en què faig servir els retoladors i després unes breus notes de color amb l'aquarel·la mostren una forta frescor que em permet introduir els detalls dins l'atmosfera global del lloc pintat. Pintura amb tècniques mixtes de l'artista pintor Ernest Descals, són records plàstics dels viatges. Interior of a shop and coffe shop in the ancient neighborhood of the city of SOLSONA, Catalonia, excursions in the one that always pleases Painting in some lloc, installed in the premises I have volgut agafar the retoladores and unes aquarel·les for aquest work on he agafat the taules and the cadires in the foreground, and the full shelves vials of vials, cellar sensations with bottles and formats and legs exhibits for the visitors' gaze. The works in which the retouchers can be served and after some light notes of color with the aquarel show a strong freshness that allows the details to be introduced into the global atmosphere of the painting. Painting with mixed techniques by the painter Ernest Descals, are plastic records of the travels.

[tuportavoz]

Picassent acull la segona edició dels Mercats de l’Horta

El Mercat de l’Horta de Picassent ja està preparat per la segona edició, que tindrà lloc aquest diumenge 11 de maig La primera edició va congregar 6 parades de productes de proximitat i centenars de visitants Una degustació de formatges i un espai de jocs per la xicalla van configurar un punt de trobada per a famílies i persones interessades El passat diumenge 13 d’abril, la plaça del Mercat…

[timriva-blog]

Casu marzu: el formatge amb cucs vius que desafia la UE i la teva tolerància gastronòmica

El casu marzu és un formatge tradicional sard que ha captat l’atenció de molts pel seu procés de producció Escrit per Anna Solé Sans Qui es pot resistir al formatge? Per als intolerants a la lactosa és un suplici enfrontar-se al que el seu propi cos no pot digerir bé, però… què passaria amb un formatge que té cucs a dins? Aquest és el cas del casu marzu, un formatge tradicional sard que ha…

[tastatast]

El decàleg de la tartaleta

El passat dissabte 1 de febrer de 2024, en Félix Vallugera @cook_obsession feia el twit “Hay una nueva plaga/tendencia en los restaurantes de nivel. La tartaleta. Guarden este tweet”.

Em van mencionar tot comentant que jo hi estaria d’acord i vaig contestar “Ostras, y tanto! Si no he publicado el artículo es porque el material fotográfico de la mayoría de platos no es mío. Pero llevo tiempo capturando montones de tartaletas. En los restaurantes nórdicos hay ejemplos a manta, pero están por todos lados”.

Així que, gairebé sota petició, de seguida que vaig poder, em vaig posar a endreçar totes les notes i les captures que tenia guardades de tartaletes per a exposar el següent.

Menciono i explico les 11 tartaletes més representatives o, més ben dit, les que m'han vingut a la memòria de les que he menjat els últims anys.

RESTAURANTS ON N’HE MENJAT.

*Endreçades cronològicament en l’ordre que me les he menjat, no de creació del plat.

*La data que apareix és la data que em vaig menjar la tartaleta, no la data de creació del plat.

St. Hubertus - Norbert Niederkofler

23/09/2021 - Tartaleta de blat sarraí farcida amb crema de ceba i, per sobre, un formatge ratllat d’Hubert Stockner de Genussbunker i pols de ceba.

Un aperitiu.

Enigma - Albert Adrià

11/10/2022 - Tartaleta de pasta philo amb flor de ceps.

El plat nº 9 de 24. Un plat de l’apartat “Finger Food”.

Portaven un guéridon davant del comensal amb una tartaleta en un platet. La tartaleta era de massa fil·lo farcida amb una crema de pinyons i una mica de caldo del propi cep. A continuació, feien una flor de cep amb un laminador perquè li aportés molt d’aroma i gust a la tartaleta.

Uns ceps (boletus edulis) de Catalunya, servits crus i d’un grossor finíssim, una filigrana molt delicada, una mena de flor com la tête de moine però feta amb un laminador d’acer inoxidable (el de laminar tòfona) complicant l’execució. Per sobre, hi espolsaven una pols de ceps deshidratats i una de farigola i llimona. Finalment, hi afegien unes gotes d’oli de pinyons des d’una pipeta i una mica de sal grisa.

Era per a menjar amb les mans en tres mossegades. El que quedava era gust de pinyons. Hi vaig trobar a faltar escalfor, temperatura.

La Madonnina del Pescatore - Moreno Cedroni

18/08/2023 - Tarte di obulato con spaghetti di patata viola.

Unes postres.

Un record del viatge al Japó del sub-xef d'en Moreno Cedroni, en Luca Abbadir. Una tartaleta de pasta frolla (pasta ensucrada?) feta amb obulato (làmines de paper comestible elaborades amb fècula o midó de patata, lecitina de soja i oli de girasol) farcida amb un puré dolç de patata, una salsa de grosella, un gelat d’ametlla i uns espaguetis de patata violeta; i acompanyat de sal Maldon, una pols blanca i llima picant.

Molt bo, va ser interessant provar l’obulato amb textura de pasta frolla i no fet al microones com mengem al Disfrutar. Tot plegat tenia una textura pastosa; sovint sembla una adjectiu despectiu i una textura que s’intenta evitar, però tot el conjunt va ser ben bo.

El Celler de Can Roca - Joan, Jordi i Josep Roca

16/12/2023 - Mar i muntanya vegetal, representa l’any 2007 quan es van traslladar a Can Sunyer, nova ubicació i actual localització del CCR.

Un aperitiu.

Una tartaleta cruixent, primíssima, finíssima, amb una mousse de plàncton a la base molt refrescant. Per sobre, herbes, algues, brots, flors… Va ser molt bona, amb gust marítim, iodat.

Coda - René Frank

29/06/2024 - Yellow Tomato. Chickpea - Lemon.

El primer plat de la part central de l’àpat.

Tomàquet groc en diferents textures. De baix a dalt:

Una tartaleta d’ametlla farcida amb una mena de brandada escumosa de tomàquet groc confitat.

Un disc de gel de color taronja, que era un gelat de tomàquet groc.

Un tros de tomàquet groc amb unes perles blanques de tapioca deshidratades simulant les llavors de tomàquet. Era gomós i la tapioca feia l’efervescència com en un bubble tea.

El disc blanc de dalt de tot era una merenga feta amb una escuma d’aquafaba (l’aigua de cocció dels cigrons, un substitut de la clara d’ou que es va descobrir fa una dècada, amb propietats emulsionants, escumants, aglutinants, gelatinitzants i espessants) deshidratada. D’aquesta manera, la textura de la merenga queda més airejada, més lleugera, menys seca i menys cruixent que feta de la manera tradicional, amb clara d’ou batuda a punt de neu i enfornada. 

Servit fred. En boca la fredor encara era suportable, però no feia olor de res. Era predominantment dolç i tenia poca intensitat gustativa. Només tenia una mínima complexitat pel que fa a la textura perquè es notaven les diferents elaboracions: era gomós, escumós, amb dos cruixents (el de la merenga i el de la tartaleta) i, fins i tot, efervescent per la tapioca. Encara em pregunto on era la llimona.

Materia - Davide Caranchini

29/06/2024 - Tartaleta con crema di cipolla stufata, maionesa di vino rosso, purea di cipolla brusciata e polvere di caperi.

Un aperitiu.

Una tartaleta verda de ceba i pols de tàperes. 

La pols de tàperes no es notava, no tenia gust de tàperes. Tot i que la tartaleta estava farcida d’una crema de color blanc feta a base de ceba estofada a foc lent durant moltes hores, la crema tenia gust de ceba envinagrada. La massa era com de neula i tenia un gust un punt excessiu d’oli refinat.

D’O - Davide Oldani

12/07/2024 - Piccoli sablé al cioccolato ocoa e capperi.

Un petit four.

Una tartaleta farcida amb una crema de xocolata ocoa (del 70%) i amb unes tàperes fregides per sobre.

Em va agradar molt la idea de les tàperes fregides, més saladetes, eren un molt bon contrast amb tanta dolçor.

Table - Bruno Verjus

15/11/2024 - Tartelette bouquets de rose - Taramatable, crevettes bouquets.

Un aperitiu.

Un plat que anomenen “Tartaleta ram de roses”, jugant amb la paraula bouquet, que tant fa referència a un ram de flors, a la varietat de gambes que serveixen en aquest plat i com a l’aroma d’un vi. Una tartaleta de pasta fil·lo farcida amb taramatable, la recepta de la  tarama pròpia de la cuina grega i turca que monsieur Verjus va aprendre a fer a Grècia i que elabora a base d’ous de bacallà fumats. També se li sol afegir llet, suc de llimona, oli d’oliva, alls i cebes i molla de pa, però no conec amb exactitud la seva recepta. A sobre, 2 cues de gambeta (Palaemon serratus, el camarón gallec, el de la ría, no el de la tortilla de camarones) de la costa francesa atlàntica, pelades i crues. També per sobre, el pètal d’un pensament.

Servida a dins una copa era de mal agafar. La pasta fil·lo era finíssima, perfecta! Per a mi era tal com ha de ser, i ben cruixent. Es notava el punt fumat de la tarama que, segons com, pot arribar a semblar una variació d’una brandada de bacallà. La temperatura tant de la crema com de la gamba era fresca, molt agradable, deliciosament crua i gustosa. Diria que és una gamba amb una temporada molt curta a la tardor i prou.

Le Pré Catelan - Frédéric Anton

16/11/2024 - Tartaleta de caviar, burrata i citron verd (llimona dolça o llima dolça).

Un aperitiu.

Feia olor d’aquest meravellós cítric aromàtic però no excessivament perfumat, una olor dolça semblant a les llimones de Sicília de l’Uliassi. La burrata no era una burrata pròpiament, sinó una escuma densa de burrata. La galeta era tipo neula o galeta de gelat, no em va agradar, m’esperava i hagués preferit una massa ben primeta de pasta filo, per exemple. Tenia caviar Oscietra de Kaviari, tant per fora com per dins, a la base. Per fora, els puntets de caviar, pell de llimona ratllada i tòfona negra també ratllada feien pensar amb en Robuchon.

Garena - Julen Baz

13/12/2024 - Tartaleta de ceba amb una crema de ceba vermella de Zalla.

L’aperitiu que representava el mètode de conservació dels envinagrats.

Una pasta fi·llo fina, molt bona. Fresc-atemperat i amb gust de ceba i crema de llet.

Ansils - Iris Jordán

14/12/2024 - Tartaleta de Ternasco de Aragón con manzana pasada.

Un aperitiu.

Una tartaleta de massa fil·lo farcida d’un tàrtar de xai agnei ibèric i, per sobre, un “tel” amb la carn dels peus del xai. Ho acabaven amb uns filaments de poma passada. M’agradaria saber què volen dir amb “poma passada”. Una poma oxidada a l’Occo? Una poma podrida? Una poma que simplement no està gaire verda? També diuen que és ternasco de la raça agnei ibèric, però aquesta raça no és una de les que es permeti dins de la IGP, per tant, no sé pas què devia ser o què devien voler dir. També és una llàstima que per dir que un producte de la seva terra és de molt bona qualitat, hagin de recórrer al Kobe del Japó, però això no és pas exclusiu de l’Ansils.

Boníssim, la massa fil·lo era molt fina i cruixent i es notava el gust de xai.

RESTAURANTS ON EN FAN PERÒ NO TINC FOTOS MEVES:

En menciono 16, però la llista podria ser molt més llarga. Ara mateix, per a escriure l'article, estic buscant els enllaços a Instagram i n'estic veient de noves, com la que presenten en Jérôme Banctel de Le Gabriel i en Guillaume Galliot del Caprice del Four Seasons de Hong Kong per al sopar dels 10 anys de La Réserve de París i que, textualment, descriuen com un àpat que "mostra i exhibeix creativitat".

*La data que apareix és la data que vaig fer la captura de pantalla, pensant en escriure i publicar un recopilatori.

Jordnaer (Copenhaguen) - Eric Kragh Vildgaard.

03/2023 - Tuna tartare tartlet with wasabi, caviar, aged soya and zalotti.

03/2024 - La tartaleta amb romanesco del Jordnaer és un cracker de formatge que porta Comté, pebrot d’Espelette, formatge de cabra, pebre negre, llimona, romanesco…

07/2024 - Tartaleta amb caviar Almas beluga de Rossini Caviar. Ells asseguren que serveixen la variació albina de l'espècie beluga (Huso huso), tot i que també hi ha variacions albines d'altres espècies com de l'esturió sevruga i oscietra i tot i que el caviar almas que ven Rossini Caviar a través de la seva web no especifiqui l'espècie d'esturió i simplement digui que és albí.

Alchemist (Copenhaguen) - Rasmus Munk.

11/2022 - Danish peas tart/Mint oil/Lavender.

Koks (Tórshavn) - Poul Andrias Ziska.

ANY? - Tartaleta de sang de foca.

09/2020 - Tartaleta amb massa de verduretes, una mica d’emulsió cremosa, algues i trocets de cloïssa mahogany (caoba en anglès) crua.

09/2024 - Raw shrimps, burnt cream, bisque, milk tartlet.

Frantzén (Stockholm) - Bjorn Frantzén.

02/2025 - Canapé — Turnip tartlet, Thai basil, tomato water aspic and white beer brined crustaceans.

Jaan (Singapur) - Kirk Westaway.

01/2022 - Conference pear with whisky caramel.

A.T (París) - Atsushi Tanaka.

05/2024 - “Veal tartar, purple asparagus, watercress”, un plat que van servir a l' "a 4 mans" amb en Kobe Desramaults.

03/2024 - Tartelette, Veal tartare, Peas, Osietra caviar.

Ikoyi (Londres) - Jeremy Chan.

07/2023 - “Morel & pimiento butter tart filled with cep ragu, smoked beef, truffle & aged schrenckii caviar”, un plat que van servir al sopar amb Caviar N25.

Contraste (Milano) - Matias Perdomo.

07/2020 - Vitello “frollato”. Aquí ja és el colmo! Ara només serveixen una porció d’una mini tartaleta! Estava farcida d’una mena de gelatina.

Aleia (Barcelona) - Paulo Airaudo i Rafa de Bedoya.

04/2024 - Tartaleta de tòfona i steak tartar.

Dinner (Londres) - Heston Blumenthal.

05/2022 - The Coronation Chicken Tart with apricot, raisins and smoked almond.

Xerta (Barcelona) - Fran López.

12/2022 - La seva versió de l'ostra, que sembla ben bé inspirada en la de la cloïssa mahogany del Koks.

EL DECÀLEG DE LA TARTALETA.

Acostumen a ser aperitius o entrants, estan a l’inici dels àpats, mai a la segona meitat. Només he trobat una tartaleta servida per postres, la de La Madonnina del Pescatore d'en Moreno Cedroni i una tartaleta com a petit four, la del D’O d’en Davide Oldani.

Tenen bastanta varietat d’ingredients.

La majoria porten ingredients del regne vegetal (hortalisses, herbes, flors, bolets, fruits secs, algues) o peix i marisc (gambetes, caviar, etc.).

No s’acostumen a fer tartaletes amb carn i si se’n fan, són en cru i en tàrtar (steak tartare).

La massa acostuma a ser de pasta fil·lo o alguna massa cruixent com un cracker de formatge, excepte la de Le Pré Catelan, que era una massa semblant a la de les neules i les galetes de gelat.

El farciment acostuma a estar poc cuit o, fins i tot, cru.

Acostumen a tenir la mateixa mida a tots els restaurants, entre 3 i 5 cm de diàmetre com a màxim.

Si no fos perquè es veuen elaborades pels restaurants i no de cinquena gamma, pensaria que la Michelin subministra tartaletes a la gal·la d’entrega de les estrelles. Deu ser que el motlle té una mida estàndard i els cuiners de tot el món deuen tenir el mateix motlle de la mateixa marca.

Surten emplatades i muntades de cuina, l’única tartaleta elaborada davant del comensal va ser la de l’Enigma.

Acostumen a tenir un grau de bellesa alt i a quedar molt bé a les fotografies.

No acostumen a tenir gaire intensitat aromàtica.

Acostumen a ser salades i a combinar el binomi greix/frescor (crema agra/caviar).

No acostumen a ser dolces ni servides per postres.

No he provat mai cap tartaleta amb gustos extrems ni d’aquests que “rebientan la cabeza” (o “vuelan la cabeza”, ara no sé com ho diuen). Sinó que és un format fàcil, disfrutón, poc arriscat, una mossegada reconfortant per agradar i satisfer a tothom, sobretot als paladars poc experimentats, poc exigents, per a un públic amb poc interès i poca curiositat gastronòmica, distret amb altres àmbits de l’experiència que en el menjar en sí.

Els qui no han acabat d’entendre de què va això de la cuina minimalista, sempre podran ficar la parauleta amb calçador al costat dels emojis del “top, top, top” i “delicious”. Perquè és clar, per molt que tingui un aspecte simple, darrera de cada tartaleta hi ha molta complexitat, molts processos d’elaboració i moltes hores de recerca i investigació, i tant! (llegir en sentit irònic valgui la redundància).

A nivell creatiu, la qualitat de la idea és més aviat baixa. Ja és curiós que se serveixin als restaurants de cuina d’autor i creativa, especials i màgics, però dins la piràmide de creativitat diria que la idea és ben pobra, oferint el mateix suport per a idees similars a tot arreu. Un plat previsible, vaja.

El pitjor és la còpia de la còpia de la còpia, tornant-la una tartaleta descontextualizada, tal com acostuma a passar amb les tendències.

Per part del cuiner és un recurs fàcil, de seguida, qualsevol farciment dóna sentit al relat: ja sigui verdurista, ecològic, km 0, farm-to-table, de renovació de la seva cuina regional amb un toc de creativitat, etc.

En temps de finger-food i plats mossegada, el food design imposa, cada vegada més, preparacions que no requereixin coberts; i les tartaletes són un recurs antic, conegut, però ideal per als temps actuals.

No té cap hashtag (o no l'he sabut trobar) i crec que podria donar encara més força a la tendència.

Associo la famosa tartaleta a restaurants d’alta cuina i d’estil internacional totalment “amichelinitzat”; a restaurants amb un públic jove, predominantment estranger, amb abundància d’asiàtics, que vesteix amb calçat esportiu car (anava a dir de luxe, però no, són bambes cares i punt), seguidor (o fins i tot votant) dels 50 Best i l’OAD, que fan molt bones fotos, que tenen un compte d’Instagram amb desenes de milers de seguidors i que viatja sol o amb parella. Alguns exemples d'aquest tipus de client podrien ser:

Luxeat 115 mil.

Copenhaguen foodie 97 mil.

Foodtastic traveler 73 mil.

Achefabroad 68 mil.

Gourmet voyageur 20 mil.

Wide food horizons 15 mil.

*Com a punt de referència, en Ferran Adrià en té 205 mil i en Gordon Ramsay, 18,6 milions! Tema del que també en podríem parlar extensament, un fenomen plenament mediàtic i que defineix perfectament el que es valora avui en dia a la mass media.

Associo la famosa tartaleta a restaurants que atrauen a aquests “gourmets viatgers” que, a jutjar pel seu Instagram, avui dinen a París, demà a Copenhaguen i demà passat ja són a Kyoto, que salten de l’Etxebarri al Sézanne d'en Daniel Calvert com qui va de Barcelona a Girona i sempre en busca i captura del fine-dining més homogeneïtzat, unificat i estandarditzat.

Fins i tot, vaig arribar a pensar (ja en un punt conspiranoic i tot) que, per a aparèixer ben puntuat a aquests rànkings internacionals, havies d’oferir alguna tartaleta al menú; i el caviar, és clar.

M’atreviria a dir que el súmmum d’un restaurant per a aquest tipus de públic seria una tartaleta amb crema agra i caviar.

No sé pas com devia sorgir aquesta tendència. Els detractors d’El Bulli estaran contents, perquè diria que no va pas servir mai cap tapa amb aquesta forma.

L'exercici es podria fer perfectament amb molts altres plats (com els pans xinesos amb caviar o els waffles en forma de roseta) i amb molts tipus d'emplatats, però el que més m’interessa com a conclusió de tot plegat és adonar-me que, quan em vaig posar a comptar objectivament quantes tartaletes havia menjat per estar-ne farta, em vaig adonar que tampoc n’havia menjat tantes i que els restaurants on les ofereixen tampoc acaben de ser els restaurants als que vaig. Així, també em vaig adonar que estava cansada d’un plat que ni tan sols estic menjant, que simplement veig a les xarxes socials, sobretot a Instagram. És a dir, estic cansada d’un format de restaurant al que ni tan sols vaig i del que no en sóc consumidora, però degut a les xarxes socials (les persones a qui segueixo i els comptes que em suggereix l’algoritme) em fastigueja cada dia més generant-me una opinió cada vegada més extremista sobre la tartaleta. En definitiva, com l’estratègia política que s’utilitza en aquestes xarxes, es veu clarament que el mètode funciona.

*Tot i que en català diria que la paraula correcta seria "cassoleta", m'agrada més utilitzar "tartaleta".

Carola Sitjas i Bosch.

______________________________________________________________

Traducción automática del artículo en castellano

Automatic translation of the article into English

[bar-cat-blog]

L'últim cap de setmana, al Dissabte 25 de gener vaig fer dues coses especials.

La primera cosa va ser un sopar per celebrar al nostre poeta escocès més famos: Robert Burns, Rabbie. Faig això cada any.

Vaig cuinar un plat de Haggis, patates i naps. És tipic beure Whisky també i recitar un poema de Robert Burns. El meu poema favorit es diu: To a mouse (a un ratoli).

Després de sopar, vam anar a Gràcia per una altra cosa especial: Els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Sa Pobla és un municipi de Mallorca. També fem això cada any.

Hi ha una cercavila amb moltes colles de cultura popular. Les meves preferides són els Geganters de Gràcia, els Bastoners de Gràcia, Drac del Coll i les colles de Diables. És espectacular.

Després de la cercavila, hi ha moltes fogueres en les places de la Vila. El fogueró més antic és el de la plaça de la Virreina. La cercavila acaba allà. Vam menjar entrepans amb sobrassada i formatge.

Els concerts comencen allà també. La música és normalment tradicional amb flautes, sacs de gemecs, flabiols i percussió. Una cançó famosa és la de Sant Antoni.

De camí cap a casa, vam anar a la plaça Raspall per a una última cervesa.

[amateurchefstuff]

AMANIDA DE FETA, TOMAQUETS i CANONGES

Ingredients: tomàquets cherris formatge feta canonges frescos alfàbrega sal oli vinagre de mòdena escuradents rodons Preparació: Tallem el formatge Feta a daus. Punxem els daus de formatge i els tomàquets i els col·loquem al plat. Hi posem el canònge net i sec i li afegim algun tomàquet més pel verd. Li posem alfabrega fresca, sal, oli i vinagre. al formatge li poso alfàbrega en pols seca…

[ahrikima]

Memories of Light - The Labyrinth

|| Memories of light (cover) || The mirrors || The bubble || The Cards || The Hug || The Walk || The Pancakes || The Concert || The Ramen || The labyrinth || The Stars ||

-----------------------------------------------------------------------------

" Labyrinth, it was not the same was i was remember… but it was a nice place for me to be with you… but at the same time was the last… it ended like it was started… in a labyrinth… "

------------------------------------------------------------------------------

Memories de llum - El Laberint

Aquet dia vas se un el ultim dia que vaigs estar amb tu, un dia que va se molt trist per mi pero va ser bonic, pero tirst...

Tu mateix sabias que era molt intuitiva i si notava alterasions o sabria rapit, i aquell dia jo sabia perfectament que segurament seria el ultim que pasaria temps amb tu...

Jo, tenia moltas ganas de anari aquell parc amb el laberint i o portava en ment molt de temps per anari, fis que tu vaigs sutgeri i vas aceptari per anari i pasar el dia junts en general, pero per desgrasia no va poder se aixi, per coses que van sortirte, no amb va importar, almenys podia estar un petit temps amb tu, i tu volias selebra aquell dia que jo habia coseguit feina, tu tabias alegrat daixo, per que sempre mestavas animan i motivan a no enjegar res a la merda

Cuan ens vam reunir al punt de trobada que vam sutgeri, tu mavias vist ja que jo no estava gaire be, i si no estva jo be, per que amb sentia tirsta i no sabia com dirtu... dirta com amb sentia... i que mestava consumin el fet de saber que no tornaria a veurat mes...

Pero almenys sempre amb cunseguias ferme sentir be i riura.. pero jo et notava molt ausent i despistat aquell dia a pesar de tot, estavas motl pendent del movil.. mes de lo normal... i semblava que lo unic que volies es que pases el temps rapit per acabar

El laberith no era com el que recordava, estava una mica descuidad, pero ni habia zones on es sentien molt els ocells i aixo magradava

vam parla moltes coses com sempre, i vam estar una vosa estona charlan de musica, dels teus amics, etc, i sempre magrada escoltar les teves coses

abans de acavar de visita el lloc, jo et vaisg sugeri de fernos una fotu de record alla, per que en si almenys era maco amb tot els abres, etc i despres jo et vaigs regalar la pegatia que vaigs disenyar del corb " fuck you" per que sabia que aquella era la teva fav i volia que la tiguesis, i la vas gaurda dintre de la vosa o tenies les cordes de la teva viola

Recordo que cuam vam deixar el laberinth vam acavar parlan de la meva dislexia i meva meoria, de que jo podia imaginarme les coses que amb deillan amb motla facilita i recorda coses del pasat o dels mateixos somnis al 100% i et vaigs dir " per aixo dic sempre que vigileu que dieu, que amb faigs images molt rapides i pot se molt turbi avegades haha" i recordu que tu et vas riure ... tambe recordu que tu amb vas oferi un dols, que a mi mai man agradat pero o vaigs aceptar amaplement, i no era tan desagradaple com recordava jo aquets dolços..

vam estar dona voltes per aprop de plasa, i miran alguna tenda per fer una mica de temps avans de menjar i pensa que podriam anar a menjar, aquell dia no i habia ganes de menjar asiatic, aixi que vam deisdir ana a menjar pasta

aixi dons vam anar al restauran Macchina Pasta i al prinsipi tu no recordavas que mimitavas a menjar, i a mi amb donava cosa dirtu pero to vaigs dir al final.. pero amb va saver molt de greu i ferme sentirme malament habertu dit...

Tu et vas demanar uns tallarins amb pollastre i pinyols i jo uns raviolis de formatge amb salsa de trufa i tels vaigs deixar provar i et va fer serte grasie

Jo volia dirte lo que mestava agobian per ditre... pero no podia... ni savia que fer ni com... pero mestava consumin moltisimi... i provablement per no haber fet jo.. te perdut...

vam marcha del restauran ja per marcha cada escun al lo se, tu habias quedat per anar a un event de tecnologia , aixi que tenias una mica de presa

es vam despedir com sempre, i com sabias que jo estava malament hambas abrasar molt fort.. pero jo sabia que aquella abrasada seria la ultima i que era un adeu.... i tenia moltes ganas de plora... per que no queria que fosi la ultima vegada que et velles... i finalment ens vam retira... i jo vaigs voler torna a enrera a nar a buscarte... per uns egon avans de entra ala estacio... per amb vaigs para en sec... i i vaais tria a la estasio undima en mi mateixa i ploran... i magama sota me meva capucha...vaigs arriva a casa i fe veura que tot anava ve... i amb vaigs tancar a la habiatsio i vaigs estra ploran una llarga estona fins que an vaigs queda dormida fins el dia segunet... per que aquell dia no habia dormit tampoc...

durant les semanas vaigs veura que tu et distaciaves... i cada cop estavas com apartanme mes... doname la sensasio que volies excluirme de la teva vida .... i finalment al maigs tot va colapsar...

era aquell el meu regal d'aniversari... apartarme i excluirme...? com tutom a fet sempre amb mi..? mai entrendre com va acavar tot aixi... pero la ferida tan profunda que tic i mas deixat no para de ferme mal... sincerament... semblava com si ja no fosis la persona que jo habia conegut...

almenys... grasies per haberi fet lo que mai a fet la gent per mi... gracies per haberme fet felis durant aquet petit temps amb tu..

per haberme fet ,riura, sonriura i divertirme ... grasies per tot aquets moments que as donat aquet llop soitari amb una vida de merda...

No crec que mai torni a confira en cap persona mai mes.. ni peso deixar que ningu sapropi mai mes a la meva vida, nomes sera simples companys i res mes...

Lo unic que se... esque si un dia tornas... seras el unic a qui li deixare les portes obertas i li donare una segona oprtunitat.. per tot lo que as fet per mi ... per que mai et deixare de considera com el meu amic... i amb vas demanar que confies en tu...

again.. grasies per tot... amic meu...

tan devo algun dia ens podem resconsiliar... i torna tot com estava i pasari petites estones junts.. come sempre feiam...

------------------------------------------------------------------------------

you like my work? so feel free to support me on Ko-fi

also you can check my card fo other things!

or you can always join my discord server

[communitymanagerandorra]

Les irresistibles postres de KRAM ANDORRA! 🍰✨

🍮 Cada àpat a KRAM mereix un final espectacular! 🍮

Si hi ha una cosa que marca la diferència a KRAM ANDORRA, són les nostres postres d’alta qualitat i saboroses!

Una selecció gourmet que tanca qualsevol experiència gastronòmica amb el millor sabor.

💫 Postres del dia: Carpaccio de pinya amb xocolata i llet de coco 🍍🍫

💫 Clàssics que enamoren: Cheesecake amb “coulis” de fruits vermells 🍓, volcà de xocolata 🍫, pastís Tatin de poma 🍏

💫 Textures sorprenents: Brownie de xocolata 70% amb nous, “torrija” de brioix amb gelat de nata i saba d’auró

💫 Opcions artesanes: Mató del Pirineu amb nous i mel d’alta muntanya 🍯, sorbets i gelats artesans

📍 Gaudeix de la dolçor en cada mossegada a KRAM ANDORRA!

#KRAMAndorra #PostresQueCaptiven #DolçosAmbEncant #MenjarQueSorprèn #MomentsIrresistibles #GastronomiaPremium #SaborsAutèntics #CuinaDeQualitat #OnMenjarBé #ExperiènciaGastronòmica #PostresArtisanals #DessertsLovers #GaudeixCadaInstant #AndorraTaste #MenjarAmbEstil #RestaurantAndorra #AndorraRestaurantes #losmejoresrestaurantesdeAndorra #andorralavellafood #foodies #larutadelatapa #tapasbar #bardetapas #RestaurantalcentredAndorra #bbq #bbqtiktok #food #cake #cakedecorating #foodporn #desserts #pastisdeformatge #formatge #queso #tatin #brownie

[historiadelart]

La persistència de la memòria oli

oli sobre llenç

Salvador Dalí

1931

Segons el mateix Dalí, dos coses van ser la seua inspiració per a este quadre. En primer lloc es va inspirar en els formatges camembert (“tendres, extravagants, solitaris i paranoic-crítics”) i una altra inspiració va ser la teoria de la relativitat d'Einstein.

[mufibarridelport]

Foto que em va fer el meu amic Pol fa un parell de dies. Vam anar passejant fins la punta del Miracle i vam tornar, tot xerrant. De tornada ens vam trobar aquets gats i un d'ells es va deixar toquetejar una mica. Tot just després va vindre una altra penya i també el van tocar (això no em va agradar).

Feia molta calor i vam beure un parell de cerveses que ens van servir molt amablement amb dos pintxos; un de formatge i l'altre de fuet. La calor va fer que els pintxos no tinguessin massa bon aspecte però estaven prou bons i em van sentar bé (m'els vaig menjar jo els dos)

Bona tarda lectors!! Adéu.

[esdevenircami]

Avui és el primer dia que em quedo sola a casa nostra. Ca l'incordi. El nostre petit tresor.

Un parell de torrades amb formatge, maduixes, dues infusions i una peli infumable. I encara no estic a punt per anar al nostre llit.

A vegades penso que no podré continuar sense tu. Altres vegades penso que, si m'esforço, si camino poc a poc, potser sí que podré tirar endavant. Però aleshores, em pregunto: valdrà la pena? Quina vida m'espera sense tu?

Una buida, grisa i trista.

Un forat etern.

I no en tinc ganes.